L'INDEPENDENTISME EXPLORA NOVES REUNIONS AMB ELS " COMUNS " PER IMPLICAR-LOS EN EL REFERÈNDUM

La relació entre l'independentisme i els "comuns", no sempre senzilla per la competència electoral, és un element clau en el trajecte cap al referèndum del setembre. Agrupats en la defensa del dret a decidir, les forces independentistes i l'espai liderat per Ada Colau comparteixen camí, de moment, en el Pacte Nacional pel Referèndum. Però més enllà de les reunions del Pacte, l'independentisme explora nous contactes amb els "comuns" per sumar complicitats i implicar-los en una eventual votació. Representants de l'estat major del procés -que es reuneix periòdicament per avançar en els preparatius de la consulta- ja ha traslladat a noms propis de l'esquerra alternativa la voluntat d'incorporar-los als treballs per dissenyar la votació, segons fonts consultades de tots els actors.

Mesos enrere, quan el sobiranisme buscava un gran acord pel procés constituent que finalment no es va produir -Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) no va validar les conclusions de la comissió d'estudi al Parlament-, ja es van produir contactes discrets entre diputats de Junts pel Sí i la CUP i portaveus dels "comuns". L'interlocutor amb l'independentisme va ser el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, amb la intermediació del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Tal com ha confirmat NacióDigital, Cuixart està tornant a exercir el paper de pont per connectar els dos espais polítics, amb el referèndum com a matèria central. Aquest Sant Jordi, el president d'Òmnium va coincidir amb Pisarello i li va transmetre, de manera informal, la voluntat d'implicar els "comuns" en les converses periòdiques que ja mantenen les entitats del sobiranisme civil, el Govern i els partits independentistes.

HI HA HAGUT DIVERSES DETENCIONS: OPERACIÓ CONTRA EL TERRORISME GIHADISTA A SIS MUNICIPIS CATALANS

Els Mossos d'Esquadra estan portant a terme des de dos quarts de cinc de la matinada d'aquest dimarts una operació contra el terrorisme gihadista a sis municipis catalans.

En concret, l'operatiu s'està fent a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Masquefa. L'actuació de la policia s'emmarca en una investigació tutelada pel Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional.

El dispositiu, que compta amb la participació d'unitats especialitzades del cos dels Mossos, preveu l'entrada a diferents immobles i la detenció de diverses persones.

El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha volgut remarcar a El Matí de Catalunya Ràdio que es tracta d'una operació oberta encara: “Ja s'han detingut més de 4 persones però es produiran més detencions al llarg del matí”. Segons Jané, en aquest cas, “no es tracta tant d'una xarxa de captació sinó d'actuació”.

L'operació s'origina fa vuit mesos a partir dels controls dels Mossos d'Esquadra, “i de lligar aquesta informació amb les dades que aporten els ciutadans”, ha explicat el conseller. Les actuacions estan sota secret de sumari i també hi participa també policia de Bèlgica. Jané ha afirmat que a Catalunya es manté en nivell d'alerta 4 sobre 5.

L'última operació feta pels Mossos contra el terrorisme islamista es va fer fa un mes a Roda de Ter, a Osona, quan van ser detinguts dos homes de nacionalitat marroquina que havien radicalitzat i adoctrinat dues noies catalanes. Uns dies després es va detenir també una noia de 19 anys de nacionalitat marroquina a Terrassa , per haver “adoctrinat i captat” altres dones, sobretot a través de les xarxes socials, perquè s'incorporessin a l'organització terrorista islàmica Daesh.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (24-4-2017)

MILLET, AZNAR I LA FAES: EL QUE EL CAS PALAU NO HA INVESTIGAT

La investigació del cas Palau ha evidenciat que Fèlix Millet va fer servir l’entitat cultural com un pont per fer contactes amb institucions socials i polítiques que li atorguessin ascendència, sense importar el color polític. Els vincles més coneguts de l’expresident del Palau de la Música -i dels quals els investigadors han trobat més evidències- són amb excàrrecs de Convergència: l’extresorer Carles Torrent, els convenis amb la fundació Trias Fargas o les múltiples reunions amb l’exdiputat Jaume Camps -aquestes últimes arxivades per prescripció-. En el que no va aprofundir la investigació, tot i els intents de l’acusació popular, és en els vincles de Millet amb José María Aznar durant l’època que la institució va rebre una injecció de 14,4 milions d’euros per les obres d’ampliació del Palau i que coincideix amb els anys de Millet com a patró de la fundació FAES, afí al PP llavors. Les obres van pujar a 16,3 milions d’euros però, en total, el Palau va acabar recaptant subvencions per valor de 26,7 milions d’euros, tenint en compte l’aportació del ministeri de Cultura, la de la Generalitat i la Diputació, els diners dels patrocinadors i un préstec bancari obtingut per l’entitat. El destí d’aquesta diferència de més de 10 milions d’euros continua sent un misteri després de vuit anys.

EL CATALÀ ÉS UNA NOSA A LA UNIVERSITAT ?

"El català és una nosa?"
«Contra allò que diuen alguns, el problema no és si hem de respectar uns suposats drets dels castellanoparlants o dels estrangers. Si jo me'n vaig a Finlàndia i m'apunte a un curs que m'han informat que es fa en finès, no em puc considerar discriminat si es fa en finès»

Per: Vicent Partal

Ara fa deu anys, em van convidar a inaugurar un congrés internacional de periodisme a la Universitat Capodistriana i Nacional d’Atenes, la principal universitat grega. Hi vam parlar gent de diversos països, tots en anglès, i el rector, que ho va fer de cap a peus en grec. Quan li vaig demanar com era que no havia fet servir l’anglès, em va dir que tenia l’obligació de recordar-nos l’existència de la llengua grega i de la cultura que vehicula. I que en un acte com aquell no podia ser que no se sentís el dring de la llengua que al final era la mare de les cultures d’Europa. No vaig trobar cap argument per a replicar-li.

