EL GOVERN ARRENCA EL CURS PENDENT DEL FULL DE RUTA I ELS COMPTES

“El president busca un acte de confiança política per posar el comptador a zero amb la CUP”. Així resumeixen fonts de Presidència l’actitud amb què afronta Carles Puigdemont la qüestió de confiança del 28 de setembre, en què mesurarà la fortalesa de la majoria parlamentària independentista al Parlament. En la línia del que ha expressat la portaveu del Govern, Neus Munté, al llarg de l’estiu, Puigdemont no vol que l’esquerra anticapitalista posi “condicions” sinó un compromís d’estabilitat parlamentària que inclogui també els pressupostos del 2017.

Precisament avui el Govern torna de vacances amb l’habitual reunió dels consellers de dimarts al matí, que ha de revisar el full de ruta independentista pendent. Sobre la reunió planarà l’actualitat política que ha bullit aquests mesos -la qüestió de confiança, els pressupostos i el referèndum unilateral d’independència (RUI)-. Segons les fonts consultades, l’executiu no abordarà específicament el rumb polític a seguir a partir d’ara sinó que són el vicepresident, Oriol Junqueras, i el mateix Puigdemont, que mantenen un contacte permanent sobre com afrontar la cita del 28 de setembre, els que ho han de consensuar. No hi ha diferències -segons els consultats- entre Junqueras i Puigdemont sobre la qüestió de confiança ni tampoc, tal com ja han dit públicament, en el fet que la CUP s’ha de comprometre en l’aprovació dels comptes. Abans de la reunió entre Puigdemont i l’esquerra anticapitalista, el president i Junqueras es trobaran per acabar de tancar tots els serrells. Una trobada que no es produirà avui, tot i que cada dimarts mantenen una trobada després del consell executiu, per qüestions d’agenda del president.

CATALUNYA, SENSE PRESSUPOSTOS: UNA DE CADA TRES MESURES CONTRA LA POBRESA, CANCELADES O ALENTIDES

Més beques menjador, transport més barat per als aturats i tornar a la renda mínima del 2010. Aquestes eren algunes de les propostes incloses al paquet de mesures del ple monogràfic sobre pobresa que va tenir lloc al Parlament el 9 de març, i que volia evitar el fiasco de la cita del 2014. Aquell any els acords a què es va arribar van ser minsos, tot i que l’aleshores consellera de benestar social, Neus Munté, va reivindicar que, com a mínim, s’havien complert en un 86%. Al ple d’emergència del 2016 els partits van conjurar-se perquè la situació no es repetís, encara que el nou pla d’emergència social quedava supeditat als pressupostos, que finalment no van aprovar-se, amb l’esmena a la totalitat de C’s, el PP, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP.

Ara, quasi sis mesos després d’aquell ple monogràfic, només s’estan aplicant en la seva totalitat el 30% de les mesures acordades amb les entitats socials. La no aprovació dels pressupostos ha endarrerit, minvat o aturat del tot 80 mesures, gairebé 1 de cada 3, segons es desprèn de l’última actualització del document de seguiment, que el Govern va penjar a la seva web a mitjans de juliol sense cap altra comunicació. Per al president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa, les mesures més preocupants i urgents, ara en perill, són bàsicament quatre: la renda mínima d’inserció, les ajudes al lloguer social, l’augment de places de residències i les beques menjador per als infants de zero a tres anys. “Detectem una frenada en aquests i altres punts, i això ens amoïna”, assenyala Illa.

MÉS DE LA MEITAT DE LES ESCOLES CATALANES FAN ASSIGNATURES EN ANGLÈS

Alguns territoris veuen en el pla de trilingüisme un intent de reduir la presència de la llengua pròpia

L'acord firmat entre el Partit Popular (PP) i Ciutadans (C's) per facilitar la investidura de Mariano Rajoy ha fet ressuscitar el controvertidíssim pla de trilingüisme de l'anterior govern balear, que va ser tombat per la justícia i enterrat definitivament pel nou executiu d'esquerres. El tractament integrat de llengües (TIL) liquidava el decret de mínims que hi havia en vigor a les Illes Balears i que obligava les escoles a fer almenys el 50% de les assignatures en català. Amb l'aprovació del TIL saltava pels aires el consens lingüístic a les Illes i la presència del català a l'ensenyament quedava reduïda a un terç, la mateixa proporció que castellà i anglès.

