EL SUPREM NO PERMET A JORDI SÁNCHEZ SORTIR DE LA PRESÓ PER FER CAMPANYA ELECTORAL

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat que l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez pugui participar en la campanya del 21-D. El magistrat Pablo Llarena ha denegat els permisos per abandonar Soto del Real, on Sànchez es troba empresonat provisionalment, el contacte amb mitjans fora del règim ordinari de visites i limita la connexió a Internet al control del centre penitenciar.

Precisament aquest dijous, fonts de la llista encapçalada per pel president Carles Puigdemont han apuntat a NacióDigital que l'expresident de l'ANC i número 2 de Junts per Catalunya participarà a l'acte central de campanya que la candidatura farà aquest divendres al vespre al pavelló municipal d'esports de la Vall d'Hebron de Barcelona. "Serà sorpresa", han apuntat.

El magistrat instructor de la causa per rebel·lió, sedició i malversació contra el Govern, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, Sànchez i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, esmenta la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) on es determina que el dret a vot i ser escollit en unes eleccions "no són drets absoluts" i que cada Estat membre de la Unió Europea (UE) pot "modular la participació democràtica".

"¡ ESTAMOS EN ESPAÑA ! " LLENGUA QUE IGNOREN LLENGUA QUE ODIEN

"Llengua que ignoren, llengua que odien "
«Ni el català és, per a Espanya, una llengua seva, ni la representa, ni s’hi sent representada, ni hi cap»


Josep-Lluís Carod-Rovira


L’atàvica al·lèrgia a la diversitat, en el si d’amplis sectors de la societat espanyola, es manifesta més intensament quan fa referència a la pluralitat lingüística a l’interior dels territoris de l’Estat. De fet, Espanya no ha valorat mai com una riquesa cultural, com un valor enormement positiu, el plurilingüisme existent a l’Estat, malgrat la falsedat de l’article 3 de la seva Constitució on, amb un notable sentit del cinisme, s’arriba a assegurar, un cop deixat ben clar la imposició de l’espanyol a tothom, que “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Dia rere dia, els fets desmenteixen la Constitució i la incompleixen de dalt a baix, més enllà de la denigrant, referència a les “modalitats lingüístiques”, per poc científica i pel menyspreu que provoca. Perquè, què coi és una modalitat lingüística, algú ens ho podria explicar?

Qualsevol llengua parlada a l’interior dels territoris de l’estat espanyol que no sigui la coneguda aquí com a castellana els fa nosa, els genera incomoditat, si no els provoca, directament, irritació i una tirada quasi natural cap a la seva persecució. Qualsevol idioma que no sigui el seu se’ls en ben refot, tant se val el que digui la Constitució.

ERC TANCARÀ LA CAMPANYA A LA PRESÓ D'ESTREMERA I A SANT VICENÇ DELS HORTS

ERC convertirà el tancament de la campanya electoral de dimarts vinent en un acte simbòlic de suport als presos i al seu cap de llista, Oriol Junqueras. Ho farà amb convocatòries al penal d'Estremera, a Madrid, on continua empresonat el vicepresident Junqueras —junt amb el conseller Joaquim Forn, candidat número 7 de Junts per Catalunya en aquests comicis—, i a Sant Vicenç dels Horts, la ciutat on viu i d’on va ser alcalde el líder republicà.

A mig matí es desplaçaran a Estremera els quinze primers candidats de la llista d'ERC per Barcelona i els tres primers de Tarragona, Lleida i Girona. Es concentraran a pocs metres del centre penitenciari.

Dels candidats convocats només hi faltaran la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per raons d’agenda, i els consellers Toni Comín i Meritxell Serret, que són a Brussel·les. També hi acudiran diputats i senadors republicans.

Junqueras va entrar a la presó d'Estremera el passat 2 de novembre després que així ho decidís la jutge de l'Audiència Carmen Lamela que va al·legar risc de fugida. Com ell, també van ser empresonats la resta de membres del Govern que no havien marxat a Brussel·les.

Trenta-dos dies més tard, un cop el cas va passar de l'Audiència Nacional al Suprem, el jutge va decidir deixar en llibertat part del Govern, però va mantenir empresonats Junqueras i el conseller Forn, així com els responsables de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

ERC ha esgrimit la condició de Junqueras de candidat a la presidència de la Generalitat per reclamar la seva sortida, o que se li faciliti la participació en actes electorals per garantir la igualtat amb la resta de caps de llista. De moment, però, la Junta Electoral ha deixat la decisió en mans del Suprem.
Informa:ELNACIONAL.CAT (14-12-2017)

EL NOU JUTGE DE L'OPERACIÓ DE L'1-O PARTICIPA EN MANIFESTACIONS DE SCC, LLEGEIX DOLÇA CATALUNYA I ÉS EXMEMBRE DEL COS JURÍDIC MILITAR

El nou titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, l'encarregat de la instrucció de la causa contra el Govern legítim de la Generalitat pel referèndum de l'1 d'octubre, es diu Jaime Conejo Heredia. És un seguidor del diari nacionalista espanyol, Dolça Catalunya, conegut per la seva línia editorial difamatòria contra l'independentisme, i un espanyolista sense complexos que mostra el seu amor pel cos militar.

