COP D'ESTAT DE RAJOY: LES PRINCIPALS ASSOCIACIONS DE JURISTES CATALANS CONSIDEREN QUE NO POT IMPEDIR EL NOMENAMENT DE CONSELLERS

Les principals associacions catalanes de juristes han denunciat la negativa del govern espanyol a publicar els nomenaments dels consellers designats pel president de la Generalitat, Quim Torra. A través d’una carta, el govern espanyol ha demanat a la Generalitat que no publiqui encara el nomenament dels consellers al Diari Oficial del Govern de Catalunya (DOGC) perquè vol analitzar-lo.

Les principals associacions catalanes de juristes han reaccionat amb un comunicat conjunt que signa la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, el Col·lectiu Praga, l’ICAB, Drets, Constituïm, Col·lectiu Maspons i Anglasell, Servidors.cat i el Fòrum de l’Advocacia de la Generalitat. Recorden que és al president de la Generalitat a qui li pertoca nomenar el govern i que la publicació dels nomenaments dels consellers al DOGC és un acte reglat que en cap cas es pot evitar sense incòrrer en responsabilitats disciplinàries, polítiques o penals.

 Segons assenyala un manifest, amb el suport de desenes de juristes, al qual ha tingut accés El Nacional, Rajoy se saltaria lleis fonamentals en emprendre aquesta acció.

El document assegura que l'executiu espanyol pretén passar per davant d'allò establert per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, així com la Llei de Presidència catalana. Segons fons a les quals ha tingut accés aquest diari, negar-se a publicar el nomenament dels consellers al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) suposaria no complir un "acte degut en dret", és a dir, una ordre d'obligat compliment.

El text és una resposta a la carta enviada pel govern espanyol en què ordena al secretari del Govern, Víctor Cullell, que no publiqui al Diari Oficial del Govern de Catalunya (DOGC) el decret de nomenament dels consellers realitzats ahir pel president de la Generalitat, Quim Torra, tot perquè n'hi ha quatre d'ells que es troben o bé empresonats o a l'exili.

COM ERA D'ESPERAR: ESPANYA MANTÉ EL 155 i RAJOY BLOQUEJA EL DOGC

Es confirmen els pitjors auguris per al Govern de Quim Torra: el govern espanyol mantindrà l'article 155 a Catalunya i no publicarà el nomenament dels consellers que es troben en presó preventiva o a l'exili, segons ha confirmat el mateix PP.

Tot plegat es va decidir ahir, després de l'anunci del nou executiu català per part del president Torra. El president del govern espanyol va tenir una conversa ahir amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Ciudadanos, Albert Rivera, en què van prendre la decisió d'anul·lar la decisió, segons han assenyalat El País i la Cadena SER.

La decisió suposa no autoritzar la publicació oficial dels nomenaments. Dit d'una altra manera: els consellers a l'exili o a la presó no podran incorporar-se de manera efectiva a l'executiu. Estan afectats per la decisió del govern espanyol quatre dels tretze consellers: els titulars de Presidència, Territori i Sostenibilitat, Cultura i Salut, Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín.

L'ESTAT DEL TERROR: TORRA RESPON A LA NOVA PROVOCACIÓ DE RAJOY DIENT QUE " ELS CONSELLERS TENEN ELS DRETS POLÍTICS INTACTES "

Torra insisteix en la legitimitat de poder restituir-los com a consellers i es mostra expectant vers la reacció del govern espanyol. Alhora, també assegura que Toni Comín i Lluís Puig podran assumir els càrrecs de consellers de Salut i Cultura des de Brussel·les, si bé no detalla quin mecanisme s'utilitzarà. "Mereixen ser consellers. És el mínim rescabalament moral que podíem fer a figures de prestigi com ells", afirma Torra en referència als quatre nomenaments. D'altra banda, el president també anuncia que aquesta setmana entrant enviarà un escrit als caps d'estat europeus per demanar-los "complicitat" en la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Torra emplaça el govern espanyol a reaccionar vers un nomenament que assegura que s’emmarca en la “pulcritud democràtica” i afirma que, amb la llei a la mà, “hauria de ser factible” que Turull, Rull, Comín i Puig prenguessin possessió del càrrec. Ara bé, el president també demana “prudència” a l’espera de quin sigui el proper pas de l’estat, i recorda que setmanes enrere el jutge va impedir la sortida de presó de Jordi Sánchez per presentar-se com a candidat a la Generalitat. Si hi tornés a haver un impediment, Torra creu que serviria per “contrastar els nuls estàndards democràtics de l’estat” i assegura que això “pot ajudar, cas a cas, a acabar guanyant el cas complert”.

Un cop nomenats els consellers, amb la presa de possessió programada per al pròxim dimecres i amb la confiança que els consellers empresonats podran assistir-hi, el president de la Generalitat augura que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució “s’aixecarà automàticament”. Torra ho argumenta recordant la celebració de les eleccions convocades per l’estat espanyol i assegura que totes les condicions imposades per l’article 155 “s’estan complint escrupolosament”. “Ens sembla inimaginable que no s’aixequi la seva aplicació i, si l’Estat no ho fa, estarà infringint el decret del Senat i això seria una crisi institucional considerable”, adverteix.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (20-5-2018)

UN GOVERN AMB TOTS ELS ETS I UTS QUE IRRITA MADRID: BON SENYAL !