La mesura de l'aleshores president José Ramón Bauzá va provocar una reacció inèdita a les Balears, tradicionalment poc combatives. Els mestres van engegar una vaga indefinida que es va allargar durant les tres primeres setmanes del curs 2013/14 i Palma va ser el marc d'una històrica manifestació que va aplegar 100.000 persones amb samarretes verdes en defensa de la llengua pròpia.

Però, més enllà de la resposta ciutadana en defensa del català a l'escola, el pla trilingüe va posar de manifest les enormes complicacions pedagògiques de posar en marxa un programa dissenyat, en teoria, per millorar les habilitats dels estudiants en llengua anglesa. En primer lloc, per falta de mestres prou preparats per impartir assignatures en anglès. Molts centres no tenien prou personal qualificat per omplir un terç de les hores lectives en llengua estrangera i, tot i les al·legacions al Departament d'Educació, van rebre pressions per aplicar la regla dels terços fos com fos.

GORDON BROWN PROPOSA ARA UN ESTATUS DE SEMIINDEPENDÈNCIA PER A ESCÒCIA

L’ex-ministre laborista Gordon Brown, que va encapçalar la campanya del no al referèndum escocès, va sorprendre ahir amb una proposta ‘d’autogovern efectiu per a Escòcia’ que eixamplaria fins al límit les competències del govern i el parlament escocesos. Aquesta reforma convertiria Escòcia en un país semiindependent, amb responsabilitats exclusives en la majoria de matèries i presència internacional pròpia.

Brown ho ha explicat en una conferència a l’Edinburgh Book Festival, on ha dit que, després del Brexit, Escòcia necessitava ampliar les seves competències de manera dràstica, en camps com ara treball, medi, agricultura o pesca i també en política estrangera. Brown ha suggerit que Escòcia tingués representació directa en organismes internacionals i que pogués tenir relacions diplomàtiques amb estats, especialment per defensar aquells interessos i matèries sobre les quals tingués competències. Brown considera, sobretot, que aquelles matèries que fins ara eren competència de Brussel·les haurien de ser retornades a Edimburg i no a Londres.

Brown ha fet servir el terme ‘co-decisió’ per definir allò que ha dit que seria un model federal avançat per al Regne Unit que apareixeria després de fer-se efectiu el Brexit. Tot afirmant que la independència és avui encara més difícil que el 2014, perquè no solament fragmentaria l’estat sinó també el mercat, Brown reclama ara un canvi constitucional. Aquest canvi hauria de definir, per exemple, moneda, defensa, pensions i seguretat com a responsabilitats exclusives de la Gran Bretanya mentre que tot allò que no fos responsabilitat de la Gran Bretanya passaria a ser responsabilitat exclusiva d’Escòcia, que no tindria límits per a gestionar-la, ni tan sols la representació internacional.

CONTINUA EL SAINET ESPANYOL: SÁNCHEZ CONFIRMA EL NO A RAJOY, QUE TAMPOC NO SERÀ INVESTIT AQUESTA SETMANA

El president en funcions de l’estat espanyol, Mariano Rajoy, es troba abocat a una investidura fallida el 31 d’agost vinent. Rajoy s’ha reunit aquest migdia amb el dirigent del PSOE, Pedro Sánchez, per aconseguir-ne l’abstenció, però aquest li ha recordat que el seu no era inamovible. Ha estat una trobada ‘perfectament prescindible’, segons el socialista. Tanmateix, Sánchez ha descartat de presentar-se d’alternativa si Rajoy fracassava definitivament.

‘Rajoy no solament té un problema d’aritmètica, té un problema de credibilitat i polítiques’, ha dit Sánchez per argumentar per què els 85 diputats del PSOE dirien que no a la investidura de Rajoy: ‘Perquè no té la nostra confiança, pels usos i abusos de les institucions, perquè el president d’un partit imputat que avergonyeix tots els espanyols no pot emprendre les reformes que necessita el nostre país, i perquè després de l’acord amb el senyor Rivera, perpetua les polítiques lesives d’aquests últims quatre anys.’

