EL TC SUSPÈN LA COMISSIÓ DEL GOVERN PER INVESTIGAR LA VIOLÈNCIA DE LA POLICIA ESPANYOLA L'1-O

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol que demana la impugnació de la comissió creada pel govern el 2 d’octubre per investigar la violència policial del referèndum. Aquesta admissió a tràmit comporta la suspensió cautelar a l’espera que el tribunal prengui una decisió definitiva quan acabi el procés, que no es pot allargar més de cinc mesos. El TC acorda donar trasllat de la demanda i documents presentats a la Generalitat, que tindrà 20 dies per aportar tota la informació que cregui convenient. Com que el 155 encara està vigent i per evitar un ‘conflicte en la defensa dels interessos de l’estat i la comunitat autònoma’, el tribunal deixa en suspens el termini per formular al·legacions per part de la Generalitat.

El passat 2 d’octubre –l’endemà el referèndum- el govern va aprovar la creació d’una comissió especial d’investigació ‘sobre la violació de drets fonamentals a Catalunya’ per tal d’investigar la violència que va tenir lloc durant l’1-O. El president destituït, Carles Puigdemont, va explicar que l’objectiu era recollir tota la informació, des de denúncies de ciutadans fins a material informatiu ‘que acredita les violacions de drets’. A més, l’organisme també havia de servir per ‘acompanyar i reconèixer les víctimes de la brutalitat policial’.

El govern espanyol va portar aquest acord de creació de la comissió davant el TC que, aquest dimarts, ha admès a tràmit el recurs. Aquesta admissió, en virtut de l’article 161.2 de la constitució, suposa la suspensió cautelar de l’acord a l’espera que el tribunal resolgui en una sentència

Informa:VILAWEB:CAT (16-1-2018)

DIVERSES CIUTATS D'EUROPA S'OMPLEN AVUI DE GROC PELS JORDIS

Les ANC, els CDR i la plataforma With Catalonia han sumat forces per organitzar aquesta tarda manifestacions en diverses ciutats europees. Està previst que se signi col·lectivament una “mega postal” que després serà enviada als presos.

Un dels col·lectius més mobilitzats de catalans a l’exterior, el de París, es concentrarà a les 18:30 al número 43 de la Fontaine des Innocents.També a França, i a la mateixa hora, els catalans de Niça protestaran a la Place du Palais de Justice.

El CDR de Milà ha organitzat l'única concentració pels Jordis prevista a Itàlia, que tindrà lloc a les 19h00 a la Via dei Mercanti.

La Parliament Square de Londres s’omplirà de groc pels Jordis a les 18:30 d’aquest dimecres. “Tres mesos sense ells”, diu l’eslògan de la manifestació.
Bèlgica

Ben a prop de Carles Puigdemont i dels altres consellers desplaçats sortiran al carrer els catalans de Bèlgica. Serà a partir de les 18:30 a la Ladeuzeplein de Lovaina (Flandes).

Els catalans de Varsòvia també pintaran de groc la seva ciutat d’adopció. Estan citats a la Kolumna Zygmunta a les 18:00.

Un dels grans objectius d'avui dels catalans a l’exterior serà fer-se sentir entre la població autòctona -d’aquí que es manifestin en punts clau- perquè s’afegeixin a les concentracions.


Informa:ELNACIONAL.CAT (16-1-2018)

JxCAT OFEREIX A LA CUP UN LLOC A LA MESA

A poques hores perquè es constitueixi formalment la nova legislatura al Parlament de Catalunya, la composició de la Mesa, i fins i tot la presidència, són una incògnita. Tant pel que fa als noms com pels partits que hi seran representats. Hermetisme total en tots els grups, i moltes reunions a la cambra catalana. A hores d’ara, ERC no dóna pistes sobre quin nom sotmetrà a votació per dirigir la segona institució del país, però pren força Alba Vergés, que va presidir la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, no està investigada per la justícia espanyola i és fidel al partit. Però també circula el nom del portaveu del partit, Sergi Sabrià, i amb menys força, Roger Torrent. Ernest Maragall, de MES, s’ha autodescartat després que el seu nom sonés amb força.

Per part de JxCAT, l’aposta per ocupar un lloc a la vicepresidència de la Mesa és Josep Costa, diputat independent i jurista de reconegut prestigi. De moment, només un nom en ferm -tot i que els dos noms a la reserva són Francesc de Dalmases o Lluís Guinó, en cas que el seu advocat li ho recomanés, perquè està investigat com a membre de la Mesa de Forcadell-, perquè la candidatura del president ha ofert a la CUP un dels seus dos llocs perquè s’incorpori a la Mesa. De fet, JxCAT recull el guant que va llançar la CUP de forma molt explícita el cap de setmana: "El conjunt de la militància i les organitzacions han decidit que la CUP vol col·laborar perquè hi hagi una majoria republicana a la mesa i, per tant, posarem a disposició un dels nostres diputats. Això sí, aquesta vinculació seria en els termes d'acció republicana i no d'autonomisme".

TORNEM-HI QUE NO HA ESTAT RES! LES ENTITATS SOBIRANISTES CONVOQUEN MOBILITZACIONS A TOT EL PRINCIPAT PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

L'ANC i Òmnium han convocat concentracions aquest dimarts arreu del país per protestar pels tres mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart porten empresonats. Les entitats sobiranistes han cridat a concentrar-se a les vuit del vespre davant dels ajuntaments catalans amb l'excepció de Barcelona, on s'ha preparat un acte alternatiu. A la capital catalana, hi ha convocada una mobilització a la cruïlla entre el carrer de Casp i el passeig de Sant Joan amb el lema "Som gent de pau".

