PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

Per Ramon Serra, editor

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

ARRIMADAS JUSTIFICA LES AGRESSIONS A LES PERSONES QUE DUEN EL LLAÇ GROC

La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha assegurat aquest diumenge que el Govern té una "responsabilitat enorme" en les agressions dels darrers dies a persones que duien un llaç groc: "Hauria d'acceptar que el símbol no representa tots els catalans".

D'aquesta manera, la cap de files de Cs ha recordat que el grup parlamentari ha presentat una llei en què demana que es respecti la neutralitat política: "A casa o la jaqueta cadascú hi pot portar el símbol que vulgui, però en una institució no es pot excloure", ha apuntat, tot i que les agressions a les quals feia referència la pregunta dels periodistes han tingut lloc al carrer i no en l'àmbit institucional.

"Ens preocupen la fractura social i aquests actes que es poden produir. Hem estat els primers a dir que hem de parlar específicament en com recuperem la convivència parlant del que ens uneix", ha insistit Arrimadas. Preguntada per si els partits haurien de fer autocrítica, la cap de l' oposició ha respost que el que caldria és fer el debat que reclama Cs al Parlament: "Volem que tothom hi participi, voldrà dir que la fractura social preocupa. Volem que s'accepti que hi ha una fractura social evident", ha conclòs.

L'ANC AVISA TORRA QUE NO EL QUE NO SIGUI NEGOCIAR UN REFERÈNDUM SERIA UNA " TRAÏCIÓ "

Avís de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, al president de la Generalitat, Quim Torra. En una entrevista al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio, Paluzie ha alertat al cap de l'executiu català que l'entitat sobiranista veuria com una "traïció" que negociï amb el govern espanyol una altra cosa que no sigui un referèndum. Paluzie ha lamentat també la falta d'una "estratègia compartida" entre els partits independentistes.

La presidenta de l'ANC ha subratllat que només en el cas que el govern de Pedro Sánchez faci una proposta de referèndum pactat i tutelat internacionalment, l'entitat podria "escoltar" aquella oferta. Tanmateix, Paluzie ha subratllat també que no és l'entitat qui ha de demanar un referèndum perquè, ha dit, Catalunya ja va celebrar una consulta vàlida l'1-O.

Per a la presidenta de l'ANC, "si realment hi hagués una oferta per aconseguir la independència pactada i un referèndum, la nostra obligació seria escoltar-la, perquè una independència acordada té molts menys costos de transició".

LA INVERSIÓ A MADRID HA CRESCUT MOLT PER SOBRE DEL PES ECONÒMIC O DE LA POBLACIÓ

RADIOGRAFIA ECONÒMICA A L’ESTAT DE LES AUTONOMIES ( 1)
El Madrid imperial, a costa de la perifèria

La inversió a Madrid ha crescut molt per sobre de la població o el pes econòmic

 

JORDI ANGUSTO Economista

Quan es radiografia l’estat de les autonomies des d’un punt de vista econòmic sorgeixen dues conclusions immediates: el creixement espectacular de Madrid -a costa de la perifèria- i la perversió del model de finançament autonòmic, que no ha servit per reduir les disparitats regionals. Aquest article enceta una sèrie de cinc de consecutius, al llarg dels quals revisarem l’evolució de les autonomies des de la Transició a partir d’un estudi de les fundacions Josep Irla i Catalunya Europa.

Quan es diu que Espanya és el país més descentralitzat d’Europa, n’hi ha prou donant un cop d’ull a l’Eurostat (l’oficina estadística europea) per comprovar que no és així. Mentre que a Alemanya el govern federal gestiona els mateixos recursos que els lands (els estats), a Espanya el govern central gestiona un 25% més que les 17 autonomies juntes. No és cert, doncs, que Espanya sigui el país més descentralitzat, per bé que tampoc no és dels més centralitzats. Almenys pel que fa a la distribució dels recursos. ¿I pel que fa a la capacitat per decidir on es destinen aquests mateixos recursos?

Els diners que gestionen les comunitats autònomes tenen gairebé tots una finalitat predeterminada, atès que han de cobrir els serveis públics bàsics (com la sanitat i l’ensenyament), mentre que l’Estat disposa d’un ampli marge de maniobra per gestionar els seus. L’Estat disposa de molta més capacitat inversora i de llibertat per planificar-la i executar-la al seu arbitri; dit d’una altra manera, per construir un model de país o un altre. Precisament, pel que fa al model de país, Espanya no passa l’examen de descentralització. Hi veiem quin ha estat l’increment d’infraestructures, població i pes econòmic a les diferents zones d’Espanya entre el 1980 i el 2016.

Per visualitzar-ho millor hem agrupat les 17 comunitats en quatre àrees geogràfiques: la cornisa cantàbrica (amb Cantàbria, Astúries i Galícia); els Pirineus (incloent-hi Euskadi, Navarra, la Rioja, l’Aragó i Catalunya); el Mediterrani i les illes (amb les Balears, el País Valencià, Múrcia, Andalusia i les Canàries), i la corona central (amb les dues Castelles i Extremadura).