"Un govern aclaridor "
«El nerviosisme cada vegada més descontrolat de la Moncloa els fa caure en el ridícul dia sí dia també i, això, hem de convenir que és un bon senyal»

 

 Vicent Partal

 

El president Torra ha nomenat un govern valent, que només té un defecte greu: l’escandalosa manca de paritat entre homes i dones. Significa un pas enrere important que no té justificació ni encara tenint en compte les complicades circumstàncies que n’han envoltat la formació.

Tret d’això, l’executiu és interessant per moltes raons. En primer lloc i evidentment, per la restitució dels consellers Turull, Rull, Comín i Puig. La decisió és excel·lent i, encara que no compensa la incapacitat fins al moment de restaurar el president Puigdemont en el càrrec, demostra sobradament la continuïtat amb la legitimitat sorgida del primer d’octubre. És, doncs, un govern aclaridor de la voluntat republicana i de manteniment al màxim de la legitimitat estroncada pel cop d’estat de M.Rajoy. Per això cal agrair especialment als consellers Turull i Rull que hagen pres la decisió que han presa, tot i saber que els pot perjudicar jurídicament.

De fet, el gest, aquesta continuïtat tan visible, ha estat ràpidament entesa pel govern espanyol, que s’ha espantat i l’ha aprofitada per desmerèixer l’oferta negociadora del president. També per tornar a proferir amenaces, aquesta vegada a compte de la publicació dels noms al Diari Oficial de la Generalitat.

PRESIDENT DIGUI'NS LA VERITAT

"President, digui’ns la veritat"

Jordi Barbeta

Amb la persistent voluntat repressora de l’Estat espanyol és improbable que els dos milions llargs de catalans que volen la independència canviïn d’opinió. Més aviat al contrari, la constatació quotidiana que l’Estat és una organització hostil a Catalunya segurament farà estendre el sentiment favorable a la independència... sempre que els encarregats de liderar políticament el moviment no abusin de la gent de bona fe que, disposada a arribar a Ítaca, creu tot el que li diuen. Semblarà un tòpic, però ha arribat l’hora de la veritat.

Toca felicitar el Molt Honorable Quim Torra i Pla per haver estat elegit president i per haver tingut el coratge d’assumir la presidència de la Generalitat en temps tan difícils, però el primer que li hem de demanar és que ens digui sempre la veritat, que ens digui el que farà i com ho farà i, sobretot, que no ens digui que farà el que no pensa fer.

Cal dir això perquè, si mirem enrere, el procés ha estat una mobilització cívica i democràtica exemplar reconeguda arreu del món, però també és cert que els dies que havien de ser els més feliços van resultar els més tristos, perquè, com després s’ha vist, res no estava preparat per fer efectiva la independència i, com després s’ha reconegut, l’objectiu no era la independència sinó forçar l’Estat a negociar no se sap ben bé què.

INQUIETUD AL TRIBUNAL SUPREM DAVANT LES PLANTOFADES DE LA JUSTÍCIA EUROPEA

La última semana ha sido complicada para el Tribunal Supremo (TS). La institución no está muy acostumbrada a ser contradicha. Es la máxima instancia penal y, por tanto, sólo puede recibir eventuales varapalos del Tribunal Constitucional (TC), si entiende que en algún procedimiento se han vulnerado derechos fundamentales, o de la justicia europea, por medio de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH), radicado en Estrasburgo.

En los últimos tiempos, sin embargo, se ha comprobado que al Supremo también pueden ponerlo en jaque un juez de Bruselas o el Tribunal Superior de un land alemán, como el de Schleswig-Holstein (SH). En este caso, al no ver indicios del delito de rebelión en la conducta del expresident Puigdemont. Y en el de Bélgica, al negarse a entregar a los exconsellers Comín, Serret y Puig, por problemas formales en la tramitación de las euroórdenes de detención.

ELS COMUNS RECLAMEN QUE ELS MOSSOS S'INTEGRIN A L'EUROPOL SENSE INTERMEDIARIS ESPANYOLS

Catalunya En Comú Podem també vol la ‘independència espanyola’ dels Mossos. Així es desprèn de la proposta de resolució que ha registrat al Parlament amb la que demana la integració dels Mossos a sistemes policíacs internacionals sense intermediació espanyola. El text, al que ha tingut accès El Món, reclama la integració dels Mossos com a membres de “ple dret” a l’Europol i a sistemes de compartició d’informació SIENA.

La resolució, signada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, recorda el cas Caront -on un Mosso va acusar al Cos Nacional de Policia de delatar-lo quan estava infiltrat en una cèl·lula- o els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat agost, com a mostra “problemes de coordinació” o “desconfiança” entre els cossos de seguretat. Una situació que posa en perill les investigacions no només sobre gihadisme sino en la persecució del crim transnacional.

