JA ERA HORA! JxCAT I ERC ARRIBEN A UN ACORD SOBRE ELS DIPUTATS SUSPESOS PER LLARENA

JxCat i ERC han arribat a un acord sobre els diputats suspesos processats pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Els sis diputats (Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) no renunciaran a l’acta i, segons han pactat, serà el ple del Parlament qui decidirà la solució sense alterar les majories. La Comissió de l’Estatut del Diputat abordarà la situació i s’elevarà al ple del Parlament.

Torrent ha dit en roda de premsa que l’acord respon a tres premisses: “Que cap diputat renuncii al seu escó”, que no es modifiquen les majories parlamentàries actuals i que no es renuncii a l’autonomia del Parlament de Catalunya. Per això ha demanat que s’apel·li a l’autonomia parlamentària per “resoldre aquesta qüestió” i a la separació de “qualsevol estat de dret”. Per això, s’ha acordat traslladar-ho a la Comissió de l’Estatut del Diputat per després elevar el dicament al ple del Parlament.

El 18 de juliol, Torrent va desconvocar el ple del Parlament pel desacord dels dos grups sobre l’aplicació de la resolució dictada pel Suprem sobre els diputats presos i Puigdemont. Torrent volia evitar votacions sense una solució per als diputats suspesos. El punt de desacord principal era que JxCat no acceptava la substitució temporal de Carles Puigdemont. Mentre que ERC ha defensat que s’apliqui el mateix criteri per a tots els diputats afectats.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (25-9-2018)

APROVAT EL PLA DE GOVERN AMB EL MANDAT REPUBLICÀ I LA JUSTÍCIA SOCIAL AL CENTRE

L'Executiu de Quim Torra ha aprovat el Pla de Govern de la XII legislatura. El president de la Generalitat ha desgranat aquest migdia el contingut del full de ruta d'aquesta legislatura, una setmana abans del debat de política general que està previst que comenci el 2 d'octubre al Parlament. En roda de premsa posterior al Consell Executiu, Torra ha recordat que e punt de partida és el referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d’independència del 27-O, i ha deixat clar que ja s'ha complert una part dels objectius del seu Govern: la restitució. "Ja hem posat en marxa les institucions catalanes", ha afirmat el president, tot i que ha deixat clar que "la peça imprescindible és la restitució del president Puigdemont".

Però serà a partir del mes d'octubre quan, segons Torra, es començarà a veure l’aplicació pràctica de la fase d’impuls cap a l'objectiu últim: la República Catalana. En aquest sentit, ha fet referència a l'Oficina de Drets Civils i Polítics -el responsable serà nomenat en la reunió del Consell Executiu del proper 1 d'octubre-. Alhora, ha avisat que una de les prioritats del seu Govern seran les lleis socials suspeses per l'Estat, així com la posada en marxa del Fòrum Cívic, Social i Constituent abans del 15 d'octubre. D'altra banda, Torra ha insistit en la Marxa pels drets civils, socials i nacionals: "Apel·lo al poble de Catalunya per una mobilització davant els mesos que vénen".

PER GUANYAR NO VA D'EIXAMPLAR LA BASE SINÓ D'ESTABLIR UNA ESTRATÈGIA INVENCIBLE

"Per guanyar "

Això no va d’eixamplar la base, sinó de saber definir una estratègia invencible

 

Salvador Cardús

 

Ara que vivim moments de desassossec polític, i que la pressa per arribar a la independència es pot convertir en impaciència i provocar accions precipitades, és bo tornar al mestre Sun –també escrit Sunzi o Sun Tzu– i al seu 'L’art de la guerra' (500 aC).

Escriu el mestre: “Fer-te invencible significa conèixer-te a tu mateix; descobrir la vulnerabilitat de l’adversari significa conèixer els altres. La invencibilitat és en un mateix; la vulnerabilitat, en l’adversari.” I afegeix: “Els bons guerrers prenen posició en un terreny on no puguin perdre, i no passen per alt les condicions que fan que els seus adversaris puguin ser derrotats. En conseqüència, un exèrcit victoriós primer guanya i després entra en batalla; un exèrcit derrotat primer lluita i intenta assolir la victòria després. Aquesta és la diferència entre els que tenen estratègia i els que no tenen plans premeditats”.

Parem atenció en aquesta idea: “un exèrcit victoriós primer guanya i després entra en batalla”. És a dir, actuar sense una estratègia guanyadora porta a la derrota. I és en això que penso cada cop que sento parlar, entre altres fantasies, d’accions tan inútils com la d’exigir que s’obrin les portes de les presons per alliberar-ne els ostatges i defensar-los amb una revolta popular.

PUIGDEMONT CONTINUA DEMANANT LA MEDIACIÓ D'EUROPA

"Estic preparat per viure empresonat a Espanya, si cal". Així de contundent es mostra el president a l'exili Carles Puigdemont a 'La crisi catalana, una oportunitat per a Europa' (La Campana), el llibre que s'ha publicat aquest dimarts a partir d'unes converses amb el periodista polític Olivier Mouton, del setmanari belga 'Le Vif/L'Express'. El líder de JxCat matisa , però, que el seu empresonament seria un "error" perquè complicaria "encara més" la possibilitat de trobar una "solució política". Puigdemont insisteix al llibre que el desllorigador del conflicte entre Catalunya i l'Estat passa per una mediació d'Europa, i opina que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, podria fer aquest paper: "És l'únic que s'ha expressat d'una manera molt correcta".

Amb tot, ha volgut deixar clar que "no és realista esperar que Europa reconegui Catalunya a la primera de canvi" i per això ha afegit que el silenci europeu "era un bon començament", amb una salvetat que va doldre al president, "el silenci pel que fa a la violència". "Aquí sí que Europa hauria d’haver dit alguna cosa perquè era el seu deure", afegeix al seu llibre.

Puigdemont també subratlla que té el "dret" i la "necessitat" de deixar la política quan la solució s'hagi normalitzat. També apunta que veu com una mena de "fracàs personal" que hagi hagut de marxar a "l'exili" perquè la seva situació actual no és la que preveia. Sigui com sigui, assevera que si mai arriba a entrar a la presó anirà "fins a la justícia internacional". "Aquesta història no s'acabarà posant els líders a la presó o forçant-los a l'exili", hi afegeix. Puigdemont també assegura que és conscient que pot passar-se "molt temps a l'exili", però reitera que aquest fet no l'impedirà que continuï treballant per normalitzar la situació a través del "diàleg".