El dirigent socialista ha traslladat la responsabilitat a Rajoy i s’ha espolsat les crítiques que li dirigien el PP i Ciutadans: ‘Si som davant d’una derrota anunciada, és responsabilitat exclusiva de Rajoy’, ha dit Sánchez, que creu que li pertoca a Rajoy de saber articular una majoria.

ELS GIHADISTES PARLEN CASTELLÀ I "APUNTEN" A ESPANYA

Responsables de la lluita antiterrorista alerten d'un “increment d'al·lusions al nostre país” en textos, vídeos, infografies i propagandes recents llançats per l'Estat Islàmic. Els gihadistes escriuen en castellà, fins i tot analitzen resultats electorals, i li donen un protagonisme a Espanya que “incrementa la possibilitat d'una acció d'un terrorista autònom al nostre territori”. Aglomeracions de persones i determinats col·lectius, com policies, cristians, jueus i homosexuals, estan entre els seus objectius.
“[...] a qualsevol lloc que considereu un objectiu vàlid per castigar els espanyols criminals... per qualsevol mitjà disponible”, deia un comunicat emès en àrab el passat 18 de juliol per la Wafa Media Foundation, afí a l'Estat Islàmic. Després d'una breu referència històrica, el portaveu s'adreça als habitants del Magrib (el Marroc, Tunísia, Mauritània i Líbia) i els insta a atacar contra individus de nacionalitat espanyola.
La nova estratègia passa per Líbia

FINS I TOT EL PSC CARREGA CONTRA EL PACTE DEL PP I CIUDADANOS SOBRE EL CATALÀ

Els socialistes consideren que el redactat de l'acord presentat diumenge no té res a veure amb el que va subscriure el PSOE amb el partit d'Albert Rivera en la fallida investidura del març. "El nostre pacte amb el model educatiu era molt diferent a aquest", ha dit Assumpta Escarp, secretària d'organització del PSC, en acabar la reunió de l'executiva del partit.

La diferència rau, ha afegit, en què en l'acord de fa mesos es respectaven les competències en educació de la Generalitat, fet que ara no succeeix. "L'ensenyament a Catalunya es regeix per una Llei d'educació que va aprovar el Parlament, és una competència de la Generalitat que ara no es respecta", ha dit Escarp.

D'altra banda, el PSC ha insistit en la postura ja coneguda del socialisme espanyol en relació a la investidura: no permetran ni amb el seu vot favorable ni amb l'abstenció que Mariano Rajoy surti triat president. I quan fracassi la investidura s'obrirà un altre escenari que caldrà explorar i que preveu tres possibilitats, segons va explicar Miquel Iceta en una entrevista a EL País el 16 d'agost: un candidat del PP diferent a Rajoy, un independent o un candidat d'un altre partit. "Qui ha estat el problema no pot ser la solució", ha insistit Escarp per raonar el vot contrari dels socialistes a Rajoy, al mateix temps que ha criticat també que el pacte amb Ciutadans no deroga la reforma laboral ni preveu una reforma fiscal ni una reforma constitucional.

Informa.ELPAIS.CAT (28-8-2016)

N.de la R.

Cal reconèixer que si una cosa separa el PSC del PP és la defensa de la immersió lingüística a les escoles de Catalunya. I celebrem que es mantingui en aquesta posició en plena deriva del partit cap a l'espanyolisme. A cadascú el que sigui seu i als socialistes, naturalment, també.

LA VERITABLE CARA DE CIUDADANOS: " QUIEN QUIERA APRENDER CATALÁN QUE VAYA A UNA ACADEMIA Y SE LO PAGUE "

El president en funcions Mariano Rajoy i el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, acaben de firmar un pacte d'investidura que es podria definir com anticatalà. Entre altres coses, s'ha pactat acabar amb la immersió lingüística catalana o el corredor del mediterrani perd pes davant l'atlàntic. Però la visió de bilingüisme o trilingüisme de Ciudadanos amaga una altra realitat: l'odi cap al català i les ganes d'exterminar-lo. Si no, escolteu les paraules d'aquest individu en una paradeta de Ciudadanos a Rubí.