Després de la mobilització, celebraran un acte a l'avinguda de Lluís Companys presentat per l'actriu Marta Millà i en què intervindran l'economista i activista Arcadi Oliveres i la catedràtica de Dret Constitucional i coordinadora del Col·lectiu Praga, Mercè Barceló. Tancaran l'acte de Barcelona els dos líders de l'ANC i Òmnium, Agustí Alcoberro i Marcel Mauri. Les entitats tornaran a exigir la llibertat dels dos dirigents independentistes injustament empresonats.

Cuixart és encara president d'Òmnium mentre que Sànchez va deixar la presidència de l'ANC per concórrer a les eleccions del 21-D com a número dos de la llista de Carles Puigdemont. Tots dos fa més de 90 dies que són a la presó de Soto del Real, on van entrar el 16 d'octubre acusats d'un suposat delicte de sedició per haver promogut les manifestacions davant la Conselleria d'Economia del 20 de setembre.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-1-2018)

ELS JORDIS: TRES MESOS A LA PRESÓ I UN FUTUR IMPREVISIBLE

"Els Jordis: tres mesos a la presó i un futur imprevisible "


Gemma Liñán / Nicolas Tomás

El passat 16 d’octubre, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart passaven la primera nit a Soto del Real. Acusats de sedició per les manifestacions del 20 de setembre pels escorcolls de la Guàrdia Civil, la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela decidia enviar els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a la presó. Van ser els primers presos polítics independentistes engarjolats pel procés. I encara avui continuen allà, privats de llibertat de forma cautelar, per risc de “tumults violents”.

Sota el lema “som gent de pau”, els seus successors al capdavant de les entitats sobiranistes, Agustí Alcoberro (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium), han fet una crida a manifestar-se pacíficament aquest dimarts davant dels ajuntaments de tot el país per reclamar la seva sortida en llibertat. Unes manifestacions pacífiques com les d’aquell 20 de setembre, quan els Jordis van pujar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil amb un megàfon per demanar als manifestants que tornessin a casa.

Durant aquests tres mesos que fa que van entrar a Soto del Real, ha plogut molt. El 27 d’octubre, el Parlament va declarar la independència, el president Carles Puigdemont i quatre consellers van exiliar-se a Brussel·les i, el 2 de novembre, el vicepresident i set consellers van entrar a la presó sense fiança. Santi Vila va sortir l’endemà pagant 50.000 euros. El 4 de desembre van sortir en llibertat provisional Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Carles Mundó, que van poder fer campanya. Només van quedar tancats Oriol Junqueras i Joaquim Forn. I Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

CATALUNYA OKUPADA: L'ESTAT VOL IMPEDIR COM SIGUI QUE PUIGDEMONT GOVERNI

"Que no governe Puigdemont, com siga "
«És ben possible que a l'estat espanyol no li importe destruir fins el darrer bri de democràcia, en aquesta cursa enfollida per a evitar que s'acomplesca el resultat de les eleccions»

Vicent Partal

Diuen que a vegades només cal mirar què fa l’adversari per entendre què has de fer tu. I si això és així és ben evident que la ratificació de Carles Puigdemont al capdavant de la presidència és l’opció més consistent que pot prendre l’independentisme avui.

Poques vegades s’ha vist una campanya, política i mediàtica, de la dimensió d’aquesta de què és objecte ara mateix el president de la Generalitat. Tot s’hi val, per a atacar-lo. El que fa i el que no fa. I el que podria fer. La bel·licositat desfermada en contra seu per polítics i periodistes espanyols o espanyolistes supera els límits de tot allò que havíem vist fins ara i deixa entendre fins a quin punt el nerviosisme i la por s’han apoderat del bloc del 155, després de la derrota electoral del desembre.

Però ahir vam assistir a un augment de la pressió realment sorprenent. Va ser quan Mariano Rajoy va afirmar que si Puigdemont continuava essent president el 155 es mantindria vigent. L’explicació és esbalaïdora. El 155, segons el decret signat per Mariano Rajoy, s’extingeix amb la presa de possessió del nou govern. Però ara resulta que el president del govern espanyol i dirigent del partit amb menys diputats del Parlament de Catalunya diu que no serà així i que si el parlament ratifica Puigdemont no podrà formar govern.

ERC BUSCA CONTRA RELLOTGE UN CANDIDAT PER PRESIDIR EL PARLAMENT

Les negociacions entre els independentistes per a la conformació de la Mesa del Parlament continuaven encara ahir a la tarda. Demà se celebrarà la sessió constitutiva de la Cambra catalana i els deures sembla que encara estan per fer. Ni Junts per Catalunya ni ERC han anunciat els quatre noms que haurien d’ocupar els càrrecs a la Mesa i que garantirien la majoria independentista d’un òrgan format per set membres.

La presidència del Parlament continua sent una incògnita. La renúncia, dijous passat, de Carme Forcadell a renovar com a segona autoritat institucional de Catalunya en favor d’algú “lliure de processos judicials” va situar Ernest Maragall, exdirigent del PSC ara a les llistes d’ERC, com a candidat per substituir-la.

La funció de Maragall és clara en la Mesa d’edat –un òrgan transitori encarregat de ges­tionar la sessió de constitució del Parlament– juntament amb els dos membres més joves: ­Gerard Gómez i Rut Ribas. Malgrat tot, Maragall es va encarregar aquest cap de setmana de frenar les especulacions en una entrevista a TVE assegurant que es postula “en principi només com a president de la Mesa d’edat i punt, i prou”. Més tard va ser més clar i va afirmar que la presidència del Parlament no ­forma part dels seus plans: “No és ni la meva voluntat ni el meu ­projecte”.