En el seu mur personal, i públic, de Facebook, on fa constar que és magistrat del poder judicial, es pot veure com ha participat en manifestacions de Societat Civil Catalana, participa en celebracions militars, on comenta que "Mas no hi era, ni se l'esperava" i comparteix imatges de grups ultres del Màlaga que es defineixen com "Bokerón y español".

Informa:DIRECTE.CAT (14-12-2017)

LA GUÀRDIA CIVIL VOL QUE S'INVESTIGUIN ELS COMPTES BANCARIS D'EXALTS CÀRRECS DE LA GENERALITAT I D'ÒMNIUM I DE L'ANC PER L'1-O

La Guardia Civil ha propuesto al juez analizar las cuentas bancarias y demás productos financieros de cada uno de los ex altos cargos del Govern investigados por organizar y preparar el referéndum del 1 de octubre en busca de datos que le permita averiguar si se han malversado fondos públicos para llevar a cabo la estrategia de declarar la independencia de Catalunya fuera de las vías legales.

En un oficio remitido al titular del Juzgado de Instrucción número 13, y al que ha tenido acceso La Vanguardia, el Instituto Armado señala que “se están confeccionando unas diligencias, ampliatorias a su vez a todas las hasta ahora instruidas, enfocadas a determinar qué cantidades efectivas se han empleado para llevar a cabo los actos de preparación y ejecución del referéndum, suspendido y posteriormente anulado, por el pleno del Tribunal Constitucional, pero que como es sabido se materializó el pasado 1 de octubre”.

LA FUGA D'EMPRESES NO ES CONSUMA: NOMÉS UN 11% DE LES QUE VAN SOL·LICITAR EL TRASPÀS L'HAN FORMALITZAT

Segons les dades del Col·legi de Registradors Mercantils, des del 2 d’octubre fins al 12 de desembre 3.004 societats han demanat el trasllat del domicili fiscal fora de Catalunya. La major part, prop de 2.000, ho van fer durant el mes d’octubre i des d’aleshores la xifra ha baixat considerablement. Ara bé, d’aquestes, només 332 han formalitzat el pas, és a dir, només aquestes han fet efectiva la sol·licitud al registre mercantil de destinació, segons fonts de la conselleria d’Economia.

Aquesta xifra es correspon a l’extracció de les dades del Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme) a data de 30 de novembre, i en si mateixa no vol dir que la resta de les empreses no acabin formalitzant el pas, però en tot cas, de moment no ho han fet.

Amb el decret d’urgència del Partit Popular per facilitar el moviment de seus socials, per tramitar el trasllat només cal que l’administrador de la societat sol·liciti, via notari, el canvi en el registre mercantil d’origen. Aquest comprova que l’empresa no tingui actes pendents (un tràmit que dura entre 15 i 20 dies) i a partir d’aquí emet un certificat literal que té una vigència de tres mesos. En aquest temps l’empresa ha de fer la sol·licitud al registre de destinació, que alhora validarà que tot estigui correcte (uns 15 o 20 dies més). Això vol dir que com el gruix de les sol·licituds es va fer durant el mes d’octubre, es podria esperar que a 30 de novembre hi hagués moltes més empreses que ja haguessin formalitzat tot el procés. Segons les dades extretes del Borme, dels 332 expedients “finalitzats”, 96 ho van fer a l’octubre i 236 al novembre. En tot cas, la dada clau podria ser la corresponent a les altes als nous registres al mes de desembre, ja que si durant aquest mes no es dispara el nombre de formalitzacions podria significar que una part de les empreses haurien repensat el pas.

GAIREBÉ CAP MULTINACIONAL NO HA MARXAT DE CATALUNYA I LES D'AQUÍ HAN MARXAT PER LES PRESSIONS DEL GOBIERNO

" La culpa és dels separatistes"

Xavier Sala i Martín

A la seva obra mestra 1984, George Orwell descriu el funcionament d’un estat distòpic que intenta controlar el pensament dels seus ciutadans. Una de les eines predilectes d’aquesta dictadura és el que anomena la neollengua, que consisteix a dir les coses exactament al revés de com són realment. Per exemple, l’estat parla del “ministeri de la Veritat” per referir-se al ministeri que censura i manipula la informació, del “ministeri de la Pau” per parlar del departament que s’encarrega de la guerra, del “ministeri de l’Amor” per al·ludir els que es dediquen a la tortura i del “ministeri de l’Abundància” per referir-se al que es dedica a gestionar l’escassetat.

Espanya està vivint un episodi d’utilització de la neollengua que Orwell trobaria fascinant. Amb més de 900 imputats per corrupció i tot de gent morint “accidentalment” dies abans d’haver de declarar davant del jutge, el Partit Popular és, amb tota seguretat, el partit més corrupte d’Europa. Però cada dia veiem els seus líders oferint sermons sobre la necessitat que “tothom ha de complir la llei”.