EL GOBIERNO FARÀ MÉS PICADES D'ULLET AMB ELS PRESOS

No ha estat una casualitat. La successió de gestos de membres del Govern a favor de l’alliberament dels presos independentistes si s’endarrereix el judici i, fins i tot, la reobertura del debat sobre un possible indult formen part d’una estratègia molt mesurada, segons fonts de l’Executiu, amb la intenció d’aturar a Catalunya les posicions més extremistes i ajudar els qui, sobretot a ERC, ara aposten per una línia més pragmàtica. El Govern continuarà, per tant, amb aquesta línia de gestos que va rebre crítiques molt dures del PP, de Ciutadans i d’alguns jutges.

Els presos són el principal escull per a qualsevol negociació política a Catalunya. Això, per al Govern, ja no és una opinió, sinó que és un fet que es constata en cada reunió amb dirigents independentistes. Totes les converses, fins i tot les més tècniques, sobre temes de gestió diària acaben de la mateixa manera: no es pot avançar mentre hi hagi presos. Per això el Govern, que assumeix el cost polític que té a la resta d’Espanya, una posició que suposa una pressió afegida als jutges, ha decidit blanquejar aquesta realitat. I ha aconseguit la reacció que esperava: satisfacció de la Generalitat, indignació de l’oposició, del PP i Ciutadans.

Ara mateix al Govern de Pedro Sánchez el preocupa molt més la primera qüestió que no pas la segona. El president i el seu equip són conscients que la crisi catalana, que ja va acabar amb Mariano Rajoy, pot enfonsar el seu projecte, pot impedir que aprovin les seves propostes més importants, sobretot els Pressupostos, i pot forçar-lo a convocar eleccions. Per això, i perquè està convençut que la política espanyola no podrà avançar fins que no es reorienti el problema de Catalunya, Sánchez, que està de viatge aquests dies pel Canadà i els EUA, ha decidit llançar un missatge clar: que la crisi és política i només tindrà una solució política, i no judicial.

LES AUTORITATS ESPANYOLES, PREOCUPADES PER LA SOLIDARITAT DE CATALUNYA DE NORD AMB ELS PRESOS POLÍTICS

Per a Catalunya, molts drames, i alguna tragicomèdia, han començat i han acabat al bucòlic poble francès de Prats de Molló, entre les muntanyes i els boscos de la frontera pirinenca amb Espanya. De vegades, com una operació rocambolesca digna d’un àlbum de Tintín; d’altres, com algunes de les hores més tristes de l’Europa del segle XX. “Nosaltres hem de donat suport als catalans del sud. És la nostra història”, diu Claude Ferrer, alcalde de Prats de Molló, durant un passeig pels carrers del poble.

Ferrer, que és d’origen espanyol, es refereix als esdeveniments del darrer any al sud dels Pirineus. Ell mateix ha estat un dels promotors dels moviments de solidaritat entre els alcaldes de l’anomenada Catalunya Norte, o Catalunya francesa, amb els polítics i els activistes independentistes presos al sud. Però l’alcalde també pensa, quan pronuncia aquestes paraules, en una història més llunyana.

Prats de Molló, a 60 quilòmetres de Perpinyà, va ser el lloc on, el 1939, va acabar el drama de la Guerra Civil per a desenes de milers de refugiats catalans i de la resta d’Espanya —entre els quals hi ha el pare i els avis de Ferrer— que escapaven del terror franquista. I l’inici, per a molts, d’un altre drama: el de la guerra europea, els camps de concentració i les dècades d’exili. Prats de Molló va ser també on, la tardor del 1926, Francesc Macià va planejar, juntament amb un grapat d’homes, creuar la frontera per aconseguir la insurrecció de Catalunya a la Espanya del dictador Primo de Rivera.

VATUA L'OLLA! ARA EL SUPREM ACUSA ELS PRESOS POLÍTICS D' "ENTELAR LA HONORABILITAT DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA"

La sala del 61 del Tribunal Suprem, presidida per Carlos Lesmes, ha acusat els presos polítics catalans de "buscar només entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola" amb les recusacions que van fer de tots els magistrats de la sala que jutjarà el cas de l'1-O.

Aquesta sala especial ha rebutjat per unanimitat apartar els cinc magistrats de l'alt tribunal que jutjaran els processats, com van sol·licitar alguns d'ells, una decisió que es va saber a principis de mes, si bé avui s'ha fet pública la interlocutòria que inclou l'argumentació de la sala del 61.

Per a aquesta sala especial, totes les consideracions esgrimides pels processats són "genèriques" i "manquen de justificació" per recusar els magistrats que els jutjaran perquè "busquen només entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola". "La mera constatació que cap de les consideracions dels recusants es refereix específicament als magistrats recusats és raó suficient per rebutjar-les", assenyala la sala, que precisa que el que intenten és "transmetre una imatge global de l'alt tribunal, donant a entendre que no és el fòrum idoni".

Així mateix, assegura que els càrrecs del Govern i líders d'entitats socials no seran jutjats pels seus objectius polítics, sinó pels "delictes greus" que van cometre per dur-los a terme. "Que algú busqui un objectiu polític, com és la secessió de Catalunya, no exclou que pugui cometre delictes greus per aconseguir aquesta finalitat. Aquesta causa va únicament sobre això, no sobre objectius polítics", destaquen els magistrats.

TORRA PRESENTA EL PLA DE GOVERN D'AQUESTA LEGISLATURA AQUEST DIMARTS

El president de la Generalitat, Quim Torra, presenta aquest dimarts el Pla de Govern de la XII legislatura. El cap de l'executiu compareixerà davant dels mitjans de comunicació després de la reunió setmanal del Consell Executiu, que aprovarà el full de ruta per als propers anys. També serà una setmana abans del debat de política general que està previst que comenci el 2 d'octubre al Parlament. Fonts de la Presidència han concretat que el Pla de Govern se centrarà en la gestió de l'executiu, projectes de llei, acords i plans dels diversos departaments de la Generalitat. De moment, però, no s'espera que s'hi inclogui pas la negociació amb l'Estat per a un referèndum acordat. Des del Govern també han apuntat que es mencionaran les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional durant l'anterior legislatura, sense concretar-ne més detalls.

