EL CONSTITUCIONAL, DIVIDIT SOBRE LA LLIBERTAT DE JUNQUERAS

El Tribunal Constitucional es troba dividit davant del recurs d’empara que el vicepresident Oriol Junqueras va presentar respecte a la seva situació de presó provisional. El ple del Constitucional ha començat aquesta setmana el debat sobre el recurs, debat que prosseguirà la setmana que ve davant la complexitat de la qüestió i la divisió d’opinions.

El punt de discòrdia, segons informa El Independiente, és com afecta a Junqueras la recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre l’exlíder del partit prokurd Selahattin Demirtas. La sentència va considerar incompatible amb el Conveni Europeu de Drets Humans mantenir en presó preventiva durant un llarg període de temps un càrrec parlamentari “sense fonamentar per què no se’l sotmet a mesures cautelars menys greus” i va insta el govern turc a excarcerar el líder prokurd.

Junqueras, en el seu recurs a la sala d’apel·lacions, es refereix a aquesta recent sentència fet que ha provocat que un grup de magistrats, tant del grup progressista com del grup conservador, trobin necessari fer “una nova reflexió” sobre si la presó preventiva vulnera els drets fonamentals del vicepresident.

CUIXART DEMANA QUE EL TRIBUNAL DE LUXEMBURG ES PRONUNCIÏ SOBRE LA VULNERACIÓ DE DRETS ABANS DEL JUDICI

La defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat al Tribunal Suprem espanyol que contrasti amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea si la causa contra ell vulnera la carta de Drets Fonamentals de la UE i la normativa i jurisprudència comunitària. ‘El Suprem no pot continuar vulnerant els nostres drets; té l’obligació d’enviar el cas a Luxemburg’, diu Cuixart en un comunicat. Segons ell, el tribunal és conscient que la justícia europea ‘desemmascara el relat judicial’.

Aquesta petició, inclosa en l’escrit de defensa presentat aquesta mateixa setmana, se sustenta en gran part en la sentència del tribunal Slesvig-Holstein contra l’extradició del president Carles Puigdemont pels delictes de rebel·lió i sedició. En previsió que el Suprem refusi la petició, Cuixart adverteix que això ‘demostrarà la por de l’estat a enfrontar-se a Europa perquè aquest judici mai tindria lloc en una democràcia real europea’.

Informa:VILAWEB.CAT (18-1-2019)

EXTREMADURA LIDERA LA SEGONA FASE DE L' "A POR ELLOS "

"Extremadura lidera la segona fase de l'"¡A por ellos!" "




José Antich

 

L'Assemblea d'Extremadura ha aprovat aquest dijous una iniciativa legislativa en la qual s'explicita el suport del poble extremeny al govern espanyol perquè apliqui de nou el 155 i suspengui l'autonomia catalana, durant el temps que calgui, prengui el control de TV3 i recuperi les competències en benefici de l'Estat que siguin necessàries. O sigui, que dugui a terme un altre cop d'estat contra Catalunya. La iniciativa del PP ha tingut el suport de Ciutadans i també del PSOE. Dels 65 diputats de la cambra, 30 són socialistes i tenen la presidència del govern autonòmic, 27 són del PP i un parell són de Ciutadans. Els sis que no hi han donat suport són de Podemos.

La iniciativa de l'Assemblea d'Extremadura, la primera d'aquest nivell que es produeix a Espanya, demostra diverses coses: el PP i Ciutadans no pensen deixar ni un minut de disputar-se la bandera de l'"¡A por ellos!". Avui a Extremadura, demà a qualsevol lloc d'Espanya. En segon lloc, molts barons importants del PSOE pensen exactament igual, i el president autonòmic, Guillermo Fernández Vara, n'és un. I també ho són els també presidents socialistes de l'Aragó, Javier Lambán, i de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.

A CADA FRENADA DE L'INDEPENDENTISME AUGMENTA LA REPRESSIÓ ESPANYOLA

"L’independentisme frena, la repressió augmenta "
La renúncia de l'independentisme majoritari a la unilateralitat no ha fet disminuir la repressió judicial i policíaca"

Pere Martí

Unilateralitat. La renúncia de l’independentisme majoritari a la unilateralitat i l’acceptació més o menys explícita de les regles del joc autonòmic no han fet pas disminuir la repressió de l’estat espanyol. Els qui asseguraven que una distensió del conflicte per part catalana ajudaria a fer que Madrid reconsiderés l’estratègia de judicialització i repressió han estat desmentits pels fets. No solament no hi ha hagut cap revisió de l’estratègia judicial contra els dirigents independentistes, que continuen empresonats i són a punt de ser jutjats, sinó que la repressió ha augmentat fins al punt que la policia espanyola ja es permet de detenir batlles sense autorització judicial, com va passar ahir a Verges i a Celrà.

La frenada de l’independentisme ha donat ales a la línia dura de l’estat per seguir l’estratègia repressiva amb la voluntat d’escarmentar la societat catalana, perquè trigui dècades a recuperar-se. El canvi de govern del PP al PSOE ha significat un canvi de formes, però no de fons. El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha avalat sense escabellar-se l’operació d’ahir contra els dos batlles de la CUP i la quinzena d’activistes independentistes que van ser detinguts amb unes formes que no són pròpies d’un estat de dret. I avui mateix l’Audiència espanyola ha reobert la causa contra Josep Lluís Alay, Josep Maria Matamala i els dos mossos que acompanyaven el president Carles Puigdemont quan fou detingut a Alemanya, el 25 de març de l’any passat.