LA DECISIÓ POT CREAR PRECEDENTS: UN JUTJAT ADMET A TRÀMIT LES QUERELLES INTERPOSADES PER TRES AJUNTAMENTS GIRONINS PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

Un jutjat admet a tràmit la querella per les càrregues de l’1-O interposada per tres ajuntaments gironins
La decisió pot crear precedent, ja que obre la porta judicial a la resta de municipis on es van produir incidents

El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris. La querella es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l’operatiu, als que s’acusa de tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.

El portaveu dels advocats, Albert Carreras, assegura que aquest és un “pas molt important” perquè permetrà que els ajuntaments puguin demanar diligències amb l’objectiu d’acreditar que les càrregues no van ser “una acció espontània”, sinó el resultat “d’un pla premeditat i consensuat”. Carreras ja avança, però que el procediment serà “llarg” perquè més de 200 ferits han interposat denúncia contra les càrregues (que s’incorporen a la querella).

L'ESTAT PREPARA UN DISPOSITIU A LA FRONTERA FRANCESA PER EVITAR L'ENTRADA DE PUIGDEMONT

 L'Estat espanyol ja treballa amb l'escenari que el president legítim de la Generalitat pugui avançar el seu retorn abans del 21 de desembre o amb l'intent d'entrar al país si és investit president.

El Gobierno vol evitar una nova imatge que malmeti el seu prestigi nacional i internacional. Superat per la consulta participativa del 9N i derrotat amb les imatges de repressió del referèndum de l'1 d'octubre, l'executiu de Rajoy comença a treballar per evitar que el president Puigdemont s'apunti una nova victòria després que la justícia belga provoqués que el Tribunal Suprem frenés l'euroordre davant la imminent contradicció judicial.

Segons han apuntat diferents mitjans unionistes, l'actuació posaria els Mossos d'Esquadra com a caps visibles de l'operatiu, donat que és la seva jurisdicció, i juntament amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil vigilaria i controlaria la frontera per evitar que el president entrés per carretera en territori català. La mateixa via que va utilitzar per sortir de Catalunya quan l'Estat va aplicar el 155 per encetar la ronda d'empresonaments contra el vicepresident Junqueras i els consellers del Govern excepte Santi Vila, qui només va restar una nit a la presó.

Informa:DIRECTE.CAT (13-12-2017)

MARTÍNEZ INGLÉS, CORONEL RETIRAT: " L'EXÈRCIT NO ESTÀ EN CONDICIONS DE CONTROLAR UN PAÍS COM CATALUNYA "

El coronel retirat Amadeo Martínez Inglés ha donat aquesta setmana veracitat a les paraules que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va pronunciar ara fa uns dies a El món a RAC1, i en les quals assegurava que l'Estat havia amenaçat el Govern amb "sang i morts al carrer". En una carta publicada al mitjà canari Canarias Semanal, el també historiador assegura que "Marta Rovira no va mentir, encara que va estar desafortunada en l'elecció de les paraules utilitzades".

No va explicar "tota la veritat", segons Martínez Inglés, perquè és molt més àmplia i complexa que el que va explicar Rovira a l'emissora perquè les amenaces formaven part d'un "operatiu secret" que havia de començar abans de l'1-O i anar augmentant la "virulència" si s'aprovava la independència i hi havia mobilitzacions massives al carrer. El coronel afegeix que no van ser "una burda patranya", com van afirmar des de la Moncloa, sinó que van "existir" perquè, a través del que anomena una "guerra psicològica" orquestrada per la Vicepresidència, i amb l'assessorament d'experts en aquest àmbit, enfonsés la moral dels polítics catalans.

EL 15 D UN NOU 15 M: ARA EN DEFENSA DELS PRESOS POLÍTICS A BARCELONA

de la convocatòria | El Món

Nou moviment social en defensa dels presos polítics. Segons ha pogut saber El Món, diverses entitats socials i cíviques han convocat diversos “actes” al “centre de Barcelona” a partir de les vuit del vespre. L’objectiu és reclamar que els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, així com el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Quim Forn,“tonin a casa per Nadal”. Es vol convertir el moviment 15M en un nou 15D.

Fonts dels organitzadors asseguren que la idea és “mantenir la concentració pacífica i festiva fins el final de campanya”. Tot apunta que l’epicentre dels “diversos actes”serà a la plaça Catalunya. Entre les activitats previstes s’hi compten concerts, xerrades, cantades, xocolatades o d’altres que serveixin per recaptar fons. Tampoc hi ha un calendari clar, és a dir, que no es descarta que la concentració "passi com el 15M”.