En la seva intervenció al debat d'investidura com a president de la Generalitat del passat 14 de maig, Torra es va comprometre a impulsar la recuperació del contingut de les lleis socials suspeses, sense establir un calendari. Així mateix, el cap de l'executiu català també va prometre revertir la privatització d'Aigües Ter Llobregat.

Informa:ELMON.CAT (24-9-2018)

ELPIDIO JOSÉ SILVA: " INVESTIGAREM EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL.JA NO PODEM MÉS "

La fiança de 12.000 euros que el Tribunal Suprem ha imposat a l'associació de juristes Atenes per admetre a tràmit la querella contra Mariano Rajoy i el Tribunal Constitucional (TC) per haver impedit la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat ha enervat el col·lectiu, del qual en forma part l'exjutge i advocat Elpidio José Silva. En una entrevista al programa Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio, Silva ha dit que espera que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) admeti a tràmit la querella perquè si no ho fa és perquè “creu que Catalunya ha de tributar”. “Si no l’accepta, és perquè usa la fiança a nivell recaptatori”, ha dit.

Segons Silva, la justícia espanyola està en mans d’una sèrie de “grups i faccions” que “indicien un grau de corrupció molt elevat”. “Hi ha gent que fa coses il·legítimes i mereixen un premi, se les converteix en magistrats del Tribunal Suprem”, ha explicat.

L'exjutge ha destacat que des del 2012 "hi ha resolucions que no tenen ni un mínim fonament" i que caldria fer una auditoria: "Hem comprovat una trama judicial orientada a protegir una mentalitat instal·lada còmodament en el poder judicial". Per a Silva és una mentalitat "ultradretana, integrista i feixista". "Volem investigar. Volem saber quina mena de favors i de sinergies es duen a terme dins del CGPJ". En aquest sentit, ha destacat que "ningú" té cap ganes d'investigar el poder judicial; quan es fa és perquè "no es pot més". "Quan hi poses ganes és perquè veus que l'abús i l'extermini de la democràcia és insuportable", ha afirmat.

L'enuig de Silva ha quedat palès en un tuit que ell mateix ha fet i en el qual afirma que la justícia espanyola no és independent:

La querella presentada pel col·lectiu Atenes ha topat amb dos esculls: la fiança, que Silva considera fora de lloc, i el ponent de la causa, el jutge Pablo Llarena.

Informa:ELNACIONAL.CAT (24-9-2018)

TRIAS CONFIRMA QUE MUNTÈ I MASCARELL FORMARAN UNA CANDIDATURA " POTENT " I " TRANSVERSAL" A BARCELONA

El president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, s’ha mostrat confiat perquè Neus Munté i Ferran Mascarell formin una candidatura ‘potent i transversal’ per a les eleccions municipals de Barcelona. En una atenció a la premsa per valorar el tret de sortida de les Festes de la Mercè, l’ex-batlle ha confirmat que l’ex-portaveu del govern i l’exc-onseller compartiran la llista.

‘Ens volem presentar amb Munté i Mascarell, però volem fer-ho amb més gent’, ha dit. Trias ha concretat que serà Munté qui decidirà si vol encapçalar la llista o no, en sortir victoriosa de les primàries del PDECat, que en principi es presentarà a les municipals sota la marca de JxCat. D’altra banda, fa mesos que el sector proper al president Carles Puigdemont treballa perquè Mascarell formi part de la candidatura per Barcelona.

Informa:VILAWEB:CAT (24-9-2018)

LA MERCÈ MÉS TRISTA AMB PROTAGONISME DELS PRESOS POLÍTICS

La Mercè dels presos polítics. Tristament, les festes d'aquest any passaran a la història com les primeres que viu la ciutat amb la meitat del govern empresonat i l'altre meitat a l'exili. Per primera vegada, en 20 anys, el conseller Joaquim Forn no ha estat present a la balconada de l'Ajuntament de Barcelona. Ho ha recordat, l'exalcalde Xavier Trias que ha qualificat de "trist i lamentable" que "per primer cop, en 20 anys, en Quim Forn no hi sigui -hi havia participat sempre com a regidor i l'any passat com a conseller- seria molt injust no recordar-lo", ha dit.

El republicà Alfred Bosch, també s'ha referit a l'excepcionalitat del moment i ha aprofitat l'avinentesa per reclamar "una vegada més", la llibertat dels presos polítics: "Els presos polítics són innocents i han de sortir de la presó", ha reivindicat.

L'existència de presos polítics i la presència dels llaços grocs enfronten els partits que formen part de l'Ajuntament de Barcelona. El PP, el més bel·ligerant, ha mostrat el seu rebuig no surtint al balcó del consistori. El president del grup municipal, Alberto Fernández Díaz ha estat taxatiu: "El PP no ha volgut compartir la balconada ni amb la simbologia independentista ni amb Quim Torra" i ha especificat: "Torra presideix una generalitat que ni financia ni presta els serveis que ha de prestar a la ciutat, i el llaç groc al balcó, no representa a tots els barcelonins". "Colau és més alcaldessa de Quim Torra que de Barcelona".

EL " DOCUMENT DE VALÈNCIA " ARRIBA A EUROPA PER DEFENSAR LES LLENGÜES MINORITZADES

El proper 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, el Comité Europeu de les Regions, una de les institucions consultives de la Unió Europea a Brussel·les, acull la sessió de treball dels parlaments europeus per la diversitat cultural i lingüística en la qual es presentarà el 'Document de València', un text en què es recullen les conclusions de la passada Conferència de les Assemblees Legislatives Regionals d'Europa (CALRE) –una entitat actualment presidida per la portuguesa Ana Luís– que es va celebrar a la ciutat del Túria el passat mes de març. L'informe, però, inclou dos decàlegs aprovats pels experts sobre la diversitat cultural i la promoció de la diversitat lingüística del vell continent.

Els actes al voltant del Dia Europeu de les Llengües tindran lloc els dies 25 i 26 de setembre a Brussel·les. Així, dimarts, el president de les Corts, participarà en la lectura de poemes "en les diferents llengües d'Espanya" que ha organitzat la direcció de l'Institut Cervantes a la ciutat belga.