Al vídeo, pescat pel Centre Català de Negocis i publicat al seu Facebook, s'hi pot veure un membre de Ciudadanos en una paradeta a Rubí fent proselitisme de la formació taronja. Llavors, és quan apareix una càmera de Rubi TV i l'home s'infla com un paó reial i treu pit. Amb una dicció poc perfecte i amb entrebancs entre paraules, el militant de Ciudadanos afirma que "quien quiera aprender catalán que vaya a una academia y se lo pague" ja que, segons aquest individu, "esto es el futuro". També explica que "Ciudadanos de Rubí quiere mejorar la vida de la gente y hay que pasar del Tricentenario y lo de la lengua".

Informa:DIRECTE.CAT (28-8-2016)

MUNTÉ: " EXIGIM AL PP I CIUDADANOS QUE TREGUIN LES MANS DELS NOSTRE SISTEMA EDUCATIU "

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha carregat aquest dilluns contra el pacte PP-C’s per a la investidura de Mariano Rajoy i els ha exigit que "treguin les mans del sistema educatiu" perquè "no es canviarà ni una coma". En una entrevista a TV3, Munté ha recordat que no és la primera vegada que C’s amenaça la immersió lingüística i ha acusat el partit d’Albert Rivera de "canviar de principis segons com bufa el vent" però mantenir-se "fidel al seu principi fundacional de carregar-se la immersió".

"Estem molt tranquils perquè estem emparats en la LEC, en l'Estatut i tenim un consens social molt ampli al voltant de la immersió lingüística", ha dit Munté, que assegura que amb aquest tema tant PP com C's fan "absoluta demagògia".

La també vicepresidenta del Partit Demòcrata Català (PDC) ha insistit que els vuit diputats del PDC al Congrés votaran un "no" com una "casa de pagès" a la investidura de Mariano Rajoy i veu "impensable que ni tan sols puguin abstenir-se".

D'altra banda, Neus Munté ha deixat la porta oberta a deixar per la setmana que ve la trobada amb la CUP per abordar la qüestió de confiança del 28 de setembre. "Serà aquesta setmana o la que ve", s'ha limitat a dir. Munté ha advertit a la CUP que "no hi ha motius per no tenir confiança en el Govern i en el grup parlamentari de Junts pel Sí" sobre el compliment del mandat del 27-S i ha recordat que si s'ha arribat a la qüestió de confiança "és perquè la CUP no va respectar els acords subscrits amb JxSí" i per això ara "cal revalidar la confiança".

La portaveu del Govern també ha avançat que també hi haurà contactes amb la resta de grups parlamentaris però ha deixat clar que el Govern no renunciarà al full de ruta ni a l'objectiu de la independència. "Estem oberts a parlar amb tothom per ampliar la majoria social", ha assegurat tot afegint que "la voluntat tampoc és allargar terminis per incorporar més gent".

Sobre el RUI, Munté s'ha mostrat disposada a parlar-ne i ha dit que és "conscient" que "el full de ruta pot necessitar en algun moment un reforçament i nous elements".Per la seva part, Arrimadas justifica suprimir la immersió «perquè incorporar l'anglès no pot ser un problema».

Informa:NACIODIGITAL.CAT (28-8-2016)

MUNTÉ OBRE LA PORTA A CONVOCAR LA REUNIÓ AMB LA CUP LA SETMANA QUE VE PER ABORDAR LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la CUP s'han de reunir en els propers dies per abordar la qüestió de confiança del proper 28 de setembre i els pressupostos. Ara bé, si la diputada de la CUP Anna Gabriel va anunciar dies enrere que la trobada seria la darrera setmana d'agost, la portaveu i consellera de la Presidència, Neus Munté, ha obert aquest dilluns la porta a que sigui "la setmana que ve". De fet, ha assegurat que no podia concretar-ne encara la data exacte. "Serà aquesta setmana o la que ve", s'ha limitat a dir.

En una entrevista a TV3, recollida per l'ACN, Munté ha advertit a la CUP que "no hi ha motius per no tenir confiança en el Govern i en el grup parlamentari de Junts pel Sí" sobre el compliment del mandat del 27-S i ha recordat que si s'ha arribat a la qüestió de confiança "és perquè la CUP no va respectar els acords subscrits amb JxSí" i per això ara "cal revalidar la confiança".