TORRA DEFENSA EN UN LLIBRE QUE LA INDEPENDÈNCIA ÉS IRREVERSIBLE

El president de la Generalitat, Quim Torra, defensa que els esdeveniments que han succeït a Catalunya des del referèndum de l'1 d'octubre demostren que només hi ha un horitzó possible per a aquest país, i és convertir-se en Estat: "Avui sabem que la independència de Catalunya és irreversible". Així ho exposa en el seu llibre El quadern suís (Proa), on repassa en forma de dietari la seva estada d'un any i mig a Suïssa com a executiu d'una empresa d'assegurances

En aquest aborda les singularitats del país, les seves connexions i diferències amb Catalunya, fins al seu amarg final. "Vaig arribar amb un futur professional brillant a l'horitzó i vaig tornar a casa amb el carnet de l'atur a la butxaca. La decadència i caiguda d'un executiu català d'assegurances consumada de manera absoluta", admet Torra que, no obstant això, destaca que a la seva tornada a Barcelona va saber reinventar-se al món editorial.

En l'obra parla des de les seves preferències per certs formatges fins a les curiositats de la indústria de la xocolata. En aquest, les connexions amb Catalunya són constants: "Suïssa no ha volgut ser França ni Itàlia ni Àustria ni Alemanya. I ha combatut feroçment per allunyar-se dels perills de les assimilacions perverses".

MILERS DE PERSONES A FAVOR DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ A MALLORCA

Magnífica demostració de força en favor de la llibertat d'expressió a Palma. Milers de persones, 8.000 han omplit el Palma Arena per mostrar el seu suport a les persones represaliades per motius d'opinió i polítics, en una festa plena de musica i de compromís.

La diada ha començat puntual a les 12. Es grups han anat desfilant pels dos escenaris complit estrictament amb l'horari previst i han encès la passió del públic, que a mesura que passaven les hores, ha anat omplint el recinte esportiu.

Al matí, Maria del Mar Bonet, acompanyada de Borja Penalba ha protagonitzat el moment més emotiu quan ha cantat 'Què volen aquesta gent?'. El moment més plàstic ha estat l'actuació de Música Nostra, que ha convertit la pista del Palma Arena en una gran ballada popular.

A partir de primera hora de l'horabaixa els ritmes hiphopers han agafat el relleu i sobre les 17, hi ha hagiut un dels moment importants del dia: A les macropantalles ha aparegut Valtònyc, que ha convidat totes els presents a lluitar col·lectivament per defensar els drets bàsics i ha recordat les persones que estan empresonades per motius polítics.

El concert ha continuat i s'espera que un dels moment més àlgids sigui la reaparició damunt els escenaris d'Antònia Font, que ha tornat després de cinc anys d'absència per aquest concert.

Informa:DBALEARS.CAT (16-6-2018).

 

VALTÒNYC REAPAREIX AL CONCERT PER LA LLBERTAT A PALMA I DEMANA DE NO AFLUIXAR

El raper Valtònyc, a l’exili per a evitar la condemna a tres anys i sis mesos de presó, ha animat a continuar lluitant per fer caure el règim del 78 en un vídeo projectat durant el Concert per la Llibertat d’Expressió. ‘L’escala repressiva que vivim i patim actualment és fruit de veure com els consensos, agafats amb pinces, del Règim del 78 ara cauen quaranta anys després’, ha dit. Vegeu ací el vídeo de Valtònyc, publicat pel diari Jornada:

‘Recordau que mai en la història ningú ens ha regalat res i que tots i cada un dels drets de què gaudim avui en dia han estat conquerits amb la suor de molta gent que ens ha precedit’, ha dit el raper. Valtònyc ha explicat que ha obert el web www.niunpasenrere.org per recollir donacions i amb informació sobre les mobilitzacions per la llibertat d’expressió. ‘Perquè jo tot sol no som ningú, perquè això no va de jo, això va de nosaltres. Perquè dividides som poquetes, però juntes som invencibles’, ha recalcat.

NI 24 HORES EN FERM: LA MINISTRA MAROTO REFREDA LA RETIRADA DE FRANCO DEL VALLE DE LOS CAÍDOS

Una proposta de curta durada? La idea del PSOE de retirar les restes mortals de Francisco Franco ja ha topat amb la primera veu discordant dins de l'executiu del socialista Pedro Sánchez: la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, ha assegurat que no hi ha "cap decisió" presa sobre la qüestió, cosa que ha refredat l'expectativa —43 anys després de la mort del dictador— que se'n pugui traslladar la despulla.

"No hi ha presa cap decisió, en l'àmbit del govern espanyol no hi ha presa cap decisió", ha insistit fins a dues vegades la ministra aquest diumenge, després de fer una visita ordinària a Soto del Real.

"Com a socialistes hem defensat que sigui així, suposo que es retiraran", ha dit Maroto, que ha precisat que la decisió final sobre la proposició legislativa es determinarà "en funció de l'oportunitat". S'ha de precisar que Maroto no forma part de l'executiva del PSOE i per aquest motiu ha al·legat que desconeix les pretensions dels socialistes.

TURULL, "JEFE DEL GRUPO 4 PARA LIMPIEZA DE AULAS Y PASILLOS " : " SOLIDARNOSC ENS VA ADVERTIR QUE NO SE'N VAN SORTIR FINS AL TERCER INTENT "

L’honorable Jordi Turull, home de referència per analitzar la situació política a Catalunya i Espanya, ha concedit una entrevista a El Nacional des de la presó d’Estremera. Primer, Turull va contestar per escrit a mà un qüestionari previ i a continuació es van comentar i ampliar les respostes dissabte durant els 40 minuts que té per parlar amb les visites.

Abans que res com es troba conseller?
Bé...”per força!” que diuen. Anímicament em sento fort i ferm, conscient de la injustícia que ens toca patir. Lluny d’enfonsar-me noto que s’enforteixen les meves conviccions i el meu compromís amb tot allò pel que injustament ens van empresonar.