LA " GRAMÁTICA DE LA LLENGUA CATALANA", ARA EN INTERNET I SIMPLIFICADA

La ‘Gramàtica de la llengua catalana’, ara a internet i en versió simplificada
L'Institut d'Estudis Catalans publica la 'Gramàtica essencial de la llengua catalana', pensada per al gran públic · Redueix les marques normatives i les etiquetes dels registres · A final d'any, publicarà la 'Gramàtica bàsica i d'ús'

La Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), en versió simplificada i accessible en línia. Feia temps que s’esperava. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’havia anunciada quan va publicar el nou corpus normatiu, el 2016, i finalment, avui, ha presentat la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Redueix a la meitat l’extensió de la GIEC i ofereix una lectura més fàcil de la nova Gramàtica pensant en un públic general. Un dels aspectes més destacats, i esperats, és que simplifica les marques normatives. A més, ofereix quadres resum, reemissions per a ampliar la informació i per a consultar conjugacions i un glossari. I han promès que aviat afegiran fitxers d’àudio en els diferents grans dialectes.

La presidenta de la Secció Filològica del IEC, Teresa Cabré, ha explicat i insistit que havien concebut la nova Gramàtica com una sola obra i que hi havia una sola doctrina. Alhora, la Gramàtica de la llengua catalana són tres: La GIEC del 2016, que és ‘on realment hi ha la doctrina de la llengua, descriptiva i normativa’, i que defuig la dicotomia correcte/incorrecte i se centra a descriure usos ‘propis/no propis’. Partint d’aquest principi d’adequació, ha dit, calia reestructurar i redissenyar la GIEC amb recursos que la fessin més accessible.

CIUDADANOS DEMANA AL GOBIERNO QUE ACTUÏ CONTRA LES MULTES LINGÜÍSTIQUES DE LA GENERALITAT A LES MULTINACIONALS

Tal y cómo se reveló en ECD, la Agencia Catalana de Consumo, organismo dependiente de la Generalitat, ha admitido a trámite esta denuncia de la Plataforma per la Llengua contra Playmobil y Lego. Como consecuencia, ha iniciado un expediente de diligencias previas para investigar el caso.

La Agencia Catalana de Consumo, en un escrito remitido a la asociación en defensa del catalán, acaba de concluir que, en el marco de la seguridad jurídica, “finalmente se dan las circunstancias adecuadas para aplicar la ley, una vez aclaradas las dudas en virtud de las sentencias del Tribunal Constitucional”.
Ciudadanos pide al Gobierno que evite la multa

La polémica ha llegado al Congreso de los Diputados. Según ha podido saber Confidencial Digital por fuentes parlamentarias, Ciudadanos ha registrado una iniciativa en la Cámara Baja pidiendo medidas al Gobierno para evitar que la Generalitat acabe multando a Playmobol y Lego por no etiquetar sus productos en catalán.

LES CURSES DE BRAUS PODEN TORNAR AQUEST ANY A CATALUNYA

Les curses de braus poden tornar aviat a Catalunya. Un grup d’entitats taurines, entre les quals la Fundació Toro de Lídia, la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya o la Penya Taurina de la Garrotxa, han presentat una instància a l’ajuntament d’Olot demanant d’utilitzar la plaça de braus municipal per a fer-hi un ‘espectacle taurí mixt’.

Les curses de braus es van abolir a Catalunya l’any 2010 gràcies al vot majoritari del parlament d’una iniciativa legislativa popular, que abans de començar la tramitació parlamentària havia reunit més de 180.000 signatures. Tanmateix, el 2016 el Tribunal Constitucional espanyol va tombar la llei en considerar que el parlament havia enviat la competència de l’estat espanyol de ‘preservar el patrimoni comú’. Fins ara, però, ningú no havia organitzat cap nova cursa de braus.

La instància proposa tres dates per al retorn de les curses de braus a Catalunya: l’1 de maig, el 20 d’octubre o l’11 de setembre. A més, destaca que comptaria amb la presència d’Abel Robles, torero olotí, que ‘tindrà un paper rellevant’.

LA FISCALIA PRESENTA UN VÍDEO MANIPULAT PER LA GUÀRDIA CIVIL COM A PROVA AL JUDICI DE L'1-O

La fiscalia espanyola ha aportat un vídeo manipulat com a prova d’acusació contra els presos polítics al judici de l’1-O que és previst que comenci a principi de febrer al Tribunal Suprem. L’equip de defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha impugnat aquesta prova, un vídeo editat per la Guàrdia Civil amb imatges del 20 de setembre de 2017 que pretenen demostrar que la mobilització social d’aquell dia contra el cop d’estat contra la Generalitat va ser un cas de sedició. El vídeo va ser filtrat, un any després dels fets, a El Periódico.