La portaveu del Govern també ha avançat que també hi haurà contactes amb la resta de grups parlamentaris però ha deixat clar que el Govern no renunciarà al full de ruta ni a l'objectiu de la independència. "Estem oberts a parlar amb tothom per ampliar la majoria social", ha assegurat tot afegint que "la voluntat tampoc és allargar terminis per incorporar més gent".

ELS " COMUNS" CONVOQUEN UN ACTE PER A LA DIADA DE L'ONZE DE SETEMBRE A SNT BOI

Enmig de la pluralitat d'opinions exhibida pels 'comuns' a l'hora d'afrontar la pròxima Diada, Podem Catalunya ha fet una crida a participar en un acte a Sant Boi que els 'comuns' celebraran l'Onze de Setembre. En una missiva enviada als cercles del partit, Albano Dante Fachin fa una crida a participar en el "40è aniversari de la gran reivindicació històrica de la Diada a Sant Boi de Llobregat" de l'any 1976, que, sota el lema 'Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia' va "unir tot un poble treballador".

L'acte se celebrarà durant el matí de l'11 de setembre i hi assistiran altres formacions afins i participants en la celebració de la primera Diada no clandestina després del franquisme de la mà de l' Assemblea de Catalunya. Segons Fachin, en aquell acte el catalanisme popular va demostrar ser un " element superador de velles estructures".

Segons la carta enviada pel líder del partit, l'acte està plantejat en clau històrica i festiva. La voluntat del partit lila és defensar en la Diada "el dret a decidir" des d'un perfil "plurinacional, multicutlural, internacionalista i de defensa dels serveis públics". Recorda, a més, que el marc d'aquesta Diada està marcat "per la debilitat dels governs" tant a Espanya com a Catalunya i lamenta "l'intent de monopolització" de la celebració a favor del full de ruta del Govern català.

Fachin assegura que s'ha generat "una polèmica estèril" al voltant de l'assistència a la manifestació convocada per l'ANC i Òmnium. Amb tot, considera que hi ha "reflexions importants" que comparteix "amb una gran part" de la societat que es reivindicarà en aquestes manifestacions. Això sí, deixa clar, de nou, que no comparteix "els diversos i canviants fulls de ruta del Govern de JxSí, així com tampoc la idea de desconnexió com a solució als reptes que enfronta la societat catalana".

Informa:ARA.CAT (28-8-2016)

EL PACTE ENTRE EL PP I CIUDADANOS ENCARA BUNQUERITZA MÉS LA DRETA JUDICIAL

Una de les reformes incloses en l’acord entre el Partit Popular i Ciutadans per a la investidura afecta la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ). La majoria dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), serien elegits pels mateixos jutges i no, com ara, per un acord de les forces parlamentàries. El partit d’Albert Rivera ha subratllat aquest aspecte perquè ha estat una proposta de la formació taronja, acceptada pels de Mariano Rajoy. Però, en realitat, de tirar endavant la reforma de Rivera, el resultat seria el triomf dels sectors més conservadors de la magistratura, en línia amb el que el PP en el fons sempre ha propugnat.

Una batalla de dècades pel poder

La composició del CGPJ ha estat un camp de batalla polític de primer ordre des dels inicis de la transició. La Constitució, en el seu article 122, estableix que el Consell està format pel president del Tribunal Suprem i vint vocals, vuit elegits pel parlament espanyol per majoria qualificada de tres cinquenes parts (quatre pel Congrés i quatre pel Senat) d’entre juristes reconeguts, i dotze entre jutges i magistrats elegits de la forma que estableixi una llei orgànica. Això ha convertit el text de la llei orgànica en una gran pugna entre els partits.

Mentre que les forces progressistes han defensat sempre, forçant l’esperit del text constitucional però no la seva literalitat, que les Corts havien d’elegir els dotze vocals en joc, la dreta ha propugnat que fossin els jutges els qui elegissin el seu govern.

LA NOVA CARA VISIBLE DE L'EXÈRCIT ESPANYOL A CATALUNYA

El nom del tinent general Ricardo Álvarez-Espejo està sobre la taula de Mariano Rajoy com a nou Cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD, per les seves sigles en espanyol), que prendrà la decisió de rellevar l’almirall general Fernando García Sánchez en cas que aconsegueixi ser escollit nou president del govern espanyol en el debat d’investidura previst per a aquesta setmana, segons avança avui El Confidencial Digital.