EL MINISTERI D'HISENDA D'ESPANYA VOL ENSORRAR LA CULTURA A CATALUNYA

"El Ministeri d’Hisenda espanyol vol enfonsar la cultura a Catalunya "
Reportatge sobre l'assetjament del govern espanyol contra els equipaments culturals, als quals reclama l'IVA d'uns ajuts que no s'havien pagat mai

 Montserrat Serra

Des de final d’any, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha emprès un seguit d’accions per a reclamar l’IVA dels ajuts que atorga el govern espanyol en diversos àmbits de la societat. En el terreny de la cultura la mesura és tan agressiva i aclaparadora, i afecta institucions i entitats tan determinants, que es pot considerar un atac letal. Si els recursos interposats contra la mesura no aturen la demanda i els diners reclamats s’han de fer efectius, trontollaran i fins i tot es perdran actius culturals de qualitat. En aquest cas, podria costar dècades de recuperar la vitalitat cultural i artística del país (en un sector que ja fa anys que travessa grans dificultats). Ho expliquem.

El Ministeri d’Hisenda espanyol ha reclamat l’IVA corresponent als ajuts atorgats entre el 2012 i el 2016 a algunes institucions, entitats i fundacions de Catalunya, sobretot vinculades al teatre i als museus. Mai no s’havia reclamat l’IVA dels ajuts, segurament perquè és un contrasentit. Alhora, l’acció del ministeri és completament arbitrària, perquè l’IVA no es reclama a tots els equipaments ni entitats culturals, sinó només a aquells que hagin tingut una inspecció durant el 2017. Tampoc no es reclama als que són de titularitat cent per cent estatal, que en resten exempts. A més, no hi ha constància que cap equipament cultural de fora del Principat de Catalunya hagi rebut el requeriment tributari, tot i que en principi la mesura té abast estatal.

A l’arbitrarietat de tot plegat, s’hi afegeix que aquesta reclamació arriba durant l’aplicació del 155, amb la Generalitat intervinguda, cosa que vol dir que els equipaments, empreses i fundacions culturals afectats no poden comptar amb la Generalitat perquè les defensi. Això implica una desprotecció absoluta contra una acció abusiva i desproporcionada del govern espanyol.

RAJOY HAURÀ D'ACTIVAR UNA OPERACIÓ D'ESTAT INÈDITA PER IMPEDIR QUE PUIGDEMONT PRENGUI POSSESSIÓ

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha amenaçat avui d’allargar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya si Carles Puigdemont és investit de nou president de la Generalitat. Ho ha fet dos dies abans del ple de constitució del parlament i en ple debat sobre la manera com Puigdemont pot ser investit president des de Brussel·les. Però quina capacitat real té Rajoy de mantenir el 155 en aquest cas? Ell mateix ha dit que el PP impugnaria la investidura de Puigdemont, per més que tingués el suport d’una majoria del parlament.

Segons l’aprovació al senat espanyol, les mesures de l’article 155 deixaran d’aplicar-se a Catalunya quan hi hagi un nou president i un nou govern que hagin pres possessió després de les eleccions. Per tant, l’única manera que té Rajoy d’acomplir l’amenaça d’avui és impedir que Puigdemont prengui possessió com a president. És molt més difícil, en canvi, que pugui boicotar la investidura al parlament, on ha de ser la mesa qui interpreti el reglament de manera que permeti al president de ser ratificat en el càrrec per més que romangui a Brussel·les. No seria fins després de la votació (i aprovació) de la candidatura de Puigdemont a la presidència que els partits unionistes actuarien, mitjançant una estratègia sense precedents d’invalidació dels acords de la mesa i el ple del parlament.

MÉS DE 300 ADVOCATS I JURISTES ASSEGUREN QUE POLÍTICS EXILATS O EMPRESONATS SÍ QUE PODEN SER ENVESTITS PEL PARLAMENT

La Coordinadora d’Advocats Catalans, format per més de 300 advocats i juristes, assegura en un manifest que tots els diputats electes que es troben fora del territori català o en situació de presó preventiva sí que poden exercir el seu dret “a la participació política” en el Parlament.

Els advocats i juristes ho argumenten en quatre punts. En primer lloc recorden que els articles 21 i 15 de la Declaració Universal dels Drets Humans garanteixen que tota persona “té dret a participar en el govern del seu país (...) sense restriccions indegudes a accedir a les funcions públiques amb condicions d’igualtat, essent la voluntat del poble el fonament de l’autoritat de l’Estat”.

La Coordinadora d’Advocats Catalans recorda que aquesta normativa internacional forma part del propi ordenament jurídic de la Constitució (recollit en l’article 96), i que a més l’Estatut deixa clar, en els seus articles 2.4 i 4.3, que els poders de la Generalitat “emanen del poble de Catalunya”.

Finalment, els 300 advocats recorden que el Reglament del Parlament garanteix el dret de participació política, un dret que, al seu torn, està garantit amb els fonaments jurídics anteriors i que es materialitza en el “reconeixement” que el diputat proclamat electe accedeixi al ple exercici de la seva condició de parlamentari.

D'alttra banda, els lletrats del Parlament han afirmat que les investudures han de ser presidencials.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (15-1-2018)

RAJOY RATIFICA QUE PRORROGARÀ EL 155 SI PUIGDEMONT ÉS INVESTIT A DISTÀNCIA

Mariano Rajoy ha garantit davant la Junta Directiva Nacionl del Partit Popular que es mantindria l'article 155 si Carles Puigdemont intenta una investidura a distància, com va avançar divendres El Nacional. El president espanyol ho ha anunciat a les seves files aquest dilluns, quan ha recordat que tot intent d'una investidura telemàtica tindria una resposta en forma de recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional. Això provocaria la suspensió de la investidura immediatament i deixaria Catalunya sense president de facto –i perllongaria la intervenció de l'autogovern. Rajoy també ha esgrimit la necessitat d'un governant d'estar present físicament per carregar durament contra els presumptes anhels de Puigdemont.

