FORCADELL: " EL 80% VOL EL REFERÈNDUM, PERÒ NO SERÀ A LA REFORMA CONSTITUCIONAL I NO SE'NS TINDRÀ EN COMPTE "

Carme Forcadell (Xerta, 1956) transmet serenitat. Evita especular sobre què passarà si la inhabiliten, però és conscient que si la Justícia la deixa fora de joc a abans del mes de setembre la pot convertir en part de la campanya del referèndum vinculant que han pactat Junts pel Sí i la CUP. I, si ho fa més tard, compta amb estar ja fora de la política activa. Per tant, poc a perdre. La presidenta de la cambra, i que abans ho va ser de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), no preveu l'escenari de la desmobilització i tampoc el d'una oferta prou generosa per part del govern central per desactivar el sobiranisme. Veu encara la gent il·lusionada i amb ganes de seguir-hi sent. La propera cita: el 16 de desembre quan vagi a declarar.

- El 16 de desembre ha de declarar al TSJC per desobeir el TC. Les entitats ja han convocat demostracions de suport.

- El que feien ho havien de decidir ells i no jo. En tot cas tot això no és un atac contra una persona, contra la Carme Forcadell. És un atac contra la democràcia, afecta moltes persones. No és una cosa personal, es pretén una defensa de les institucions.

- "Ni existeix ni pot existir un debat d’idees il·legal". Aquest va ser el seu argumentari quan va recórrer la querella de la Fiscalia. Què defensarà davant del tribunal?

- El mateix. No hi pot haver cap tribunal que impedeixi el debat d'idees, perquè l'essència del parlamentarisme és el debat d'idees. Si s'impedeix aquest debat, s'està impedint que el Parlament exerceixi la seva funció.

"Entenc que el mandat del 27-S pot col·lidir amb el marc jurídic espanyol, però fins ara no ha estat el cas"

TORNA ALFONSO GUERRA, EL MARTELL DELS CATALANS: " EL VERÍ INDEPENDENTISTA ARRIBA AVUI AL SOCIALISME "

Si al PSOE no hi ha prou tensió, ara s'hi suma una nova intervenció del president president de la Fundació Pablo Iglesias i històric dirigent del partit, Alfonso Guerra, que ha demanat al PSOE que posi fi al "odi a la dreta" com a discurs i programa. El PSOE, al seu entendre, ha de defensar "molt més" que aquest aspecte, "per molt que la dreta faci mèrits per odiar". Si el partit vol tornar a governar el país, Guerra ha advocat per "canviar el discurs" per orientar-lo a la majoria social "preservant els drets de tots".

Durant la seva intervenció en l'acte de commemoració del 125 aniversari de l'Agrupació Socialista de Gijón, l'històric socialista ha demanat també al PSOE que no busqui "imitar" la "nova esquerra regressiva i autòcrata". "Si actuen amb superioritat moral, estan en contra del sistema democràtic i lluny d'imitar-los cal combatre'ls", ha subratllat. Guerra ha fet al·lusió també a un "acord" amb la dreta per "dividir l'esquerra". "El que actua com un pinxo a la televisió té un lloc en el congrés, i aquestes coses no passen per casualitat, hi ha mitjans al servei de Podemos", ha assegurat. Guerra ha criticat que Podemos defensi que Espanya sigui plurinacional, i ha volgut deixar clar que "Espanya no és una nació de nacions".

Com era d'esperar, ha carregat contra l'independentisme català, alertant als socialistes que "el seu verí arriba avui als socialistes". En aquest punt ha insistit que nacionalisme i socialisme són incompatibles "ho digui qui ho digui" i ha afirmat que el nacionalisme català és una altra forma de populisme en què només busquen donar resposta a determinats sectors de la societat i "aixecar murs dins del propi país ". Sobre aquest assumpte, ha cridat al socialisme a ser "molt combatiu" perquè si els partits nous són autòcrates, un perill per a la democràcia i cal combatre'ls", ha incidit. Sobre el cas basc, ha dit que "no es pot legitimar", igual que "no es poden legitimar Rufianes", en al·lusió al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. De fet, Guerra ha dit que davant de les crítiiques del diptat d'ERC en el debat d'Investidura cap al PSOE, no ha vist una reacció del PSOE. "Haurien d'haver sortit tots els diputats en tromba, devem un respecte als militants que van crear el partit", ha sentenciat.

Informa:ELMON.CAT (4-12-2016)

ELS ESPANYOLS REBUTGEN MÉS AUTOGOVERN PER A CATALUNYA: EL 77,77% NO VOL REFORMAR LA CONSTITUCIÓ I EL 81,2%, EN CONTRA D'UN REFERÈNDUM

Segons una enquesta d'NC Report per a La Razón, el 77,77% dels espanyols rebutja reformar la Constitució per canviar el model territorial i donar més autogovern a Catalunya; només un 17 % es mostra d'acord amb la proposta. Pel que fa a modificar la Constitució per incloure la possibilitat de realitzar un referèndum d'autodeterminació, les posicions encara són clares: el 81,2% dels espanyols s'hi oposen, i només el 11,6 % hi està d'acord. Fins i tot hi ha un clar rebuig a incorporar el terme "nació" a la Constitució per referir-se a Catalunya. El 80,5 % s'hi oposa i el 13,6 % hi és d'acord.
Segons aquesta enquesta, només un 36 % dels espanyols creuen que la Carta Magna ha de ser reformada perquè ha perdut validesa; el 57,8 % ho considera innecessari. El 69,6 % la consideren un text que ha estat positiu per consolidar la democràcia, front a un 21,1 % que discrepen. L'acceptació és major entre la gent gran i menor entre els joves. L'únic aspecte en què la majoria dels espanyols està disposat a reformar la Constitució, és en canviar l'ordre de successió a la Corona per eliminar la preeminència de l'home sobre la dona.
Les perspectives del PP

Una altra enquesta de Metroscopia, centrada en aspectes electorals, confirma que el PP es manté com el partit favorit dels espanyols. Si les eleccions haguessin estat l'1 de desembre, hagués estat el favorit del 34,2 % dels votants (un 1,2 % més que en les eleccions del 26 de juny, però lluny del 37,8 % de l'enquesta oferta el 13 d'octubre). Es confirma el sorpasso d'Unidos Podemos al PSOE, que ja s'augurava en enquestes anteriors: Podemos arribaria al 22,9 % i el PSOE només obtindria el 17,9%. Això sí, tot sembla indicar que el PSOE ha aturat la sagnia i que s'ha estabilitzat en aquestes perspectives de vot.

Informa:ELNACIONAL.CAT (4-12-2016)

EL GOVERN DEL PP ES PLANTEJA FER UN GEST A FAVOR DEL CATALÀ

La reforma de la Constitución será ineludible, aunque no será inmediata. Y llegado el caso, el Gobierno que preside Mariano Rajoy podría estar dispuesto a hacer un reconocimiento expreso de la identidad cultural de Catalunya y del catalán, como fórmula para satisfacer alguna de las aspiraciones de los catalanes, junto a la mejora de la financiación. No es un debate inmediato. La reforma constitucional no está entre las prioridades del Gobierno del PP y antes de llegar a ese punto tendría que haber signos de distensión en la relación entre la Generalitat y el Gobierno central. El Ejecutivo popular está dispuesto a avanzar en esa línea y confía en que la apuesta por el diálogo tenga su reciprocidad desde el Palau de la Generalitat.