Álvarez-Espejo, madrileny i de 62 anys, és la cara visible dels militars espanyols a Catalunya des d’octubre del 2013 des del seu càrrec d’Inspector General de l’Exèrcit a Terra. En aquests tres anys que ha exercit el càrrec a Catalunya se l’ha pogut veure en tot tipus d’actes institucionals, com ara les preses de possessió de l’alcaldessa Ada Colau, al juny del 2015 i del president Carles

Al llarg d’aquests anys, Álvarez-Espejo ha desenvolupat sense entrebancs el seu paper de representant de les forces armades espanyoles a Catalunya en un ambient de creixement de l’independentisme i de rebuig a la presència militar en terres catalanes, amb episodis notoris com la celebració del Saló de l’Ensenyament, quan Ada Colau va fer notar als militars presents a la mostra que no eren ben rebuts. En tot cas, Álvarez-Espejo ha evitat mostrar en cap moment la seva opinió sobre la situació política a Catalunya en general i sobre el procés sobiranista en particular.

EL CATALÀ ÉS LA LLENGUA DE CATALUNYA, SENYORS REYES I RUFIÁN

"El català, llengua de Catalunya"
 Bet Sáez -
Perquè quedi clar d’una punyetera vegada, senyors Reyes i Rufián. Les qüestions de la república catalana s’han de debatre, no girar cua, marxar i imposar condicions sense diàleg com han fet en el debat sobre la llengua a Prada del Conflent.

Què passa amb els drets dels catalanoparlants?

Doncs aquesta és la qüestió a debatre, justament. Si els representants de Súmate tenien assumit que castellà i català serien cooficials a Catalunya, mal fet. O algú els ha enganyat, perquè aquesta qüestió, qüestió clau, s’haurà de debatre perquè també han d’existir els drets dels catalanoparlants.

I és que la qüestió és molt senzilla:

Els catalanoparlants no podem viure en català les 24 hores del dia. A menys que ens aïllem, en un moment o un altre haurem d’utilitzar una llengua estrangera. No només una llengua estrangera; una llengua d’imposició. I els senyors de Súmate, amb tot el que s’ha arribat a parlar, ho saben de sobres, que el castellà és llengua d’imposició.
Els castellanoparlants poden fer vida les 24 hores del dia, set dies a la setmana, mes rere mes, fins a arribar a castellanoparlants que fa seixanta anys que viuen a Catalunya i mai han parlat en català. Aquesta és la famosa discriminació de la qual parlen tant el PP com Ciudadanos. Just al revés del que diuen.

CATALUNYA DEL NORD SERÀ PRESENT A LA DIADA A SALT I A BARCELONA

Com cada any, La territorial nord-catalana de l’ANC (Catalunya Nord per la independència) convida als nord-catalans a participar a la manifestació que, organitza l’ANC per la Diada de l’Onze de setembre. En un comunicat, ens van anunciar fa uns dies que : ‘Enguany la manifestació és descentralitzada. Des de ‘Catalunya Nord per la independència’ hem decidit participar als actes de Salt.’

Com els anys passats el Casal Jaume Primer de Perpinyà organitza els autocars, el cost serà de 10 €uros/persona.
Comunicarem els horaris i el programa detallat tan bon punt podem.
Els autocars sortiran de Perpinyà el matí, participarem a actes (a concretar) i tornarem una vegada, la manifestació serà acabada.’

Si no ho haveu fet ,podeu apuntar-vos omplint un document que trobareu aquí. Recordeu que, teniu d’omplir el document individualment, encara que aneu en grup.

Per altre costat, el Casal ens ha dit que : ‘A començaments de setembre us contactarem per a confirmar les inscripcions i informar-vos de l’organització del viatge i els actes previstos’.