La convocatòria coincideix amb la recta final de campanya, però els organitzadors no creuen que s’impedeixi administrativament els “actes” perquè tenen una vessant “social” i “solidària” que poc tenen a veure amb la campanya electoral del 21D. En qualsevol cas, avisen que "la farem grossa" i que "cal anar abrigats".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-12-2017)

PUIGDEMONT RECLAMA LA FI DEL DÈFICIT FISCAL: " SI LA SOLIDARITAT ÉS UNA OBLIGACIÓ ES CONVERTEIX EN UN ATRACAMENT FISCAL "

Davant les acusacions que només es preocupen del Procés, Junts per Catalunya ha presentat aquest dimecres les seves propostes socials de cara la propera legislatura. "Diuen que no ens preocupem dels problemes de la gent", ha lamentat el president, Carles Puigdemont, quan ha considerat que precisament "tenir un estat vol dir prosperitat". "La millor política social que es pot fer en aquest país és la independència", ha sentenciat el cap de l'executiu a través d'un vídeo que s'ha reproduït en un acte de la candidatura a la seu de la ONCE de Barcelona. "És la millor política de benestar que podem fer per la nostra gent", ha insistit. El president ha defensat Catalunya com un "país solidari" que no deixa enrere a ningú. Ara bé, ha avisat que quan la solidaritat és converteix en una "obligació", en relació al sistema de finançament a l'Estat, llavors es diu "atracament o espoli".

"Fins a 10.000 euros per família marxen per no tornar. Totes les candidatures haurien de defensar la fi del dèficit fiscal. Ens podríem permetre un millor estat del benestar del que tenim", ha avisat.

Puigdemont ha acusat l'estat espanyol d'estar més preocupat per l'Ibex 35 que per les famílies més vulnerables. També ha defensat l'obra de Govern i ha assegurat que "mai" un executiu ha abordat en la mateixa mesura l'emergència habitacional com el seu. La recepta per a Puigdemont per fer polítiques socials és "fer lleis" i tenir diners.

LA CUP POSA DEUTES A PUIGDEMONT PER INVESTIR-LO PRESIDENT

 La CUP ja ha enviat els seus deures a Carles Puigdemont, si guanya de nou en les pròximes eleccions del 21-D. Els 'cupaires' proposen culminar el procés d'independència, i asseguren que el tornaran a votar si és reelegit tot i que amb condicions.

Així ho assenyala El Confidencial. Els anticapitalistes proposen que s'implementi la República Catalana. "Tot i que la República ja està proclamada, ara cal que es faci realitat", recull el digital.

La CUP també posa com a condició que Puigdemont es comprometi a no negociar amb l'Estat cap sortida a la situació, reforçant d'aquesta manera una paraula que està sonant durant tota la campanya electoral: la unilateralitat. El digital constata que els 'cupaires' posen com a tercera condició iniciar immediatament un procés constituent amb la desobediència com a eix central. I, finalment, també incloure una agenda social revolucionaria que dinamitzi el sistema i canviï així el panorama polític.

Informa:DIRECTE.CAT (13-12-2017)

CARTA DE JUNQUERAS A RAJOY: " A LA PRESÓ NO HI HA CAP INTERN DE LA INDÚSTRIA DE LA CORRUPCIÓ "

El diputat d'ERC Joan Tardà ha portat la veu d'Oriol Junqueras al Congrés dels Diputats. Ha estat durant la sessió d'aquest matí, i gràcies a una carta que ha escrit el candidat dels republicans a les eleccions del 21-D, actualment empresonat a Estremera. "A la presó no hi ha cap intern de la indústria de la corrupció", ha etzibat, en una missiva adreçada al president espanyol i on li demana que accepti els resultats electorals i li desitja un "bon Nadal en companyia dels seus".

"Ens van estomacar l'1 d'octubre", comença Junqueras. "Van empresonar els líders de les entitats que van organitzar les manifestacions més multitudinàries i pacífiques de la història", continua el líder republicà, fins a afirmar que "ha saquejat la nostra autonomia". "Senyor Rajoy, convindrà vostè amb mi que les porres, la presó i la repressió no són la millor manera de tractar la gent", ni tampoc a "un poble que es manifesta o que defensa les seves idees democràtiques pacíficament".

Junqueras també assegura que a la presó està rodejat de gent que ha comès "delictes de tot tipus". Però no hi ha "Ni un sol intern que tingui res a veure amb la indústria de la corrupció d'alguns partits polítics". "On són els centenars d'imputats condemnats del PP?", es pregunta. Junqueras també emplaça el president espanyol Rajoy a "acceptar el resultat" del 21-D, "sigui quin sigui".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-12-2017)

EL PSOE DESAUTORITZA ICETA PER DEMANAR L'INDULT DELS PRESOS POLÍTICS

El PSOE s'ha desmarcat aquest dimecres de la posició manifestada pel candidat del PSC a la Generalitat, Miquel Iceta, que s'ha mostrat a favor de demanar l'indult dels dirigents independentistes processats si hi ha condemna ferma contra ells. El líder dels socialistes ha assegurat que ell mateix ho impulsaria si és escollit president, tot i que l'indult és una competència que està en mans del govern espanyol.

"Sens dubte demanaria l'indult perquè en aquest país haurem de tancar ferides que tenen un origen polític", ha dit Iceta en una entrevista a RAC1, en què ha recordat que ell sempre ha qualificat de desproporcionats els empresonaments dels membres del Govern cessats que no van marxar a Brussel·les.