El Gobierno y el Partido Popular asumen que , tarde o temprano, esta legislatura, se tendrán que sentar a hablar de cambios en la Constitución española. Y si no abordar la reforma, al menos debatir sobre la misma. Es una condición del acuerdo de investidura con Ciudadanos y lo reclamará pronto el PSOE, con la solicitud de creación de una subcomisión que inicie los trabajos para esa reforma. Sin embargo, Mariano Rajoy no desea que ese debate sea inmediato, y hasta ahora sólo En Comú Podem lo había planteado.

Lo que el Ejecutivo del PP trasladará a quienes la planteen es que en una legislatura tan difícil y que acaba de echar a andar, el Parlamento debería abordar primero otros acuerdos, para constatar si es posible seguir avanzando. El pacto educativo que sustituya a la Lomce, cuyas bases se han puesto en marcha; o el inicio de los trabajos en el seno del Pacto de Toledo para la sostenibilidad de las pensiones, o la reforma de la Ley electoral, serían acuerdos que, a juicio del Ejecutivo, podrían dar una amplia visión sobre si la reforma constitucional sería o no posible.

QUÈ COSTA FER UN REFERÈNDUM ?

Quant costa un referèndum?

El compromís explícit del Govern amb el referèndum d’independència ha quedat recollit en el projecte de pressupostos que el vicepresident, Oriol Junqueras, va presentar dimarts al Parlament. La disposició addicional 31 preveu “habilitar les partides per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya” i es destinen 5,8 milions d’euros a “processos electorals i participatius”. ¿Però un referèndum vinculant com el que s’ha compromès a convocar la Generalitat costa 5,8 milions d’euros?

En la roda de premsa de dimarts passat, Junqueras ja va explicar que la Generalitat sempre preveu partides per a processos electorals, fins i tot en el cas que no hi hagi cap previsió d’eleccions. Són partides “ampliables” que rarament coincideixen amb el cost real dels comicis. El 2015, per exemple, els comptes de la Generalitat preveien 150.000 euros per a processos electorals i, tot i que quan es van aprovar ja hi havia un pacte entre CiU i ERC per convocar eleccions el 27-S, aquesta partida no es va modificar. Les eleccions van acabar costant 18,2 milions d’euros sense sumar-hi la campanya institucional. La Generalitat es va estalviar, a més, els 6 milions d’euros de la despesa postal, que va assumir l’Estat. El cost de les eleccions del 2012, quan sí que es va assumir la despesa postal, va arribar als 25,5 milions d’euros.

El referèndum de l’Estatut

El precedent més pròxim pel que fa a un referèndum vinculant -el 9-N va ser un procés participatiu-és el de l’Estatut. L’any 2006 els pressupostos del Govern van preveure 2,5 milions d’euros per a processos electorals, tenint en compte que la proposta s’estava debatent al Congrés. Una partida adscrita -com és habitual- a la conselleria de Governació que es va acabar ampliant per assumir el cost real del referèndum del juny i, posteriorment, el de les eleccions del novembre. En total, segons dades del departament, 17 milions per a l’Estatut, incloent-hi la campanya institucional, i 24 milions per a les eleccions. La gestió del dispositiu del referèndum va pujar als 9,9 milions d’euros, les subvencions als partits perquè fessin campanya hi van afegir 4,4 milions i 2,7 milions més es van destinar a publicitat institucional.

ALMENYS UNA DESENA D'AJUNTAMENTS CATALANS OBRIRAN LES PORTES EL 6-D

Una desena d'ajuntaments catalans obriran les seves portes dimarts 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola. Aquesta vegada, però, l’atenció no se centrarà en Badalona, que va ser protagonista el passat 12 d’octubre, sinó en municipis més petits com Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), Celrà (Gironès), Viladamat (Alt Empordà), Viladrau i Prats de Lluçanès (Osona), Navàs (Bages), Sant Julià de Ramis (Gironès), Guiamets (Priorat), Vilella Alta (Priorat), Soriguera, (Pallars Sobirà), Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) i Deltebre (Baix Ebre). Per altra banda, diversos municipis tindran el consistori tancat però els regidors independentistes i sobiranistes treballaran, com passarà a Barcelona. També se celebraran actes solidaris per tot el territori seguint les recomanacions de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Per la seva banda, Celrà també aprofitarà la jornada per canviar el nom de la plaça de la Constitució i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, protagonitzarà un 'porta a porta' per les cases de veïns per explicar els motius de la independència. A Badalona no s'ha consensuat aquesta vegada cap acció concreta per reivindicar el caràcter laborable del festiu del 6 de desembre. Tot i això, hi ha membres del govern, com els regidors d'ERC i Guanyem Badalona, amb l'alcaldessa Dolors Sabater al capdavant, que sí han anunciat que aniran a treballar al seu despatx.

TURULL: " SI HI HA INHABILITACIONS NO PODEM FER COM SI PLOGUÉS "

El president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, considera que en cas que s'inhabiliti algun càrrec polític per la situació judicial del procés a Catalunya "no podem fer com si plogués". Turull s'ha referit així a les declaracions que el portaveu del secretariat de la CUP, Quim Arrufat, on apostava per celebrar el referèndum abans de setembre en cas que l'Estat "executi inhabilitacions o suspengui les institucions". Turull no ha concretat quines mesures s'haurien d'adoptar en un cas així, tot i deixar clar que no ho passarien per alt. “Ja veurem què fem, el que està clar és que hem de seguir endavant amb el referèndum”, ha assegurat.

De fet, la CUP ja ha fet una crida a no esgotar terminis i tirar pel dret abans del setembre de 2017 si la resposta de l'Estat és la inhabilitació de càrrecs públics o la suspensió d'institucions. “Si hi ha passes endavant que no són admissibles a nivell democràtic, haurem de saltar. Si inhabiliten la presidenta del Parlament no sé fins a quin punt ens podem quedar de braços plegats”, ha assenyalat el portaveu del Secretariat Nacional. Una posició que, segons Arrufat, està consensuada amb JxSí.

Tot i que la possibilitat que s'inhabiliti algun càrrec públic "no passa pel cap" de Jordi Turull, si acabés arribant, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, ja ha deixat clar que no es quedaran de braços creuats. Ha deixat clar que intenció de la coalició és celebrar el referèndum "amb tots els ets i uts, i portant nosaltres la iniciativa".

Turull no amaga el seu escepticisme amb l'Estat a l'hora de parlar del referèndum i no descarta "cap escenari" en cas que es produeixin inhabilitacions. "Hem de mirar quina és la reacció, però no podem estar pendent d'altres coses, ni de fer-ho a batzegades".

ROMEVA HA PARLAT AMB EL NOU MINISTRE D'EXTERIORS: " GARANTEIXO QUE EL REFERÈNDUM SERÀ VINCULANT "

El conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, ha assegurat que ha mantingut una conferència telefònica amb el nou ministre d'Exteriors del govern Rajoy, Alfonso Dastis Quecedo. "És molt més el que vaig poder aconseguir" amb el seu predecessor, José Manuel García Margallo, ha assegurat Romeva en una entrevista aquest diumenge a Catalunya Ràdio. Ara bé, no es refia de l'oferta de diàleg de Madrid: "Ja l'hem vist el diàleg, mare meva", ha afegit irònic.

Amb diàleg amb Madrid o sense, Romeva ha garantit que el referèndum se celebrarà i que tindrà caràcter vinculant, ha demanat coherència de cara als pressupostos, que inclouen la partida per la consulta. En ser preguntat per l'aval de la CUP, ha afegit: "No demano a ningú que faci allò que no cregui que ha de fer. [...] Tenim un escenari no només necessari sinó també inevitable, l'hem d'afrontar, cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats".