Ahir vam publicar a VilaWeb un reportatge de Bel Zaballa que va causar un impacte notable. Explica que l’ús del català ha caigut en picat a les universitats de tot el país, però molt especialment a les del Principat. I retrata això que passa tantes vegades quan un jove alça la mà dient que ell no l’entén i la classe automàticament canvia de llengua. Fins i tot si és un de sol i fins i tot si s’ha previst de fer la classe en català, informació que es publica obligatòriament abans de començar el curs i que, per tant, l’estudiant que alça el dit sap perfectament.

EL CATALÀ A LA UNIVERSITAT TAMBÉ PATEIX DE DIABETIS

Per Ramon Serra, editor

Pel que es veu sí que el català és una nosa ara mateix a la Universitat. Fa uns anys hi hagué força polèmica entre els defensors del català i els contraris quan un professor començava una classe en català i un grup o un sol alumne la volia en castellà. Curiosament no recordo que mai un cop començada una classe en castellà hi hagués algú que protestés per tal que es fes en català. Els catalanoparlants teníem tot el dret del món a rebre les classes en la nostra llengua, però també cal tenir present que els alumnes estrangers lingüísticament parlant moltes vegades no sabien de què anava la cosa.

Finalment, després d'un llarg estira i arronsa que va durar anys es va arribar a l'acord que tots els alumnes sabrien en quina llengua es farien les classes abans de començar el curs. Així no hi hauria cap dubte. Ara bé, que tot i això ara torni a rebrotar la polèmica vol dir d'entrada que alguns professors són uns calçasses. No d'altra manera cal qualificar la seva actitut de canviar de llengua sobre la marxa quan tot, en principi, hauria de ser clar abans d'entrar a l'aula. I també les universitats es fan l'orni per no espantar el galliner i atreure alumnes de més enllà dels Països Catalans.

Mala peça al teler. Vicent Partal ens posa l'exemple de Finlàndia i de Grècia a l'hora de defensar la seva llengua. Justament aquest exemple ens demostra que si no ets independent no pots fer gran cosa. I fins i tot en aquest cas hi ha problemes, certament menys que en el cas de ser un país dependent com és el nostre.

Ja se sap que a la taula d'en Bernat qui no té Estat no hi és convidat. Però, mentrestant, alguna cosa s'hauria de fer si més no per mantenir els mínims de drets que s'havien assolit amb molt d'esforç pel català a la Universitat. Jo ja fa cinquanta anys que n'estic fora i, per tant, no sé quina tàctica s'hauria de fer. Amb tot, la meva impotència no pot tapar que la meva preocupació és total perquè el català recula cada dia més també a la Universitat, diguin el que diguin les estadístiques, i per postres la política lingüística de la Generalitat i la dels uns i la dels altres és ensucrar al máxim la situació. Però, compte, perquè el sucre fomenta la diabetis i tothom sap que és una malaltia traïdora que pot ocasionar la mort.

(25-4-2017)

L'ANC PREVEU LA DECLARACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA DESPRÉS D'UN "SÍ" AL REFERÈNDUM PEL PARLAMENT O DE L'ASSEMBLEA D'ELECTES SI CAL

Les esmenes que han introduït les bases de l’ANC al full de ruta polític mantenen els escenaris previstos pel Secretariat de l’entitat sobiranista. No s’introdueix, doncs, cap canvi substancial al full de ruta inicial malgrat les 107 esmenes que es van presentar: d’aquestes, 60 s’han acceptat directament; 30 s’han acordat per transacció i 17 finalment s’han retirat en acceptar la justificació de la ponència.

El retard en la publicació de les esmenes –s’havien de fer publicar a la web divendres- es deu precisament a les negociacions de les darreres hores per consensuar amb els esmenants. Així doncs, s’arribarà a l’assemblea general ordinària de Granollers de sense cap esmena viva al full de ruta que s’aprovarà previsiblement dissabte. El text final, al qual ha tingut accés l’ACN, preveu que la proclamació efectiva de la independència arribi com a conseqüència d’una majoria a favor del ‘sí’ en un referèndum o de forma directa des del poder legítim de Catalunya, el parlament o l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), davant de l’impediment coercitiu de fer el referèndum.

L’ANC preveu al seu full de ruta que la inhabilitació del president, del govern o del parlament que suposi la intervenció de la autonomia o del govern en bloc, impliqui l’activació de l’AECAT. ‘Arribat el cas que el govern o el parlament no puguin exercir lliurement les seves funcions, l’AECAT assumirà la màxima representació legítima, sobirana i institucional de Catalunya per completar el procés d’independència’, afirma l’entitat.

ERC AVISA L'ESTAT QUE EL REFERÈNDUM ES FARÀ " SENSE DEMANAR-LI PERMÍS "

El Pacte Nacional pel Referèndum s'havia marcat el dia de Sant Jordi com una de les jornades clau per sumar noves firmes a favor del referèndum d'autodeterminació. El resultat, segons ERC, va ser un "èxit". "El Pacte Nacional va recollir més signatures que Xavier Bosch", ha bromejat en roda de premsa el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, l'endemà de la festa del llibre i de la rosa. Esquerra considera que, un cop més, s'ha fet evident que el compromís del país amb el referèndum "és absolutament inalterable". I davant la negativa de l'Estat a iniciar qualsevol tipus de negociació sobre el tema, Sabrià ha llançat una advertència: "Ahir vam signar tots amb tot el convenciment, i si arriba el moment i el govern espanyol no canvia d'opinió, farem el referèndum sense demanar permís".