Dimecres, tot recordant que fa 17 anys que es va aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritzades, un document que va signar i, per tant, es va comprometre amb la seua aplicació, l'aleshores ministre d'Afers Exteriors, Josep Piqué, se celebrarà la reunió del CALRE, una sessió que estarà encapçalada per Enric Morera i en la qual es compta amb la col·laboració de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN, per les seues sigles en anglés), que presideix el valencià Ferran Suay, i la Xarxa de Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, per les seues sigles en anglés), que també presideix el valencià Vicent Fenollar.

L'ESTAT QUADRIPLICA LES SUBVENCIONS A LA GUÀRDIA CIVIL EN DOS ANYS

Les associacions de guàrdies civils faran l'agost aquest any, quan es concedeixin les subvencions que l'Estat les hi té reservades. I és que els pressupostos d'aquest 2018 preveuen que es multipliquin per quatre respecte les que havien rebut fins al 2016, passant dels 60.000 euros fins a 237.300 euros.

Malgrat la polèmica actuació d'aquest cos per reprimir el referèndum de l'1-O, els comptes d'aquest any preveuen que els seus ingressos per fons públics augmentin notablement. El 2017, de fet, ja s'havien duplicat, fins a 120.000 euros, però el cert és que aquesta quantitat respon al fet que les subvencions del 2016 finalment no es van abonar i, per això, es van acumular les quantitats de dos anys -60.000, cadascun-, per compensar.

La iniciativa per augmentar aquesta quantitat, però, no va ser del PP. En el projecte de pressupost que els populars van portar al Congrés, s'hi consolidava l'augment de les subvencions de 60.000 a 120.000 euros, encara que aquest cop no s'hagués de fer cap pagament endarrerit, però no arribava tan enllà. Va ser arran d'una esmena de Ciutadans -i d'una quasi idèntica de Podem- que es va elevar tant la quantitat en la iniciativa legislativa, durant el tràmit al Congrés.

L'argument usat és que 237.300 euros és la xifra que reben els sindicats de la Policia Nacional en ajudes públiques. En l'acord per a l'equiparació salarial dels cossos estatals assolit escasses setmanes abans -relatiu sobretot a les condicions laborals-, la qüestió de les ajudes a les organitzacions representatives dels agents no havia quedat inclosa i, per tant, es mantenia una diferència que les associacions de guàrdies civils feia temps que denunciaven com un greuge. La Guàrdia Civil és un cos militaritzat, vinculat al ministeri de Defensa a més del d'Interior, i els seus membres no tenen organitzacions sindicals que els representin.

HILARI RAGUER, MONJO: " CATALUNYA HA DE TENIR UN EXÈRCIT "

Hilari Raguer (1928) acaba de publicar un nou llibre d’història per a celebrar que ha fet noranta anys. Escrits dispersos d’història (2018) en recupera texts, conferències o pròlegs sobre els seus grans temes: la guerra del 1936-1939, l’església, Catalunya i el Concili Vaticà II. VilaWeb ha pujat fins al Monestir de Montserrat per visitar-lo i parlar d’aquest llibre, però també dels seus orígens, de la seva passió per la història tot i tenir la carrera de dret, del moment polític actual, de Josep Benet, de Paul Preston, i de la seva visió dels militars o dels projectes que té amb Oriol Junqueras.

—Els vostres pares a què es dedicaven?
—Mos pares eren de Ripoll. I així fins al temps del compte Guifré, en una casa de poble. A Ripoll, hi he passat la guerra, les vacances, els estius. Mon pare era empleat de l’empresa Foment d’Obres i Construccions, que aleshores tenia una delegació a Madrid, poc important, perquè el gran negoci han estat sempre les escombraries de Barcelona. Recordo les cotxeres que tenien. Amb tots aquells cavalls. Érem cinc germans. Jo sóc el segon, i ara només em queda una germana.

—Enguany heu complert noranta anys. I per celebrar-ho, editeu nou llibre d’història. Hi recupereu textos sobre Catalunya, l’església, el Concili Vaticà II i la guerra del 1936-1939. Els vostres grans temes.
—Jo dic molt que no sóc historiador. No sóc llicenciat. I menys doctor. De fet, no tinc cap màster, ara que van barats. Ara, he hagut de treballar el mètode històric i tinc la carrera de dret. El dia que van presentar el llibre, l’Institut d’Estudis Històrics de l’IEC en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, vaig dir que no tinc el títol d’història i que potser per això m’he dedicat molts anys a circular per l’autopista de la història sense carnet de conduir, en direcció contrària, i convençut que jo vaig en la bona direcció. Que els altres són els qui van equivocats. I per això he tingut força topades frontals. Tot i això, el cotxe abonyegat continua avançant.

UN MILER I MIG D'EMPRESARIS FARAN UN ACTE A BARCELONA PER REIVINDICAR EL CORREDOR MEDITERRANI

Un miler i mig empresaris s’han citat dijous al Palau de Congressos de Barcelona per a reivindicar el corredor mediterrani, una infrastructura ‘clau per a la competitivitat, la cohesió, la vertebració i la mobilitat’, segons l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). A més de destacats empresaris, també hi prendran part representats de la societat civil com patronals, cambres de comerç, sindicats, universitats, esportistes i organitzacions cíviques que posaran en comú els arguments i beneficis del corredor.

Segons l’AVE, l’objectiu ha estat escenificat la importància i necessitat de la infrastructura, conscienciar al conjunt del país perquè s’impliqui en la seva reivindicació i aconseguir que els representants públics es comprometin amb l’execució del corredor mediterrani.

Han confirmat l’assistència els màxims representants de la CEOE i la Cambra Espanya, Juan Rosell i Josep Lluís Bonet Bonet, juntament amb presidents i patronals de gran part de l’estat; i empresaris com el president del Cercle d’Economia i president de Colonial, Juan José Brugera; Artur Carulla (Agroalimen), Ignacio Ferrero (Idilia Foods), Javier Godó (Grup Godó), Clemente González (Alibérico i IFEMA), Jordi Gual (Caixabank), Juan Roig (Mercadona), Javier Moll (Prensa Ibérica Media), Josep Oliu (Banc Sabadell), Agnès Noguera (Libertas 7), Josep Terradellas (Casa Tarradellas), Miguel Torres (Família Torres) i Vicente Boluda (Boluda Corporación Marítima i AVE).