Informa:ELMON.CAT (4-12-2016)

MÉS DE 400 AFILIATS A CIUDADANOS DENUNCIEN LA FALTA DE DEMOCRÀCIA INTERNA

Crítics de C’s alcen la veu contra les irregularitats internes al partit
TranC’sparencia, format per més de 400 afiliats, denuncia la falta de democràcia interna dins la formació taronja
Se li compliquen les coses al líder de Ciutadans, Albert Rivera. Després de 10 anys sent el líder absolut i indiscutible del seu partit, ara una gran quantitat d’afiliats de la formació taronja han alçat la veu per denunciar la falta de "democràcia interna" dins de C’s. Aquests afiliats s’han ajuntat en un moviment anomenat “TranC’sparencia” per mostrar les seves reivindicacions a la IV Assemblea General de Ciutadans, que se celebrarà el primer cap de setmana de febrer després de les primàries a finals de gener. De fet, també presentaran la seva candidatura per tenir un lloc a l’Assemblea General i així “estar als òrgans de control”.

Estan presents en gairebé tots els territoris de l’Estat, i el formen més de 400 persones. Tot i això, ells calculen que compten amb uns 1.000 simpatitzants. Aquesta setmana han presentat en roda de premsa un manifest on expliquen què reclamen a la direcció de la formació. “Per cada un que firma hi ha tres que també estan a favor”, diu a El Món un dels seus coordinadors i afiliat de Madrid, Diego Gutiérrez, i defineix el moviment com un “grup de treball on tots compartim les mateixes inquietuds”.

EL PP VEU MARGE PER ARRIBAR A ACORDS A CATALUNYA, PERÒ SENSE REFORMAR LA CONSTITUCIÓ

El nou portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, veu "marge per arribar a acords" entre els governs català i espanyol en "moltíssims" àmbits, però sense necessitat de reformar la Constitució, com per exemple, "les infraestructures, el finançament o l'educació". En una entrevista al 3/24, Fernández ha argumentat que "algunes de les coses" que Artur Mas va demanar al govern espanyol el 2012 no es van poder abordar per la situació econòmica, però ara "l'economia està millorant".

Fernández, que ha substituït recentment Enric Millo com a portaveu popular al Parlament, considera que una reforma constitucional necessitaria tenir un "acord igual o superior" que quan es va aprovar el 1978, i no a partir de "fórmules unilaterals" que van "contra la convivència", en relació als plans independentistes del Govern. En aquesta línia, ha opinat que Catalunya hauria de seguir "l'exemple del País Basc" i del seu lehendakari, Íñigo Urkullu, que ha decidit "seguir el camí del sentit comú" i no el de "l'harakiri" que van emprendre primer Ibarretxe i després Artur Mas.

Així, ha afirmat que seria "molt saludable" que a Catalunya hi hagués "algun dia" un govern no independentista, i ha dit que l'única manera d'aconseguir-ho és a través d'un pacte entre Ciutadans, el PP i el PSC, com passa a l'Ajuntament de Tarragona, encara que ha admès que "no serà fàcil".

Nega que la política estigui "judicialitzada"

El portaveu dels populars ha negat que la política estigui "judicialitzada" i ha recordat que el Tribunal Constitucional ha donat la raó "moltes vegades" a la Generalitat, que hi recorre sempre que hi ha un conflicte competencial.

També s'ha referit a l'impost de les begudes ensucrades i s'ha refermat en què la seva formació està en contra de la pujada d'impostos com a norma, encara que en el conjunt estatal ara el pacte entre el PP i el PSOE provoqui que s'acabin pujant.

Informa:ARA.CAT (4-12-2016)

SIXENA, L'INCENDI DEL 36 ENCARA CREMA

A 236 quilòmetres de Barcelona i a menys d’una hora en cotxe de Lleida, l’alcalde de Vilanova de Sixena s’ha convertit en la cara visible de l’operació de retorn d’obres d’art que s’exhibeixen al MNAC i al Museu de Lleida. Les flames que cremen ara són de passió familiar i orgull local

El litigi per les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena (els Monegres, Osca, Aragó) es desenvolupa en tres escenaris geogràfics: Barcelona, Lleida i Vilanova de Sixena. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida les obres descansen entre la quietud i la semipenombra d’unes sales climatitzades per on els visitants caminen lentament i parlen en veu baixa. Al poble, de 430 habitants, un alcalde menut camina amb nervi pels carrers deserts. No pararà fins que no tornin les cobejades peces. És un home ferit en l’orgull familiar que està pintant el retaule de la seva vida, el de David contra Goliat.

Aquesta és una història dramàtica, feta amb priors, bisbes i compravendes d’objectes, amb pintures romàniques d’entre el 1196 i el 1208 cremades 750 anys més tard per elements d’una columna anarquista en l’esclat d’una guerra civil, arrencades per un expert en art i traslladades a Barcelona, on es van salvar in articulo mortis i on han sigut exhibides amb gran dignitat durant dècades en un dels museus de Romànic més importants del món.

URKULLU, UN LEHENDAKARI SUBMÍS A ESPANYA : " LA INDEPENDÈNCIA ÉS PRÀCTICAMENT IMPOSSIBLE EN UN MÓN GLOBALITZAT "

Que el govern basc no està en un procés d'autodeterminació és evident. Ho ha explicat el PNB per activa i per passiva, i de fet, la tria de soci de govern és explícita. Iñigo Urkullu podia ser lehendakari amb els vots dels socialistes o amb els vots de Bildu. I va triar el PSE per evitar haver de fer passos cap al dret d'autodeterminació. En una entrevista al diari El País, el ja lehendakari del PNB ha deixat clar que, al seu entendre, el full de ruta dels independentistes catalans no va enlloc. “En la globalització, la independència és pràcticament impossible”, ha dit Urkullu, que afegeix que "el concepte d'independència és del segle XIX. El nostre nacionalisme al segle XXI és solidari, pretén més autogovern per desenvolupar les potencialitats del país en una sobirania compartida".

Preguntat per si estaria disposat a ajudar Catalunya, ha estat clar: "No vull adjudicar-me cap paper. Però les realitats catalana i basca, i potser la gallega, estem unides per reivindicar un encaix diferent a l’Estat espanyol. Fruit del seu treball conjunt -CiU, PNV i BNG- van ser les declaracions de Barcelona i de Santiago de Compostel·la del 1998. Des d'aquests postulats estic disposat a ajudar Catalunya avui. També Euskadi".

El lehendakari encara fa un apunt més sobre Catalunya, i conclou que "conec la voluntat de diàleg dels dirigents catalans amb l’Estat i si aquest l’exercités hi podria haver una via no només per a Euskadi i Catalunya sinó per a tothom".

Informa:ELMON.CAT (4-12-2016)

N.de la R.

Després d'haver-nos empassat anys i panys la violència a Euskadi, per culpa de la qual Catalunya ha patit tota mena de morts sense com va ni com ve, ara resulta que se'ns vol presentar Euskadi com a " model de convivència " i d'"encaix amb  Espanya". A qui vol enganyar el lehendakari? Oferiu-nos, per exemple, el concert econòmic que té Euskadi i  llavors en parlarem. Ningú no ha regat de tants morts tot l'Estat com una part dels bascos ni ningú com Euskadi té privilegis econòmics únics que malmeten la solidaritat entre els ciutadans de l'Estat i no les aspiracions de Catalunya. Ostres, ja fa quimera haver de dir les coses pel seu nom una i altra vegada.