Com s’aguanta el dia a dia?
Les cartes que rebem ens ajuden molt i molt. Cada una d’elles t’allibera per uns instants de tant aïllament i tanta monotonia i et donen molta força per anar per aquí amb el cap ben alt i la dignitat intacta. I llavors penses en curt, en el sentit de dir-te “va que a les 7 trucaràs a casa” o “avui et vindrà a aquest o aquest altre”.

Com és una jornada a Estremera?
De les 24 hores del dia unes 16 estàs tancat a la cel·la. Aquí aprofites per contestar cartes, llegir llibres, diaris i revistes que rebem i mirar la tele. Quan som fora de la cel·la participem en algun taller i fem la feina que ens pertoca. Aquest més estic de cap del grup de neteja i em toca fregar tota una ala del mòdul. El mes passat, després de l’esmorzar, em va tocar netejar les taules i fregar el menjador cada dia. Em llevo cap a les 7.15. Esmorzem a les 8,30; dinem a la 1,15, i sopem a les 7. Havent dinat et tanquen a la cel·la fins a les 4.30. A les 7.30 tornen a tancar-te fins l’endemà a dos quarts de nou.

LA REELECCIÓ DE CUIXART, UNA RESPOSTA POLÍTICA

"La reelecció de Cuixart, una resposta política "

 

José Antich

La reelecció de Jordi Cuixart com a president d'Òmnium no és un gest d'humanitat. És sobretot una resposta política de l'entitat cultural a la repressió i a la violència que ha fet servir l'Estat per debilitar el moviment independentista català. Ja fa vuit inexplicables mesos que Cuixart està tancat al penal de Soto del Real, on el jutge Pablo Llarena el manté en presó provisional, després d'haver descartat totes i cada una de les peticions de llibertat i de trasllat a presons catalanes que li han formulat els nou presos polítics catalans.

El Tribunal Suprem o el Constitucional, que han impedit amb subterfugis legals tant la reelecció del president Carles Puigdemont com les investidures de Jordi Sànchez i Jordi Turull a la presidència de la Generalitat, i el govern espanyol, que es va negar a publicar al DOGC la llista del primer Govern del president Quim Torra perquè hi figuraven consellers a la presó, no han pogut fer res en el cas de la reelecció de Cuixart. Han mirat, això sí, de perseguir l'entitat cultural com si fos una organització criminal, amb escorcolls policials al gener i al març d'aquest any, en cerca de documentació que amb una simple ordre judicial se'ls hagués lliurat obligatòriament.

SÁNCHEZ INTENTA REBAIXAR AL MÀXIM EL RANG DEL DIÀLEG AMB TORRA

Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa fa dues setmanes amb el 'pecat original' com a bandera: gràcies al vot d'ERC i PDeCAT en la moció de censura a Mariano Rajoy i promeses de diàleg a la Generalitat. Això el va obligar a un sistema de cheks and balances envers de l'opinió pública, que passava per col·locar d'immediat un ariet del procés com el ministre Josep Borrell al capdavant d'Exteriors, per fer callar els rumors de concessions a Carles Puigdemont. Però Sánchez comença a prendre distància i s'insinua que intentarà reduir al màxim el rand del diàleg amb el president Quim Torra.

La constatació arribava durant el Consell de Ministres de divendres, on la portaveu Isabel Celáa va anunciar que Sánchez rebria Torra el segon el la llista de presidents autonòmics, després del lehendakari basc Íñigo Urkullu. El protocol a seguir era el de "l'antiguitat amb què es va presentar l'Estatut d'Autonomia de cada comunitat", segons Celáa. És a dir, que si l'Estatut català s'hagués aprovat el setzè, Torra seria el setzè president a ésser rebut a la Moncloa.

La reunió, per tant, fugia del tracte bilateral que el Govern esperava, després que el PSOE assumís el conflicte català com el principal d'aquest mandat.

LA GENERALITAT CREARÀ UN SISTEMA D'IDENTITAT CATALÀ A LA XARXA: " L'1-O VAN ENTRAR ELS TANCS DIGITALS PER LA XARXA " ( PUIGNERÓ, CONSELLER )

El despatx de Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) té una vista privilegiada de la Catedral de Barcelona. Fa tot just unes setmanes que s'hi ha traslladat i, per tant, encara no hi té gaire objectes personals. Els quadres que pengen de les parets els va posar la seva antecessora, Meritxell Borràs, quan era consellera de Governació. Ara el departament ha canviat de cara -es diu Polítiques Digitals i Administració Pública- en consonància amb els canvis accelerats que viu la societat. NacióDigital conversa amb Puigneró durant uns quaranta minuts juntament amb els companys dels diaris El Món i El Nacional. El conseller, diu, volia concedir la primera entrevista a mitjans nadius digitals.

- En campanya, vostè va participar en un acte en el qual el president Carles Puigdemont defensava la creació d'una "República digital". Com es concretarà en el pla de Govern?

- Aquest serà un segle digital i ciutadà en el qual tindrem noves oportunitats per assolir l'objectiu que Catalunya acabi esdevenint un estat. El problema, fins ara, és que hem intentat construir-ne un del segle passat, i és molt probable que en el futur siguin molt diferents. La forma com governarem les societats han de comptar molt més amb les persones, i per tant cal empoderar-les digital i tecnològicament. Cal que els ciutadans no vagin a votar només un cop cada quatre anys, i que puguin participar de manera activa o passiva en el dia a dia. La idea és generar models de serveis digitals que beneficiïn el conjunt de la societat, de forma controlada i garantint la privacitat.