Des que el 2016 es va impulsar el canal de comunicació www.elcorredormediterraneo.com i aquest any s’ha impulsat el moviment #Quierocorredor, s’han dut a terme diverses actuacions en ciutats per on transcorreria aquesta infraestructura com Tarragona, Múrcia, Almeria, La Encina, València, Madrid, Los Barrios (Camp de Gibraltar), Màlaga, Granada, Cartagena, Lorca, Alacant, Castelló, Reus i Martorell.

Informa:VILAWEB.CAT (24-9-2018)

FELIPE VI S'APUJA EL SOU I PAGA UNA FORTUNA JUAN CARLOS PER NO FER RES

El rei Felip té el poder d'apujar-se el sou quan vol. Els Pressupostos Generals de l'Estat li assignen enguany a la Casa Reial 7,8 milions d'euros, declarats. Queden fora partides per a despeses reservades i tot el que té a veure amb el manteniment de les múltiples residències oficials dels Borbons. Tot perquè quedi una xifra, 7,8, que no sembli escandalosa dins l'enorme pressupost d'Espanya. Com a cap de la Casa, el rei fa i desfà i ha decidit que, com la resta de funcionaris, s'aplica un augment salarial de l'1,5%, i per tant el sou li queda en 242.769 euros bruts. Dividit en 12 pagues, 20.250 euros al mes. No està gens malament tenint en compte que ho té tot pagat.

I Letícia? La reina consort es queda en una mica més de la meitat: 133.530 euros anuals, superant els 11 mil euros de mensualitat. No es paga ni la roba, que moltes marques li regalen per gaudir de la publicitat. Tot el sou íntegre va per ells. El més escandalós d'enguany és que Zarzuela mantingui el sou del rei Joan Carles. 194.232 euros... per no fer res. I no és una frase feta. El rei emèrit ha estat apartat de tots els actes oficials i no coincideix amb cap altre membre de la Família Reial des de fa mesos, des que l'ombra de la justícia plana sobre la seva figura arran de la publicació de les cintes de Corinna. Ell, com el seu fill, s'enduu centenars de milers d'euros públics a la cartera.

CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI A MONTGAT ON UNA PARELLA ÉS AGREDIDA PER PARLAR CATALÀ I CRITICAR RIVERA

Un home va agredir una parella per parlar català i criticar el líder de Ciutadans, Albert Rivera, segons avança RAC1. L'agressor, tatuat amb simbologia nazi, va cometre l'agressió mentre les víctimes estaven en un bar. Els fets van passar a Montgat el passat divendres 14 de setembre.

L'emissora assegura que la parella, de 64 i 61 anys, estaven en una terrassa d'un bar i un li explicava a l'altre la polèmica sobre el doctorat del líder de la formació unionista a la Universitat Autònoma.

L'agressor es va tirar damunt de l'home i entre insults i amenaces li va donar diversos cops i li va trencar les ulleres i el jersei. Pel que fa a la dona, també va rebre diversos cops i una empenta que li podria costar una costella fissurada.

Els agredits van ser atesos a l'Hospital de Badalona i després van denunciar l'agressor, que ja estava fitxat per la policial per altres episodis. La policia el va deixar en mans del jutge, que el va deixar en llibertat amb càrrecs.

Informa:ELNACIONAL.CAT (24-9-.2018)

TRAPERO VA POSAR ELS MOSSOS A DISPOSICIÓ DEL TSJC I DE LA FISCALIA

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va enviar dues cartes al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, i a l'aleshores fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, en què posava la policia catalana a disposició dels dos òrgans judicials just després de la declaració unilateral d'independència el passat 27 d'octubre, segons publica aquest dilluns eldiario.es.

En la carta, Trapero assegurava que el "cos dels Mossos d'Esquadra continuarà garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya" i assenyalava que desconeixia les "conseqüències jurídiques d'aquesta declaració". El major dels Mossos va ser destituït hores després en aplicació de l'article 155 i està actualment processat per dos delictes de sedició i organització criminal. Des d'aleshores, Trapero es manté al cos però en segona línia i no com a màxim representant dels Mossos d'Esquadra. De fet, segons apunta el diario.es, els correus enviats a Barrientos i a Tejada –que va morir el novembre passat- van ser utilitzats per Trapero en el recurs contra el seu processament però van ser rebutjats.

D'altra banda, el rotatiu també explica que el major va advertir que les ordres del fiscal per precintar tots els punts de votació i posteriorment de la magistrada del TSJC Mercedes Armas podria portar "conseqüències no desitjades". "Abans d'usar la força, s'hauran de tenir en comptes les conseqüències, evitant general un mal major del què es tracta d'evitar", va escriure Trapero en un correu dirigit al conseller d'Interior, Joaquim Forn.

Informa:ELMON.CAT (24-9-2018)

TRUDEAU DEL CANADÀ MENCIONA A SÁNCHEZ ELS DRETS HUMANS

 'Trudeau menciona a Sánchez els drets humans'

 

Antoni Bassas

 

"Parlar de solucionar el problema de Catalunya amb respecte pels drets humans davant Sánchez explica fins a quin punt el món es va sentir incòmode per les imatges de la policia pegant a votants l’1 d’octubre"

El govern espanyol ha desfermat una campanya declarativa a Catalunya d’una intensitat desconeguda. Fixin-s’hi.

Fa 15 dies, Borrell va dir a la BCC (que és tant com dir-ho al món) que Catalunya és una nació, i que els presos, millor que fossin a casa a l’espera del judici. Ahir la vicepresidenta Calvo va declarar a ‘La Vanguardia’ que, en cas que el temps d’espera del judici dels independentistes s’allargués, “semblaria raonable” que no estiguessin en presó preventiva; la delegada Cunillera ha dit aquest cap de setmana que seria partidària de l’indult als presos (el mateix que va dir Iceta al desembre, però aleshores se’l van menjar fins i tot els seus propis companys, començant per Borrell, que li va dir allò d’“Iceta és molt bona persona i diu que cal recosir les ferides, però primer cal desinfectar-les”); com que el PP vol prohibir per llei l’indult en cas de rebel·lió, el ministre Ábalos va dir ahir que només falta que posin a la llei “prohibits els indults si és per rebel·lió i si són catalans”), i la cirereta del pastís la va posar ahir des del Canadà el president del govern, Pedro Sánchez, quan va declarar, en presència del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, que “Del Quebec se’n pot aprendre que és possible trobar una solució política a una crisi política” i “Quan parlem de Catalunya, falta empatia”.