TV3, UNA MALA SALUT DE FERRO

"TV-3 entra en crisi en el moment clau del procés sobiranista"
La televisió pública catalana afronta una crisi d'audiència, finançament i governança quan Catalunya encara l'any decisiu per al procés d'independència
Daniel Verdú

Les coses no van bé a TV3 des de fa temps. El canal, fundat el 1983, arrossega un llarg període de caiguda de quota de pantalla que, molt probablement, el portarà a perdre el lideratge —que manté des del 2010— en favor de Telecinco quan es tanqui l’any. L’audiència ho és tot a la televisió, però la crisi, segons analitza la majoria de les 20 fonts consultades per a aquest reportatge (treballadors, productors, polítics, membres del consell…), s’explica també des d’un triple vessant: la politització crònica de la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (CMAA), la caiguda d’ingressos publicitaris sumada a les retallades pressupostàries i el distanciament amb determinats públics, ja sigui per qüestions polítiques o per falta de renovació en formats televisius. El debat obert, que inclou la possibilitat d’instaurar un impost específic per finançar la cadena, coincideix amb un any crucial en el procés polític que viu Catalunya. I això sempre magnífica i exalta l’opinió dels uns i dels altres.

Els productors: “La situació és insostenible. Tv3 està molt malalta”

TV3 continua sent la televisió autonòmica amb més audiència d’Espanya, amb els informatius més seguits i amb més suport popular de Catalunya. Però ningú no amaga que el model, encara molt basat en el projecte del 1983, s’ha de revisar. Cap directiu de la cadena ni de la Corporació no ha volgut atendre les preguntes del PAÍS perquè, segons que han al·legat a través de la seva directora de comunicació, no hi ha una relació de confiança amb aquest diari. Les xifres, que sí que han facilitat, són reveladores.

LA GENERALITAT RECAPTA UN 10% MENYS EN LA LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) duplicarà la plantilla l’any que ve per assumir totes les competències possibles dins del marc autonòmic i intensificar la lluita contra el frau fiscal. L’organisme, però, continua suspenent pel que fa a les mesures per posar fi a l’elusió d’impostos. El 2015, el primer any d’aplicació del nou pla contra el frau, la Hisenda catalana va recaptar el 10,3% menys que el 2014 arran de les seves actuacions i va rebaixar en un 6,6% els objectius fixats per als grans impostos que gestiona, segons la seva memòria del 2015. L’agència al·lega que aquesta reducció es deu al fet que els plans de control s’adapten a la realitat de l’any que es comprova, en aquest cas el 2011 i el 2012, quan la crisi estava en el seu punt àlgid.
L’últim Executiu d’Artur Mas va elaborar el pla de lluita contra el frau per al període 2015 i 2018. Fixava els sectors prioritaris que calia investigar —entre els quals, l’immobiliari, el turístic i el del joc— i marcava les línies mestres tant pel que fa al control extensiu dels impostos, derivat de la gestió de tributs, com a l’intensiu, que es basa en inspeccions. El primer any que aplicació del pla es van ingressar en període no voluntari 202 milions d’euros, com a resultat de 69.198 actuacions, és a dir, un 10,3% menys que els 225 milions de l’any anterior. La Generalitat també inclou en la seva activitat de lluita contra el frau el cobrament de deutes a contribuents morosos. En l’apartat del control extensiu, durant els governs d’Artur Mas els objectius i la recaptació en grans tributs derivades de declaracions complementàries van baixar clarament.

PER QUÈ EL PREMI MIGUEL DE CERVANTES SEMPRE CAU DELS COSTAT DELS CATALANS " BONS ESPANYOLS" ?

"Per què el Premi Miguel de Cervantes cau sempre del mateix costat?"
Ferran Vila
El ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, feia públic aquest dimecres que l'autor català Eduardo Mendoza serà el guardonat pel Premi Miguel de Cervantes, el més important de les lletres hispanes i dotat amb 125.000 euros.

Més enllà de la indubtable qualitat dels escriptors premiats històricament amb aquest guardó, l'elecció de Mendoza ha fet que es torni a comentar el que és una evidència: els autors premiats fins ara han estat circumscrits, tots ells, a un camp ideològic que no incomoda, ans al contrari, els responsables del Ministeri. L'elecció de Mendoza, a més a més, a posar damunt la taula la polèmica sobre l'exclusió dels autors en altres llengües, també oficials a l'Estat, com el català.

Creat el 1975 pel Ministeri de Cultura d'Espanya, aquest premi és considerat com el Nobel de Literatura en castellà i reconeix la trajectòria d'un escriptor que amb el conjunt de la seva obra hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispà. És el màxim reconeixement, doncs, a la tasca d'escriptors espanyols i hispanoamericans. El Ministeri deixa clar, això sí, que queden exclosos del premi als autors que no escriguin en castellà. "Pot ser proposat per a aquest guardó qualsevol escriptor l'obra literària estigui escrita, totalment o essencialment, en aquesta llengua", es pot llegir en la presentació del premi.

LA CATALUNYA INDEPENDENT SALUDA EL REIAL MADRID AL CAMP NOU AMB UN MISSATGE OCULT (1-1)

La Catalunya independent saluda el Reial Madrid al Camp Nou amb un missatge ocult
Una pancarta de dimensions gegantines plena de valors per a la Catalunya independent es mostra davant d'un aparador incomparable
El partit ha acabat amb empat a un, amb gol de Suárez en els primers minuts de la segona part i amb gol "in extremis" de Ramos com ja és habitual en aquest jugador i en el Madrid.

El Camp Nou ha viscut avui un dels Barça-Madrid més independentistes de la història. L’ANC ha repartit unes 30.000 estelades abans del partit per ensenyar-les just abans de l’inici i també al minut 17:14. El sobiranisme civil, però, ha anat encara més enllà en un aparador mundial pràcticament incomparable. Just en el moment en què els gairebé 100.000 assistents a l’Estadi han format el mosaic mentre sonava l’himne del Barça, ha aparegut una pancarta de dimensions considerables on s’hi podia llegir ‘Welcome to the Catalan Republic’.

El missatge ocult que contenia la pancarta

De moment, no es coneix qui hi ha darrere de l’acció independentista, però només uns minuts després, l’Assemblea ha donat més detalls de la pancarta. En concret, ha fet públic via Twitter que la paraula ‘Catalan’ incloïa multitud de missatges en anglès amb diverses paraules per definir la Catalunya independent, com ara: ciutadans, benestar, sostenibilitat, lliure de corrides de toro, recerca i desenvolupament, LGTBI, sanitat pública, refugiats benvinguts, multiculturalitat, justícia social, igualtat, obert al món, solidaritat, transport públic descentralització o... Referèndum.

Som un país que dóna la benvinguda fins i tot a l'equip de la capital de l'Estat que ens nega la llibertat. #EsteladesClàssic pic.twitter.com/SwuvyxVPll
— Jordi Sànchez (@jordisanchezp) 3 de desembre de 2016

Diu que la pancarta desplegada avui al Camp Nou conté una sorpresa: la certesa del país que estem construint #EndavantRepública pic.twitter.com/sxIUQGGQwB
— Assemblea Nacional (@assemblea) 3 de desembre de 2016

Informa:DIRECTE.CAT (3-12-2016)

ELS PARTITS ENTRE BARÇA I MADRID MARCATS PELS ENFRONTAMENTS POLÍTICS D'ENÇÀ DEL PRIMER PARTIT DE LA HISTÒRIA L'ANY 1902

El clàssic entre el Barça i el Reial Madrid té tots els al·licients per convertir-se, cada temporada, en el partit de l'any. Els excel·lents futbolistes que conformen les plantilles de cada conjunt, els presidents, sempre controvertits i amb una gran presència mediàtica; la rauxa dels aficionats, que encaren els duels amb gran vitalitat; la cobertura informativa, amb mitjans arribats d'arreu del planeta; i un factor menys comú en relació els altres grans partits del futbol mundial: la tensió política.