- Com passa a Estònia, un dels models d'èxit en aquest àmbit.

- Exacte. No farem res que no es faci en altres estats, ja. Necessitem tenir una ciutadania formada en aquest entorn digital, i això vol dir que en el seu procés d'aprenentatge en la vida laboral tinguin en compte que la innovació és un element cabdal. Cal protegir la societat des d'una perspectiva dels drets i deures digitals i des de la ciberseguretat. Sense un entorn físic segur, és molt difícil construir una societat sobre això, i el mateix ha de passar a nivell de la xarxa; hem de garantir que sigui segura. Si no ho és, la gent no hi confiarà. Si la gent no hi confia, no l'utilitzarà. I si no l'utilitzem, perdrem el tren del progrés del segle XXI i no ens situarem al capdavant del lideratge de cap a on va el món en aquests moments.

DOLORES DELGADO, MINISTRA DE JUSTÍCIA 'ESPANYA: " CAL DESINFLAMAR LA RELACIÓ AMB CATALUNYA I EVITAR MÉS DOLOR "

La ministra de Justicia, Dolores Delgado, considera que “hay que descomprimir, destensar, desinflamar” el conflicto político e institucional con Catalunya, fenómeno que compara con “una contractura que ha llegado a tal extremo que cualquier movimiento duele”. Lo percibe con especial sensibilidad, porque no en balde inició en Barcelona su trayectoria como fiscal, de la mano de dos de sus principales mentores, Carlos Jiménez Villarejo y José María Mena, con quien participó en sus primeras diligencias e interrogatorios. Al saber de su nombramiento, a Mena le salió el otro día la vena literaria, porque la llamó y le dijo: “Tú siempre te lanzas a las aguas más frías y profundas”. Hubo un silencio, y añadió: “Pero ciertamente es en ellas donde se encuentran los mejores tesoros”.

Las aguas de la justicia, en cambio, bajan revueltas, en fase reivindicativa. ¿Cómo lo afrontará?

La justicia ha sufrido la crisis. Ha habido una pérdida de peso de las instituciones de la justicia. Se cuestiona la independencia judicial y la autonomía de la Fiscalía. Tenemos que regenerar las instituciones y ganar en transparencia, confianza y despolitización. Los recursos son los que son. Pero se ha exigido mucho a jueces, fiscales y funcionarios y tenemos que abrir vías de diálogo.

¿Está entre sus planes un cambio para que instruya el fiscal?

Creo en ese modelo, aunque con las mayorías que hay en el Parlamento es prácticamente imposible. Pero hay que ponerlo encima de la mesa. No estamos homologados al resto de países europeos.

AMB 28.151 VOTS (99,9%) : CUIXART CONTINUA COM A PRESIDENT D'ÒMNIUM QUE OBRIRÀ UNA DELEGACIÓ A BRUSEL·LES PER DENUNCIAR-HI ELS ATACS

Jordi Cuixart continuarà sent president d'Òmnium Cultural. L'assemblea general de l'entitat, celebrada aquest dissabte al pavelló de la Vall d'Hebrón, l'ha reelegit en el càrrec el mateix dia que es compleixen vuit mesos de la seva entrada a presó, juntament amb l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. En una carta enviada des de Soto del Real, Cuixart ha cridat el sobiranisme a "abanderar l'oferta de diàleg permanent" amb l'Estat.

"Al marge de la direcció política real que emprengui el nou govern espanyol del PSOE, el sobiranisme democràtic no pot focalitzar la seva estratègia en el moviment antirepressiu: ha de seguir abanderant l’oferta de diàleg permanent, però sense demanar renúncies a ningú", diu la carta, que ha estat llegida a l'assemblea. El també reelegit vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha recollit el guant, defensant igualment "el diàleg amb tothom, sense condicions però sense renunciar a res", però només -ha afegit- amb "qui respecti els drets humans, qui no atiï la confrontació ni sigui còmplice de l’extrema dreta que hem de foragitar sense dilació dels nostres carrers".

Cuixart ha estat reelegit com a president de l'entitat amb 28.151vots dels socis -d'un total de 28.183-, que també han decidit mantenir Marcel Mauri com a vicepresident primer. El multitudinari acte compta amb la presència dels presidents de la Generalitat i el Parlament, Quim Torra i Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, així com diversos consellers i representants de tots els partits independentistes i els comuns.

TELEPOLIS: " MERKEL VA EVITAR UN BANY DE SANG L'1-O "

"La cancellera Angela Merkel va ser qui va evitar un bany de sang el dia del referèndum sobre la independència de l'1 d'octubre". Això és el que afirma el diari alemany Telepolis en un extens article titulat "Cada cop és més difícil per al jutge espanyol Llarena".

El diari recorda el que va dir el síndic de greuges Rafael Ribó en una entrevista al diari escocès The National; Ribó va revelar que la cancellera alemanya va telefonar durant la repressió policial del referèndum de l'1-O el llavors president espanyol, Mariano Rajoy, per deixar-li clar que "Europa no pot acceptar la brutalitat policial".

És per això que Telepolis assegura que Merkel "va evitar un bany de sang" i afegeix que "estava clar que havia d'haver-hi intervencions policials al migdia". En la mateixa línia, indica que gràcies a la trucada "les tropes policials que havien dut a terme una operació militar contra ciutadans pacífics van ser cridades a fer marxa enrere. No van tornar a intervenir a la tarda, com s'esperava, per confiscar urnes".