NDLR: també uns quants de CN aniran fer acte de presència a Barcelona al ‘Tram Països catalans’ on no podem ser absents de l’acte oficial a barcelona (ajuntant-se en cotxes particulars o per separats)

Informa:VILAWEB.CAT (28-8-2016)

LES POLÍTIQUES REGRESSIVES I D'ODI DEL PP CAP EL CATALÀ HAN TINGUT IMPACTES A LES ILLES

El 2011 el govern del PP a les Illes, encapçalat per José Ramón Bauzà, va eliminar la Direcció General de Política Lingüística: l’òrgan que vetllava per la normalització del català. Bauzà va justificar-ne la supressió per la ‘falta de liquiditat’ durant la crisi econòmica. De mica en mica, el nou govern de les Illes –Partit Socialista de les Illes Balears, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca– ha recuperat la llengua catalana de l’ostracisme institucional. Una de les primeres decisions que va prendre la presidenta, Francina Armengol, va ser ressuscitar la Direcció General de Política Lingüística i nomenar-ne directora Marta Fuxà Vidal (Menorca, 1975). Vilaweb parla amb ella sobre ‘l’herència nefasta’ del PP i les mesures de l’executiu per superar ‘la desigualtat’ entre el català i l’espanyol.

—Vostè ha parlat de terra de cremada per referir-se a la política lingüística del govern anterior del PP. Pot explicar amb què es va trobar quan va ser nomenada?
—A la legislatura anterior el Partit Popular va desmantellar l’estructura de la Direcció General de Política Lingüística, però això no és tot. Durant aquells quatre anys es van aplicar mesures que, en comptes de fomentar l’ús del català, l’atacaven de manera violenta i directa. Especialment als àmbits en què la llengua havia assolit un cert grau de normalitat, com és ara l’ensenyament i l’administració. Per exemple, el 2012 es va reformar la llei de funció pública amb el propòsit d’eliminar el català com a requisit per a accedir a l’administració. A l’educació es va voler engegar el famós TIL (Tractament Integrat de Llengües). Aquell projecte, encara que ho disfressessin de plurilingüisme, tenia la voluntat d’apartar el català del sistema educatiu.

OLESA DE MONTSERRAT REVIURÀ ELS FETS DEL 1714 AMB LA FESTA DELS MIQUELETS

Els Miquelets d'Olesa de Montserrat rememoraran, els propers dies 2, 3 i 4 de setembre, els fets de 1714. Aquest esdeveniment de recreació històrica permet recordar algunes de les batalles i celebracions que protagonitzaren els Miquelets amb l'objectiu de frenar la invasió castellana de Felip IV l'estiu del setge a la ciutat de Barcelona.

Al llarg dels 3 dies que durà la festa, tindran lloc prop de 40 activitats gratuïtes i més de 200 recreacions. Alhora, també s'inaugurarà l'exposició que porta per títol "Temps de pólvora. Patrimoni civil i militar d'època medieval".

A Olesa de Montserrat prop de 6.000 soldats de l'exèrcit de l'interior del Principat català treballaren per poder acabar amb el setge però, malgrat els esforços, no ho van aconseguir.

Els promotors asseguren que aquesta festa "defuig de tòpics i folklorismes i s'arrela a l'estudi científic per esdevenir un monument efímer a la memòria històrica en un acte festiu i reivindicatiu".

Aquesta celebració se celebra a Olesa de Montserrat des de l'any 2014, quan va ser declarada festa oficial de l'associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Alhora, l'any passat l'esdeveniment també va ser proclamat festa d'interès local.

Informa:RACOCATALA.CAT( 25-8-2016)

TROBEN 232 PLAQUES FRANQUISTES AL DISTRICTE DE NOU BARRIS DE BARCELONA

Un grup de 6 persones ha treballat aquest passat mes de juliol al districte de Nous Barris de Barcelona per identificar les diferents plaques franquistes que encara hi ha a les façanes d'edificis d'aquesta zona barcelonina. S'han trobat 232 plaques, la majoria de l'Instituto Nacional de Vivienda del règim. L'ajuntament ja ha explicat que enviarà una carta a les comunitat de propietaris per explicar-los la seva voluntat de retirar les plaques. El consistori ja ha avançat que es farà càrrec dels costos de treure-les.

"Les referències franquistes a l'espai públic són contràries a la democràcia, la lliberat i la solidaritat, i representen una infracció moral envers la memòria de les víctimes del feixisme", asseguren fonts del districte. En aquest sentit, afegeixen que volen garantir que "l'espai públic sigui un entorn de socialització i educació on es posin en valor les tradicions populars i democràtiques".