CORS, LA LLENGUA INVISIBLE

"Cors, la llengua invisible "
A l’illa de Còrsega, els nacionalistes han accedit al poder i tenen per objectiu recuperar el cors. I com a model, el cas català. Ara que no ens facin un Sixena amb la llengua

Pau Vidal

Per a molta gent del nostre entorn, el cors no és que sigui una llengua exòtica, és que és del tot desconeguda. I en realitat d’exòtica en té ben poc: és un idioma de la nostra mateixa família, la romànica, amb semblances evidents amb l’italià (seria una variant del toscà, molt influïda pel sard). La pega és que als ulls del visitant resulta pràcticament invisible, perquè, com que no és oficial, és pràcticament absent tant del paisatge escrit com de l’oral públic (llevat de la ràdio, on el turista interessat la podrà sentir més fàcilment). Així com tots hem hagut d’aguantar coneguts i saludats que, en tornar del viatge de rigor per Siena i Florència, o per París, ens engalten a raig fet les quatre paraules que han malaprès en la llengua local, difícilment ens passarà amb ningú que vingui de visitar Bastia, Aiacciu, Corti o Bunifaziu.

Però alerta, ara no els carreguéssim els neulers d’aquesta culpa als indígenes. Aquí mateix, on se suposa que gairebé el 40% de la població és catalanoparlant habitual i prop del 80% es declara capaç de parlar-lo, quants dels qui ens visiten se’n tornen a casa havent sentit alguna espurna de català? Imagineu-vos, doncs, si a sobre la població corsòfona pateix una diglòssia tan encarcaradora com la de tots els fills de mare França, l’estat més lingüicida d’Europa, per no dir del món. Fixeu-vos si la situació és fumuda que la versió impresa de la revista U Ribombu Internaziunale surt amb més de la meitat dels articles en francès, a causa de l’analfabetisme de la població en la llengua pròpia (per sort, la versió digital no).

ELS " PAPERS " DE SALAMANCA NO ES MOURAN DE CATALUNYA, DE MOMENT...

No hi haurà, de moment, un segon cas Sixena. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat pel president de l'associació Salvar el Archivo de Salamanca, Policarpo Sánchez, perquè tornin a la ciutat castellana els documents que no havien estat confiscats a Catalunya, que no van poder ser retornats als seus legítims titulars o successors, que van ser lliurats a persones que no guarden relació amb els seus propietaris originals i que no van ser digitalitzats en la seva integritat. Tots aquests documents actualment són a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Sánchez es va reunir el 5 de desembre amb l'alcalde de Salamanca, Fernández Mañueco, per aconseguir el retorn a Salamanca d'aquests documents. En un comunicat, Sánchez assegura que ell i l'alcalde van coincidir que "si es vol, es pot" i demana al govern espanyol que s'aprofiti el 155 per fer el que "la Generalitat no va voler fer". Sánchez va enviar també una carta a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè informi sobre la data exacta en què s'ordenarà la devolució dels documents a l'Arxiu de Salamanca.

RAC 1 NO POT LLEGIR UNA DEFENSA DE TRAPERO ALS PREMIS ONDAS

La  gala de lliurament dels Premis Ondas que va tenir lloc dimarts al vespre va ser atípica per diverses raons, la primera d’elles, que es va celebrar a Sevilla per decisió dels organitzadors, la Cadena Ser, que se'ls van endur de Barcelona, on tenen lloc habitualment, en plena ofensiva contra l'independentisme després de l'1 d'octubre.

Ara bé, hi va haver també una altra situació estranya, quan l’organització va decidir que en el moment del lliurament del premi atorgat als serveis informatius de les emissores de ràdio a Catalunya per la cobertura dels atemptats a Barcelona i Cambrils, en lloc de repartir el temps de discurs entre els sis premiats —Catalunya Ràdio, Rac1, Ser Catalunya, Rne, Cope i Onda Cero—, només ho pogués fer una d’elles, concretament Onda Cero en nom de tots.

La situació, inèdita perquè en els casos de premis ex aequo se sol repartir el temps, va impedir que les altres emissores puguin difondre el discurs que duien preparat.

EL SÍNDIC DE GREUGES VEU " INADMISSIBLE " QUE NO HI HAGI IGUALTAT DE CONDICIONS ENTRE ELS CANDIDATS DEL 21-D

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha denunciat aquest dimecres la "conculcació de drets fonamentals" que s'està produint els dies previs a les eleccions del 21 de desembre. Ribó ha mantingut una reunió al Congrés de Diputats amb parlamentaris per presentar uns informes que ha elaborat al voltant del referèndum de l'1 d'octubre. En declaracions als mitjans a les portes de la cambra baixa ha considerat "inadmissible" que hi hagi candidats a la presó o fora de territori català, fet que provoca que no hi hagi "igualtat de condicions". Sobre aquesta qüestió, Ribó ha recordat que hi ha sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que s'han pronunciat respecte a la necessitat que no hi hagi discriminació entre els aspirants en unes eleccions.