"Seguirà en vigor fins que prengui possessió el nou president" ha recordat el cap de l'executiu central sobre l'acord votat al Senat, ja disposat a impedir que el reglament del Parlament aculli la casuística del president en funcions. Rajoy ha denunciat que per "sentit comú" no serien possibles sessions de control per videoconferència, o gestionar la política catalana. Inclús, ha acusat el gironí de personalisme en l'intent de mantenir el pols amb l'Estat, assenyalant les baixes a les files del sobiranisme els darrers dies –Carme Forcadell, Carles Mundó, o Artur Mas. "Diversos dirigents importants o han abandonat la vida política o les seves responsabilitats polítiques o han renunciat a l'actuació unilateral" ha recordat el gallec.

TURULL: " O PUIGDEMONT O PUIGDEMONT "

El conseller i diputat electe de Junts per Catalunya (JxCat) Jordi Turull ha rebutjat aquest dilluns les “excuses” i traves per no investir president Carles Puigdemont.

En una entrevista a Els Matins de TV3, Turull ha recordat que la finalitat de JxCat era “restituir” el govern “legítim” i ha subratllat que la seva determinació per investir Puigdemont “és molt gran”.

En aquest sentit, ha defensat que el seu interès perquè el líder de JxCat sigui elegit no és “personalista” o de partit sinó perquè no fer-ho “seria plegar-se davant l’article 155”. “L’Estat no ens ha de dir qui ha de ser o no president”, ha assenyalat.

Segons ell, amb la majoria independentista sorgida dels comicis del 21-D “costa trobar excuses” per no investir Puigdemont i creu que hi ha “molta base jurídica” per poder fer-ho encara que sigui a Bèlgica. Pel diputat, el reglament no diu que el candidat a president hagi de ser “físicament” al Parlament perquè aquesta situació “no està prevista” i creu que “tots els qui fan una interpretació jurídica restrictiva” del reglament estan buscant una “excusa” per impedir que Puigdemont sigui investit. Turull ha denunciat que els mateixos que exigeixen que Puigdemont sigui present l’hemicicle. són “els que miren altre cantó o callen davant la situació que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn siguin a la presó” i no puguin acudir al Parlament.

L'AUDIÈNCIA RECLAMA A CDC 6,6 MILIONS D'EUROS EN COMISSIONS IL·LEGALS COBRATS A TRAVÉS DEL PALAU

Més de vuit anys després que esclatés el cas, ja hi ha sentència del cas Palau. Una sentència que condemna l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, a nou anys i vuit mesos de presó i al seu número dos, Jordi Montull, a set anys i mig per l'espoli de la institució cultural. El tribunal considera també CDC responsable d'haver cobrat 6,6 milions d'euros en comissions il·legals a canvi d'obra pública a través del Palau i reclama el comís d'aquesta quantitat al partit, tal com defensava la fiscalia. També condemna l'extresorer de la formació, Daniel Osàcar, a 4 anys i cinc mesos de presó pels delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, falsedat documental i falsedat comptable.

En la sentència, el tribunal considera provada l'existència d'un entramat per al cobrament de comissions a canvi d'obra pública. Sosté que el ja traspassat Carles Torrent primer i Daniel Osàcar després, com a tresorers de CDC, "per si mateixos o amb el suport d'altres alts responsables del partit no identificats", van utilitzar el seu càrrec i responsabilitat per influir en "els responsables polítics pertanyents o afins a CDC que eren en la posició administrativa decisòria pel que fa a l'adjudicació d'obres públiques" amb l'objectiu que adjudiquessin a Ferrovial "aquells contractes públics suficients per cobrir l'import d'ajdudicació pactat amb Pedro Buenaventura i Juan Elizaga –directius aleshores de la constructura– a canvi de substancioses comissions econòmiques".

CAS PALAU: MILLET CONDEMNAT A NOU ANYS I SET MESOS DE PRESÓ, SET ANYS I MIG A MONTULL I ES CONSIDERA QUE CONVERGÈNCIA ES VA FINANÇAR IL·LEGALMENT

Més de vuit anys després que esclatés el cas, ja hi ha sentència del cas Palau. L'Audiència de Barcelona ha condemnat a l'expresident del Palau de la Música a nou anys i set mesos Fèlix Millet i al seu número dos, Jordi Montull, a set anys i mig per l'espoli de la institució cultural. El tribunal considera també CDC responsable d'haver-se finançat irregularment a través del Palau de la Música, pel que li reclama 6,6 milions d'euros tal i com defensava la fiscalia. Per la seva banda, l'extresorer de convergència Daniel Osàcar ha estat condemnat a 4 anys i cinc mesos de presó.

El tribunal -que ha lliurat la sentència en mà aquest mateix dilluns a totes les parts al Palau de la Justícia de Barcelona- considera que Convergència es va finançar a través del Palau de la Música amb comissions il·legals a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

Tanmateix, el tribunal absol els dos exdirectius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga perquè considera que els delictes dels quals se'ls acusava han prescrit. També absol a l'exdirectora general del Palau de la Música Rosa Garicano de tots els delictes dels quals se l'acusava.

Es pot recòrrer al Tribunal Suprem, pel que presumiblement el judici del cas Palau viurà una segona part, aquesta vegada a Madrid.

Informa:ARA.CAT (15-1-2018)

 

MARATÓ NEGOCIADORA AL PARLAMENT PER DECIDIR EL NOU PRESIDENT

Les negocal Parlament quan falten menys de 48 hores per a la sessió de constitució de la nova Cambra. Es desconeix encara qui optarà a presidir aquest òrgan i fins i tot el repartiment final de llocs de la Mesa.