El portaveu republicà ha subratllat que el compromís de la ciutadania, expressat aquest diumenge en forma de signatures, té continuïtat al Govern. L'acte de divendres passat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat aporta, segons Sabrià, la "certesa" que el Govern "farà" el referèndum. "Vam veure el compromís del president i del vicepresident, però no ho faran sols. Tenen al costat tot el Govern, 72 diputats, les entitats i la ciutadania", ha remarcat.

L'independentisme considera que té prou suport social per tirar endavant el referèndum amb l'Estat en contra, però reclama nous aliats. Sabrià ha tornat a apel·lar aquest dilluns als comuns, que durant la diada de Sant Jordi també van contribuir a recollir signatures pel Pacte Nacional pel Referèndum. Els ha demanat que no s'aliïn amb l''statu quo' i que, a més de defensar una consulta pactada, es defineixin amb claredat a favor d'una de convocada contra el veto del govern espanyol.

PUIGDEMONT DINARÀ AMB SÁENZ DE SANTAMARÍA DESPRÉS DE LA POLSEGUERA DEL SANT JORDI

El president, Carles Puigdemont, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, coincidiran aquest dimarts en un dels dinars organitzats en el marc de l’Open Banc Sabadell de Tennis que se celebra aquesta setmana al Tenis Barcelona.

El president i la vicepresidenta es trobaran després de la polèmica provocada per l’intent de Santamaría de protagonitzar l’acte convocat divendres passat a Barcelona per impulsar davant la Unesco la candidatura de la Diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El Govern va acabar enviant el vicepresident, Oriol Junqueras, a l’acte per interceptar l’operació de Santamaría, però el malestar que va provocar la maniobra de la número dos del govern espanyol va ser de tal magnitud que el president va fer sortir aquest tema en el seu discurs institucional amb motiu de la Diada.

Puigdemont va replicar que si s’aconsegueix l’objectiu de situar el Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat “no serà gràcies als hereus polítics d’aquells que van perseguir la cultura catalana durant dècades”, en al·lusió al franquisme i el PP.

Tots dos tindran oportunitat d’abordar la polèmica amb motiu del dinar que convoca el Real Club de Tenis Barcelona aquest dimarts.

EL PDECat ASSEGURA QUE NO ES FARÀ UN 9-N PERQUÈ EL REFERÈNDUM SERÀ VINCULANT

El Partit Demòcrata (PDECat) ha continuat aquest dilluns intentant allunyar el fantasma d'un nou 9-N. Després que les entitats sobiranistes remarquessin aquest diumenge que Catalunya no podria tornar a fer un procés participatiu com aquell, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha volgut subratllar que ni el Govern ni els partits independentistes "estan en la tessitura d'un segon 9-N".

"El que ens hem compromès és a fer un referèndum i, per tant, ha de ser vinculant", ha explicat en roda de premsa, i ha opinat que tant l'acte de divendres en què l'executiu català va refermar el seu compromís amb el referèndum com el discurs del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, haurien d'esvair dubtes. "El Govern, que és qui té responsabilitat d'organitzar-lo, ho farà", ha apuntat.

Per això, ha cridat els partits sobiranistes i les entitats a estar units per guanyar el referèndum, fent campanya tant unitària com per separat per intentar eixamplar la base del sobiranisme. En aquest sentit, preguntada sobre si creu que les entitats del Pacte Nacional pel Referèndum avalaran un referèndum unilateral, ha demanat anar "pas a pas" i mantenir, per ara, l'escenari d'una votació acordada.

ESPERANZA AGUIRRE DIMITEIX PER TERCERA VEGADA EN CINC ANYS

L'actual expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que va ser la primera en convertir-se presidenta d'una comunitat autònoma i del Senat, ha protagonitzat aquesta tarda la seva tercera dimissió en cinc anys, en aquest cas rodejada per les activitats corruptes que suposadament va protagonitzar el seu 'número dos', Ignacio González, en la seva etapa al capdavant del Canal d'Isabel II.

Després de declarar dijous passat a l'Audiència Nacional per la trama Gürtel, va afirmar davant els mitjans que no dimitiria, però l'acte del jutge, Eloy Velasco, que va portar el seu exnúmero dos a la presó aquest divendres passat va canviar la situació i després d'un cap de setmana de rumors, Aguirre ha presentat la seva dimissió com a regidor a l'Ajuntament de Madrid aquesta mateixa tarda.

En la política des del 1983

Aguirre va ocupar el seu càrrec en una administració pública de la mà del partit Unió Liberal, integrat dins de la Coalició Popular, i va ser triada regidora de l'oposició de l'Ajuntament de Madrid per primera vegada el 1983.

UN REGIDOR DEL PP A PREMIÀ DE DALT : " SANT JORDI ES SAN JORGE, PUTOS INDEPENDENTISTAS "

Pedro Bailón Díaz, regidor del PP a Premià de Dalt, ha demostrat com les gasten els unionistes espanyols amb un tuit carregat de ràbia. Poc després, l'esborrava i en publicava un de ben diferent. Però a les xarxes, qui no corre vola, i molts usuaris ja n'havien fet una captura. Per casos menors, altres polítics han estat destituïts per la direcció dels seus partits.

El popular de Premià de Dalt escrivia: "Sant Jordi no existe, es San Jorge, patrón de Aragón, que les den a los putos independentistas".