EL JUTGE DEL " FAMÓS " 13 DIU ARA QUE NO POT INVESTIGAR PER " REBEL·LIÓ" I " SEDICIÓ "

“En la causa [de l’1 d’octubre], sobre els delictes de rebel·lió i sedició, ja s’ha resolt que la competència és del Tribunal Suprem, respecte als investigats aforats, i de l’Audiència Nacional respecte als no aforats, per la qual cosa correspondria interposar la querella per aquests delictes davant aquests òrgans”. D’aquesta manera, el jutjat d’instrucció número 13 rebutja una querella de Vox per rebel·lió i sedició contra l’expresident Artur Mas i l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras en una resolució del 14 de setembre a la qual ha tingut accés l’Ara. És a dir, el magistrat considera que, d’acord amb la interpretació que han fet la Fiscalia General i els alts tribunals de l’Estat, a ell no li correspon investigar aquests delictes en el cas de l’1-O.

La resolució ha agafat per sorpresa diversos encausats personats en aquesta investigació, ja que fins ara el magistrat s’ha referit contínuament a la rebel·lió i la sedició en les seves resolucions (va admetre la querella de Vox per aquests delictes), a banda d’altres delictes relacionats amb l’administració pública, com la malversació de fons públics, la desobediència o la revelació de secrets. De fet, aquest diari ha tingut accés a una resolució del mateix jutjat número 13, del mes de juny d’enguany, en què aclareix, a petició d’un alt càrrec del Govern investigat, per quin delicte se’l persegueix: assegura que se li “atribueix la participació com a autor, còmplice i fins i tot encobridor d’un delicte de rebel·lió”, o d’un “abús de funcions públiques” i que va incórrer en delictes de malversació de fons públics, desobediència i revelació de secrets.

LES CEL·LES D' "UN POBLE EMPRESONAT" SURTEN DE VIC CAP A BRUSEL·LES

Les cel·les de la iniciativa un ‘Poble empresonat’, que han recorregut 17 municipis de Catalunya perquè la gent s’hi pogués tancar lliurement com a mostra de solidaritat amb els líders sobiranistes i polítics empresonats, ja han emprès el camí de Brussel·les. L’expedició que les trasllada en camió fins a la capital belga, on arribaran dimarts, acaba de sortir de la plaça Major de Vic després que s’hi hagi celebrat un acte amb la presència dels pares de Marta Rovira, secretària general d’ERC que va marxar a Suïssa, i també Laura Masvidal, la parella de Joaquim Forn.
Intervenció del pare de Marta Rovira a la plaça Major de Vic / Jordi Mirambell

Des que es van estrenar a Vic el novembre passat, a les cel·les de la presó s’hi han tancat més de 1.500 voluntaris. Ara, amb el viatge al cor d’Europea, l’objectiu de les entitats que promouen l’acció -Òmnium Cultural Osona, ANC d’Osona i Vic i CDRs Alt Ter- és continuar reivindicant “el nostre dret a exercir l’autodeterminació i denunciar la injustícia que representa tenir els nostres polítics i líders d’entitats civils en presó preventiva”.

Les cel·les passaran tot el dia de dimarts a la plaça Schuman, davant del Parlament Europeu, per portar a terme una acció de denúncia que comptarà amb la participació de membres de diverses entitats, europarlamentaris i personalitats del món cultural i polític.

Informa:EL9NOU.CAT (24-9-2018)

DE POLICIA NACIONAL A INDEPENDENTISTA MILITANT: " EM FARIA VERGONYA RECOLLIR UN PREMI PER APALLISSAR DONES I AVIS "

Cada dia, quan falten cinc minuts per a les nou del vespre, un grup de persones van a la presó de Lledoners per dir bona nit als presos polítics. Un dels que no fallen mai a la cita és el Nemesio Fuentes, un ex policia nacional nascut a Àvila que s’ha convertit en un independentista militant. “Sempre hi vaig amb la meva dona perquè som de Sant Joan de Vilatorrada i la presó la tenim als afores del poble”, explica Fuentes, que es va fer independentista el 2012 amb el cop de porta al pacte fiscal de Rajoy a Mas: “Ens tracten com si fóssim criats, som menyspreats pel govern central, i de mica en mica m’he anat fent independentista, no ha sigut d’un dia per l’altre”.

El seu cas, però, ha agafat volada perquè el seu fill gran ha difós una carta seva a Twitter que s’ha fet viral on denuncia el controvertit homenatge que el sindicat Jusapol vol fer el dissabte 29 de setembre a la plaça Sant Jaume als agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que van participar en l’operació Copèrnic contra el referèndum, i que es va saldar amb gairebé un miler de ferits. L’expolicia, que va fer de voluntari l’1-O a l’IES Quercus, no es mossega la llengua davant la violència policial que es va viure en aquest col·legi de la localitat del Bages: “Jo el que vaig veure va ser un exèrcit de guàrdies civils armats i protegits fins a les dents que apallissaven qualsevol persona que fos a l’escola sense discriminació de sexe o edat i que no oposaven resistència. Que ara se’ls vulgui homenatjar és vergonyós”. De fet, els seus tres fills, que defensaven l’escola aquell dia, van ser agredits per la Guàrdia Civil, que hi va arribar a quarts de dues després de carregar abans a l’escola Joncadella del mateix municipi: “I simplement per exercir el seu dret a vot, que és la màxima expressió de la democràcia; esclar que cadascú la interpreta a la seva manera”, afegeix irònicament Fuentes.

ROGER ESPAÑOL: " LES BOLES DE GOMA, ELS COPS I ELS CÀRREGUES VAN VALER LA PENA PER POSAR EN DUBTE L'ESTAT A L'EXTERIOR "

Fa un any en Roger Español era músic, pare i independentista no activista. Des de l'1-O ha perdut la visió en un ull i està més implicat que mai en la lluita per la independència. Una pilota de goma disparada per un policia espanyol a uns 15 metres de distància i en trajectòria horitzontal li va impactar directament a l'ull dret. Diversos dies hospitalitzat, mesos de recuperació i l'esforç per compaginar la seva vida anterior amb l'actual a partir d'aquest setembre, el fan estar convençut que aquella jornada de lluita a l'escola Ramon Llull, en ple Eixample barceloní, "va valdre molt la pena", tot i la pilota de goma, els cops i les càrregues policials, per "posar en dubte" la imatge de l'Estat a l'exterior.