Prou evidents són les mostres de conflicte polític entre els blancs i els blaugrana durant l'època de la dictadura franquista. Els arbitratges, les situacions caòtiques i surrealistes que van viure els jugadors del Barça abans, durant i després dels partits davant el Reial Madrid, no han passat desapercebudes i no han quedat en un calaix pel barcelonisme. Els socis i aficionats culers, sobretot els catalans -un 93% de la massa social viu a Catalunya-, no vol oblidar la terrible etapa viscuda entre el 1939 i el 1975, on el club va ser menyspreat i maltractat: canvi de nom -perquè no era castellà-, canvi d'escut amb l'eliminació de la senyera, presidents escollits pel règim i el català, evidentment, prohibit en cap acte i document. Difícil d'explicar, i d'enterrar, l'11-1 encaixat pels blaugrana a Chamartín en eliminatòria de Copa del Generalísimo del 1943, en el que fou el duel definitiu perquè les males relacions entre clubs no tinguessin marxa enrere.

BLÁZQUEZ ( DRETS ): " EL BARÇA VA PEL MATEIX CAMÍ QUE LES ENTITATS CIVILS "

L'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i la plataforma d'advocats Drets han repartit, aquest dissabte, 30.000 banderes estelades a les rodalies del Camp Nou. L'objectiu, reivindicar el dret a la llibertat d'expressió i demanar un estat català independent per a la millora de l'esport a nivell nacional.

En declaracions a El Món, el president de la plataforma Drets i vicepresident de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Sergi Blázquez, ha explicat que les entitats sobiranistes volen aprofitar que "el partit té la repercussió mundial que té, perquè el veuran milions d'espectadors de tot el món, per reivindicar el dret a la llibertat d’expressió i a dur estelades a l'estadi".

Blázquez considera que, tot i repartir les banderes fora el recinte del Camp Nou, "el Barça segueix el mateix camí de les entitats civils. Tot i que l’acció és de les quatre entitats, l'objectiu és comú per a tots". I quin és aquest objectiu? "A banda de reivindicar el dret a la llibertat d'expressió, a nivell esportiu, volem demanar un estat propi per millorar l’esport català, perquè sigui reconegut a nivell mundial. I l'única manera d'aconseguir això és ser un estat independent", ha manifestat.

T'ha interessat aquest contingut?

Informa:ELMON.CAT (3-12-2016)

LA CUP APOSTA PER CELEBRAR EL REFERÈNDUM ABANS DEL SETEMBRE SI L'ESTAT EXECUTA INHABILITACIONS O SUSPÈN INSTITUCIONS

En una entrevista a l’ACN, l’exdiputat Quim Arrufat ha considerat "probable" que, per la via judicial, l’Estat estigui preparant "cops repressius que facin saltar enlaire els pilars del procés" i, per tant, que s’hagi de decidir si s’aproven les lleis i es fa el referèndum abans del setembre."Si hi ha passes endavant que no són admissibles a nivell democràtic, haurem de saltar. Si inhabiliten la presidenta del Parlament no sé fins a quin punt ens podem quedar de braços plegats", ha reblat. Una posició que, segons Arrufat, està consensuada amb JxSí.

Segons Arrufat, el referèndum no té perquè celebrar-se exactament el setembre, sinó que pot ser abans. I en aquest sentit, ha recordat que la resolució aprovada al debat de política general estableix que s’ha de fer "com a molt tard" el setembre del 2017. El calendari dependrà, segons el portaveu del secretariat nacional de la CUP, de l’actitud que tingui el govern de PP. Arrufat desconfia de les crides al diàleg del nou govern de Rajoy i assegura que, mentre d’una banda, ofereixen "música i retòrica", de l’altra és "probable" que estiguin preparant " cops repressius que facin saltar els pilars del procés enlaire". Es refereix, entre d’altres, a inhabilitacions i suspensions d’institucions. S’ha de preveure, segons Arrufat, que el govern espanyol vulgui tensar encara més Catalunya per tal d’ aplegar PSOE i C’s al seu voltant, tenint en compte la seva situació de minoria absoluta. Una situació que Arrufat ha qualificat de "molt probable".

JUSTA LA FUSTA! UN JUTGE DE MADRID VETA LA PUBLICACIÓ DE NOTÍCIES SOBRE L'EVASIÓ D'IMPOSTOS DE RONALDO

Cristiano Ronaldo va guardar des de principis del 2009, poc abans d'arribar al Reial Madrid, els seus ingressos per drets d'imatge en empreses de les Illes Verges Britàniques, un paradís fiscal del Carib. Així ho avançava El Mundo com a membre de la xarxa europea EIC i a partir d'una investigació dels documents de Football Leaks obtinguts per la revista alemanya Der Spiegel.

Aquest mateix dissabte, però, un jutge ha prohibit la publicació d'informacions al voltant d'aquest escàndol. Segons ha informat el mateix mitjà, el jutge madrileny Arturo Zamarriego ha amenaçat el director, Pedro C. Cuartango, amb cinc anys de presó si seguia difonent dades d'aquesta investigació. La mesura, sempre segons El Mundo, hauria estat sol·licitada al jutge per Senn Ferrero Asociados, despatx que hauria assessorat Ronaldo i altres futbolistes de renom en assumptes fiscals.

La denúncia interposada pels assessors remet a un atac informàtic que van patir i que ha donat lloc a la publicació de les notícies que aquest cap de setmana estan apareixent a mitjans de tot Europa. El Mundo, per la seva banda, assegura que ha consultat més de 18.000 documents i que li havien arribat, en alguns casos, des de tres fonts. A banda, exposen que "no hi ha cap element que permeti asseverar que el consorci European Investigation Colaboration ha obtingut la informació de forma il·lícita".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (3-12-2016)

N.de la R.

En el cas de Messi tot eren portes obertes i embolica que fa fort. En el cas de Ronaldo es veu que el seu mal necessita silenci. Però això no ho pararà ningú, perquè les investigacions principals arriben d'Alemanya i sortosament no pas de Madrid. Per tant, aquest colobrot ens permet emocions fortes. O és que només els jugadors del Barça tenen problemes amb Hisenda i els de Madrid són uns angelets?

LA SORTIDA DE ICETA: QUE EL PSOE FORCI RAJOY A LA REFORMA CONSTITUCIONAL

El juliol del 2013 el PSC i el PSOE segellaven el pacte de Granada: els socialistes catalans es comprometien a renunciar a la defensa del dret a decidir a canvi que el PSOE defensés una reforma federal de la Constitució per oferir un nou encaix a Catalunya dins d'Espanya. Aquell document va fer que Pere Navarro enterrés la destral de guerra i no tornés a parlar més de la consulta "legal i acordada" que havia abanderat. Es va posar negre sobre blanc. Però només a nivell teòric i sense entrar en detall. Ara, els socialistes pretenen resoldre la crisi oberta arran de l'abstenció del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy tornant a treure el document de Granada del calaix. Així ho han acordat en la reunió de la comissió mixta per revisar les relacions entre els dos partits, que es va trobar aquest divendres per primera vegada.