Davant de l'allau de crítiques i del seu càrrec públic, vilment i per sota el nas, Bailón va esborrar el tuit. Però ja era massa tard. Per si no fos poc, en comptes de romandre calladet, el regidor del PP va escriure un altre tuit totalment diferent mostrant la seva hipocresia.

Gran fstividad d Sant Jordi, ejempl Catalunya d convivencia,deseo sea patrimonio d la humanidad,como ha solicitado gbiernoEspaña a la UNESCO
— Pedro Bailón Díaz (@bailonupc) 23 d’abril de 2017

Informa:DIRECTE.CAT (24-4-2017)

RAÜL ROMEVA: " NO HI HA ALTERNATIVA AL REFERÈNDUM "

Raül Romeva (Madrid, 1971) va aterrar dijous al vespre provinent de Lisboa per poder ser a l'acte de compromís amb el referèndum que el Govern va fer divendres al matí. Com a conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència és, amb diferència, el membre de l'executiu que més avions agafa. Això fa, per exemple, que dediqui molt menys temps que abans a una de les seves aficions: nedar. "Hi puc anar un dia, dos com a molt, cada setmana", confessa abans de rebre NacióDigital. Al seu despatx hi té una fotografia icònica del procés on se'l veu abraçat amb Muriel Casals a la capçalera de la manifestació de l'Onze de Setembre del 2015 a la Meridiana. En aquell moment ell era cap de llista de Junts pel Sí i Casals, la número tres per Barcelona.

- El Govern ha escenificat aquest divendres imatge d'unitat a l'entorn del referèndum. Feia falta, aquest acte?

- Cal reiterar una vegada més i constantment què hem vingut a fer. L'acte posa de manifest que hi ha un compromís col·lectiu del Govern i del Parlament amb la ciutadania. Qualsevol mostra d'aquest tipus és positiva.

- Tenint en compte que el referèndum ja es va fixar en el full de ruta el 28 de setembre en la qüestió de confiança de Carles Puigdemont i que es van acordar els detalls amb la CUP en el debat de política general, què s'ha fet malament per haver de refermar aquest compromís?

- Estem davant d'un escenari d'evident complexitat. Nosaltres volem fer un referèndum pactat amb l'Estat, però de moment no hi ha resposta positiva, de manera que hem de reiterar què volem fer i com ho volem fer. Estem fent tot el que cal per tenir la votació en marxa a l'expectativa del que faci el govern espanyol. Seguim en la mateixa dinàmica en què estàvem fa dos o quatre mesos.

ELECCIONS PRESIDENCIALS FRANCESES: LE PEN TRIOMFA A PERPINYÀ I A TOT CATALUNYA DEL NORD

Amb motiu de la primera volta de l'elecció presidencial, que s'ha desenvolupat aquest diumenge 23 d'abril, 350.543 electors eren convidats a expressar-se en les 472 meses electorals repartides pels 226 municipis de Catalunya del Nord. Es desprèn d'aquesta etapa una empenta extremista i sobiranista francesa important, manifestada pels resultats històrics de l'esquerra alternativa encarnada per la «França Insubmisa» de Jean-Luc Mélenchon, com també per l'extrema dreta representada pel Front Nacional de Marine Le Pen. També destaquen la caiguda vertiginosa del Partit Socialista, que lidera el govern estatal, el Consell departamental de Catalunya del Nord i la Regió Occitanie, de la qual formen part les comarques de Perpinyà. Finalment ressalta el resultat modest d'Emmanuel Macron, candidat favorit a nivell estatal de cara a la segona volta.

Resultats globals a Catalunya del Nord:

Participació: 78,74 %

Marine Le Pen: 30,05%
Jean-Luc Mélenchon: 21,14%
Emmanuel Macron: 18,46%
François Fillon: 17,19%
Benoît Hamon: 5,04%
Nicolas Dupont-Aignan: 3,65%
Jean Lassalle: 1,74%
Philippe Poutou: 1,14%
François Asselineau: 0,86%
Nathalie Arthaud: 0,55%
Jacques Cheminade: 0,17 %
Votes blancs: 1,64%
Votes nuls: 0,97%

Perpinyà

Perpinyà: Marine Le Pen 25,86%, J-L. Mélenchon 22,72%, Emmanuel Macron 19,72%, François Fillon 19,12%, Benoît Hamon 5,65%, Nicolas Dupont-Aignan 3,03%, Jean Lassalle 1,23%, François Asselineau 1,01%, Philippe Poutou 0,94%, Nathalie Arthaud 0,51%, Jacques Cheminade 0,20%.

Informa:LA-CLAU.NET (24-4-2017)

ZAPATERO, BOCAMOLL :LAMENTA QUE A CATALUNYA ES JUTGI SUSANA DÍAZ PER SER DONA I ANDALUSA

L’expresident del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero ha estat aquest dilluns a Catalunya per defensar la candidatura de la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, a les primàries del PSOE.

Sobre la candidatura de Díaz, Zapatero n’ha destacat la seva “convicció i coherència” i ha lamentat que a Catalunya —“i no em refereixo al PSC”— hi hagi prejudicis sobre “el projecte polític de Susana Díaz”. Més concretament, ha atribuït aquests prejudicis al fet que sigui dona i andalusa.

Segons ha mantingut, sempre que hi ha una candidata a la secretaria general del partit es té en compte i es jutja el seu origen. “Ja va passar amb Carme Chacón, que era catalana i va ser un problema, i ara passa amb Susana Díaz, que és andalusa i és un problema”. Zapatero ha atribuït aquesta relació a un problema de gènere ja que, segons ha afegit, només es critica l’origen quan es tracta de candidates dones, “mai en el cas de Felipe González, Alfredo Pérez Rubalcaba o José Luis Rodríguez Zapatero”.