"Amb tot el respecte pel poder judicial, seria necessari que hi hagués una actuació decidida de la Junta Electoral Central", ha expressat el síndic. "S'han pres decisions que conculquen drets", ha asseverat, en relació a la llibertat d'expressió, manifestació i informació. Ribó també ha opinat sobre el fet que la JEC hagi ordenat l'obertura d'expedient sancionador a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per alguns editorials de Mònica Terribas al programa 'El matí de Catalunya Ràdio'. "La llibertat d'informació és una de les més importants en democràcia", ha subratllat.

"El pluralisme democràtic i polític quan més s'ha d'expressar és quan els ciutadans trien la seva opció electoral", ha insistit. Els informes que aquest dimecres presenta Ribó al Congrés han estat elevats a instàncies europees.

Informa:ARA.CAT (13-12-2017)

NOVA INTIMIDACIÓ CONTRA ELS TREBALLADORS PÚBLICS DE LES CONSELLERIES: ELS MOSSOS TREUEN ELS LLAÇOS I ELS CARTELLS DELS PRESOS POLÍTICS

L'Assemblea de Treballadors/es per a la Defensa de les Institucions Catalanes del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han denunciat des del seu compte de Twitter que aquest matí han entrat diversos agents dels Mossos d'Esquadra a les conselleries per treure els cartells i llaços grocs en defensa de la llibertat dels presos polítics.

L'acció, confirmada per la mateixa assemblea del departament de Justícia, s'emmarca en l'espiral d'intimidacions de l'Estat contra els treballadors públics del govern de la Generalitat.

Informa:DIRECTE.CAT (13-12-2017)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA PREMIA ELS 150 ESTABLIMENTS QUE FAN MÉS BON ÚS DEL CATALÀ

Plataforma per la Llengua premia 150 establiments pel bon ús de la llegua catalana en els seus locals. Els negocis més ben valorats en l'ús del català són els supermercats Bon Preu i el bar Terra d'Escudella de Sants, que avui han rebut un distintiu de recomanació per l'aplicació CatalApp. Establiments com els Cinemes Texas i la Fàbrica Moritz de Barcelona també formen part de la llista dels més ben valorats. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, recorda l'objectiu pel qual es va engegar aquesta campanya: "El que volem des de la plataforma és normalitzar aquesta tasca de l'ús del català. Tant de bo no hagéssim de felicitar-los per fer precisament el que s'hauria de fer a tots els locals".

L'aplicació mòbil es va posar en marxa el març d'aquest any i ja ha aconseguit més de 42.500 descàrregues -en Android i iOS-. Els usuaris que tinguin l'apli descarregada poden veure les valoracions dels locals i quin ús fan del català. Per qualificar els establiments l'usuari ha d'estar-hi registrat -ja en són més de 8.000-; les puntuacions poden ser negatives o positives, i també es poden escriure comentaris sobre el tracte rebut. El cap de relacions externes de la cadena de supermercats Bon Preu, Josep Castany, creu que l'ús del català és un punt positiu per a ells: "És un tema de proximitat. Adreçar-se als clients en la seva llengua i tenir una oferta de productes locals és un valor distintiu. Per a nosaltres, és un tema de diferenciació positiva respecte als nostres competidors. Dins el sector som una empresa petita però competitiva".

LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL EXPEDIENTA CATALUNYA RÀDIO PER DOS EDITORIALS DE MÒNICA TERRIBAS

La Junta Electoral Central ha obert un expedient sancionador a Catalunya Ràdio per dues editorials de la periodista Mònica Terribas a ’El Matí de Catalunya Ràdio’ els passats 28 i 30 de novembre. L’òrgan ha conclòs que la periodista va vulnerar el principi de neutralitat informativa i pluralisme polític en la secció ’La Portada’ i ha estimat així el recurs del PP a la resolució inicial de la Junta Electoral Provincial de Barcelona. Segons la JEC, Terribas va fer una “al·lusió jocosa” a anteriors resolucions de la mateixa JEC i va expressar la “idea implícita que existeix una repressió estatal de l’independentisme català”, en el cas del dia 28 de novembre, i que dos dies després, en carregar contra el PP, PSOE i Cs al Senat per no acceptar crear una comissió d’investigació sobre les càrregues policials de l’1-O, va fer una “invectiva en to partidista i electoralista” i obertament crítica i reprovatòria” contra aquests partits, que, afegeix, “concorren a les eleccions”.

En l’expedient per la intervenció de Terribas el 28 de novembre, la JEC assenyala que conté un “to partidista electoralista obertament favorable a les tesis d’aquelles formacions polítiques que sostenen que existeix una repressió injusta sobre el govern legítim de Catalunya i sobre l’aspiració d’independència i, a la vegada, contrari a les formacions electorals que s’oposen a ella”.

S'AMPLIA DOS DIES EL TERMINI PER VOTAR A L'ESTRANGER ALS RESIDENTS PERMANENTS

La Junta Electoral Central (JEC) ha estimat un recurs presentat per Junts per Catalunya en què la formació demanava ampliar el termini per votar des de l'estranger, en el cas dels catalans residents permanents a l'exterior (vot CERA), segons ha informat el partit. En concret el termini s'ha ampliat en dos dies més, fins al 21 de desembre.