En una entrevista amb l'ACN pocs dies abans del primer aniversari d'aquells fets, Español es mostra tranquil, animat i esperançat. "Aquell dia em vaig adonar que al meu barri de tota la vida hi ha molta gent que no coneixia i que pensa igual i vol el mateix que jo, que té els mateixos objectius", explica. Fins aquell dia, "es podia imaginar, però no es podia percebre", però la resistència a l'actuació policial va suposar "fer poble". "Els cops, les càrregues, les pilotes de goma -una desena segons els seus càlculs- van servir per fer mal, però també perquè de cara a l'opinió pública a l'exterior es pogués veure una mica més la realitat en la que ens trobem ara mateix, la repressió policial i política, la falta de separació de poders", opina. "Posar en dubte tot això a través de l'1-O crec que val la pena; no ha acabat de fer el fet que m'hagués agradat, sobretot de cara a Europa, però crec que sí que va servir per alguna cosa, i servirà", assegura.

Español pensava que aquell dia seria "complicat", però no hagués imaginat mai "que arribessin fins aquest nivell de violència policial, i menys que poguessin venir amb escopetes de bales de goma, prohibides a Catalunya, i fer-les servir per intentar impedir el referèndum, quan les urnes ja les havien tret". "Tot això no ho van fer només per impedir el referèndum, sinó per castigar la població, marcar paquet", valora. Per això, la seva intenció quan tingui una sentència ferma, que està segur que li serà favorable, és reclamar responsabilitats a un nivell més alt, als polítics. "Una espina que tinc molt clavada al cor i que realment fa molt mal és el crit de 'a por ellos'", explica.

SURTEN A LA LLUM LES DECLARACIONS DELS PRESOS DEFENSANT LA NO-VIOLÈNCIA A L'AUDIÈNCIA

Els vídeos de les declaracions dels exconsellers del Govern davant la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela el passat 2 de novembre, poques hores abans que tots ingressessin a presó -Junqueras i Forn ja no n'han sortit- mostren com tots els membres van assegurar en diverses ocasions que mai van promoure ni participar en cap acte violent o que pretengués impedir l'acció policial o judicial.

En els vídeos dels interrogatoris a l'Audiència Nacional, als quals l'ACN ha tingut accés, es pot comprovar com, apel·lant als seus antecedents personals i polítics, van voler argumentar que no creuen en la violència com a solució política, sinó que sempre han apostat pel diàleg i la democràcia.

El vicepresident Oriol Junqueras va negar haver gastat cap diner públic en el referèndum de l'1-O, mentre l'exconseller de Cultura, Santi Vila, va destacar les seves negociacions amb polítics de Madrid per trobar una solució dialogada que "evités el col·lapse".

En els vídeos, gravats amb la càmera de la sala d'interrogatoris, es pot veure la magistrada Lamela de perfil a la dreta de la imatge, els dos fiscals de cara a la càmera i a la part superior de la imatge, els advocats defensors a la part baixa i d'esquena, i els interrogats un per un, de perfil i a l'esquerra de la imatge, mirant la magistrada.

JUNQUERAS: " ERC NO NECESSITA GESTICULAR PER DEMOSTRAR QUE ES INDEPENDENTISTA "

El líder d'ERC i vicepresident del govern de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, ha defensat que el seu partit vol representar la centralitat del país i que ERC no necessita gesticular per explicar que és independentista. Des de la presó de Lledoners, Junqueras s'ha referit també en una entrevista a 'La Vanguardia' a la suspensió dels diputats processats pel jutge Pablo Llarena. "Crec que seria absurd deixar el Parlament en mans de la minoria i dels que van defensar l'aplicació del 155", ha advertit sobre aquesta qüestió. Junqueras no s'ha mostrat partidari de posar data a la independència però sí que ha considerat que "amb una majoria indiscutible, el referèndum serà inevitable".

Junqueras augura que el judici sobre l'1-O serà vist a tot arreu com un judici polític i s'ha mostrat convençut que generarà un enorme rebuig entre la ciutadania, tant entre la que és independentista com al que no ho és, i no només a Espanya sinó a tot el món. De fet, ha avisat que una sentència condemnatòria pesarà per sempre "com una llosa" a la història d'Espanya perquè "utilitzar la via penal en una qüestió política és una senyal de debilitat". I preguntat per si les eleccions són una sortida davant una sentència condemnatòria, Junqueras s'ha limitat a respondre que ell mai té por a les urnes.

El líder d'ERC ha afirmat que no és partidari de posar dates perquè és independentista "de tota la vida" i, en canvi, sí que s'ha mostrat partidari de seguir treballant per fer créixer encara més el suport a la independència, "treballant des de tots els àmbits i amb discursos i polítiques per a tothom".

DE LOS COBOS ADMET QUE VAN USAR LA FORÇA A LA " IMMENSA MAJORIA" D'ESCOLES L'1-O

El coordinador policial de l'1 d'octubre, el coronel Diego Pérez de los Cobos, ha admès que en els centres en què va actuar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es va fer servir la força "en la immensa majoria". Així ho expressa el mateix Cobos en els àudios de la declaració als que ha tingut accés TV3.

A més, el coronel es treu responsabilitats i acusa el Major Trapero d'idear unes pautes d'actuació per als Mossos que, segons ell, eren "el complement perfecte per no complir" amb el manament judicial.

Ho va declarar aquest febrer a l'Audiència Nacional on va ser citat com a testimoni en la causa per sedició i pertinença a organització criminal contra el major Trapero i els alt càrrecs d'Interior, Cèsar Puig i Pere Soler, que era director general de la Policia de Catalunya; i per sedició contra la intendent Laplana. TV3 ha tingut accés a aquesta declaració.