MESSI, DE LLIBRE : UN 10 PER AL 10

"Un 10 per al 10"
Messi ja va parlar al Bernabéu, caldrà veure com assumeix el cop el Madrid i quin efecte té en el Barça

Ramon Besa
La vida del Madrid va canviar l'abril de l'any passat després de guanyar al Camp Nou per 1-2. Aquella victòria va fer que Zidane s'enlairés de la mateixa manera que al novembre el triomf del Barça al Bernabéu havia enfonsat Benítez. La marxa de l'equip blanc ha estat des de llavors tan imparable que va acabar guanyant la Champions, va obligar el Barça a guanyar dues vegades la Lliga i, 12 mesos després, aspira a conquistar encara un doblet que no aconsegueix des del 1958. La trajectòria madridista ha contrastat amb l'extraviament del Barça fins que els dos equips es van tornar a citar diumenge al Bernabéu.

El clàssic marca tendència, és el partit per excel·lència per canviar dinàmiques i suposa també un aparador únic per als jugadors universals com Messi. El 10 va combatre com un colós contra el Madrid, contra l'àrbitre i contra el seu Barça. I és que el seu equip no el va ajudar gaire, sense continuïtat en el joc ni autoritat a la pista, permissiu en defensa, sobretot en les transicions i a pilota parada, retratat en el gol de córner de Casemiro i també en la centrada de Marcelo i l'arribada de James. L'argentí ni tan sols va tenir com a aliat el seu amic Luis Suárez. Messi va marcar les diferències amb dos gols, l'últim, el número 500 del seu compte, el 47 de la temporada, el 23 en un clàssic, el 14 a Chamartín, al minut Ramos, el moment sagrat, símbol de l'èpica moderna del Madrid.

ÀNGEL MARESCA PRESENTA UN DISC EN ALGUERÈS

 Angel Maresca, Lo Barber, presenta el sou cd Cants, Històries dissabte 22 de abril, a les hores 19.00, a la Sala Sari (Ex Avis), al carrer Carlo Alberto. Cants, Històries és una antologia del propi treball, que el confirma com a cantant del panorama de la música algueresa, anant a includir calqui sou text a dins del patrimoni de la nostra tradició.

Lo mestre d'Àngel, Mario Melis Botigueta, és estat doblament mestre: de barber i de guiterra. A l'Alguer, aqueixes botigues són estades realment llocs de producció musical. Entre “els fills de les barberies” recordem Antoni Cao, Josep Loi Mosconi i Antoni Dalerci, artistes algueresos del sècul XX. Àngel és la testimoniança de un passat que encara existi, resisti i vol torna descobrit!

Lo disc inclou cançons tradicionals, textos escrits de Àngel Maresca i de altros autors. L'apuntament fa part del calendari de Sant Jordi amb el patrocini de la Fundació l'Alguer.

Informa:ALGUER.CAT (24-4-2017)

BRINDIS DELS ESCRIPTORS EN CATALÀ A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha celebrat el Sant Jordi a València amb un brindis en el marc de la Fira del Llibre, que es fa fins a l’1 de maig als Jardins de Vivers de la ciutat. Al migdia, a l’Espai Autors de la Fira, l’AELC ha fet el tradicional brindis per compartir una festa única al món en què l’amor, la cultura i la llibertat es donen la mà amb els símbols de la rosa i el llibre, segons que l’ha definida l’escriptor Vicent Penya, que ha intervingut a l’acte en nom de l’associació.

Penya ha remarcat que, malgrat els entrebancs patits els darrers anys, la literatura en català feta al País Valencià gaudia de molt bona salut i s’ha mostrat convençut que es vivia possiblement un nou ressorgiment literari que, de segur, farà història en un futur.

L’escriptor ha afegit que el desig de l’AELC és que, igual que al País Valencià hi ha municipis amb predomini lingüístic català, seria un plaer que arribés un dia en què la fira del llibre de València fos de predomini lingüístic català. A l’acte han participat, entre més, els escriptors Juli Capilla, Octavi Monsonís, Josep Micó, Mercè Climent, Pau ‘Sif’, Mari Jesús Bolta, Josep Domingo, Carles Enguix, Encarna Sant-Celoni, Maluy Benet, Roser Furió, Cristina Escrivà, Josep Ballester, Imma López i el mateix Carles Penya.

XAVIER BOSCH I JAUME CABRÉ, ELS AUTORS MÉS VENUTS EN AQUEST SANT JORDI A LES BALEARS

Èxit rotund. Així han qualificat des del Gremi de Llibreters la diada de Sant Jordi 2017. S’han igualat les vendes de 2016 i l’afluència al centre de Palma ha estat constant tot i el tancament generalitzat dels comerços en diumenge.

Els llibreters també han destacat que hi ha hagut una molt bona acollida de totes les activitats programades i han valorat molt positivament aquesta jornada que ha transcorregut sense cap incident.

Segons han assegurat, «hem aconseguit omplir la ciutat de lectors amb ganes de descobrir novetats editorials». «Podem dir que Sant Jordi ja és una festa consolidada amb un creixement de públic any rere anys», han afegit.