Que el PSC trenqués la disciplina de vot al Congrés per mantenir el "no" a Rajoy fins al final ha tornat a deixar al descobert discrepàncies de fons. Els socialistes catalans segueixen demanant a Ferraz que reconegui Catalunya com a nació en un context en el qual el PSOE ja ni tan sols parla de l'Espanya plurinacional -terme que ara utilitza Podem- que va ser buc insígnia del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La distància és, per ara, insalvable. Però els dos partits es veuen abocats a trobar un relat de consens tenint en compte que el curs polític a Catalunya seguirà marcat per l'independentisme i que es necessiten mútuament a les eleccions.

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA CELEBRA EL PAS ENDAVANT CAP A LA CREACIÓ D'UN ESPAI COMUNICATIU EN CATALÀ

La xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua (ExLL) celebra que el Parlament de Catalunya hagi aprovat una moció presentada pel Grup Parlamentari CUP-CC instant a crear el Consell de l'Espai Audiovisual Català i que pretengui reforçar «la col·laboració entre els mitjans de comunicació dels territoris del domini lingüístic i demani la reciprocitat de tots els canals en llengua catalana».

ExLL recorda que des del col·lectiu s'ha empés cap a aquesta decisió i s'ha fet d'altaveu d'aquesta demanda. «Les entitats que treballen dins d'ExLL, i que representen la totalitat de de la catalanofonia, ja fa més d'un any que començaren una campanya per un espai de comunicació en català», han declarat.

L'impuls de la creació del Consell Audiovisual fou la principal conclusió a què es va arribar en les jornades organitzades pel sindicat STEI Intersindical a Palma a finals de 2015 sota el títol "Per un espai de comunicació en català", que comptà amb professionals de la comunicació de tot l'àmbit dels Països Catalans.

ExLL també va mantenir el mes passat una reunió amb una representació del Grup Parlamentari CUP-CC, en què es van interessar per la campanya per un espai de comunicació en català promoguda per la xarxa d'entitats, i en què es posà en valor la necessitat d'articular aquest espai i s'analitzà la difícil situació dels mitjans en català arreu dels territoris de parla catalana.

Gran tasca

La xarxa d'entitats vol, a més, remarcar la tasca del professor Josep Gifreu, també convidat a les jornades de Palma, «per la gran tasca que ha desenvolupat durant molts anys per l'espai de comunicació en català i el seu paper com a principal demandant d'un Consell Audiovisual compartit, que avui és més a prop de ser una realitat».

Moció aprovada

En darrer terme, ExLL també «vol agrair que aquesta moció aprovada pel Parlament de Catalunya parli de celebrar un acte públic de reconeixement a les persones i entitats que han contribuït a la reciprocitat dels canals en català amb el convenciment que amb iniciatives com aquesta es fan passes endavant per la normalització de la llengua catalana».

Informa:DBALEARS.CAT (3-12-2016)

N.de la R.

Nosaltres també celebrem aquest pas endavant per a la consolidació d'un espai comunicatiu en català. Però sobretot celebrem que hi hagi entitats com Enllaçats per la Llengua que es preocupin d'aquesta qüestió cabdal per a la nostra llengua. Fins ara gairebé sempre només es feien sentir els qui treballen pel català a l'escola. Ara sembla que ja estarem una mica més "normalitzats". Un país amb escola i sense televisió és com un cos sense cames

ISRAEL REOBRIRÀ EL CONSOLAT A BARCELONA GAIREBÉ VINT ANYS DESPRÉS

Israel recupera el consolat a Barcelona que havia tingut entre 1994 i 1998. Gairebé vint anys després, la capital catalana recupera una molt esperada interlocució directe amb el país hebreu. El consolat serà honorari, igualment oficial però de menys rang que el consolat. Catalunya és una important destinació de turistes israelians, i els dos països mantenen bones relacions comercials. Políticament el govern català ha cuidat molt les formes, i ha tingut molt interès en el país hebreu ja des dels anys dels governs Pujol. Aquest serà el tercer consolat honorari d’Israel a l’estat, després dels d’Andalusia i Extremadura.

VilaWeb ha contactat telefònicament amb l’ambaixada israeliana a Madrid, que aquest divendres ha confirmat el nomenament de José Antonio Sánchez Molina com a nou cònsol honorari. El nom d’aquest advocat català de religió jueva feia mesos que sonava, però no ha estat fins avui que l’ambaixada ha anunciat que el seu nomenament ja és oficial. Sánchez Molina és una figura controvertida a causa del seu passat. Com ja va informar VilaWeb en aquest article, aquest advocat especialitzat en dret mercantil, va participar d’unes agressions a militants del PSC a les primeres eleccions municipals de l’any 1979, juntament amb membres de Fuerza Nueva. El cas va arribar als tribunals. L’advocat, la víctima de l’agressió, i un dels agressors, confirmen la participació de Sánchez Molina en aquella agressió.

Sánchez Molina es va llicenciar en dret per la UB (1985) i té un màster en direcció d’empreses a Esade (1987). Actualment porta aquest bufet , amb seu a Blanes i Barcelona, especialitzat en dret mercantil. Aquest és el seu currículum.

La reobertura del consolat després de gairebé vint anys arriba quan Catalunya ha endegat un procés d’independència i busca aliats estrangers. Precisament Israel ha estat un dels països que la Generalitat ha cuidat més, inclosa una visita oficial del president Mas al país hebreu.

Informa:VILAWEB.CAT (3-12-2016)

 

CIMERA METROPOLITANA PER BATRE LA POBRESA ENERGÈTICA

Els representants polítics dels municipis metropolitans es van trobar ahir a Santa Coloma de Gramenet amb l'objectiu d'abordar la lluita contra la pobresa energètica. Des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'hi aboquen molts recursos, als quals se sumen els aportats per altres administracions, però tot i això encara es produeixen talls dels subministraments bàsics. L'AMB admet, a més, que part dels diners queden en un calaix per la incapacitat que tenen les administracions d'arribar amb total garantia als més vulnerables.

Combatre aquest contratemps és un dels objectius dels polítics i tècnics reunits ahir. Per aquest motiu, es va acordar destinar més recursos econòmics a professionals que des del territori puguin detectar les situacions de vulnerabilitat. Així ho va explicar el vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB, Jaume Collboni, que va anunciar que una altra mesura pactada serà un programa d'auditories energètiques per fer a les llars beneficiàries, per determinar si, amb accions de rehabilitació senzilles, com ara millorar l'aïllament dels habitatges, es pot racionalitzar el consum energètic.

La trobada d'ahir es va produir just quan es compleix el segon aniversari de l'inici del programa de pobresa energètica de l'AMB, que disposa d'un fons d'11 milions d'euros i de la col·laboració de 12 empreses subministradores. Collboni va admetre que aquest any no es gastaran tots els diners reservats a la lluita contra la pobresa energètica. Per això ara es persegueixen fórmules per aprofitar fins a l'últim recurs. En paral·lel, l'AMB exigeix tant al govern de l'Estat com a la Generalitat “un veritable pas endavant respecte a les polítiques de pobresa energètica, per tal que regulin i es coordinin les mesures necessàries i hi destinin els recursos adients per solucionar aquesta greu situació social”. Sobre el govern català redobla la pressió, reclamant que el desenvolupament del reglament de la llei de pobresa energètica inclogui sancions contra les companyies que la incompleixin.