Són poc més de dos minuts d’imatges, signades per la Guàrdia Civil, que presenta els fets davant la Conselleria d’Economia. Comença veient-se una gentada davant els cotxes de la Guàrdia Civil aparcats el 20-S davant la conselleria, però immediatament després s’hi afegeixen unes imatges en què es veuen manifestants increpant furgons de la policia espanyola. Les imatges són d’aquell mateix dia, però d’un altre lloc, davant la seu de la CUP, després d’hores de setge i d’un intent d’escorcoll sense ordre judicial.

Informa:VILAWEB.CAT (17-1-2019)

LA MONCLOA AVISA: LA MESA DE PARTITS ES MOURÀ DINS DEL MARC DE L'ESTATUT

La Moncloa ha advertit aquest dijous que l’espai de diàleg entre partits polítics que la Generalitat i l’Estat valoren la possibilitat d’obrir “és de partits catalans” i abordaria només qüestions que es trobin en el “marc de diàleg” de l’Estatut.

L’executiu espanyol obvia d’aquesta manera la petició de les forces independentistes perquè s’estableixi una interlocució directa que impliqui una negociació política, i circumscriu qualsevol diàleg polític als contactes de les forces independentistes amb la resta de formacions amb representació al Parlament.

D'aquesta manera, la Moncloa refreda les expectatives d’un marc de debat que permeti fer passos per a la resolució del conflicte en els termes en què ho han plantejat ERC i PDeCAT, i manté que les negociacions entre els dos executius s’estableixen a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, l’altra via assenyalada aquest dijous al comunicat conjunt.

EL REGISTRE DE LA CRIDA COM A PARTIT ATIA LES DIFERÈNCIES AMB EL PDeCAT

 

Cop damunt la taula de dirigents del Partit Demòcrata, després que la Crida s'hagi inscrit com a "partit polític" al Ministeri d'Interior. Una quinzena de càrrecs destacats del PDeCAT consultats per l'ACN -entre membres de l'executiva, electes en diferents cambres, alcaldes i càrrecs territorials- pressionen perquè la formació no permeti la doble militància amb la Crida.

A més, exigeixen al seu president, David Bonvehí, que defensi les sigles del partit i abandoni l'"equidistància". Les mateixes fonts admeten que s'apropa el "trencament total" amb la Crida, impulsada per Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i Quim Torra, que celebra el congrés constituent el 26 de gener. El pas fet per la Crida ha provocat que diverses veus del PDeCAT ja entomin el "xoc".

Una alta dirigent dels nacionalistes subratlla que ningú de la Crida pot negar ara que el seu objectiu sigui esdevenir un partit. La inscripció al Ministeri d'Interior aclareix les coses, alhora que incomoda i tensa encara més la relació entre els dos espais, tal com afirma un dels membres de l'executiva de Bonvehí. Així mateix, els dirigents consultats rebutgen que el PDeCAT permeti la doble militància. Argumenten que l'objectiu de la independència i la defensa dels presos és "compartit", tot i que el projecte ideològic no ho és tant. En aquesta línia, adverteixen que si un associat al Partit Demòcrata també es pot afiliar al partit de la Crida, algun altre ho podria fer a ERC -o a qualsevol altra formació-, sense cap problema.

"MAKE A MOVE": LA CAMPANYA DE L'ANC PER DENUNCIAR INTERNACIONALMENT EL JUDICI DE L'1-O

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquest dijous la seva nova campanya per tal de denunciar internacionalment el judici al referèndum de l’1 d’octubre. Porta el nom de ‘Make a move’ (Fes un pas) i preveu dur a les principals capitals europees grans mobilitzacions i “elements volumètrics” com imatges de la policia espanyola pegant votants durant l’1-O.

En aquest sentit, la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, ha explicat que la principal intenció de la campanya és denunciar que l’Estat espanyol no reconeix el dret a l’autodeterminació de Catalunya, i que és per aquest motiu que els líders independentistes seran jutjats durant els propers mesos. Així doncs, l’ANC organitzarà manifestacions a ciutats com Brussel·les, Ginebra, París, Roma, Londres o Berlin. De totes maneres, el primer pas per tal de finançar aquestes accions serà fer campanya a nivell nacional i que la gent hi pugui contribuir econòmicament entrant a la pàgina de 'Make a Move'.

La primera cosa que ha fet l’entitat ha estat mostrar un spot publicitari “de gran qualitat” cinematogràcia, tal i com la mateixa Paluzie ha volgut destacar. Al vídeo es fa un repàs de diverses reivindicacions històriques que han acabat atorgant drets civils a la humanitat. Per exemple, apareixen imatges de les primeres reivindicacions feministes a Londres, la caiguda del mur de Berlín, les reivindicacions homosexuals o el procés d’independència de l’Índia.

#ANC #judici #Presos polítics #campanya #1-O

Informa:ELMON.CAT (17-1-2019)

JAUME ALONSO-CUEVILLAS: " SI RESISTIM GUANYAREM BASTANT AVIAT "

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, qui porta els casos de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí, ha visitat Sant Cugat del Vallès per parlar del "judici de la vergonya" en un acte organitzat per l'ANC i Òmnium Sant Cugat amb motiu dels 15 mesos de l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart aquest dimecres, 16 de gener. Un acte en el qual el jurista ha estat acompanyat per Pep Fort i Padró, del Secretariat Nacional de l'ANC, i que ha fet que la sala d'actes del Casal Torreblanca es quedés literalment petita per acollir el públic que volia gaudir de la xerrada.