Telepolis indica que la trucada és "l'única explicació per la qual, a partir de les 14.00 hores, els votants ja no van ser amenaçats per bales de goma il·legals i ja no es van colpejar més caps".En l'entrevista en què Ribó va fer pública aquesta conversa entre els dos caps de govern, va exposar que la participació de Merkel és l'únic indici d'una intervenció dels polítics europeus amb els espanyols, en aquesta qüestió.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-6-2018)

LA GUÀRDIA CIVIL IDENTIFICA ELS CASTELLERS QUE FEIEN PILARS A SOTO DEL REAL

Una setantena de castellers de la Colla Vella de Xiquets de Valls ha sortit aquest dissabte camí de Madrid per reivindicar la llibertat dels presos. Durant l'expedició, els xiquets han anat parant a les diferents presons de Madrid on hi ha els líders sobiranistes empresonats i hi han fet un pilar.

La ruta, que ha començat a Alcalá-Meco i ha seguit a Soto del Real i Estremera, arriba el dia que fa vuit mesos de l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Al centre penitenciari de Soto del Real, on estan empresonats els Jordis, agents de la Guàrdia Civil han identificat tots els membres de l'expedició, segons informa l'ACN.

D'altra,l'ANC i Òmnium han convocat diverses concentracions arreu de Catalunya per aquest dissabte a la tarda per demanar la llibertat dels presos.L'acte central serà alaplaça de Catalunya de Barcelona (18,30)

Informa:ELNACIONAL.CAT( 16-6-2018)

PAMPLONA, DESBORDADA PER MILERS DE PERSONES PELS VUIT JOVES D'ALTSASU: " NO ÉS JUSTÍCIA "

Ni els pares han donat crèdit a l’èxit de mobilització. Pamplona s’ha convertit aquest dissabte en un clam unitari per la llibertat dels vuit joves d’Altsasu, un crit inequívoc contra la repressió i la injustícia. Desenes de milers de persones arribades d’arreu han desbordat el centre de la capital navarresa després que l’Audiència Nacional els condemnés a penes que sumen 76 anys de presó i 100.000 euros d’indemnització per una baralla de bar a altes hores de la matinada.

Amb els pares dels joves d’Altsasu al capdavant, sota la pancarta “No és justícia”, la capçalera ha començat el recorregut a l’estadi d’El Sadar a les cinc de la tarda, des d’on ha avançat fins a la cèntrica avinguda de Zaragoza, que ha recorregut sencera. Ha acabat a tocar de la plaça de la Libertat. Durant tot el recorregut, els familiars han rebut el suport de desenes de milers de persones, que han exigit constantment “llibertat pels d'Altsasu”.

ELS CASTELLERS FAN PINYA PELS PRESOS I EXILIATS ALS SEUS POBLES NATALS

El 16 de juny no es celebra cap diada castellera, però enguany s'han hagut d'aixecar castells. Avui fa 8 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó de Soto del Real, i per recordar-los a ells i a la resta de presos polítics i exiliats s'han aixecat pilars arreu de Catalunya.

Els "pilars per la llibertat" s'han alçat a les localitats natals de presos i exiliats: Amer (Carles Puigdemont), Torroella de Montgrí (Dolors Bassa), Sant Vicenç dels Horts (Oriol Junqueras), Caldes de Montbui (Raül Romeva), Terrassa (Josep Rull i Lluís Puig), Parets del Vallès (Jordi Turull), Santa Perpetua de Mogoda (Jordi Cuixart), Vic (Marta Rovira), Sallent (Anna Gabriel) i Xerta (Carme Forcadell).

Plaça Catalunya, on s'ha realitzat l'acte central, s'ha convertit en l'escenari on centenars de persones han recordat els presos sota el lema "Ni presó ni exili: us volem a casa". Els castellers de Poble Sec i els de Sagrada Família han aixecat dos pilars pels Jordis.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-6--2018)

APAREIX MORTA L'EXREGIDORA VALENCIANA QUE VA CONFESSAR EL BLANQUEIG DEL PP

María José Alcón, la regidora que va confessar al seu fill per telèfon el blanqueig del PP de València —confessió que va quedar enregistrada—, ha aparegut morta a Callosa d'en Sarrià. La trucada es va incorporar com a prova en el cas Taula i va servir de base per imputar gairebé tot l'executiu de Rita Barberá.

Alcón s'hauria precipitat des del balcó de la seva segona residència, un tercer o quart pis, a Callosa d'En Sarrià, a la província d'Alacant. Fa uns mesos, l'exregidora ja va explicar que patia problemes psicològics greus. La Guàrdia Civil ha iniciat una investigació per determinar les circumstàncies en les quals s'ha produït aquesta mort.

Alcón va ser una de les persones detingudes el gener de 2016 per la Guàrdia Civil a l'arrencada del cas Taula, un cas derivat de la trama Imelsa que investiga el jutjat d'Instrucció número 18 de València i una de les més conegudes arran de fer-se públiques unes converses gravades per la Policia on Alcón reconeixia al seu fill el presumpte blanqueig en el grup municipal 'popular'. El seu marit, Alfonso Grau, ex vicealcalde de València durant el mandat de Barberá, també està involucrat en un procés penal per acceptar rellotges de luxe d'un contractista de l'Ajuntament.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-6-2018)

L'OPERACIÓ POLICIAL CONTRA L'1-O ARRIBA A L'ONU

A l'Estat se li acumulen les denúncies en les Nacions Unides. Els familiars dels presos polítics, agrupats en l'entitat Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), al costat de Human Rights Catalunya i l'Institut Internacional per a l'Acció No-violenta (NOVACT) han presentat dues declaracions escrites al Consell de Drets Humans de l'ONU per denunciar la "vulneració" de Drets Humans a Catalunya.