CATALUNYA EN EL " ATLAS DE PAÍSES QUE NO EXISTEN "

Geoplaneta presenta Atlas de países que no existen, de Nick Middleton, un llibre sobre "50 estats no reconeguts i en gran mesura inadvertits". Es tracta d'un llibret que no pretén ser un estudi en profunditat, sinó una simpàtica compilació de casos de territoris que han transitat entre la condició d'Estat i de no Estat. I de cada territori se'ns fa una breu explicació, mínima, sobre la seva història i, a més a més, l'autor acostuma a incorporar-hi anècdotes pintoresques, algunes d'elles molt divertides.
Catalunya

Aquest és un llibre pensat per al públic anglòfon, editat l'any passat en anglès i traduït ara al castellà. Una de les curiositats, per al públic català, és que incorpora Catalunya. El text, que pretén ser molt objectiu i equilibrat, parteix del referèndum del 9-N per referir-se al procés. En el breu text es recorda que Catalunya té "una llengua pròpia i una història diferenciada que es remunta a l'Edat Mitjana", destaca el 6 d'octubre de 1934 (quan ja es va proclamar la República Catalana), informa sobre la repressió franquista contra la cultura catalana i conclou amb referències als temps actuals, tot apuntant que "Molts catalans senten que només seran autònoms després d'aassolir la independència d'Espanya".

LA " REFORMA" DE L'IEC: PENSAR QUE ELS ESTUDIOSOS APRENDRAN 166 PÀGINES DE MEMÒRIA PER ESCRIURE SENSE FALTES ÉS NO TOCAR DE PEUS A TERRA

"Provocacions"
Més sobre la Secció Filològica
Pensar que estudiants i gent cultivada aprendran 166 pàgines de memòria per saber escriure sense faltes és no tocar de peus a terra
Salvador Oliva
En el meu darrer article vaig tocar un tema que deu ser el més avorrit del món, per no dir de l’univers. Era un comentari al document de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans Ortografia catalana. Hi destacava només uns pocs errors que hi vaig veure en lectura ràpida. Avui, després d’una lectura més reposada, no tinc més remei que tornar a un avorriment semblant, perquè m’hi obliguen les incongruències dels redactors.

Hi ha llengües, com el castellà, que tenen una ortografia molt senzilla. Altres, com el francès i l’anglès, la tenen més complicada. La del català està a mig camí. Però si la SF de l’IEC ha necessitat 166 pàgines, carregades de repeticions inútils, inflades de variants dialectals, plenes de regles mal redactades, amb lapsus i conceptes tècnics que només poden entendre els lingüistes, vol dir que s’ha fet una feina inútil i avorrida. Molt més eficaç hauria estat un diccionari ortogràfic que els usuaris, en cas de dubte, poguéssim consultar, que és el que fan els parlants que tenen una ortografia complicada. Pensar que estudiants i gent cultivada llegiran i aprendran 166 pàgines de memòria per saber escriure sense faltes és no tocar de peus a terra, ni tenir sentit de la realitat, i això és el que passa als membres de la SF, que semblen més preocupats per exhibir coneixements gremials (errors inclosos), que no pas per fer un servei a la llengua i al país.

Em sobten moltes coses d’aquesta publicació. Per exemple: si sempre hem entès que un dígraf és un conjunt de dues lletres que representen un sol so, és absurd dir que també representen un dígraf el conjunt de dues lletres que tenen dos sons, com ara les dues primeres consonants de mots com adjunt, atzavara, etc. Un volum tan gruixut hauria pogut explicar per què el prefix negatiu a-, davant d’una r, abans no doblava aquesta lletra (arítmia), i ara sí (arrítmia). I, en canvi, no passa el mateix amb la lletra s. Abans era asimètric i ara també. Remena que remenaràs, i embolica que fa fort, perquè, d’exemples com aquests, n’està ple.

BARÇA-MADRID, MÉS ENLLÀ DEL FUTBOL

"Barça-Madrid"
Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
“Si es pensen que parlo de futbol, avui no cal que se'l llegeixin, l'article"

Com que cadascú ha de ser conscient de les seves pròpies limitacions (això de saber-ne de tot per poder pontificar de qualsevol tema amb vehemència –ni que sigui contradient el que has dit el dia abans– ho deixo per als tertulians habituals); per això que els deia, jo no solc parlar mai de futbol. No hi entenc. Si no, treballaria a L'Esportiu, que no només en saben molt i ho fan molt bé sinó que són els únics que ho fan en català. Sóc, deia, dels que van al camp a fer antropologia social. A veure com aixequen estelades, com xiulen (xiulem) al rei o com més de noranta mil persones són capaces de desfilar organitzadament per entrar i sortir del camp. Per això jo només parlo del Barça per parlar d'altres coses: de la reforma horària, d'aquest encert –és una ironia– de programar els partits de copa a les deu de la nit o per veure com milions de persones aplaudeixen uns jugadors que, com els que hi haurà avui al camp, cobren uns sous tan escandalosos que si els cobressin en d'altres gremis els estaríem apedregant. Més de deu, quinze o vint milions d'euros anuals, alguns.

Sempre m'ha encuriosit, antropològicament parlant, per dir-ho amablement, com convertim en ídols futbolistes i no pas metges o científics. I com, en un moment en què el risc de pobresa afecta el 20% dels catalans, el sou d'alguns futbolistes dobla el que recapta La Marató de TV3 o el que costaria en diners el Gran Recapte. Ni ho critico (perquè ja sé la resposta: que si això és demagògia, que si el món funciona així, que si l'oferta i la demanda, que si les teles...), només ho constato. Potser per això, perquè no hi entenc res, m'ha interessat aquests dies el rànquing que diversos diaris han fet públic sobre els cotxes de luxe que tenen els jugadors que avui disputen el clàssic. És un treball d'Acierto.com i fa feredat. El parc mòbil de jugadors com Ronaldo, Benzema o Bale s'acosta als 15 milions, i els de Messi, Suárez o Neymar, més discrets, els 5 per cap. Manteniment a banda, és clar. Ferraris, Porsches, Rolls Royces, Audis, McLarens, Lamborghinis, Mercedes, Cadillacs... Una mica de tot, ja se sap, per les necessitats del dia a dia. Però vaja, que això ara no sé a què ve, tot plegat, i se m'acaba l'article. Avui, tots a veure el partit, al camp, a casa o al bar, i a aplaudir ben fort. No en facin cas, de les meves bajanades.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-12-2016)

 

RAJOY " SEMPRE COMPLEIX": TERCERA PUJADA D'IMPOSTOS DESPRÉS DE TRES ELECCIONS

Mariano Rajoy ha guanyat les últimes tres eleccions prometent abaixar impostos, i en els tres casos els haurà apujat poc temps després. “Rebaixarem la càrrega fiscal dels ciutadans”, s’afirmava explícitament en el programa electoral del Partit Popular en els últims comicis, per exemple. Malgrat aquestes promeses, quan tot just fa un mes que Rajoy va ser reinvestit president, ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, tornava a anunciar una pujada d’impostos per al 2017. Concretament, el govern de Rajoy va aprovar per decret llei un paquet de canvis fiscals per recaptar 4.650 milions més i complir amb un 2017 que Montoro va qualificar d’“exigent”.

Montoro justificava ahir aquestes mesures per la inexorable necessitat del govern espanyol d’ingressar més. Fa només unes setmanes el ministre d’Economia, Luis de Guindos, havia promès que la reducció del dèficit per al 2017 no obligaria a apujar els tributs. Però Montoro va fixar el sostre de despesa en 118.337 milions d’euros, 5.000 milions menys de l’aprovat inicialment. Segons el titular d’Hisenda, però, això no suposa una nova retallada, sinó la consolidació de l’estalvi que s’ha aconseguit durant el 2016 gràcies, en part, als baixos interessos que es paguen pel deute públic. Però els tipus barats ja no estan garantits. Malgrat que el govern va presentar ahir una revisió a l’alça de les previsions macroeconòmiques -el PIB avançarà un 3,2% aquest 2016 i un 2,5% l’any que ve, segons els seus càlculs-, els Estats Units podrien apujar els tipus d’aquí pocs dies, i això podria empènyer els de la resta del món cap amunt.