Més de 350 persones han assistit a la xerrada que ha començat amb la intervenció de Fort, qui ha fet una crida a "no tenir por", al·ludint als "membres del CNI que hi ha a la sala, que sempre són dos en tots els nostres actes". A ells els ha dit que "ens volen acollonits, que no ens mobilitzem mentre durin els judicis, però oblideu-vos. No ho farem, persistirem", fent referència a les diferents detencions practicades aquest mateix 16 de gener.

Tot seguit, ha donat un seguit d'arguments per persistir amb el procés "davant d'un Estat ferit en el seu orgull". "Hi ha quatre coses que no ens perdonaran mai", ha destacat, apuntant la reacció del 20 de setembre de 2017 davant l'entrada a les Conselleries, el referèndum ("Vam desafiar tot un Estat, vam votar i vam guanyar", ha subratllat), la convocatòria d'eleccions "il·legítimes a les que vam anar i vam tornar a guanyar", i el fet que "es pensaven que escapçant líders polítics i socials ens aturarien, i s'equivocaven".

MOSSOS " GUILLERIES " ASSENYALEN DIRIGENTS D'UN SINDICAT DE LA POLICIA CATALANA COM A " INFILTRATS AL SERVEI DE L'OPERACIÓ CATALUNYA "

El col·lectiu de Mossos d’Esquadra sobiranistes ‘Guilleries’ ha difós un comunicat on expliquen que “dirigents del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) han estat assenyalats per diferents persones alienes a l’independentisme com a infiltrats de les clavegueres de l’Estat al servei de l’anomenada operació Catalunya, acusació totalment compatible amb les seves actuacions”.

En aquest sentit, destaquen el fet que les querelles presentades contra el cos per dos dirigents del mateix sindicat i el seu advocat, José María Fuster-Fabra -“qui no ha negat mai haver militat al partit franquista Fuerza Nueva”- han estat arxivades pel Jutjat. Es refereixen a les relacionades amb la documentació que la policia catalana portava a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs i que la Policia Nacional va intervenir quan els Mossos es disposaven a destruir-la el 26 d’octubre del 2017, dies després del referèndum de l’1 d’octubre. Arran d’informacions posteriors aparegudes citant documentació intervinguda, es van presentar diverses querelles per possibles seguiments a personalitats unionistes, que denunciaven que havien estat investigats per “motius de caràcter polític”. El jutge ho ha descartat i conclou que tota la documentació es va obtenir per “mitjans legals”.

WEREPORT DENUNCIARÀ INTERNACIONALMENT LA " VULNERACIÓ DE DRETS CIVILS " PER PART D'ESPANYA

Diverses entitats socials han posat en marxa la plataforma Wereport, un projecte amb què volen denunciar internacionalment la “vulneració de drets civils” que asseguren que practica l’estat espanyol, a qui acusen “d’assemblar-se a Turquia o Veneçuela”.

A través d’un portal web, els impulsors comparteixen dossiers sobre diversos casos judicials per tal de generar debats públics arreu del món. La causa contra Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, la investigació contra el raper Valtònyc, la pèrdua d’un ull de Roger Español o la investigació contra Toni Albà en són alguns exemples. El coordinador de Wereport, Anand Torrents, ha assegurat aquest dijous que la plataforma “no és cap nou espai polític”, sinó una eina “per evidenciar un patiment compartit”.

“No volem posar en evidència l’estat espanyol, sinó fer una denúncia internacional”. Així ha sintetitzat Anand Torrents l’objectiu de Wereport, assegurant que “voler posar en evidència voldria dir que hi ha mala voluntat o intenció de danyar”. La nova plataforma es proposa “convidar els lectors a treure les seves pròpies conclusions” davant una situació que, assegura Torrents, genera “un patiment compartit”. “No pot ser que un estament judicial funcioni d’aquesta manera a l’estat espanyol ni a qualsevol racó del món”, ha afegit.

ALFRED BOSCH: " PER CADA EURO QUE LA GENERALITAT DEDICA A L'EXTERIOR, L'ESTAT EN DEDICA 100"

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha afirmat aquest dijous que "per cada euro que la Generalitat dedica a Exteriors, el ministeri en dedica 100", rebatent així el discurs de Cs i el PP, que acusen la Generalitat de malversar recursos per reivindicar el Procés al món. En la seva primera intervenció com a conseller a la comissió d'Exteriors del Parlament, Bosch ha assegurat que el pressupost que preveu per al seu departament és de 7,5 milions d'euros, el que representa "menys d'un 1% del que dedica el govern espanyol" a la mateixa àrea.