De fet, aquest matí, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, no ha volgut ni tal sols confirmar que seran els republicans els qui presideixin la Cambra. L'acord global que van rubricar la passada setmana el president, Carles Puigdemont, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, per a la constitució de la nova Cambra i la investidura del president es basa en una Mesa de majoria independentista integrada per dos membres republicans -un dels quals el president o presidenta-, dos de JuntsxCat, dos de Ciutadans i un del PSC.

La renúncia de Carme Forcadell a repetir a la presidència, però, ha obligat els republicans a buscar un relleu. Els darrers dies s'han apuntat els noms d'Ernest Maragall i Raül Romeva, per ocupar la presidència, així com el del líder de Demòcrates, Antoni Castellà, tot i que fonts demòcrates han negat que se li hagi ofert. No obstant, les propostes no es concreten, i apareixen nous noms, entre els quals els dels diputats Roger Torrent i Alba Vergés, que estan portant una part del pes de les negociacions amb la resta de grups del Parlament, o el mateix portaveu del partit.

JuntsxCat assegura que espera només conèixer la decisió d'ERC mentre des del grup republicà s'assenyala que Esquerra vol saber com pensa tirar endavant la investidura Puigdemont per així poder decidir la seva proposta.La majoria independentista serà un element clau per poder abordar la investidura de Puigdemont, extremadament complicada atesa la seva situació d'exiliat a Brussel·les. De fet, aquesta tarda, els lletrats de la Cambra estudiaven també els diferents informes que els ha reclamat la presidenta en relació aquest tema.

ES MULTIPLIQUEN LES REUNIONS AL PARLAMENT PER LA CONSTITUCIÓ DE LA NOVA CAMBRA

Les reunions es multipliquen al Parlament quan falten menys de 48 hores per a la sessió de constitució de la nova Cambra. Es desconeix encara qui optarà a presidir aquest òrgan i fins i tot el repartiment final de llocs de la Mesa.

De fet, aquest matí, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, no ha volgut ni tal sols confirmar que seran els republicans els qui presideixin la Cambra. L'acord global que van rubricar la passada setmana el president, Carles Puigdemont, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, per a la constitució de la nova Cambra i la investidura del president es basa en una Mesa de majoria independentista integrada per dos membres republicans -un dels quals el president o presidenta-, dos de JuntsxCat, dos de Ciutadans i un del PSC.

La renúncia de Carme Forcadell a repetir a la presidència, però, ha obligat els republicans a buscar un relleu. Els darrers dies s'han apuntat els noms d'Ernest Maragall i Raül Romeva, per ocupar la presidència, així com el del líder de Demòcrates, Antoni Castellà, tot i que fonts demòcrates han negat que se li hagi ofert. No obstant, les propostes no es concreten, i apareixen nous noms, entre els quals els dels diputats Roger Torrent i Alba Vergés, que estan portant una part del pes de les negociacions amb la resta de grups del Parlament, o el mateix portaveu del partit.

OLEGUER PRESAS, EXJUGADOR DEL BARÇA, A JUDICI PER UNS ALDARULLS A SABADELL FA MÉS DE ...14 ANYS !

Aquest dijous, 18 de gener, els Jutjats de Sabadell acolliran el judici pel cas Bemba, que rep el nom pel bar que hi havia al carrer de la Concepció de la capital vallesana. La nit del tancament del bar, el 27 de setembre de 2003, la Policia Municipal va detenir 11 joves, entre els quals hi figura l'excentral del Barça, Oleguer Presas, acusats d’atemptat a l’autoritat, resistència a l’autoritat, danys i desordres públics. Tot i que el judici inicialment s'havia fixat per l'abril de l'any passat, però va ajornar-se fins aquest mes de gener.

Els fets van passar mentre al lloc s'hi celebrava la festa de clausura. Va ser llavors quan el cos de policia local va desplegar per uns suposats aldarulls la Brigada d’Intervenció Ràpida, que pocs dies abans havia creat l’exalcalde, Manuel Bustos, amb la utilització, segons testimonis, de boles de goma i bales de sal. Posteriorment, la policia espanyola es va sumar al dispositiu per identificar els joves.

De la mateixa manera, apunten que sobre el terreny hi havia Bustos, el seu germà i llavors responsable de la Policia Municipal, Paco Bustos, i el també regidor Josep Ayuso, motiu pel qual els van denunciar per prevaricació. La denúncia, però, va quedar arxivada.

SÈRBIA HAURÀ D'ACCEPTAR LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOBA SI VOL FORMAR PART DE LA UE

Brussel·les torna a donar esperances al pati del darrere de la Unió Europea. Els Balcans aspiren a entrar al club europeu des del 2003, però els seus veïns al continent els han donat llargues des de llavors, especialment els darrers anys de crisi. Ara que l’economia comunitària s’estabilitza i que la UE està a punt de perdre un dels majors estats membres, als Balcans comencen a veure la llum al final del túnel. Sèrbia i Montenegro inicien oficialment aquest any les negociacions per entrar amb Kosova com a principal escull, mentre que Albània i Macedònia esperen també enguany ser els següents a asseure’s a la taula, sempre que aquesta última resolgui la disputa sobre el seu nom amb Grècia, un escenari que Skopje veu més a prop aquest 2018. Per la seva banda, Bòsnia confia que la bona sintonia s’escampi i pugui donar el salt a l’estatus de país candidat aquest any. Fins i tot Kosova està considerant demanar-ho formalment.

El principal aliat dels Balcans per mantenir viva la flama de l’ampliació és Bulgària, que ja ha marcat aquest tema en la casella de prioritats europees per als propers sis mesos de la seva presidència rotatòria.