El govern es veu forçat a complir l’objectiu de dèficit del 2017, fixat per Brussel·les en un 3,1% del PIB. El pla que es presentarà a Europa en les pròximes setmanes compta complir aquest límit i detalla que un 1,1% serà per a l’Estat, un 0,6% per a les comunitats, i la part més gran, un 1,4%, per a la Seguretat Social (és a dir, les pensions). Així doncs, Hisenda no ha tingut més remei que optar per aquesta via per molt que Montoro insistís ahir que no és una pujada d’impostos perquè no afectarà famílies, pimes o autònoms.

PARLAMENT I GOVERN PLANTEN LA RECEPCIÓ DEL 6-D, PERÒ VAN A LA DEL JAPÓ

Les institucions catalanes no han respost aquest matí amb especial entusiasme a la convocatòria de l'habitual recepció de la delegació del govern espanyol per celebrar el Dia de la Constitució. La tristor de la representació institucional a l'edifici del carrer Mallorca ha contrastat amb el nivell que sí que ha registrat la recepció del cònsol general del Japó amb motiu de la celebració del natalici de l'Emperador, festa nacional d'aquell país.

A la crida del cònsol del Japó s'hi ha presentat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i ho ha explicat per Twitter.

Pel que fa el Govern, hi ha enviat una consellera, la d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que també ho ha penjat a les xarxes, i ha anat acompanyada del delegat de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar.

Per contra, a la recepció pel dia de la Constitució ha representat al Govern de la Generalitat la directora d'Afers Exteriors, Maria Badia, i el departament d'Exteriors no ho ha penjat al Twitter ni tampoc a l'agenda del Govern.

De fet, per no haver-hi, no s'han presentat a la primera recepció d'Enric Millo com a delegat ni tan sols els màxim reponsables de PP ni Ciutadans, que acostument a ser habituals a la cita. El líder del PP, Xavier Garcia Albiol, per un tema personal i la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, perquè assisteix al congrés dels liberals europeus.

Informa:ELNACIONAL.CAT (3-12-2016)

LA FIRA DE L'ETIQUETATGE EN CATALÀ EN PERILL: L'AJUNTAMENT NO LA VOL A LA PLAÇA DE CATALUNYA

Fa 30 anys, després que el govern espanyol multés uns productors que etiquetaven en català, va sorgir la Plataforma en Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC). Un dels primers passos que van fer va ser l’elaboració d’un catàleg d’empreses que etiquetessin en aquesta llengua. Sense xarxes socials ni vídeos virals, els primers anys van ser complicats, i el 1997 l’ADEC va optar per un mètode de recollida poc habitual: van recórrer al programa Si l’encerto l’endevino, de Josep Maria Bachs, que s’emetia a TV3 i demanava als concursants que hi volien participar que enviessin dues etiquetes de productes en català. Aquell any els fundadors d’ADEC van aconseguir registrar un total de 1.046 empreses al catàleg. Paral·lelament, el 1987 havien començat a celebrar a Barcelona la primera fira d’etiquetatge en català, on aplegaven alguns dels productes amb segell nostrat.

Trenta-tres edicions després d’aquella primera cita, la fira encara a Barcelona la que probablement serà la seva última edició. L’actual presidenta d’ADEC, Ariadna Vidal, atribueix a desavinences amb l’Ajuntament la no continuïtat de la mostra a la capital catalana. “Fins l’any passat érem a la plaça Catalunya, ara ens han passat al passeig Lluís Companys i hem perdut la meitat de les empreses que hi participaven, que han passat de trenta a catorze”, es lamenta. La fira d’aquest any, diu, serà un homenatge a totes les empreses que els han donat suport durant anys: “No només a nosaltres com a entitat, sinó també a la nostra llengua i a la nostra cultura”. “Lamentem que l’Ajuntament no hagi mostrat prou interès per la mostra i ens hagi canviat la ubicació”, diu Vidal.

QUE LA PRUDÈNCIA NO ENS FACI TRAÏDORS...NI LA IMPRUDÈNCIA SUÏCIDES

Per Ramon Serra, editor

Sempre són molt interessants les observacions del professor López Bofill. Sempre cal que hi hagi gent amb cap i ulls que ens mostrin el nord, que marquin territori. Gràcies per tot, però cal sobretot tocar de peus a terra. Ens agradi o no ens agradi Catalunya no tornarà a ser mai més la Catalunya de principis o de final del segle passat. Per tant, cal adaptar-se a les circumstàncies bo lluitant perquè la llengua i la cultura catalana siguin el principal llaç d'unió de tots els catalans, sense la marginació del castellà que seria impossible de totes totes. Una guerra lingüística seria suïcida per a la nostra llengua, entre altres raons perquè els catalanoparlants ja som una minoria dins de casa nostra i gairebé no superem el 30%. Considerar el castellà com una llengua més com pot ser l'amazig o el quetxua seria un disbarat que podria portar-nos a una catàstrofe.

D'altra banda, seria interessant fer cas del consell em sembla que del conde Duque de Olivares en el sentit que " se note el efecto sin que se note el cuidado". I ara mateix la publicació de manifestos, fets amb la millor intenció del món, només aconsegueixen mobilitzar les forces espanyolistes que són majoritàries en els mitjans de comuncació de Catalunya. I més quan encara no ha arribat l'hora de redactar la Constitució catalana. Potser el treball més pràctic pel que fa a la llengua ara seria també preparar-nos per si hem de restar a Espanya, que tot podria ser.

Un bon aviador no és el que sap moure bé l'aparell sinó el qui té previst tot el que pot passar en cas de turbulències atmosfèriques.

Comprenc molt bé les raons de López Bofill quan diu que sembla que l'independentisme majoritari vol un Estat, encara que sigui a costa de negar la llengua i la identitat catalana. I per reblar-ho compara el nostre patriotisme amb el dels Estats Units o Gran Bretanya. Aquesta comparació ja

anul·la completament la seva tesi perquè les circumstàncies i sobretot el poder d'aquests gran països no té res a veure amb la situació catalana.

Certament no cal que els polítics arribin a situacions grotesques com les de Junqueras en afirmar que en una Catalunya independent el castellà continuaria com ara. Doncs, sí que anem bé per anar a Sants! Però tampoc cal caure a l'altre costat quan si hi ha un referèndum el votarem menys els catalanoparlants que els castellanoparlants. Tenint present que els catalanoparlants ja som gairebé residuals al nostre país caldrà anar amb peus de plom per no esvalotar el galliner. Creieu que sumarem els no-catalanoparlants dient que el català en serà llengua única?

Bo és preparar la postindependència,però, ai las, abans cal tenir-la. Per tant, en un tema tan delicat com el de la llengua no n'hi a prou de tenir raó. Ara mateix necesitem cintura i mà esquerra. Mentrestant, cal lluitar amb les armes que tenim com ho fan entitats com Òmnium, la Plataforma per la llengua o Enllaçats per la Llengua i, sobretot, tenir intel·ligència emocional.

Professor López Bofill, tornem-ne a parlar quan siguem independents i haguem de redactar la Constitució? O bé també n'haurem de parlar si restem a Espanya ? Aneu a saber!

Com dic sempre, que la prudència no ens faci traïdors...i la imprudència suïcides.

Visites Rebudes

05223906