D'altra banda, ha remarcat que els costos dels viatges dels membres del Govern a l'exterior –el president Quim Torra, per exemple, ha gastat més de 120.000 euros públics en viatges a l'estranger– no suposen un "cost exagerat". "Parlar de malversació no és correcte, les xifres són modestes i passen tots els filtres perquè siguin mesurats", ha dit. Recursos a banda, Bosch ha afirmat que "l'obligació" de la Generalitat és explicar al món el "moment excepcional" que estem vivint i l'existència de presos polítics i exiliats. "No es tracta de fer cap mena de publicitat de res, es tracta d'explicar el que està passant", ha dit.

L'AUDIÈNCIA " NACIONAL" REOBRE LA CAUSA CONTRA ELS ACOMPANYANTS DE PUIGDEMONT

La secció tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha ordenat reobrir la causa contra els quatre acompanyants que viatjaven amb el president a l'exili, Carles Puigdemont, quan el van detenir a Alemanya al març. Es tracta de dos mossos d'esquadra fora de servei, l'historiador i actual cap de l'oficina de l'expresident Josep Lluís Alay, i l'empresari i amic de Puigemont, Josep Maria Matamala. Tots, a excepció de Matamala, havien comparegut a l'Audiència Nacional citats pel jutge

. El 30 d'octubre, el jutge Diego de Egea va arxivar la causa. Ara, la interlocutòria que signen tres magistrats conclou que l'actuació de tots quatre "estava dirigida a evitar" que fos detinguts en un país que no fos Bèlgica i per tant els torna a investigar per un delicte d'encobriment de rebel·lió.

Informa:ELMON.CAT (17-1-2019)

EL MINISTERI DE L'INTERIOR ASSEGURA QUE EL JUTGE I LA FISCALIA " TENIEN CONEIXEMENT " DE L'OPERATIU POLICIAL A GIRONA

El Ministeri de l’Interior defensa que l’operatiu policial de dimecres a Girona pel tall de les vies de l’AVE en l’aniversari de l’1-O es va fer conforme a la legalitat. Fonts del ministeri reconeixen que les 16 detencions –entre els quals hi havia els alcaldes de Celrà i Verges- no es van fer per ordre judicial sinó que van ser detencions a iniciativa de la policia espanyola. Ara bé, asseguren que “en tot moment” es va comunicar l’operatiu tant al jutjat d’instrucció 4 de Girona com a la fiscalia. “La policia va actuar dins la legalitat i amb el coneixement del jutge i el fiscal”, apunten aquestes fonts, que remarquen que el jutge estava informat dels detalls de l’operatiu. El Govern ja ha anunciat que denunciarà els fets perquè poden ser constitutius d’un delicte de detenció il·legal.

Després del tall de les vies de l’AVE l’1 d’octubre de 2018, la brigada d’informació de Barcelona va iniciar les investigacions per tal d’identificar els responsables que havien “participat activament” en l’acció. Segons Interior, es tracta d’una “infraestructura crítica” de l’Estat i va estar tallada durant dues hores. Uns fets que van acabar amb una denúncia per part d’Adif.

HUMANS RIGHTS WATCH LAMENTA QUE CAP POLICIA NO HAGI " ESTAT CONDEMNAT" PER L'ÚS EXCESSIU DE LA FORÇA DURANT L'1-O

Human Rights Watch ha lamentat que “cap policia ha sigut condemnat per ús excessiu de la força” durant el referèndum . En el seu darrer anàlisis global sobre l’estat dels drets humans al món per país, l’ONG internacional destaca en l’apartat de l’Estat espanyol la causa de l’1-O. Així, explica que el març del 2018 “25 líders independentistes van ser encausats per diversos delictes que van des de la rebel·lió fins a la malversació”. En la roda de premsa de presentació de l’informe, el seu director general Kenneth Roth ha assegurat que “el gran esdeveniment” que han investigat aquest any sobre Espanya ha sigut “les protestes a Catalunya”. “Hem constatat l’ús de la força excessiva per part de la policia i per això hem destacat en aquest informe que no hi ha hagut una resposta judicial al respecte”, ha dit. Així, ha remarcat que “es va produir un abús” l’1-O, però que “ningú ha sigut condemnat” al respecte.

L’informe també recorda la decisió del Tribunal Suprem de “confirmar una pena de presó contra un raper condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona”, en referència al cantant Valtònyc actualment resident a Bèlgica, on s’enfronta a una euroodre.

"QUÈ VOLEN AQUESTA GENT" ?

'Què volen aquesta gent?'

 

José Antich

 

Les detencions de la policia espanyola, sense cap ordre judicial, de càrrecs institucionals i activistes independentistes, així com d'un fotoperiodista, que s'han produït durant tot aquest dimecres a les comarques de Girona, suposen una de les notícies de més gravetat dels últims temps. Per la seva arbitrarietat, la seva injustícia i la desmesura de la intervenció policial són necessàries explicacions urgents per part del Ministeri de l'Interior i del seu titular, Fernando Grande-Marlaska, i una resposta clara i contundent per part del govern català. El que ha succeït aquest dimecres, sense cap justificació possible, depassa tantes línies que qualsevol cosa que no sigui el repudi taxatiu i diàfan acabarà sent una normalització de la repressió.

Poc importa si s'ha volgut espantar el món independentista amb les detencions. O si ha estat un avís per a navegants davant de l'imminent judici als presos polítics catalans per part del Tribunal Suprem i prenent com a excusa l'actuació dels detinguts als talls de les vies de l'AVE amb motiu de l'aniversari del referèndum de l'1 d'octubre. No n'haurà espantat cap, certament, davant la fetor que desprenia tota l'operació policial.