Els títols més venuts durant aquest Sant Jordi 2017 en català:

‘Nosaltres dos’ (Xavier Bosch)
‘Quan arriba la penombra’ (Jaume Cabré)
‘Els vells amics’ (Sílvia Soler)
Entre els autors locals els llibreters han destacat ‘Tots els Cavalls’, Antònia Vicens, ‘Mallorca’ del col·lectiu FAM (Fotos Antigues de Mallorca) ,’Aguiar amb el cançoner tradicional de Mallorca’ de Miquel Calent, ‘Fets diVersos dels pobles de Mallorca’ (Miquel Àngel Joan 'Llonovoy') i la entrega dels itineraris d'en Joan Carles Palos.

Informa:DBALEARS.CAT (24-4-2017)

L'EXTENSIÓ DE L'ARAGONÈS EN TEMPS PASSAT

"L'aragonès"

Artur Quintana

Aquest títol, així d’entrada, pot semblar una tautologia, perquè és sabut que l’aragonès és una llengua que només es parla a l’Aragó, concretament a les comarques septentrionals del nostre país –prescindint, és clar, dels parlants de l’emigració. Això és ben cert si ens referim al present, però no al passat, ja que aleshores la llengua aragonesa era parlada també a les comarques centrals i meridionals de tot Aragó, tret de les més orientals on es parlava i es continua parlant català, i s’estengué parcialment pel País Valencià, per Múrcia i les comarques nordorientals d’Almeria, si més no, uns territoris ara, tots ells de llengua castellana. En tots aquests territoris la llengua castellana que s’hi parla avui en dia presenta unes modalitats amb forta presència fonètica, morfosintàctica i sobretot lèxica de substrat aragonès, així com també de català. En el cas d’aquesta darrera llengua la presència en les modalitats castellanes s’hi manifesta més com a adstrat, llevat de les comarques meridionals alacantines, Múrcia i Almeria, on el substrat català és tan considerable com l’aragonès.

ELS LLIBRES EN CATALÀ ELS MÉS VENUTS A ANDORRA PER SANT JORDI

Els autors del país estan agafant cada cop més força, i és que la majoria de les parades i llibreries que es van aplegar ahir per celebrar Sant Jordi van comptar amb les darreres publicacions andorranes per omplir els seus taulells i aparadors. Tot i això, els llibres més venuts –com cada any–, van continuar sent els dels autors forans i sota les temàtiques de «romanç i terror», així ho van especificar diferents venedors d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Malgrat aquest deliri pels llibres i obres internacional, les autoritats comunals i el cap de Govern van voler destacar el creixement de la producció literària andorrana. Doncs el cap de l’Executiu, Toni Martí, va destacar el gran «ambient en el dia de la cultura, de llegir» i la gran producció «per part dels escriptors del país», segons va informar l’ANA.

Així mateix, Martí va recordar que durant aquest exercici s’ha atorgat una major dotació econòmica per al Ministeri de Cultura, i que de cara a l’any que ve, la partida pressupostaria també serà major. Per tant, tot indica que la promoció cultural «va a millor» i que en els darrers anys la cultura ha tingut un paper de «cohesió» molt important per al país.

EL VOLUNTARIETAT PER LA LLENGUA CREA MÉS DE 10.000 PARELLES LINGÜÍSTIQUES

Durant el 2016, el programa voluntariat per la llengua va crear 10.018 parelles lingüístiques, un nombre equivalent a l'assolit durant l'any anterior. Hi va haver 5.967 inscripcions noves (4.320 dones i 1.647 homes), de les quals gairebé el 70% corresponen a aprenents i el 30% a voluntaris.

D'aquestes parelles, el 96% van ser organitzades directament pel govern i el 3% per entitats no governamentals que col·laboren amb el programa. En total, la iniciativa va generar, almenys, 200.360 hores de conversa en català, si donem per bona la dada que cada parella es troba almenys una hora a la setmana durant 10 setmanes l'any.

El projecte, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística, es va crear durant el 2003 i des de llavors s'han generat més de 110.000 parelles lingüístiques.

DEDUCCIÓ FISCAL PER LES DONACIONS QUE ES FACIN PER L'OCCITÀ

Es podran deduir fiscalment les donacions que es facin des de Catalunya per promocionar l'occità. Concretament, l'import de les deduccions és de fins al 15% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra del tram autonòmic de l'IRPF.

Aquesta possibilitat, impulsada per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), ha estat recollida finalment en la nova Llei de mesures fiscals per al 2017, aprovada recentment al Parlament de Catalunya.

La regulació de les deduccions fiscals per donacions recull com a condició que les entitats receptores siguin sense ànim de lucre i figurin al cens d'entitats de foment de la llengua de la DGPL.

ÈXIT TOTAL EN LA RECOLLIDA DE SIGNATURES PEL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM

Amb mil punts de recollida fixos i més de cinc mil voluntaris mòbils convidant els ciutadans a donar suport al referèndum, el Pacte Nacional aconseguia en un únic dia de Sant Jordi un suport cívic massiu al plebiscit programat per a la tardor.

Desbordats pels resultats, els portaveus de l'entitat renunciaven a apuntar una xifra aproximada però qualificaven d'“èxit brutal” la resposta dels ciutadans, que, tot passejant per comprar llibres i roses, decidien posar nom, cognoms i signatura als formularis de suport al referèndum. Un exemple: dos voluntaris d'Òmnium Gràcia exultants arribaven ja a les dotze del migdia a la parada central de l'entitat a la rambla de Catalunya per agafar nous munts de formularis perquè al seu barri ja els havien esgotat. “Ha estat un encert fer una crida a la recollida massiva de suports per Sant Jordi”, van remarcar.