L'ESTAT ESTRANGULA ECONÒMICAMENT ELS CASALS CATALANS DE L'EXTERIOR

Els 103 centres i casals catalans a l’exterior han encaixat un cop molt dur amb l’aplicació del 155. La subvenció que havien de rebre de la Generalitat corresponent al 2017 per al desenvolupament de les seves activitats ha estat revocada per les autoritats del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol. Havia de ser d’un milió d’euros, com en anys anteriors, però finalment no veuran ni un cèntim. Això aboca algunes d’aquestes entitats a situacions molt complicades com ara no poder assumir el lloguer del local, no poder pagar professors de català o no poder tornar crèdits bancaris.

El programa de subvencions als casals i entitats exteriors funciona des de l’any 1993, i es regeix per un reglament en què cada entitat ha de detallar les activitats que farà al llarg de l’any. Durant els últims temps, l’emigració de catalans a l’exterior ha fet créixer el nombre de casals i d’activitats que s’hi duen a terme, i en els darrers cursos la partida per ajudar-los era d’un milió d’euros. Com cada any, el Departament d’Afers Institucionals i Exteriors tenia resolta la convocatòria del 2017 a principis de setembre, i la partida corresponent al pressupost del 2017 estava concedida de manera provisional.

SIGUI QUINA SIGUI LA FÓRMULA: NO HI HA MÉS PRESIDENT QUE PUIGDEMONT

Hi ha una manera d’investir Puigdemont i no frenar la recuperació de les institucions
«Sobre el paper, hi ha tres possibles investidures, cadascuna amb conseqüències polítiques i de tota mena molt diferents»

 Vicent Partal

Aquesta setmana es formarà la mesa del parlament i arrancarà el període en què el nou president de la cambra demana als partits quin es troba en condicions de formar govern. Si no passa res d’estrany, això menarà al debat d’investidura –en realitat hauríem de dir-ne ‘de ratificació’– del president Puigdemont, a final de mes. Però després del colp d’estat allò que hauria de ser un tràmit parlamentari senzill s’ha convertit, o ho volen convertir, en un camp de mines normatives, amb la voluntat de fer descarrilar precisament el vot de la gent, allò que Catalunya ha votat, sobreposant-se a la disrupció il·legal del seu sistema polític –que és el 155.

Sobre el paper, hi ha tres possibles investidures, cadascuna amb conseqüències polítiques i de tota mena molt diferents. La primera és ratificar la presidència actual, tal com el vot popular va decidir. La segona és, en vista del blocatge que sembla disposat a imposar l’estat, nomenar un altre candidat de la majoria republicana com a president de la Generalitat. La tercera, pel mateix blocatge, i en resposta, tornar a fer eleccions, de manera que es deixaria passar l’oportunitat de recuperar les institucions, car el 155 s’extingeix amb la formació del govern. Però jo crec que hi ha una quarta opció.

L'AJUNTAMENT DE LA DELEGACIÓ DEL PSOE A CERVELLÓ ( BAIX LLOGREGAT ) MULTA VEÏNS PER PENJAR LLAÇOS GROCS

El grup municipal d'ERC a Cervelló (Baix Llobregat) ha denunciat a través d'un comunicat que l'Ajuntament, governat pel PSC, ha multat amb 400 euros un mínim de cinc veïns del municipi per penjar llaços grocs a la via pública durant una mobilització per reclamar la llibertat dels presos polítics el passat 8 de novembre.

El portaveu dels republicans, Josep Ramon Mut, explica que el dia dels fets la policia local va identificar diversos participants a l'acte que van convocar entitats del municipi i que les sancions van començar a arribar als seus domicilis dijous passat. Mut afegeix que des de l'equip de govern se'ls va assegurar inicialment que el regidor que havia signat les actes, el tercer tinent d'alcalde Juan Santiago, ho havia fet sense llegir-ne el contingut, un extrem que ara neguen, i que estarien disposats a reduir a la meitat la quantia de les multes però no a retirar-les.

Davant aquesta situació, ERC reclama que el consistori retiri totes les sancions i la destitució immediata de Juan Santiago "per negligència en l'actuació de les seves funcions al signar de forma arbitrària sancions als seus veïns sense ni tan sols haver-les llegit". En cas que no fos destituït, afegeixen, demanaran la dimissió del l’alcalde del municipi, José Ignacio Aparicio, "com a màxim responsable del govern municipal".

Informa:DIRECTE.CAT (15-1-2018)

DE ZAYAS, RELATOR INDEPENDENT DE L'ONU: " HI HA UNA CONSPIRACIÓ CONTRA CATALUNYA PER PART DE LA UE I DE L'ONU "

Alfred de Zayas (La Habana, 1947) és relator independent de l’ONU i expert en dret internacional que exerceix a Suïssa. Conversa amb El Món com a autor de l’informe A-69-272 que va presentar el 2014 davant de l’Assemblea General de l’ONU sobre teoria i pràctica del dret a la lliure determinació, que va ser “totalment acceptat” i que “té una gran rellevància per al cas de Catalunya”. Considera “aberrant” que als catalans “se’ls hagi negat la solidaritat internacional” en declarar la independència el 27 s'octubre del 2017.

Senyor de Zayas, considera que Espanya té presos polítics?

És evident que aquestes quatre persones estan empresonades per suposats delictes que són essencialment polítics, perquè no hi ha res més polític que defensar pacíficament la cultura i la identitat pròpies i exercir el dret a la lliure determinació. L’article primer del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics i del Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots dos ratificats per Espanya, contemplen el dret d’autodeterminació com un dret que no es pot derogar en cap cas i, això és molt rellevant, és un dret que prima sobre altres drets. Em remeto a l’article 96 de la Constitució espanyola, que dóna prioritat al dret internacional per sobre del dret nacional. Com és ben sabut per Madrid, les lleis i la Constitució han de ser interpretades a la llum del dret internacional.