La JEC ha resolt també ampliar el termini per rebre els vots emesos per correu a les oficines consulars fins al dia 20, segons ha indicat la mateixa font. La JEC també insta el govern espanyol a prendre "totes les mesures necessàries" perquè els sobres amb els vots dels electors a l'estranger estiguin a disposició de les Juntes Electorals Provincials abans de les 08.00 h del diumenge 24 de desembre.

Informa:ARA.CAT (13-12.2013)

CATALUNYA OKUPADA: PUIGDEMONT PODRÀ SER PRESIDENT SI TORNA I EL JUTGE HO AUTORITZA

Es podria Carles Puigdemont acreditar com a parlamentari en cas que tornés a Espanya? I ser elegit president de la Generalitat si anés a la presó? Doncs amb la llei a la mà, sí, asseguren els juristes consultats per La Vanguardia. Una altra cosa és el temps en què la llei li permetria mantenir-se en el càrrec si fos condemnat pel Tribunal Suprem, un termini que seria curt.

Avui dia, Carles Puigdemont pot passejar tranquil·lament per Brussel·les sense por que la policia el detingui i que, per mandat d’un jutge, el pugi a un avió i el torni a Espanya. El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va retirar l’ordre internacional de detenció contra ell. Però, què passaria si trepitgés Espanya?

Doncs que hauria de ser detingut per les forces de seguretat, ja que a Espanya sí que està en vigor l’ordre de detenció contra ell, que no ha estat anul·lada i que no necessita renovacions. Així ho relaten les fonts jurídiques consultades. De la comissaria, Puigdemont hauria de ser traslladat al Tribunal Suprem, per prestar declaració davant Llarena, que instrueix la causa contra ell.

ERC RECUPERA EL ROL DE JUNQUERAS I PUIGDEMONT PROMET TORNAR: DUEL OBERT PEL VOT SOBIRANISTA

"Només parla de política". La frase correspon a un dirigent d'ERC que ha estat a la presó d'Estremera en els darrers dies per departir amb Oriol Junqueras. A les files republicanes subratllen la implicació del vicepresident del Govern en els comicis del 21-D -cabdals per mesurar la determinació del sobiranisme- i recorden que és el cap de cartell del partit. Amb la campanya situada a l'equador, ERC ha recuperat la figura de Junqueras després que ell mateix delegués en Marta Rovira la condició de presidenciable si es mantenia la situació d'empresonament a Estremera.

La igualtat que dibuixen les enquestes -Ciutadans pretén discutir el triomf a l'independentisme- i l'ascens de la llista de Carles Puigdemont en relació a les expectatives atorgades al PDECat han motivat el canvi d'estratègia dels republicans. Als mítings s'evoca el nom de Junqueras. L'objectiu, conservar l'avantatge electoral recollit en la precampanya. Mentrestant, Puigdemont insisteix en la carta del "president legítim" i promet que tornarà a Palau si guanya el 21-D. Assegura que està disposat a córrrer el "risc" de ser empresonat. El duel pel vot sobiranista està servit.

" NOS LA PEGAMOS" : FRUSTRACIÓ AL PP PER LA CAMPANYA I LES PREVISIONS ELECTORALS DEL 21-D

“Nos la pegamos”. Frustración en el PP por la campaña y la previsión electoral en Cataluña

El partido se ha vuelto irrelevante para los medios. Iceta y Arrimadas capitalizan el voto constitucionalista. Mensajes fallidos de Albiol

“El voto útil en Cataluña es al PP y a García Albiol”. Esa fue la consigna que dio Mariano Rajoy al Comité de Dirección del partido el pasado lunes. No obstante, tanto en Moncloa como en Génova se empieza a asumir que el electorado constitucionalista prefiere a Ciudadanos y al PSC y que Xavier García Albiol puede obtener los peores resultados de la historia de los populares en Cataluña.

Según explican a El Confidencial Digital dirigentes del PP bien situados en Génova, en la ejecutiva se han encendido todas las alarmas a poco más de una semana del 21-D. El desarrollo de la campaña electoral, y los datos demoscópicos que se manejan, han provocado que cunda el pesimismo más absoluto de cara a unas elecciones donde las expectativas eran mucho más elevadas.

JOSEP GIRALT, DIRECTOR DEL MUSEU DE LLEIDA: " QUE ENS TORNIN LES PECES COM NOSALTRES LES TENÍEM "

Després de deu hores atenent la comitiva de tècnics aragonesos i agents de la Guàrdia Civil que van custodiar el retorn de les quaranta-quatre obres d’art de Sixena, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, va sortir a l’exterior, acompanyat de més treballadors, per donar les gràcies als concentrats que hi havien fet guàrdia des de la matinada. Va ser el moment més emotiu d’una jornada intensa que va acabar amb les quaranta-quatre peces entrant al monestir de Sixena. Vint-i-quatre hores més tard hem parlat amb Giralt perquè ens expliqui com pensa encarar la situació i sobretot, què respon a les amenaces del president aragonès, que ha dit que podrien demanar indemnitzacions per les peces que ha sofert ‘maltractament’.