Tret d'uns pocs punts de recollida propis del Pacte Nacional pel Referèndum, el pes de l'acció el van portar totes les entitats polítiques, socials, sindicals i ciutadanes que hi estan adherides. Representaven més de mil estands de recollida de firmes desplegats per carrers, places i rambles. El salt quantitatiu de la iniciativa el van fer els voluntaris, que s'han doblat en dos dies i que ahir es convertien en cinc mil punts mòbils de recollida. Per exemple, la seu central d'Òmnium a Barcelona reunia successivament grups de voluntaris des de les nou del matí per explicar-los el què i el com de la seva actuació.

SANT JORDI EN DIUMENGE BAT TOTS ELS RÈCORDS

“I si Sant Jordi caigués sempre en diumenge?”. La boutade d'un alt directiu d'un gran grup editorial espanyol no ho és en absolut: la Diada del Llibre i de la Rosa, que el Govern espanyol es va comprometre públicament divendres a elevar a la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ha vençut avui amb èxit impensable l'última gran prova, la de caure en el més festiu dels dies i, malgrat tot, mantenir el seu ADN de la gran festa cívica i cultural de Catalunya. És més, encara sense les xifres oficials, que es coneixeran dijous, les vendes haurien estat superiors a les registrades quan ha caigut en una jornada laboral aquests últims anys, sobrepassant així els 22 milions d'euros. I en aquest context, la novel·la de Xavier Bosch Nosaltres dos (Columna), ha estat el llibre més sol·licitat en català, mentre que Patria (Tusquets), de Fernando Aramburu, flamant Premi de la Crítica, ho ha estat en castellà.

“Això és un miracle: en un país així, que el llibre tingui aquest protagonisme...; en altres llocs matarien per importar això... Presó preventiva per qui digui alguna cosa contra aquesta festa”, sentenciava Javier Cercas, un altre dels sol·licitats pel seu El monarca de las sombras.

EL CATALÀ A LA UNIVERSITAT: "PERDONI, POT FER LA CLASSE EN CASTELLÀ ? "

‘Perdoni, pot fer la classe en castellà?’
Tot i l'ús majoritari del català en els graus universitaris, les dades no sempre s'adeqüen a la realitat · El percentatge d'ús del català baixa considerablement en els màsters de les universitats públiques
Primer dia de classe. La quarantena d’estudiants fa fressa mentre espera que arribi el professor. Aquesta assignatura, en aquesta franja horària, es fa en català. Ho deia el full de matrícula, i per això hi són, la majoria, avui aquí. Però quan el professor ja és a l’aula i comença a parlar, passa una cosa. Una cosa que deu ser familiar per a molts dels qui s’han assegut en una aula universitària catalana aquests últims lustres: algú, entre les primeres files, aixeca la mà, diu que és un estudiant d’Erasmus, que no entén el català i que si el professor podria fer la classe en castellà, si us plau. La majoria de vegades, la resposta és una cosa així com: ‘Naturalment, algú hi té cap problema?’ I, normalment, pocs manifesten tenir-hi cap problema, si, fet i fet, saben totes dues llengües, i alguns pensen que no hi ha dret però tampoc no diuen res. Alguns altres sí que es queixen en algun moment, i recullen casuística, i fan campanyes i es mobilitzen, perquè tenen el dret d’estudiar en català i no volen que els el continuïn vulnerant. També pot passar una altra cosa: que el professor comenci a parlar en castellà. Ep, però si ens havíem matriculat en català. Passa que, a vegades, la llengua declarada de l’assignatura, quan és el català, no es correspon amb la realitat, que vol dir que no és la llengua amb què el professor impartirà les classes.

EL BERNABEU, TERRITORI MESSI: HA MARCAT 500 GOLS AMB EL BARÇA

"500 roses, 500 espines"
Oriol Tortajada -

Bernabéu, territori Messi. Difícil trobar un estadi que motivi més la bèstia. Només cal mirar els ulls del 10 cada cop que visita la casa blanca. Pura concentració, mirada letal. Olora sang. Significatiu també mirar els ulls dels aficionats madridistes cada vegada que l'argentí connectava ahir amb la pilota. Cares de pànic, mirades de terror. Lògic. Allà no han vist cap futbolista rival que els hagi torturat tant. Clavades en la memòria tindran durant anys grans nits de Messi i del Barça com la d'aquell 0-2 en aquelles semifinals de la Champions del 2011 o el mític 2-6 del 2009 en la lliga. I ara, també la nit d'ahir. Allà tots recordaven perfectament encara el hat-trick de l'astre argentí d'aquell 23 de març del 2014. Aquell trio de gols, amb victòria blaugrana per 3-4, havia estat l'última vegada que Messi havia marcat en un clàssic. Ahir va repetir. Sis partits després. Quan l'equip més el necessitava. Messi vol aquesta lliga.

Contra la Juve el barcelonisme va veure un Messi frustrat. Ahir va veure el Messi de les grans nits. El Messi líder. El millor futbolista del món. Colossal en els dos gols i sensacional en tota la resta. Per lideratge, per joc generat, per talent, per tot. Gran Messi.

LE PEN GUANYA CLARAMENT A CATALUNYA DEL NORD, SEGUIDA PER MELENCHON

La candidata del Front National, Marine Le Pen, ha guanyat clarament la primera volta de les eleccions presidencials a Catalunya Nord. Le Pen ha aconseguit el 30,05% dels vots, nou punts per sobre del segon candidat més votat, Jean-Luc Mélenchon (21,14%). La participació hi ha estat del 78,74%.

Emmanuel Macron hi ha quedat tercer, amb el 18,46% dels vots. Un resultat que podria millorar a la segona volta, el 7 de maig, quan se les haurà amb Le Pen en la cursa final cap a l’Elisi. No obstant això, caldrà veure com reaccionen els votants de François Fillon, quart a Catalunya Nord, amb el 17,19% dels vots.