TORRA ALS EUA VEU " ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE " DENUNCIAR ARREU DEL MÓN LA SITUACIÓ DE CATALUNYA

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha considerat "absolutament imprescindible" denunciar "arreu del món" la situació "gravíssima" que segons opina viuen els catalans. Per això ha advertit que el Govern serà l'altaveu "més potent" per posar de manifest la "repressió política", i ha anunciat que incrementarà la presència internacional ara que s'acosta el judici als encausats per l'1-O.

Torra ho ha dit en l'últim dia de la gira nord-americana, que aquest dimecres l'ha portat a reunir-se amb els congressistes nord-americans Paul Cook, John Lewis, John Raymond Garamendi i Mario Díaz-Balart. El president del Govern ha dit que tots quatre han mostrat un "gran interès" per conèixer el que està passant a Catalunya. Lewis és una referència en la lluita pels drets civils als Estats Units.

Torra ha explicat que sempre aprofita reunions d'aquest tipus per fer una denúncia de la "conculcació de drets civils" a Catalunya i del fet que no se li reconeix el dret a l'autodeterminació. En aquest sentit, ha lamentat les detencions que ha fet aquest dimecres la policia espanyola.

EL GOVERN DURÀ ALS TRIBUNALS LES DETENCIONS I ARTADI EN DEMANARÀ EXPLICACIONS

El Govern presentarà una denúncia contra l’actuació policial d’ahir dimecres a les comarques gironines per si els fets poden ser constitutius d’un delicte de detenció il·legal. Paral·lelament la consellera de Presidència, Elsa Artadi, exigirà avui explicacions a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, sobre l’actuació policial “inacceptable” dimecres a les comarques gironines.

Aquest serà la primera qüestió que plantejarà la consellera durant la reunió que mantindrà avui, juntament amb el vicepresident Pere Aragonès, amb Calvo a Madrid. L’executiu considera que darrera de les detencions dels alcaldes de Verges i de Celrà, així com del fotoperiodista d’El Nacional i de diversos ciutadans, sense ordre judicial, poden ser un delicte. El Govern recorda que l’article 167 del Codi Penal castiga tant al particular com al policia que faci una detenció fora dels casos que autoritza la llei.

L’executiu sosté, davant les setze detencions, que “el dret a la llibertat és un dels fonamentals del nostre ordenament jurídic, no només per venir recollit expressament en l'article 17 de la Constitució, sinó perquè en el seu article primer s'assenyala a la llibertat com un dels valors superiors del nostre ordenament jurídic “.

Informa:ELNACIONAL.CAT (17-1-2019)

EL TS ESTUDIA FÒRMULES PER AUTORITZAR ELS OBSERVADORS INTERNACIONALS

El tribunal del judici del Procés admetrà la presència d’observadors internacionals en les sessions, que, pendents encara d’assenyalament, començaran el dimarts 5 de febrer. El tribunal ha de deliberar sobre els testimonis i proves pericials proposats per les parts i resoldrà sobre els observadors quan es defineixi sobre els escrits de defensa d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. Amb tot, segons fonts judicials, no s’autoritzarà els observadors a vestir toga ni se’ls situarà a l’estrada.

El president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena -al seu torn president i ponent del tribunal d’enjudiciament de l’1-O-, va assenyalar dimarts en un diàleg informal durant la presa de possessió de Concepción Uriste com a magistrada de la sala quarta del Suprem que veia possible l’autorització de quatre o cinc observadors internacionals. Segons fonts judicials, l’assumpte s’examinarà en la reunió que mantindrà el tribunal per establir les proves proposades per la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, l’acusació popular i les defenses dels dotze acusats.

QUATRE MIL PERSONES S'ATRINXEREN A LA UNIVERSITAT DE GIRONA PER IMPEDIR LA DETENCIÓ D'UNA JOVE PER PART DE LES FORCES ESPANYOLES DE REPRESSIÓ

Unes quatre mil persones, segons la Policia Local de Girona s'han dirigit cap a la universitat de la localitat amb la intenció de protegir el darrer objectiu d'aquest dimecres de la Policia Nacional espanyola, que ha dut a terme un operatiu contra les mobilitzacions independentistes tant a la ciutat com a diverses localitats de les comarques properes.

Els manifestants, provinents de la manifestació antirepressiva que ha començat a la plaça U d'Octubre de la capital del Gironès a les vuit del vespre, s'han començat a desplaçar cap al campus per posar dificultats al cos policial estatal que, de moment, ha arrestat setze persones, que ja han estat posades en llibertat després de declarar a comissaria en una operació que ha causat indignació entre les organitzacions independentistes afectades, especialment per les seves formes, qualificades d'"irregulars".

La jove, que és el darrer nom de la llista de detencions de la policia espanyola es troba, en aquests moments, atrinxerada a la facultat d'Educació i Psicologia amb la intenció de resistir davant les forces de seguretat de l'Estat, raó per la qual els manifestants s'han solidaritzat amb ella i en volen impedir l'arrest. Es preveu que algunes persones passin la nit amb ella a la facultat després dels parlaments que s'espera que comencin d'aquí a uns instants i de que la manifestació es doni per conclosa.