Els comuns també enfatitzen que la normativa europea els ampara i consideren “vital” que les policies autonòmiques “puguin establir un contacte directe amb organitzacions supraestatals com Europol”. En aquest sentit, en la resolució remarquen que les directives europees obliguen als Estats membres a “garantir una comunicació i una cooperació eficaces entre les autoritats competents i Europol, per tant sense necessitat d’intermediaris, que és el model adoptat per Espanya a través sde la Unitat Nacional d’Europol”.

EL GOBIERNO AMENAÇA DE NO FER EFECTIUS ELS NOMENAMENTS DE TORRA QUE SÓN A LA PRESÓ O L'EXILI

El govern espanyol ha reaccionat aquest dissabte a la tarda a l'anunci del nou Govern de la Generalitat. Mitjançant un comunicat, La Moncloa assegura que la proposta de nous consellers feta per Quim Torra demostra que "la voluntat de diàleg expressada ahir a la carta que va enviar al president del govern no és sincera", i afegeix que "ahir, Torra va voler escenificar la seva voluntat de diàleg que ha durat menys de 24 hores, ja que la seva proposta de nous consellers és una nova provocació perquè alguns d'ells es troben fugits de la Justícia o en situació de presó provisional". El text de La Moncloa avisa que el govern espanyol "analitzarà la viabilitat del nou Govern anunciat, donades les circumstàncies personals d'alguns dels designats".

Alhora, el govern espanyol considera que Torra "ha desaprofitat avui una oportunitat per demostrar la seva voluntat de recuperar la normalitat, ja que les seves decisions demostren que vol mantenir una estratègia de confrontació amb l'Estat i amb la majoria de la societat catalana". Per tot això el comunicat conclou: "Tant el Govern de la Nació com les forces constitucionalistes, hem exigit a Torra que posi fi a aquesta confrontació política que només genera desassossec social i un important perjudici al conjunt de la societat catalana"

TORRA TANCA EL NOU GOVERN AMB CONSELLERS RESTITUÏTS I AMB ERNEST MARAGALL A EXTERIORS

El president, Quim Torra, ha fet públic aquest migdia el seu Govern en el qual, com ja havia anunciat, ha restituït els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig, i on la novetat ha estat la incorporació d'Ernest Maragall com a titular d'Exteriors i Relacions Institucionals.

L'home fort del nou Govern en representació d'ERC seran el republicà Pere Aragonès, com a vicepresident i des de JxCat, Elsa Artadi com a consellera d'Empresa i portaveu de l'executiu.

Aquest divendres, el portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, va anunciar que l'executiu de Mariano Rajoy actuaria si Torra decidia restituir els consellers empresonats. Això no obstant, com ja havia anunciat, Torra ha restituït Turull a Presidència i Rull a Territori. Tots dos es troben a la presó d'Estremera. Igualment s'ha confirmat la restitució de dos dels consellers exiliats a Brussel·les: Comín a Salut -una incògnita que s'havia mantingut fins al darrer moment- i Puig, a Cultura.

QUI ÉS QUI EN EL NOU GOVERN ?

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet pública aquest migdia la llista dels 13 membres del seu Govern, un executiu no paritari ja que compta amb només tres dones i deu homes. Això sí, incorpora com a consellers a presos polítics i exiliats. Aquest és el perfil de cada consellers i consellera:


Pere Aragonès i Garcia, conseller d'Economia i vicepresident del Govern

Nascut a Pineda de Mar l'any 1982, Aragonès serà l'home fort d'ERC a l'executiu de Torra, com a successor d'Oriol Junqueras al capdavant d'Economia i vicepresidència. Secretari d'Economia del Govern de la Generalitat des del gener de 2016, és llicenciat en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i té un màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona.

Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 2006 al 2016 i regidor de l'Ajuntament de Pineda de Mar del 2011 al 2018. Militant d'ERC des del 2000 i de les Joventuts d'Esquerra Republicana des del 1998, va ser portaveu nacional de les JERC (2003-2007), actualment és secretari de Política Econòmica a la direcció d'ERC. És membre d'Òmnium Cultural i Metges sense Fronteres.

L'ADVOCAT DE TURULL I RULL DEMANA LA SEVA LLIBERTAT

L'advocat Jordi Pina ha demanat aquesta tarda al Tribunal Suprem la posada en llibertat dels consellers de la Presidència, Jordi Turull, i de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, després que el president Quim Torra ha anunciat el seu nomenament. Turull i Rull són els dos consellers restituïts que estan empresonats.

Pina argumenta que no hi ha "risc de fuga" dels consellers, i que amb la restitució de la Generalitat per la desaparició del 155 amb el nou govern, no hi ha motiu perquè no obtinguin la llibertat provisional. "Quan es nomeni Govern, quedaran sense efecte les mesures acordades en el seu moment pel Senat a l'empara de l'article 155 de la Constitució espanyola, i es podrà defensar llavors que Catalunya haurà recuperat el dret a l'autogovern que li reconeix l'article 2 de la Constitució", argumenta.

Segons l'advocat, Turull i Rull poden ser perfectament membres del Govern, perquè no hi ha cap llei que els ho impedeixi. "Tots dos diputats tenen perfecte dret a acceptar aquests càrrecs, perquè els empara l'article 23.2 de la Constitució espanyola, que reconeix el seu dret a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics, sense que fos legítim discriminar-los per tenir la condició de presos preventius: això no tan sols aniria en contra de la seva presumpció d'innocència (article 24.2 de la Constitució) sinó que suposaria a més una aplicació anticipada de facto de l'article 384 bis del Codi Penal, sense que avui per avui hi concorrin els supòsits", indica.