—El president de l’Aragó, Javier Lambán, ha amenaçat de demanar indemnitzacions al Museu de Lleida ‘pel maltractament que han sofert les peces’. Què li responeu?
—Primer li diria que si ha d’utilitzar els béns de Sixena per aconseguir 44 vots més, el Museu de Lleida no està disposat a passar-hi. Segon, li diria que si és una qüestió d’indemnitzacions, primer de tot, parlem de com aquestes peces van arribar al Museu de Lleida després d’un incendi que no vull discutir qui el va produir. I l’única cosa que vàrem fer en el museu quan van arribar aquestes peces va ser conservar-les, tenir-ne cura i vetllar-les. Gràcies a això, ahir van poder retornar a Sixena. També li diria que si ell i els seus tècnics s’haguessin llegit amb ganes els informes que el Museu de Lleida havia presentat al jutjat d’Osca, s’haurien adonat d’una cosa important: l’informe de conservació preventiu els alertava que hi havia peces que no s’havien de moure de cap manera.

L'EXÈRCIT ESPANYOL DUPLICARÀ LES MANIOBRES L'ANY QUE VE A CATALUNYA

El Ejército vuelve a Cataluña. Nunca se fue, pero en 2018 tendrá mayor presencia, al menos en cuanto a maniobras se refiere. En los últimos años se habían reducido drásticamente los ejercicios. Según fuentes militares para evitar la utilización política de la presencia militar en la comunidad autónoma.

Militares del Ejército realizan una marcha en el parque natural barcelonés de Collserola (imagen del Ejército de Tierra). Militares del Ejército realizan una marcha en el parque natural barcelonés de Collserola (imagen del Ejército de Tierra).

El Ejército quiere recobrar la normalidad de sus actividades en Cataluña el próximo 2018. Y uno de los puntos básicos de este plan pasa por recuperar el calendario de instrucción de años pasados.

Desde 2014 a este 2017, las maniobras del Ejército en Cataluña se han reducido por encima del 60 por ciento. De las 78 registradas en 2014 se bajó a 72, a 52 y finalmente a 27, a datos del pasado noviembre.

FRANÇA AMB CÒRSEGA I ESPANYA AMB CATALUNYA: SOLUCIONS BEN DIFERENTS

"Doncs no, això que fa Espanya no és normal…"
«Ens podem preguntar per quin motiu Espanya i França es captenen d'una manera tan diferent. A mi només se m'acudeixen dues respostes. La primera és el respecte per la democràcia. I la segona, l'eficàcia»

Vicent Partal

França és jacobina i té el model que Espanya voldria copiar. Ho vam aprendre de menuts, això, i és cert. França és jacobina –amb nosaltres, amb els bretons, amb els occitans, amb qui siga…– i representa el model de centralisme reeixit que Espanya voldria copiar. I tanmateix…

Diumenge, els sobiranistes corsos van guanyar les eleccions a la nova assemblea del seu país. Amb contundència, tot i que amb una baixa participació. La coalició Pè a Corsica va aconseguir el 56,46 % dels vots i 41 diputats d’un total de 63. Pè a Corsica integra els autonomistes de Femu a Corsica i els independentistes de Corsica Libera.

EL TRIBUNAL DE COMPTES ORDENA L'EMBARGAMENT DE PROPIETATS DE MAS, ORTEGA, RIGAU, HOMS I VILAJOANA PEL 9-N

El Tribunal de Comptes ha ordenat l'embargament preventiu de les propietats que els investigats pel procés participatiu del 9-N van dipositar com a garantia per cobrir la fiança de 5,2 milions d'euros. La jutge instructora de la causa ha acceptat aquests immobles i ara es notifica al Registre de Propietats que estan embargats. Aquesta mesura no implica, a la pràctica, que els implicats no pugui ser vivint en aquests domicilis. Es tracta del pis del carrer Tuset de l'expresident Artur Mas, la meitat d'un immoble de Francesc Homs a Taradell, finques de Joana Ortega a Barcelona i d'Irene Rigau a Ribes de Freser i una propietat de l'ex alt càrrec del Govern Jordi Vilajoana, també involucrat en el procediment. En total, sumen un valor d'aproximadament 2,2 milions d'euros. Els tres milions restants es van afrontar amb diners de la caixa de solidaritat de les entitats sobiranistes.

Amb aquesta operació es dona per tancada la fase d'instrucció de la causa i ara serà la sala de justícia de l'ens fiscalitzador la que s'ocuparà de la qüestió. La fiscalia haurà de presentar la demanda -allò que reclama als denunciats- i s'obrirà un termini perquè els afectats contestin a la petició del ministeri públic. Probablement mantindrà els 5,2 milions d'euros, per bé que les defenses han al·legat amb insistència que els ordinadors que van servir per al recompte de la consulta es fan servir ara a les escoles catalanes.

Un cop superat aquest pas, tindrà lloc l'audiència en què les parts aportaran proves i decidiran si en el judici que s'hagi de celebrar posteriorment volen que els investigats declarin. Serà el jutge qui marqui si hi ha interrogatoris o no.

Informa:ARA.CAT (12-12-2017)

Subcategories

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674911