Informa:ELMON.CAT (16-1-2019)

PROTESTES ARREU DEL TERRITORI CONTRA LES DETENCIONS ARBITRÀRIES D'ALCALDES I POLICIES

Milers de persones participen de la manifestació de Girona convocada per les tres grans entitats independentistes: l'AMI, que en un primer moment ha cridat tots els alcaldes catalans a concentrar-se a la plaça de l'u d'octubre de la ciutat a dos quarts de set, i, posteriorment, l'ANC i Òmnium, que han convocat a protestar al mateix lloc i marxar després cap a la subdelegació del govern central. "Per molts detinguts que hi hagi, Pedro Sánchez ha de saber que els catalans mai renunciaran al dret d'autodeterminació", ha assegurat el president del Parlament, Roger Torrent, des de la manifestació a Girona.

"Criminalitzant les mobilitzacions ciutadanes i enviant encaputxats a fer detencions aleatòries l'únic que fa és alimentar l'extrema dreta i afeblir la democràcia", ha dit Torrent adreçant en tot moment el seu missatge a Sánchez just en la vigília de la reunió que el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi tindran aquest dijous a la Moncloa.

Durant la massiva mobilització a Girona, els col·lectius juvenils SEPC i La Forja han anunciat que es tancarien a la facultat de Lletres i Turisme de la Universitat de Girona, amb el suport d'Universitats per la República. Alguns dels joves detinguts són estudiants d'aquest centre i, amb aquesta acció, que ha estat batejada com "La caputxinada UdG", volen protestar i evitar noves detencions.

EL CAS CATALÀ IRROMP A ESTRASBURG: " ALLIBERI ELS PRESOS, SENYOR SÁNCHEZ "

"El cas català irromp a Estrasburg: ‘Alliberi els presos, senyor Sánchez!’
El president espanyol visita el parlament europeu i es troba un plenari dominat per la qüestió catalana

 

Andreu Barnils

 

El president espanyol Pedro Sánchez ha visitat aquest dimecres el parlament europeu a Estrasburg, invitat pel programa El Futur d’Europa. Aquesta iniciativa invita presidents de la UE a parlar de la seva visió europea davant els eurodiputats. I a diferència dels casos de la presidenta alemanya Angela Merkel i el francès Emmanuel Macron, que van tenir un plenari ple de diputats ansiosos d’escoltar-los, la rebuda que ha tingut Sánchez no ha estat del tot esplendorosa. En primer lloc, l’han tingut vint minuts esperant, perquè el debat del Brexit s’ha allargat fins a les 10.20. En segon lloc, s’ha trobat un hemicicle mig buit. I finalment, ha vist com l’independentisme català era el tema que dominava el plenari i alguns diputats portaven cartells grocs en defensa dels presos polítics.

Per acabar-ho d’adobar, Pedro Sánchez anava a un fòrum on la majoria dels seus eurodiputats socialistes eren furibunds Susanistes com Jáuregui, Elena Valenciano o Pepe Blanco, l’home que el va trair per l’esquena en les primàries del PSOE. A favor de Sánchez, allà dins, només s’hi trobava Iratxe Garcia, el magnífic somriure profident del president espanyol, les seves formes educades, i una imatge pública a anys llum del seu precedent.

LA CRIDA NACIONAL DE PUIGDEMONT JA ÉS UN PARTIT POLÍTIC

La Crida Nacional per la República, impulsada per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra, ja és formalment un partit polític. Així consta en el registre de formacions del ministeri de l'Interior amb data del 8 de gener, tal com ha avançat Efe. Els quatre responsables que apareixen com a representants legals són Ferran Mascarell, Ramon Maria Piqué, Gemma Geis i Sawla el Garbhi. El primer és candidat independent a l'alcaldia de Barcelona i delegat del Govern a Madrid; el segon és membre de la comissió tècnica de la Crida; i les dues últimes són diputades de Junts per Catalunya al Parlament.

El nou projecte de Puigdemont no havia de ser un partit polític convencional, sinó un paraigua que aixoplugués les diferents organitzacions independentistes fins a la consecució de la República. Només el PDECat va mostrar interès en formar-ne part, però ràpidament va començar a recelar de la possibilitat que la Crida esdevingués una formació política convencional. De fet, els responsables dels nacionalistes i els impulsors del nou projecte encara no estan d'acord sobre quin encaix han de tenir.

La Crida es fundarà oficialment el dia 26 de gener en el congrés que celebrarà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Al llarg d'aquell dia es triarà la direcció, que molt probablement estarà encapçalada per Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya i empresonat a Lledoners.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-1-2019)

ELS EXPRESIDENTS DE LA GENERALITAT I DEL PARLAMENT DEMANEN QUE ES GARANTEIXI EL DRET DE DEFENSA AL JUDICI DE L'1-O

 

Els expresidents de la Generalitat i el Parlament han subscrit un comunicat -impulsat pel Síndic de Greuges- en el qual demanen al Tribunal Suprem que garanteixi “el dret de defensa de les persones que seran jutjades per la causa del procés”.