EL REI FELIP D'ESPANYA ÉS EL NÚMERO VI ?

"El rei Felip d'Espanya, és el número VI? "

 

Gustau Nerín

 

En els darrers dies el diputat de Ciudadanos per Màlaga, Guillermo Díaz, va mofar-se de que Quim Torra sigui considerat el president 131 de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment altres líders espanyolistes se li han afegit. Al·leguen que la Generalitat restaurada el 1931 no té res a veure amb la Generalitat anterior. Però, en canvi, no plantegen cap qüestionament de que el rei Felip sigui el VI. Presenten la monarquia espanyola com una entitat, immutable, sense cap ruptura i així la naturalitzen.


Mai podria ser el VI a la Corona d'Aragó

Felip de Borbó i Grècia mai no podria ser Felip VI d'Espanya, per la senzilla raó que la Corona comuna és posterior al primer Felip. De fet, Felip I de Castella, anomenat el Bell, casat amb Joana la Boja, va ser rei de Castella del 1504 a la seva mort, el 1506 (en realitat, només va governar efectivament uns mesos, el 1506). Però mai no va ser coronat rei d'Aragó, perquè encara vivia el rei Ferran II. Per tant, en la tradició catalana, als reis Felip se'ls atribuïa una numeració inferior: al fill de Carles I, Felip "el Prudent" li correspondria el títol de Felip I. El seu fill, Felip "el Pietós", hauria de ser considerat, doncs, Felip II, i el seu net, Felip el Gran, hauria de ser considerat Felip III. Felip d'Anjou, l'Animós, el Felip V de Castella, seria Felip IV en la numeració de la Corona d'Aragó. Així doncs, al Felip "el preparat" (com alguns pretenien batejar-lo, ja abans de prendre el poder), li correspondria el número V en la línia genealògica de la Corona de Aragón, i també seria el IV de la monarquia comuna.

RAJOY RESPONDRÀ TORRA QUE ESTÀ DISPOSAT AL DIÀLEG " DINS DE LA LLEI "

La proposta de diàleg al govern espanyol que ha llançat Quim Torra es va fer oficial aquest divendres amb una carta a Rajoy en la qual demana concertar una reunió que el mateix Torra està disposat a fer "demà mateix i sense condicions".

Fonts de la Moncloa han explicat que el president està "perfectament obert al diàleg, que és el que ha dit sempre", però dins d'aquests límits.

Per a Rajoy seria possible tractar de gairebé qualsevol assumpte amb el nou president català excepte "del que no pot ser, que és el que és il·legal". Es tracta, precisen, del mateix esperit que s'ha mantingut fins ara.

Les mateixes fonts no han precisat més detalls de la missiva de resposta de Rajoy i han explicat que, en cas d'haver-hi intenció de veure's, s'intentaria fixar a través dels respectius gabinets, per la qual cosa en cap cas es parlaria encara de dates.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-5-2018)

LA POLICIA ESPANYOLA, EN DESBANDADA A CATALUNYA: 560 AGENTS HAN MARXAT DAVANT EL BUIT SOCAL

Des de la repressió dels fets d'octubre fins avui, 560 agents han decidit marxat de Catalunya i ser destinats a altres territoris de l'Estat espanyol. Segons relaten alguns agents a mitjans unionistes, la situació és de buit social a l'hora de teixir relacions amb gent fora del cos policial.

Un dels testimonis, que banalitza el terrorisme afirmant que la situació a Catalunya "a vegades és pitjor que la que hi havia al País Basc amb ETA" perquè, sosté, "allà sabies que era ETA i aquí és tota una societat", lamenta el rebuig que genera entre els catalans el cos policial: Hi ha llocs on et fan el buit, però hi ha diferències entre Barcelona o Badalona amb Cambrils o Premià de Mar. Entre Tabarnia i Tractòria".

Informa:DIRECTE:CAT (19-5-2018)

EL 80% DE LES PROPOSTES DE TORRA SÓN LES MATEIXES QUE LES DEL GOVERN DE PUIGDEMONT

Quim Torra no era la primera opció per presidir la Generalitat. Abans que ell, van ser tres els candidats proposats per JxCat i vetats pels tribunals. Tampoc va ser una de les persones que va negociar amb ERC el pla de govern, no va participar en el repartiment de les conselleries i no ha tingut gaire marge per designar els consellers. La seva situació és, si fa no fa, la mateixa que es va trobar Carles Puigdemont quan, el 2016, va acceptar l’encàrrec de la presidència només unes hores abans de ser investit. No és estrany, doncs, que les promeses que va fer durant el debat d’investidura no portin el seu segell. De fet, el 80% de les 53 propostes que va fer són les mateixes que ja es van prometre la legislatura passada.