FEIXISME PUR: EL PP RECLAMA A PEDRO SÁNCHEZ UN 155 " SENSE COMPLEXOS " QUE INCLOGUI TV3 I L'ESCOLA

El vicesecretari d'organització del PP, Javier Maroto, s'ha dirigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la cloenda del Dia de l'Afiliat del PP de l'Aragó: "Anirà demà Pedro Sánchez a la porta de la presó per obrir-la?", ha ironitzat referint-se a un possible indult dels presos polítics.

Maroto també ha demanat al cap de l'executiu espanyol que iniciï els procediments per aplicar un nou 155 a Catalunya i aquesta vegada "sense complexos", de més llarga durada i amb la inclusió de TV3 i l'escola catalana. "Si la competència en educació en algunes comunitats autònomes s'exerceix de forma deslleial, aquesta s'ha de treure i tornar a l'Estat", ha assenyalat.

"I si PSOE i Cs no volen intervenir TV3, la televisió de la vergonya i l'adoctrinament, que surtin i ho diguin alt i clar", ha continuat el vicesecretari d'organització del PP. "Nosaltres n'estem farts d'aquesta situació a Catalunya i posem sobre la taula la nostra proposta, perquè se'ns entengui i ens escolti", ha sentenciat Maroto.


Informa.EL NACIONAL.CAT (23-9-2018)

N.de la R.

Mentre les " propostes" d'Espanya siguin aquestes els independentistes podem estar ben tranquils, perquè Espanya sempre ens ajuda i ens ajudarà. Ah, salutacions a tots els qui creuen que és possible el diàleg amb Espanya.Dropos!

EL GOVERN DEL PSOE PROMET DINERS I DIÀLEG PER DESACTIVAR EL REFERÈNDUM

La d'enguany ha estat, sens dubte, una Festa de la Rosa de celebració per als socialistes, i només perquè enguany el PSC celebra els seus 40 anys d'existència. Fa tan sols dos anys, Miquel Iceta es deixava la veu demanant a crits a un Pedro Sánchez agònic -pocs dies després va ser defenestrat com a líder del PSOE- que lliurés Espanya del PP. Ara, Sánchez pilota la Moncloa i el conflicte entre Catalunya i Espanya és una de les seves grans patates calentes. Els socialistes han esbossat durant la seva festa per excel·lència en terres catalanes quin serà el camí per afrontar-lo: diàleg i inversions, una recepta amb la qual busquen desactivar la petició de referèndum d'autodeterminació que demana el Govern de Quim Torra en la taula de negociació.

A falta del president espanyol, que en aquests moments és a Canadà, els ministres de Política Territorial, Meritxell Batet, i Foment, José Luis Ábalos, han estat els escuders de Miquel Iceta a la tradicional trobada de Gavà, on segons el partit s'hi han aplegat 25.000 militants. Davant de tots ells han tret pit de la reconquesta del govern espanyol i d'accions com la d'exhumar Franco del Valle de los Caídos, però també del canvi de tarannà que l'executiu de Sánchez està exhibint amb una Catalunya que, sota el seu criteri, pateix un deteriorament de la convivència per culpa del procés independentista.

EL FIASCO DE LA POLICIA ESPANYOLA AMB ELS ORDINADORS DE L'ANC

Un any. Aquest és el temps que ha esmerçat la Justícia i la policia espanyola a esbrinar que dins de dos ordinadors confiscats a una sòcia de l’ANC no hi havia res sobre l’operatiu del referèndum del Primer d’Octubre. Un final un pèl frustrant si es té present que per aconseguir-los el Cos Nacional de Policia va destinar 16 agents d’Informació comandada per l’inspector en cap i controlada per un altre inspector durant tres dies. Un operatiu que només va servir per requisar a l’ANC petos, adhesius, banderoles i una troca de fil, a més dels dos ordinadors. Un any més tard, i després d’un periple judicial molt curiós, finalment van retornar els dos ordinadors a la seva propietària. La casualitat ha volgut que el lliurament fos el 20 de setembre, una efemèride clara.

Tot va començar quan la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona, en “coordinació amb la Comissaria General d’Informació”, va posar en marxa un dispositiu de vigilància a la seu de l’ANC que es va allargar des de les deu de la nit del 19 fins el final del 21 de setembre i dirigit per l’Inspector en Cap de la Brigada i l’inspector, titulars dels carnets professionals 18.512 i 80.345, que van actuar d’instructor i secretari respectivament.

Segons l’atestat del Cos Nacional de Policia, amb número 2198/2017, els agents d’Informació es van plantar d’incògnit davant la seu de l’ANC, al carrer Marina 315. La feina va consistir en identificar les persones i els vehicles que carregaven i descarregaven paquets i materials a la seu, fer-los un posterior seguiment, i si es donava el cas, aturar-los, registrar-los i requisar tot el material suposadament relacionat amb el referèndum que traginessin per constatar la relació de l'entitat amb l'organització del referèndum. Entre els investigats camioners de conegudes empreses de transport com SEUR, MRW o METEOR.

ELS POLÈMICS PASSOS QUE EL GOBIERNO POT FER PER INFLUIR EN EL JUDICI DEL PROCÉS

La causa judicial abierta en el Tribunal Supremo por el procés entra ya en su fase final. En las próximas semanas, la Fiscalía tendrá que entregar su escrito de acusación en el que fijará de manera provisional los delitos por los que acusa a los exmiembros del Govern por haber organizado, convocado y celebrado el referéndum del 1 de octubre así como por declarar unilateralmente de independencia.

Los responsables políticos catalanes reclaman al Gobierno de Pedro Sánchez que ordene a la Fiscalía General del Estado retirar la acusación contra el exvicepresidente del Govern, Oriol Junqueras, y el resto de consellers procesados que se encuentran al alcance de la Justicia española, para avanzar en la resolución del conflicto por la vía política.

 

La reclamación de los grupos independentistas

 

Esta misma semana, el portavoz de ERC, Joan Tardà, reclamaba a Sánchez que instara a la fiscal general del Estado a retirar la acusación de rebelión. Mientras eso no ocurra no se sentarán a negociar los presupuestos. El conseller de Acción Exterior y Relaciones Institucionales de la Generalitat, Ernest Maragall, fue más allá y aseguró en una entrevista a Onda Cero que la ministra de Política Territorial Meritxell Batet le habría trasladado la posibilidad de incidir en la Fiscalía para que rebaje las acusaciones contra los líderes independentistas.

Subcategories

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182363