Els documents, a què ha tingut accés El Nacional, posen en relleu la preocupació per la retallada de llibertats a Catalunya, després de l'aplicació del 155 i la repressió policial de l'1-O. En aquest sentit, s'assenyalen com a greuges les més de mil persones ferides en la jornada del referèndum sobre la independència, els centenars de cessaments en la Generalitat i la investigació dels alcaldes que van facilitar la votació. També posa èmfasi en l'empresonament de polítics i activistes independentistes, així com els que se n'han anat a l'exili.

Els textos, presentats dimecres passat a instàncies internacionals, fins i tot assenyalen que no es tracta d'un conflicte d'àmbit català, sinó que ha arribat a tenir repercussions en el conjunt d'Espanya. En aquest sentit, s'arriben a denunciar les "violacions de drets" per part de les autoritats i institucions espanyoles.

ALEMANYA HA DE MEDIAR EN EL CAS CATALÀ, SEGONS LA PRESIDENTA DEL COMITÈ DE DRETS HUMANS AL BUNDESTAG

La presidenta del comitè de Drets Humans del parlament alemany, Gyde Jensen, creu que la Unió Europea hauria de portar “les dues parts" del conflicte català "a una taula de negociació” i el govern d'Angela Merkel “hauria” de tenir un rol de líder en l’impuls de les converses. Sobretot, “tenint en compte que Puigdemont és a Alemanya”. Segons ella, el país germànic “hauria de jugar un rol en la negociació, mediació i discussió entre els dos actors enfrontats” i la UE "hauria de tenir un paper més moderat i neutral". En una entrevista a l’ACN, la també diputada del partit liberal (FDP) creu que "s'ha de poder parlar" d'independentisme al club comunitari.

Per Jensen, el cas de Carles Puigdemont “és judicial, però la vessant política s’hauria de solucionar d’una altra manera, com ara també en una negociació amb la Unió Europea”. La diputada al Bundestag també creu que “la presó i el silenci no haurien de ser mai l’última solució”, i posa en dubte que es respectés la llibertat d’expressió amb la violència policial durant l’1-O. Tot i que evita considerar explícitament la UE còmplice de la violència policial l'1-O, cita un diplomàtic internacional a Alemanya per dir que "sempre que hi ha silenci, hi ha complicitat".

BRUSEL·LES INAUGURA L'EXPOSICIÓ " 55 URNES PER LA LLIBERTAT " SOBRE L'1-O

L’exposició ‘55 urnes per la llibertat’ ha obert al públic per primer cop aquest divendres a Brussel·les en un acte que ha comptat amb la presència dels exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret. Fins al 15 de juliol s’exhibiran en una cèntrica església de la capital belga reconvertida en centre cultural, Saint Jean Baptiste au Béguinage, les obres d’art de 55 artistes catalans i internacionals que mostren la seva visió dels fets de l’1 d’octubre a partir d’urnes utilitzades el dia del referèndum. Una mostra on els contenidors de plàstic protagonistes l’1-O es transformen en creacions artístiques per fer reflexionar al visitant sobre la cita electoral. La comissària de la mostra i historiadora Fina Duran ha explicat que a l'exposició hi ha “dues tendències”, una més “simbòlica de memòria i respecte” i una altra de “denúncia”.

Per exemple, Núria Batlle, una de les artistes que exposa la seva urna, ha explicat que volia captar “l’alegria” i “la bona sintonia” que hi havia als col·legis quan es va anar a votar. En aquest sentit, el també comissari de la mostra i conservador assistent del Museu de Ceret, Esteve Sabench, ha considerat “molt important” donar la paraula a artistes “francesos, nord catalans i catalans” per “expressar tot el que l’art pot dir” sobre els fets de l’1 d’octubre.

ELS ULTRES ESPANYOLISTES AGREDEIXEN DOS JOVES A SANTA MARIA D'OLÓ

Un grup d’una vintena d’ultres ha causat incidents anit a Santa Maria d’Oló (Moianès) quan ha irromput al poble per a arrencar llaços grocs i cartells de l’ANC que hi havia penjats als carrers. Segons el testimoni de veïns que van presenciar els fets, aquests individus van actuar de manera provocadora també envers la gent que s’aplegava a aquella hora, als volts de la una, en alguns bars. Hi va haver empentes, fins que els ultres van agredir amb cops de puny dos joves de Santa Maria, que van haver de ser atesos a urgències. Un d’ells va haver de ser-hi traslladat en ambulància.

El batlle, Enric Güell, ha explicat a VilaWeb que avui a migdia ha anat a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a presentar una denúncia contra aquests individus, que en una altra ocasió ja van visitar el poble per a arrencar-hi llaços grocs i despenjar-hi estelades.

ESPANYA NO DECIDIRÀ QUI ÉS PRESIDENT D'ÒMNIUM: CUIXART REPRESENTA AVUI LA LLIBERTAT, RAS I CURT

"Espanya no decidirà qui és el president d’Òmnium "
«Jordi Cuixart representa avui la llibertat, ras i curt»

Per: Vicent Partal

Avui, els socis d’Òmnium votaran en una assemblea que comença a les deu del matí si Jordi Cuixart revalida com a president de l’entitat. No crec que hi haja cap mena de dubte que serà reelegit president. I ho serà per la seua més que demostrada vàlua personal però també pel símbol que representa: no serà en cap cas Espanya qui decidirà qui presideix Òmnium Cultural. Ni l’organització ni el conjunt del país no ho poden tolerar.