El procés constituent, per exemple, era una proposta inclosa al programa electoral de Junts pel Sí i defensada en el discurs d’investidura, primer per Artur Mas i després per Carles Puigdemont. Com ells, Torra va plantejar-lo com una de les prioritats de la legislatura, tot i que, a diferència dels seus predecessors, ara el Govern ja no preveu fer un avantprojecte de llei per regular-lo: deixa la primera fase en mans de la ciutadania i, un cop s’acabi, es compromet a portar al Parlament una proposta de Constitució catalana. La creació d’una assemblea de càrrecs electes va ser dilluns passat un altre dels temes als quals va fer referència el nou president. Una assemblea que va impulsar l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) el 2016, tot i que ara Torra li vulgui donar noves funcions.

L'ANC INSISTEIX EN INVESTIR PUIGDEMONT

La presidenta de la ANC, Elisenda Paluzie, ha confiat aquest dissabte que la presidència de Quim Torra sigui "provisional" i que els partits independentistes impulsin ben aviat una reforma del reglament del Parlament que permeti la investidura a distància del president Carles Puigdemont.

"Com a ANC pensem que el que s'haurien de posar a fer ja després de la constitució del Govern és posar en marxa la comissió del reglament, que és el que facilitaria la investidura de Puigdemont i seria absolutament legal," ha defensat en una entrevista d'Europa Press.

La comissió del reglament no s'ha pogut activar encara perquè és un tipus de comissió que no pot funcionar si abans no es forma Govern, i Paluzie ha conclòs que aviat hi haurà Govern i l'independentisme haurà d'actuar en conseqüència.

"Seria coherent amb el que ens han dit -investir a Puigdemont-. Ens han dit que farien una investidura provisional, que seria una presidència provisional, que era un Govern provisional", per la qual cosa el lògic seria iniciar ja els tràmits per reprendre la investidura del president Puigdemont, conclou.

" LE MONDE " DESMUNTA LA MALVERSACIÓ DE L'1-O I EXPLICA LA PARTICIPACIÓ DE CATALUNYA DEL NORD

El diari Le Monde ha desmuntat avui en un reportatge la teoria de la malversació de fons en el referèndum de l'1 d'octubre, i ha explicat la participació de França en l'abastiment de les urnes i les paperetes. Mentre la Policia espanyola i la Guàrdia Civil les buscaven en localitats catalanes, les urnes venien de Marsella i les paperetes s'editaven a la Catalunya Nord.

Segons Le Monde, que ha titulat el reportatge A Catalunya, les urnes venien del Nord, el referèndum "deu molt -directament i indirectament- als francesos". "França va servir de base en la rereguarda dels independentistes catalans els mesos d'agost i setembre del 2017", indica. El diari ha parlat amb Laia Vicens, autora del llibre Operació Urnes juntament amb Xavi Tedó, i recull la seva versió.

El rotatiu apunta que a la Catalunya Nord no volen parlar dels preparatius del referèndum, ni de "l'operació clandestina" que va permetre transportar 10.000 urnes xineses de plàstic amb el logo de la Generalitat a 2.243 punts de votació. El CNI espanyol no va aconseguir captar cap moviment.

PER QUÈ QUIM TORRA ÉS EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT NÚMERO 131 ?

¿Por qué Quim Torra es el presidente de la Generalitat número 131?

La institución moderna defiende oficialmente su continuidad histórica con la Diputació del General medieval, algo que no había sido cuestionado políticamente hasta estos últimos años

Quim Torra es oficialmente el 131 presidente de la Generalitat de Catalunya. Así tomó posesión del cargo este pasado jueves. Sin embargo, partidos como Ciutadans se han mofado públicamente de esta enumeración, que ven anacrónica porque traza una continuidad histórica con los presidentes de la Diputació del General, el precedente medieval de la actual institución contemporánea, que fue restaurada en tiempos de la Segunda República.

Este debate, que ya se originó –aunque con menos intensidad– con su predecesor Carles Puigdemont, es relativamente nuevo. Más allá de las suspicacias que suscitara entre algunos sectores ideológicos, lo cierto es que existía cierto consenso político en mantener el simbolismo. Ni PP ni PSC lo habían cuestionado abiertamente durante la actual etapa democrática, especialmente después de que la restauración de la institución durante la Transición por el pacto entre Adolfo Suárez y Josep Tarradellas actuara como legitimador de dicha trayectoria histórica.

L'UNIONISME VA DOMINAR EL TEMPS DE PARAULA D'OCTUBRE A DESEMBRE A TV3 : 48,2% A 36,4 %

TV3 es torna a dotar d’arguments numèrics contra les acusacions d’adoctrinament llançades pels partits constitucionalistes. Així ho permet l’últim informe de pluralitat del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que cronometra el temps prestat pels espais informatius a cada actor polític, comptant-hi tant partits com governs. Amb aquestes dades, corresponents a l’últim trimestre del 2017, el canal públic català trenca el clixé que li intenten penjar, segons el qual només dona veu a les tesis independentistes. En el recompte elaborat dels espais informatius, només el 36,4% dels minuts de paraula concedits als polítics correspon a partits independentistes (o membres del govern cessat per l’article 155). En canvi, el 48,2% del temps es va prestar a partits unionistes (Cs, PSC-PSOE i PP) o al govern de l’Estat.