JxCAT DEMANARÀ LA DELEGACIÓ DE VOT DELS SEUS DIPUTATS A BRUSEL·LES

Junts per Catalunya també té previst demanar que els seus diputats a Bèlgica puguin delegar el vot. Així ho van assegurar ahir fonts de la candidatura a l’Ara després que el Tribunal Suprem hagi deixat en mans de la mesa del Parlament la possibilitat que els diputats empresonats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn- puguin votar a la sessió constitutiva del Parlament. El jutge Pablo Llarena no els autoritza a sortir de la presó -malgrat que hi ha precedents i ho empara la llei general penitenciària- per risc de mobilitzacions i “greus enfrontaments” durant el trasllat. Entre avui i demà, doncs, JxCat presentarà la sol·licitud a la cambra catalana -el Parlament té un formulari específic per a aquests casos- de Sànchez, Forn, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí.

Encara que aquests últims no hagin adquirit l’acta de diputat, des de la formació asseguren que ho faran abans de dimecres. En canvi, a ERC prefereixen esperar a conèixer l’informe que han sol·licitat als lletrats del Parlament, que està previst que es conegui aquesta tarda. Fonts republicanes argumenten que el seu objectiu és que Oriol Junqueras pugui assistir al ple i no consideren una solució idònia la delegació del vot. De moment tampoc ho demanaran en el cas dels consellers a Bèlgica Meritxell Serret i Toni Comín.

TORNEM AL CARRER! DIMARTS PELS PRESOS POLÍTICS I DIMECRES AL PARLAMENT

DIMARTS DIA 16: 20h. Manifestació a Pg. de Sant Joan /Ausias March. LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Per reivindicar la llibertat dels presos polítics el dia que farà TRES MESOS que els Jordis estan empresonats.

Al lloc de concentració hi arribaran cinc columnes que sortiran de diversos punts de Barcelona. Juntament amb la gent de Sant Antoni i Sants, nosaltres quedem a les 18,45 a la cantonada de GRAN VIA/URGELL per iniciar la marxa cap a Passeig de Sant Joan.

Porteu senyeres, estelades, pancartes i elements de color groc per fer-nos ben visibles.

DIMECRES DIA 17: 10h. CONCENTRACIÓ DAVANT EL PARLAMENT DE CATALUNYA.

El dia assenyalat per la sessión de constitució del Parlament, la Presidència i la Mesa. En defensa de l'aplicació dels resultats de les eleccions del 21D. En defensa de la República.

RECUPEREM EL PARLAMENT !!!

Informa:ASEMBLEA.CAT (15-1-2018)

JxC DEMANARÀ QUE ELS SEUS DIPUTATS A BÈLGICA PUGUIN DELEGAR EL VOT

Junts per Catalunya també sol·licitarà que els seus diputats a Bèlgica puguin delegar el vot. Així ho expliquen fonts de la candidatura a l'ARA després que el Tribunal Suprem hagi deixat en mans de la mesa del Parlament la possibilitat que els diputats empresonats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn- puguin votar a la sessió constitutiva del Parlament malgrat no els autoritzi a sortir de la presó. Així, les mateixes fonts expliquen que tan aviat com puguin faran arribar la sol·licitud a la cambra catalana de Sànchez, Forn, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí. En canvi, fonts consultades d'ERC asseguren que de moment volen esperar l'informe dels lletrats i no tenen previst demanar la delegació del vot per cap dels seus diputats. El seu objectiu és que Junqueras pugui assistir al ple -afirmen-.

Abans de dimecres la mesa del Parlament ha de resoldre sobre si permet o no la delegació del vot dels empresonats, malgrat que el reglament redueix aquesta possibilitat només en el cas de la maternitat/paternitat, incapacitat, malaltia greu o hospitalització. En una interlocutòria divendres, el jutge del Suprem Pablo Llarena va denegar a Junqueras, Sànchez i Cuixart la possibilitat de sortir de la presó per assistir a la sessió constitutiva del Parlament, malgrat que hi ha precedents en què sí que s'ha autoritzat la sortida de presos preventius. De fet, la llei general penitenciària permet al jutge de torn decidir sobre el permís de sortida quan les circumstàncies ho requereixen. El magistrat, pero que justificava la seva decisió pel suposat perill que es produeixin "enfrontaments" i "mobilitzacions" arran dels trasllats fins al Parlament, assegurava que la mesa pot decidir la possibilitat de delegar el vot si no hi ha un impediment administratiu.

PUIGDEMONT: " GOVERNEN DES DE MADRID AMB EL 4% DEL VOT I DIUEN QUE NO PODEM DES DE L'EXILI AMB EL 47% "

El president Carles Puigdemont ha assegurat que el ple de constitució del Parlament de la setmana vinent i el que se celebrarà deu dies més tard per a la investidura seran claus perquè l'independentisme demostri que no està disposat a acceptar un frau democràtic de l'Estat que impedeixi la restitució de les institucions catalanes amb la no acceptació dels resultats del 21-D.

El president en funcions ha intervingut a través d'una videoconferència des de Brussel·les en el consell nacional del PDeCAT en què minuts abans s'havia acomiadat Artur Mas fent una crida a la unitat per consolidar l'espai catalanista. A la intervenció, Puigdemont no ha avançat com pensa dur a terme la investidura però ha acabat amb un "espero que ens podrem veure molt aviat".

Damunt del Parlament, a parer seu, hi planen tres amenaces. La primera fita per conjurar aquesta amenaça és el paquet que conforma el ple de constitució i ple d'investidura, que ha de permetre la restitució de les institucions "abusivament i il·legalment suspenses". Si aquest paquet se soluciona com els ciutadans reclamen, assegura, s'haurà conjurat un dels riscos.