Jordi Cuixart representa avui la llibertat, ras i curt. La llibertat agredida i coartada. Cuixart representa la força i la decisió al servei del conjunt dels ciutadans. Cuixart representa la dignitat. Cuixart representa la voluntat d’obrir-se a tota la societat i compartir totes les lluites. Cuixart és el símbol de la injustícia que pateixen els presos polítics i els exiliats. Però, sobretot, Cuixart és la persona que els socis varen triar en el seu moment per a dirigir l’entitat i tancar-lo a la presó no pot alterar ni alterarà, de cap manera, la voluntat de la gent.

L'ESTAT PROHIBEIX GAIREBÉ LA MEITAT DE LES CONSULTES POPULARS

A l’Estat no li fan gaire gràcia les consultes populars. Ho demostra l’estadística dels darrers 33 anys. D’un total de 169 consultes populars sol·licitades des de 1985, n’ha autoritzat 55 (dues només en part i una obligada pel Tribunal Suprem), n’ha prohibit 76 i la resta han estat arxivades o desistides per part dels impulsors.

En l’informe del govern espanyol lliurat al senador d’EH Bildu Jon Iñarritu, al que ha tingut accès El Món, no s’especifiquen les causes de la prohibició però sí l’afer sobre el que es volia consultar. La conclusió és que no hi ha un criteri clar per basar l’autorització o no de la consulta.

Així en algunes peticions sobre canvis urbanístics o festes locals, s’autoritzen i en altres no sense que hi hagi diferències substancials entre una decisió o una altra. Sense comptar, per descomptat, la sol·licititud política de la consulta sobiranista del 9-N o el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre.

CUIXART, PRESIDENT D'ÒMNIUM, VUIT MESOS A LA PRESÓ: " ÉS UN JUDICI IMAGINARI, PLE D'INTENCIONS "

“El diàleg requereix temps i generositat”
Des de Soto del Real, Cuixart continuarà al capdavant de la principal entitat cultural catalana, amb 120.000 socis: “La cultura ens brinda una oportunitat única per avançar en la construcció d’una societat més justa i lliure” (Emilia Gutiérrez)


Isabel Garcia Pagan, Barcelona


Jordi Cuixart fa vuit mesos que és a la presó de Soto del Real acusat de rebel·lió. Tanmateix, avui serà reelegit president d’Òmnium. Compta amb Marcel Mauri com a referent de l’entitat a l’exterior. Ha respost per escrit a les preguntes de La Vanguardia.

Com es pot recosir la societat catalana?

És una tasca individual i col·lectiva i en els dos casos demana molta empatia i voluntat de compartir, sense apriorismes de cap mena. Des d’Òmnium ens interessa molt més sumar que caure en el terreny dels retrets.

Òmnium manté contactes amb els comuns i el PSC...

Òmnium té l’obligació de parlar amb tots els demòcrates sempre que rebutgin la violència. Els comuns no són cap apèndix, són una part molt important del sobiranisme, com el PSC ho és del catalanisme. Som fidels als valors republicans per així tenir ben present la importància de preservar els grans consensos de ­país, com el model d’escola catalana, l’ús de la llengua, etcètera…, acords en què el PSC té un paper cabdal.

EL PARTIT D'ESPANYA EN PANTALLA GEGANT A BARCELONA: OVACIÓ A ALBIOL, " RECORDS" PER A PUIGDEMONT I SIGNATURES CONTRA EL CATALÀ

"L’ovació a Albiol, el record per Puigdemont i la ‘firmita’ contra el català: així s’ha viscut el partit d’Espanya a Barcelona"
Crònica de l'ambient al camp de l'Àliga en el debut de la selecció espanyola al Mundial, que s'ha pogut veure en una 'pantalla gegant'

 

 Roger Graells Font

 

Són les set del vespre. Enfilem l’Avinguda Tibidabo. Un afeccionat a la selecció espanyola camina davant amb la samarreta de Sergio Ramos. A banda i banda, als balcons, s’hi veuen algunes banderes d’Espanya. També estelades, pancartes per l’alliberament dels presos polítics i llaços grocs. Hi ha poc ambient i per un instant sembla que la convocatòria per a veure el debut d’Espanya al Mundial de futbol de Rússia pot fer figa. A mesura que s’escurça la distància amb el camp de l’Àliga, però, la sensació es dilueix alhora que el vermell aflora a la plaça Alfonso Comín. Una moto passa a tota velocitat amb una bandera enorme i un home brama Viva España.

Control de seguretat. Revisen motxilles. Majoria absoluta d’adolescents i joves amb ganes de fer una birra i veure el futbol. L’ambient és animat i festiu. Només l’individu que amaneix la prèvia amb unes notes musicals se surt del to i esperona la grada. ‘Soy un charnego, mi padre es de Cádiz y mi madre de Barcelona!’ Ho diu com un mèrit. La gent que comença a omplir la grada aplaudeix. ‘Barcelona es nuestra ciudad y es España’. Entonen Barcelona tiene poder de Peret i no pot faltar el toc folklòric amb el Que viva España de Manolo Escobar.