L’informe, que va ser aprovat per cinc dels sis membres del Consell, es fixava -tal com fa en els seguiments ordinaris- només en mitjans d’abast català, que són els d’estricta competència de l’organisme. En altres ocasions, però, ha analitzat televisions privades espanyoles, que invariablement han tingut una puntuació més baixa que TV3 en matèria de pluralitat.

Un element significatiu és que tots els mitjans estudiats menys un tenen el mateix podi d’actors polítics amb més temps de paraula: el govern de l’Estat, el PDECat i el PSC-PSOE. L’excepció és Televisió Espanyola a Catalunya, que ha donat més paraula al govern de l’Estat, seguit de Cs i del PSC-PSOE, és a dir, tres actors unionistes (i cap d’independentista) entre les tres primeres posicions. També resulta notable que només sigui a TVE que el partit de Rivera superi el PSC-PSOE en temps de paraula.

CUEVILLAS DESAFIA LLARENA A PRESENTAR UNA TERCERA EUROORDRE I GUANYAR EL CAS

L'estratègia judicial per invalidar el procés contra el referèndum passa per Europa i pel que puguin dir els tribunals que han d'analitzar les extradicions dels exiliats.

Una revocació de les extradicions perquè no hi ha delicte seria clau per als presos polítics i la resta de processats que podrien anar al Tribunal d'Estrasburg amb l'aval de la justícia belga, alemanya i escocesa. Però, perquè això passi, cal que es resolguin les euroordres. I perquè això passi cal que les dictin bé. Sense problemes de forma. Per poder entrar a debatre el fons i extingir ja definitivament el cas pels exiliats i poder-ho utilitzar en la defensa dels processats que són a Catalunya i els que estan a la presó.

"Vam sortir amb un sentiment agredolç", diu Jaume Alonso-Cuevillas referint-se a la vista de dimecres passat a Brussel·les. Una vista que no va entrar en el fons de la qüestió perquè, senzillament, no es va poder fer perquè els problemes de forma en l'euroordre dictada per Pablo Llarena ho van impedir.

Però Cuevillas insisteix que cal que el procés d'extradició tiri endavant perquè la seva desestimació i els arguments de la justícia internacional puguin servir per a la resta de processats.

HI HA GENT TAN MISERABLE QUE FINS I TOT ES FICA AMB UNA FILLA DISCAPACITADA DE QUIM TORRA

"!Fins i tot la indignitat té límits "

Iu Forn

Efectivament, la societat està totalment dividida. Concretament entre els que ens hem de justificar per evitar al màxim que manipulin el que diem i escrivim i els que tenen carta blanca per dir i escriure les barbaritats que vulguin i mai no els passa res. Ni tan sols una petita querelleta sense importància que servís perquè visitessin els jutjats que altres coneixem tan bé. Per tant, repetiré el que ja ha quedat escrit altres cops: no estic gens d'acord amb algunes de les coses que ha escrit el president Torra i crec que podria haver-se estalviat l'assistència a alguns homenatges. I també crec que algunes de les coses que se li atribueixen són manipulacions de frases seves tretes de context. I no, no el considero un supremacista, ni un xenòfob, ni tot el que se li ha dit aquests dies. I encara crec més: n'hi ha uns quants (i unes quantes) que van massa crescudets (i crescudetes) i que haurien de calmar-se. Si ja sé que ara tot s'hi val per donar gust al brou, però llençar a l'olla rodes de molí i indecència intel·lectual és passar-se de la ratlla.

Fet l'aclariment pertinent, avui és un d'aquells dies que dubtes si escriure del tema que creus que has d'escriure. Et planteges no dir res perquè citar-los és fer-los propaganda, però al final penses: això s'ha de denunciar i la gent ha de saber a quin joc estan jugant alguns i fins on estan disposats a arribar.

L'ESTAT DESBLOQUEJA LA COMPRA DE BALES DELS MOSSOS

Amb gairebé dos anys de retard, els diversos departaments estatals que han d’autoritzar als Mossos d’Esquadra la compra de bales han donat el vistiplau al lot de la denominada “munició de guerra”, els projectils dels calibres 40 mil·límetres i 5,56 que utilitzen les unitats especialitzades en ordre públic, com ara l’ Arro i la Brigada Mòbil ( Brimo). El més important d’aquest desbloqueig és que aquests policies podran tornar a les galeries a fer pràctiques de tir amb fusell després de més d’un any sense haver disparat ni un sol tret. Avui dia ningú no ha estat capaç de donar una explicació de per què els diferents organismes de l’Administració central que tutelen els permisos de compra de munició van vetar les últimes comandes que havia fet la policia catalana.

Els responsables de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat van presentar la seva comanda anual l’octubre del 2016, com cada any. Tres milions de bales del calibre 9 mil·límetres per a formació, que és la munició que fan servir les pistoles reglamentàries. A cada mosso li corresponen entre 125 i 150 projectils l’any, segons els exercicis que es programin. A més, per dotació té dos carregadors, d’entre 12 i 15 bales cadascun.

En aquella comanda s’incloïa munició per als fusells HK G36C, del calibre de 5,56 x 45 mil·límetres. Aquesta arma llarga es va adquirir en plena ofensiva gihadista, després dels primers atemptats a París i Londres. A la desena d’aquests fusells que ja tenia el Grup Especial d’Intervenció ( GEI) s’hi van afegir mig centenar, que es van distribuir entre els agents de la Brimo.