Els signants demanen que es considerin mesures alternatives a la privació de la llibertat dels presos polítics durant la celebració del judici. El comunicat assegura que “la presó preventiva té unes causes taxades en l'ordenament jurídic espanyol que no sempre s'interpreten en els seus justos límits, la qual cosa la converteix, de fet, en una pena anticipada”.

El text destaca que s’ha de garantir el dret a la defensa dels presos perquè és “un dret fonamental en un estat de dret democràtic, i qualsevol persona acusada d'un il·lícit penal ha de poder disposar de mitjans adequats per exercir-lo de manera efectiva”.

El comunicat també parla dels trasllats dels centres penitenciaris cap al Tribunal Suprem, al·legant que “pot dificultar el contacte continu amb els seus lletrats i limitar sense raó legal la seva participació activa en la seva pròpia defensa, de manera que se’n restringeixi innecessàriament aquest dret”. Aquest escrit, que també va dirigit a altres òrgans de l’estat espanyol i al Consell d'Europa, recalca la “penositat innecessària afegida a les finalitats de la presó provisional” davant la privació de llibertat dels presos, i demanen un canvi durant el judici contra el procés.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-1-2019)

L'ANC I L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA CRIDEN A LA MOBILITZACIÓ DAVANT EL NOU EMBAT " REPRESSIU "

L'ANC, la CUP i diversos col·lectius de l'esquerra independentista han fet una crida a la mobilització davant les 16 detencions efectuades per part de la policia espanyola pels talls a les vies de l'AVE a Girona del passat 1 d'octubre. Entre els detinguts hi ha els alcaldes de Celrà i Verges, a més d'un fotoperiodista d'El Nacional i activistes, entre els que hi ha el nebot del president Quim Torra.

Els diferents col·lectius han fet una roda de premsa conjunta a la seu de la CUP, on han denunciat que es tracta d'un nou "embat repressiu" i d'una "operació política" que vol "perseguir i criminalitzar" la mobilització independentista. "Busquen intimidar davant l'inici del judici", han denunciat, davant l'imminent començament del procés judicial contra els presos i de les protestes ciutadanes que se'n derivaran.

A més, Xavier Pellicer, d'Alerta Solidària, ha assenyalat els Mossos com a "col·laboradors" necessaris de l'operatiu pel que ha demanat la dimissió del conseller Miquel Buch. "Veurem si el Govern és col·laborador necessari o una comparsa", ha alertat Pellicer, que ha titllat l'executiu català de ser "el govern de Vichy Catalan".

LA POLICIA ESPANYOLA REACTIVA LA REPRESSIÓ CONTRA L'INDEPENDENTISME

Nova ofensiva de la policia espanyola contra el moviment independentista. El cos policial ha detingut aquest dimecres 16 persones a les comarques gironines acusades de desordres públics per haver participat presumptament en el tall de les vies de l'AVE de l'aniversari de l'1-O a Girona.

Entre els detinguts, que ja han quedat en llibertat, hi ha els alcaldes de la CUP a Verges i Celrà, el fotoperiodista Carles Palacio -col·laborador d'El Nacional-, un nebot del president Quim Torra i dotze persones més vinculades al món de l'activisme independentista.

Segons ha informat la policia en un comunicat, els detinguts han quedat en llibertat després de comparèixer en comissaria assistits pels seus advocats, a l'espera que els citi el jutge. En el cas de Palacio, se li mantenen els càrrecs tot i haver demostrat que aquell dia era a les vies de l'AVE treballant per cobrir informativament els fets per El Nacional.

ANDALUSIA REP LA INVERSIÓ MÉS GRAN DE L'ESTAT EN ELS ÚLTIMS 15 ANYS (17,5% DEL TOTAL REGIONALIZABLE I CATALUNYA EL 16,8% )

Andalusia és la comunitat que ha rebut la dotació pressupos­tària més gran en inversions ­públiques al llarg dels últims quinze anys. Com es pot veure al gràfic adjunt, en tots els projectes de pressupostos de l’ Estat des del 2005 fins als del 2019 publicats dilluns, Andalusia és la que s’ha emportat el tros més gran de la inversió que es pot regionalitzar per comunitats. Més enrere del 2005, la informació no està disponible de forma ­regionalitzada.

El 2019 Andalusia rebrà 2.132,77 milions (el 17,5% del total regionalitzable) mentre que Catalunya obtindrà 2.051,38 milions (el 16,8%). Només si se sumen a la comunitat catalana els 200 milions derivats d’una sentència del Tribunal Suprem corresponents al 2007, la inversió s’eleva al 18,2% del total regionalitzable: 2.251,38 milions.

Andalusia és la comunitat amb més població. Segons l’últim cens hi ha registrades a l’autonomia 8,4 milions de persones, la qual cosa representa el 17,9% de la població espanyola. Catalunya, amb 7,6 milions, pesa el 16,3% del total. A l’Estatut d’Autonomia d’ Andalusia s’establia precisament que la inversió de l’ Estat en la comunitat havia de ser com a mínim l’equivalent respecte al total espanyol del seu pes en població.

Subcategories

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08894591