LES JOVENTUTS SOCIALISTES DEMOSTREN QUE NO ES POT ANIMAR LA SELECCIÓ ESPANYOLA EN CATALÀ

Les joventuts del Partit dels Socialistes de Catalunya, la JSC, han demostrat que si es vol animar a la selecció espanyola de futbol, la Roja, que ahir va debutar al Mundial de Rússia contra Portugal, s'ha de fer en castellà. Si més no, així es desprèn després d'observar el vídeo que han penjat a les xarxes socials, monolingüe.

Els joves socialistes catalans van amb la Roja i així ho volen demostrar a través de les xarxes. És per això que han publicat un vídeo on es pot veure un dels seus membres, concretament el Secretari d'Organització de la JSC, Ot García, parlant amb només castellà. Fins i tot el text de la piulada també és únicament en la llengua de la pàtria espanyola i hi afegeixen la bandera i tot. García interpel·la als jugadors directament amb un missatge patriòtic i nacionalista espanyol: "os pedimos que traigais otra estrella para nuestro corazón". De fons sona una música trepidant i vibrant.

El jove, a més, vesteix la samarreta de la selecció, però no és l'equipació oficial. El precoç socialista llueix una samarreta republicana. Això sí, si mai Espanya esdevé una República, s'haurà de defensar en castellà, està clar. És possible, però, que arran d'aquesta notícia, aviat hi aparegui algun missatge en català, però ja serà tard.

Informa:DIRECTE.CAT (16-6-2018)

PUIGDEMONT, A CIUDADANOS: " SOU PROFESSIONALS DE L'ODI "

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha acusat Ciutadans de ser "un perill per la llibertat i la democràcia" i els ha acusat de ser "professionals de l'odi". Així ho ha denunciat Puigdemont a través d'una piulada on ha recordat que el líder de Cs, Albert Rivera, va assenyalar diversos professors acusats de presumpte adoctrinament a Sant Andreu de la Barca. Ho ha fet després que s'hagi arxivat la causa contra els vuit mestres de la Seu d'Urgell que estaven acusats d'incitació a l'odi​. "Ni es disculparan ni rectificaran", ha lamentat Puigdemont.

"Són professionals de l'odi: assenyalen, vilipendien i persegueixen innocents", ha denunciat el president des de Berlín, tot afegint que "parlen de 'recuperar la convivència' mentre atien el fantasma d'un 'conflicte civil'".

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-6-2018)

VILABRAREIX COM GIRONA REFUSA LA PRESÈNCIA DE FELIPE VI: " NO OBLIDEM ELS QUI ENS PIQUEN, ENS EMPRESONEN O ENS FAN MARXAR DEL PAÍS "

El batlle de Vilablareix (Gironès), David Mascort, ha expressat avui el rebuig a la visita al municipi el 28 de juny vinent del rei espanyol Felipe VI per a assistir al sopar de la gala de la Fundació Princesa de Girona, que es farà al Mas Marroch dels germans Roca.

L’endemà, 29 de juny, els actes es traslladaran a l’Hotel Camiral de Caldes de Malavella. Un canvi d’emplaçament que es deu al fet que l’Ajuntament de Girona es negués a cedir l’Auditori, com a expressió de protesta pel paper que va tenir Felipe VI atiant la repressió amb el seu discurs del 3 d’octubre.

És per aquest mateix motiu que el batlle de Vilablareix refusa la visita del Borbó. ‘No podem acceptar de cap manera que una entitat que representa els qui ens piquen, ens empresonen o ens fan marxar del país vingui a muntar festetes a Vilablareix. No oblidem!’

Informa:VILAWEB.CAT (15-6-2018)

Subcategories

QUÈ LI PASSA A ARRIMADAS ?

 

Què li passa, a Arrimadas?


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Voleu dir que quan parla de la famosa i inexistent fractura social el que busca no és provocar-la?

Què li passa, a la líder de Ciutadans? Què li passa, que té aquest to tan dur i tan contundent, i que res li sembla bé? S’hi han fixat? Darrerament (darrerament poden ser molts mesos, és clar), la líder de l’oposició fa una frase lapidària cada cop que obre la boca. No li agrada res. A Inés Arrimadas (i qui diu Inés Arrimadas vol dir Carrizosa o Espejo) li molesta tot. O pràcticament tot. No li agrada el president de la Generalitat que tenim, no li agrada el que diu Torra, no li agrada el que d’ell troba a l’hemeroteca, no li agrada el Consell Executiu que ha nomenat, no vol ambaixades, no li agrada que hi hagi llaços grocs a l’hemicicle, troba que els catalans votem malament, no li agrada tampoc la llei electoral i, suposo, no li agrada que ara Pedro Sánchez sigui el president del govern espanyol.

No li agrada, és clar, perquè la seva arribada a la presidència espanyola l’han facilitat també els independentistes, i no li agrada que ara el president Torra i el president Sánchez hagin quedat per veure’s. No li agrada la programació de Catalunya Ràdio ni de TV3 i, suposo, ara no li deu agradar que la setmana vinent Torra es vegi també amb Colau. No li agrada que hi hagi estelades als balcons de les cases de Catalunya, ni que n’hi hagi als ajuntaments, i ara tampoc li agrada que Batet parli de reformar la Constitució. Caram, Inés, quin patir, no? Aquesta setmana fins i tot el líder del PP, Xavier García, ha dit que anirà a Palau a veure Torra, i Iceta ha dit que, tot i que no li agrada la pancarta que hi ha a la façana en favor dels presos polítics, això no li impedirà “obrir el diàleg amb Torra”. Arrimadas no, diu que no hi anirà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07703659