UNA ALTRA BUFETADA: LA COMISSIÓ EUROPEA AVISA ESPANYA QUE LES EUROORDRES FUNCIONEN MOLT BÉ I QUE NO ES MODIFICARAN

La Comissió Europea ha tornat a tancar la porta a la modificació del sistema de les euroordres. El portaveu de justícia, Christian Wigand, ha dit que funcionen ‘molt bé’ i que no es preveu cap canvi. La portaveu de la Comissió Mina Andreeva ha comentat que correspon a la institució europea la facultat de proposar una modificació del sistema d’euroordres.

El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, va afirmar ahir que les euroordres no funcionen amb prou agilitat i que potser plantejaria la qüestió a la pròxima reunió dels ministres de justícia dels estats membres de la Unió Europea. Es dóna el cas que el desembre, Catalá ja va proposar d’ampliar la llista dels trenta-dos delictes que configuren les euroordres, però la Comissió ja va descartar-ho.

No obstant això, han declinat de comentar res més sobre la decisió de la justícia belga de rebutjar l’euroordre del jutge Pablo Llarena contra els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.

Informa:VILAWEB.CAT (18-5-2018)

TORRA DEMANA PER CARTA A RAJOY QUE FIXI UNA DATA PER A UNA REUNIÓ ON DEFENSARÀ ELS " RESULTATS I L'ESPERIT DE L'1-O "

Tal com ja havia anunciat, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat una reunió a Mariano Rajoy a través d’una carta. Diu que és la primera que envia d’ençà que ha arribat al càrrec. ‘Estic disposat a començar aquest diàleg sense condicions demà mateix, amb predisposició a parlar de tot, sense límit temporal i amb el format que considerem més oportú’. Però li avança que el projecte polític que defensarà serà ‘fidel a l’expressió democràtica de l’1 d’octubre i al seu resultat’.

Diu que les circumstàncies del país eren, i continuen sent, ‘excepcionals per l’existència dels polítics catalans, demòcrates i honorables, en plenitud de drets polítics, en situació de presó preventiva o a l’exili’. I afegeix que les prioritats del seu govern seran ‘el progrés, la cohesió social, la prosperitat econòmica i la defensa de la democràcia u els drets fonamentals’.

Informa:VILAWEB.CAT (18-5-2018)

L'ESTAT DEL TERROR: LA MONCLOA AVISA QUE ACTUARÀ SI ES FAN CONSELLERS ELS PRESOS POLÍTICS

El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, explica aquest divendres els acords de la reunió del consell de ministres, en la primera reunió del gabinet de Mariano Rajoy després de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat. "Aquest govern no alimentarà una dinàmica de confrontació institucional", ha dit Méndez de Vigo, que ha destacat que la investidura ha estat "dins de la legalitat".

Pel que fa a la possibilitat que els consellers empresonats puguin prendre possessió del càrrec des de la presó, Méndez de Vigo ha considerat que només ho podran fer si el jutge Pablo Llarena els deixa sortir de la presó. "Un conseller no pot exercir les seves funcions estant a la presó. Hi ha una qüestió de sentit comú", ha considerat. En aquest sentit ha posat com a exemple l'intent dels partits independentistes de fer una investidura a distància, que va ser aturat pel Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol, i ha aclarit que actuaran "si es fa", tot i que no ha precisat si l'actuació seria a través d'un recurs al Tribunal Constitucional, o alguna altra fórmula. El gest, però, indicaria "que hi ha un president a la Generalitat de Catalunya que vol incrementar la tensió". Segons ell, per ser "viable" el Govern ha de tenir consellers que no estiguin en presó preventiva, per això ha dit "ens agradaria que imperés el sentit comú.

L'ADVOCAT VEN DEN EYNDE VOL QUE EL JUDICI DE L'1-O SIGUI TELEVISAT EN DIRECTE

"Farem tot el possible perquè sigui el judici més mediàtic i més tècnicament avançat que s'hagi fet mai a Espanya". És el propòsit que s'ha marcat l'advocat de Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, sobre la causa del referèndum de l'1 d'octubre, del que ha dit que vol que sigui televisat en directe per obtenir més repercussió ja no només a nivell estatal, si no internacional.

L'advocat de Junqueras ha volgut posar en evidència la justícia espanyola, de la qual ha assenyalat la seva obsolescència quant als mitjans tècnics. Ha posat en relleu que en altres democràcies europees hi ha una justícia amb més possibilitats, en la qual es disposa de mitjans audiovisuals, com pantalles, perquè els judicis se celebrin amb tecnologia més moderna.

"No podem evitar que, per més pànic escenico que hi hagi, el judici sigui públic. Cal aprofitar per incorporar els canvis reivindicats que s'arrosseguen en un sistema judicial del segle XIX", ha exposat Van den Eynde.