Fillon ha demanat el vot per Macron per tal d’evitar la victòria de Le Pen, com també Mélenchon i el socialista Benoît Hamon, que a Catalunya Nord ha obtingut només el 6,04% dels vots.

En les eleccions presidencials anteriors, l’any 2012, el guanyador de la primera volta a Catalunya Nord va ser el candidat socialista, François Hollande, amb el 25,96% dels sufragis. El conservador Nicolas Sarkozy va ser segon (25,31%), Le Pen tercera (24,34%) i Mélenchon quart (12,77%). La participació va ser del 81,8%.

Informa:VILAWEB.CAT/CN (24-4-2017)

LEO MESSI MATA EL DRAC AL BERNABEU EN EL DARRER MINUT: R.MADRID,2; BARÇA, 3

El FC Barcelona s'ha reenganxat a la Lliga en un partit amb uns minuts finals d'autèntica bogeria. Primer, ha aparegut l'èpica del Madrid per empatar amb un home menys, amb un gol obra d'un jugador que ha perdut protagonisme aquesta temporada i que es reivindicava d'aquesta manera. Finalment, però, un Messi que s'ha afartat de rebre entrades dels rivals ha fet valer el seu geni per donar al Barça el liderat a la Lliga amb un gol en el temps de descompte (2-3). A 5 jornades del final, el Madrid (que té un partit pendent contra el Celta) sap que no pot fallar si vol el títol.

Ja en el minut 2, Cristiano Ronaldo ha demanat penal per una caiguda a l'àrea davant un contacte de Samuel Umtiti, però l'àrbitre Alejandro José Hernández Hernández no l'hi ha concedit. El portuguès ha fet el primer xut del matx, en el minut 6, aturat per Marc-André Ter Stegen. El primer del Barça, un xut creuat des de la frontal que ha marxat fora, l'ha fet Luis Suárez cinc minuts més tard, poc abans que Casemiro inaugurés l'apartat de targetes grogues per una falta sobre Messi. L'argentí ha començat a aparèixer amb la seva velocitat i els dos equips han començat a arribar amb perill. Cristiano ha gaudit d'una bona ocasió en el minut 20, novament ben anul·lada per Ter Stegen. Messi era al terra, ensangonat, després de rebre un cop de colze de Marcelo a la cara.

PUIGDEMONT INSTA ELS CIUTADANS A ADHERIR-SE AL PACTE NACIONALPEL REFERÈNDUM

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha volgut aquest diumenge fer na crida a tota la ciutadania de Catalunya perquè signi el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum i s'hi adhereixin a la inciaitiva, amb l'objectiu de poder pressionar i "demostrar a l'Estat" que la majoria de catalans volen votar sobre la independència. Després de passar-se per la parada del Pacte Nacional a la Rambla Catalunya de Barcelona, Puigdemont ha animat als catalans a "passar-s'hi per alguna de les carpes on els voluntaris recullen les adhesions al Pacte per acreditar el que hem dit tantes vegades i no ens cansarem mai de repetir: que hi ha una majoria de gent que vol un referèndum acordat i que el referèndum s'ha de fer perquè la manera de resoldre les discrepàncies polítiques en democràcia és a través de les urnes".

Puigdemont ha visitat la parada del Pacte on simbòlicament ha signat el manifest, tot i advertint que ell ja ho havia fet digitalment a través del web de l'entitat. Després de palar breument amb el portaveu del Pacte, Joan Ignasi Elena, el president ha celebrat la "molt bona feina que estan fent en el temps que li hem atorgat". "Queda la recta final. I avui és un dia molt important perquè tothom que no hagi signat ho pugi fer", ha afirmat, animant així a les adhesions al seu manifest.

I és que Puigdemont confia que els suports ciutadans que pugui recollir el Pacte Nacional serveixin per forçar l'Estat a negociar el referèndum. "Ens convé que quan acabem la feina puguem explicar a l'Estat que som molts els que volem votar, i que quan més aviat ens posem a negociar les condicions per poder votar, més aviat sortirem tots beneficiats", ha sentenciat.

MARTA PASCAL. " PUC ASSEGURAR QUE EL PDeCAT NO FALLARÀ "

L’ANC ha volgut mostrar la polifonia del Sí al referèndum i ha convertit la seva carpa de Sant Jordi en un plató de televisió. Durant tot el dia, diversos periodistes entrevisten polítics, escriptors i personalitats de la societat civil per donar tots els arguments per un sí al referèndum. La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha estat una de les convidades, i el Món hi ha conversat.

-Sant Jordi és un dia important en el camí cap al referèndum, precedit per un acte solemne al Palau de la Generalitat en què el Govern i fins a 200 càrrecs s’han compromès a celebrar el referèndum i a aplicar-ne els resultats. Quin missatge ha de rebre l’Estat espanyol?

-Jo enviaria dos missatges. Un, des de la radicalitat democràtica, perquè encara no ens han donat cap argument de pes per poder explicar que un ciutadà no pot votar en democràcia. Per tant, els demano, si és que tenen algun argument sensat, que l’exposin, perquè fins ara només parlen del dret de conquesta. I el segon és un missatge de determinació, de convicció i de força de tot allò que pot fer aquest país. Que mirin els carrers i les places, que és on hi ha la força, i que Madrid tingui clar que aquest és l’any del referèndum, aquest és el Sant Jordi del referèndum. El farem, i molts estem determinats a guanyar-lo. Tenim feina per argumentar al carrer, però la fem i la continuarem fent.

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05672947