RULL: " ÉS POSSIBLE INVESTIR PUIGDEMONT DINS DE LA LLEI I EL REGLAMENT I AIXÍ HO FAREM "

JxCat manté que es pot investir el seu candidat, Carles Puigdemont, d'acord amb les normes del Parlament. El conseller i número sis de la llista per Barcelona, Josep Rull, ha afirmat que "és possible" investir el president destituït "dins la llei i el reglament". "Així ho farem", ha proclamat el diputat electe, en un contacte amb la premsa durant la festa dels Tres Tombs a Sant Andreu Arenal, aquest diumenge al migdia. Al seu torn, el president del grup municipal d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha afirmat que l'independentisme trobarà la "fórmula" per arribar a un acord i ha apuntat que Puigdemont és la "prioritat".

Rull ha insistit que els ciutadans van demanar de manera majoritària en les eleccions del 21-D que es restituís el Govern i, per tant, que el president fos Puigdemont. "Posarem el principi democràtic per damunt de qualsevol cosa", ha remarcat el conseller destituït, l'endemà que la número dos d'ERC, Marta Rovira, demanés "realisme" quatre dies abans de la constitució del Parlament i la Mesa.

IDENTIFIQUEN ELS POLICIES ESPANYOLS QUE VAN DONAR L'ORDRE DE CARREGAR L'1-O A GIRONA

Els advocats que representen més de 200 afectats per les càrregues de l'1-O en col·legis gironins han aconseguit identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d'instrucció que s'ha fet càrrec de les denúncies. Es tracta dels responsables operatius de cada comandament, a més d'alguns agents concrets com el qui portava la càmera GO PRO abans de l'operatiu al Col·legi Verd. Els lletrats es mostren satisfets amb la instrucció que està duent a terme el jutjat que ha agafat la causa, i consideren que el procediment és "pioner a Catalunya". Tot i això, lamenten l'actitud "reticent" del Ministeri d'Interior a l'hora d'identificar els agents antidisturbis i de policia judicial que van actuar a les ordres dels responsables operatius.

La querella que agrupa més de 200 denunciants per les càrregues de l'1-O a Girona segueix endavant. Després que tots els afectats hagin passat el reconeixement mèdic davant dels forenses, ara s'ha aconseguit identificar una trentena dels policies que van estar en l'operatiu. Les diligències demanades pels lletrats doncs, segueixen donant fruits. De fet, un dels advocats voluntaris l'Albert Carreras assegura que "el procediment està sent normal" i no contempla "en cap cas" un arxivament de la causa.

GUARDIOLA, A LA TELEVISIÓ BRITÀNICA: " NO ÉS INDEPENDÈNCIA, ÉS DEMOCRÀCIA "

Pep Guardiola llueix, en cada roda de premsa, en cada partit i en cada entrenament, el llaç groc a la solapa. Com molts catalans, el tècnic de Santpedor no pot entendre com polítics i activistes segueixen tancats a la presó per defensar el dret a vot dels ciutadans de Catalunya i, d'aquesta manera, ho expressa sempre que els periodistes li ho pregunten. Ja sigui en una conferència de premsa o, directament, en una entrevista, com ha succeït aquesta setmana als micròfons i càmeres de la cadena britànica BT Sport.

El mànager del Manchester City, nomenat millor entrenador del mes a la Premier League per quarta vegada consecutiva -tot un rècord-, ha estat clar davant la pregunta del llaç groc: "No va sobre si jo vull que Catalunya estigui dins Espanya o si vull que sigui fora. No parlem d'independència, parlem de democràcia. És un moviment de dos milions de persones que demanem que ens deixin votar. I per això, ells són a la presó des de fa més de 60 dies. I no sé quan temps hi seran. Per demanar que els catalans s'expressin per ells mateixos són a la presó. Això és injust. Un dels meus somnis és, tan de bo, que em pugui treure aquest llaç groc immediatament."

Informa:ELMON.CAT (14-1-2018)

LA SENTÈNCIA DEL CAS PALAU, UNA DÈCADA PER RADIOGRAFIAR UN ESPOLI

L'Audiència de Barcelona farà pública aquest dilluns al matí la sentència de l'anomenat 'cas Palau', vuit anys i mig després de l'entrada dels Mossos d'Esquadra a l'històric edifici modernista i d'un llarg periple judicial. Els dos ex-màxims responsables de l'entitat, Fèlix Millet i Jordi Montull, s'enfronten a importants penes de presó, però la fiscalia els va rebaixar la petició després de pactar amb ells dos la confessió del suposat finançament irregular de CDC a través de la constructora Ferrovial, cosa que el partit i l'empresa neguen i que ha pogut suposar, entre altres motius, la dimissió aquesta mateixa setmana d'Artur Mas al capdavant del partit hereu de CDC, el PDeCat. Acusats i advocats estan citats a les 9.30 del matí a una sala de jurat del Palau de Justícia on se'ls lliurarà, en mà, el CD amb tota la sentència, que és molt llarga, i la part decisòria, amb les possibles penes, en paper. La sessió serà a porta tancada i després es comunicarà la sentència a la premsa.

Història d'un llarg procés

El conegut com a 'cas Palau' es va iniciar durant la primera dècada d'aquest segle amb alguns anònims arribats a l'Agència Tributària i a la fiscalia on es denunciaven irregularitats comptables en l'entramat del Palau, que incloïa la Fundació Palau de la Música, l'Orfeó Català i el Consorci del Palau, amb presència de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura. També la Sindicatura de Comptes va fer advertències al Parlament, així com un interventor de la Generalitat. Durant anys aquestes advertències no van ser escoltades però el 2008 l'aleshores fiscal de delictes econòmics Emilio Sánchez Ulled va voler saber què hi havia de real darrere d'aquells anònims. El juny del 2009 va presentar una querella que va recaure al Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, amb Juli Solaz al capdavant.

Subcategories

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06846303