JUNQUERAS DEMANA UN DIÀLEG AMB EL GOVERN ESPANYOL SENSE CONDICIONS " NI TAN SOLS EL NOSTRE ALLIBERAMENT "

El líder d’ERC i exvicepresident del govern, Oriol Junqueras, ha demanat un diàleg amb l’executiu de l’Estat sense condicions prèvies, “ni tan sols el nostre alliberament”, ha precisat en relació amb el fet que ell fa 197 dies que és a la presó i que hi ha altres exconsellers també empresonats.

Concretament, en una entrevista que publica aquest divendres el digital eldiario.es , Junqueras defensa que el nou govern català parli amb el de l’Estat ja que considera que el diàleg és “imprescindible” per resoldre el conflicte existent avui dia. “Parlant s’entén la gent, diuen”, assenyala Junqueras abans d’afegir: “Estem a la presó i no posem com a condició per dialogar cap premissa, ni tan sols el nostre alliberament, el trasllat a presons catalanes o el retorn dels exiliats. Diàleg sense condicions”, recalca el líder republicà.

Es tracta, puntualitza, “d’una qüestió de voluntat política. Nosaltres la tenim, el govern espanyol no sembla tenir-la. Sempre hem tingut i tindrem voluntat de parlar i dialogar”.

Per a Junqueras, “l’únic límit és el respecte a la democràcia. Benvingudes totes les apel·lacions al diàleg i la mediació. Si el govern espanyol té una proposta per a Catalunya, que la sotmeti a votació dels ciutadans. Som demòcrates i acceptarem els resultats”.

EL BALANÇ DEL 155: 259 CÀRRECS DESTITUÏTS, 7 EXILIATS I 9 EMPRESONATS

L'aplicació de l'article 155 a Catalunya s'ha saldat amb la pràctica renovació de tota la cúpula del Govern de la Generalitat. Segons les últimes dades fetes públiques per l'entitat Servidors.cat, que ha recollit El Nacional, 259 treballadors públics han estat destituïts dels seus càrrecs al llarg d'aquests gairebé set mesos d'intervenció de les institucions catalanes. El govern espanyol ha fulminat diversos perfils governamentals procedents de diversos nivells de l'administració, la majoria amb un càrrec polític i provinents de la conselleria més envestida per la vigència del 155: la d'Economia i Hisenda.

L'entitat fa una distinció entre tres tipus de perjudicis en referència al 155: els que han afectat persones concretes; perjudicis per a les institucions, organismes i els òrgans públics que s'han dissolt o suprimit, i la resta de danys causats en termes de pèrdua o paralització d'iniciatives, inversions o subvencions que depenen de l'administració catalana.

Les dades actualitzades per aquesta entitat mostren que, a banda de les destitucions, hi ha set líders independentistes a l'exili i nou que estan empresonats —els consellers i els Jordis—. Segons la mateixa entitat, el 155 també ha suposat l'eliminació de 24 organismes, als quals cal afegir-ne quatre més que han estat intervinguts.

LA FISCALIA ALEMANYA AVISA ARA LLARENA QUE REVISARÀ AMB LUPA L'EUROORDRE CONTRA PUIGDEMONT

La fiscalia alemanya ha advertit el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena que estudiarà ‘minuciosament’ l’euroordre contra el president Carles Puigdemont. En declaracions a El Mundo, la portaveu de la fiscalia general, Wiebke Hoffelner, ha declinat de comentar la negativa de la justícia belga de lliurar els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, però ha dit que avaluarà les qüestions formals de l’euroordre.

A diferència de la justícia belga, però, la justícia alemanya sí que va acceptar l’admissió a tràmit de l’euroordre. De fet, el 5 d’abril ja va donar un revés a Llarena descartant l’acusació de rebel·lió contra Puigdemont. La portaveu de la fiscalia ha afegit que la setmana vinent podrien presentar un nou escrit al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein.

Paral·lelament, la defensa de Puigdemont ha enviat la resolució de la justícia belga al tribunal d’Slesvig-Holstein i ha demanat de revocar l’euroordre contra el president. La Cambra del Consell de Brusel·les, tribunal de primera instància, va refusar les euroordres contra Serret, Comín i Puig després que la fiscalia els ho demanés per defectes de forma i errors greus en la correspondència que ha mantingut amb el jutge espanyol Pablo Llarena.

EL PSOE ENVIA UNA CARTA ALS SOCIALISTES EUROPEUS PER DENIGRAR TORRA

El PSOE s'ha posat en marxa per difondre els tuits "de caràcter xenòfob" del president Quim Torra i denigrar la seva figura davant de la Unió Europea, després que el secretari general Pedro Sánchez viatgés a Regne Unit i Alemanya per internacionalitzar el relat contra el procés, tal com explicava El Nacional fa unes setmanes, àmbit exterior on Sánchez i Mariano Rajoy van posar èmfasi en la reunió mantinguda aquest dimarts a la Moncloa.

Segons ha pogut saber aquest diari a partir de fonts socialistes, els euro-diputats Iratxe García, portaveu del PSOE a Europa, i Javi López, portaveu del PSC, han enviat la següent carta als socialistes europeus, on titllen Torra "d'intransigent, xenòfob i ultranacionalista", a més d'atribuir-li "supremacisme" i relatar tots els tuits i expressions que el president va emprar als seus articles i xarxes socials, en al·lusió als castellanoparlants.

Subcategories

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533791