En aquest mateix districte, l'ajuntament ja ha retirat de l'espai públic la inscripció franquista que hi havia al monument del Grup Carlos Trias, nom del darrer cap provincial del Movimiento a Barcelona.

Informa:RACOCATALA.CAT (28-8-2016)

ESPANYA EN CRISI, HO SABREM APROFITAR ELS INDEPENDENTISTES ?

"Espanya en crisi, ho sabrem aprofitar els independentistes?"

Editorial de "DIRECTE.CAT"

Albert Rivera encara no sap que Espanya no paga traïdors, es creu que és el rei de la política espanyola i ignora que passarà a la història com l’autor del gran engany al poble espanyol, primer pactant una investidura impossible amb el PSOE i ara amb el PP, amb un sol objectiu: acabar amb la immersió lingüística, l’objectiu pel qual va néixer Ciudadanos.

Però, Rivera encara no sap que el seu pas per la política serà la història d’un fracàs. Perquè amb odi no es pot fer política i Rivera acabarà per fracassar i deixar Ciudadanos com un dels responsables de la victòria dels independentistes, victòria que suposarà que ell i els seus visquin millor que mai a la Catalunya independent.

Ara, davant el desgavell d’Espanya i dels seus polítics els independentistes catalans haurien de ser capaços de bastir un gran acord. Polítics i societat civil haurien de ser capaços d’aprofitar la situació espanyola d’unes noves eleccions, eleccions que tampoc garanteixen cap governabilitat, però que ens donen una gran oportunitat per guanyar la independència.

Les terceres eleccions a Espanya la retornen al bipartidisme i deixaran dues víctimes entre els partits espanyols: Ciudadanos de Rivera i Podemos de Pablo Iglesias. Suposaran la mort de qualsevol de les revolucions d’aquest dos partits i, per tant, el retorn a una Espanya immòbil davant una Catalunya que sense retorn busca la construcció d’un nou estat. Davant aquestes terceres eleccions espanyoles els independentistes tenen l’obligació de guanyar-les clarament a Catalunya i visualitzar que anem seriosament i no volem renunciar a la independència. Anem a Madrid a dir que ja en tenim prou i marxem d’una vegada d’un estat espanyol sense futur.

Informa:DIRECTE.CAT (29-8-2016)

 

A ESPANYA LI QUEDEN QUATRE DIES PER SUPERAR EL RÈCORD DE DIES SENSE GOVERN ACONSEGUIT PER L'IRAC

"A Espanya li queden quatre dies exactes per a superar el rècord de dies sense govern aconseguit per l’Irac"
«Ja veuran vostès com ‘ells’ intentaran fer veure encara que parlen d’un país normal, amb una situació assimilable a la de qualsevol democràcia europea, en què funciona la mecànica normal de la política europea»
 Vicent Partal
Dimarts, quan Mariano Rajoy perdrà la primera votació d’investidura, farà 245 dies que Espanya no té govern. No en faltaran sinó quatre perquè supere la xifra dels 249 dies que l’Irac va estar-se sense poder formar govern, després de les eleccions del 2010. La comparació pot semblar desagradable, però és ben explícita i significativa. Les dificultats per la formació d’un govern estable a l’Irac del 2010 se les pot imaginar tothom –i de fet eren tan grans que el govern pactat encara va tardar quaranta dies més a prendre’n possessió. Té alguna lògica que diumenge vinent Espanya supere l’Irac en la impossibilitat de formar govern?

Aparentment és clar que no en té cap. Això que passa a Espanya és, ho hauríem de dir un milió de vegades, insòlit. Tant que després de superar el rècord de l’Irac només li quedaran tres països a davant en què la formació de govern encara va ser més lenta. Si hi ha terceres eleccions per Nadal i, per tant, el govern espanyol arriba als 367 dies sense govern, aleshores també haurà superat Cambotja i no li quedaran sinó dos precedents per a batre. Qui vulga opinar que això és normal que ho faça, però una dada així posa en relleu contundentment com de podrida està la situació política a l’estat espanyol.

REYES: " FORCADELL NO S'HAURIA DE PRESENTAR A CAP TRIBUNAL ESPANYOL QUAN TINGUEM LA LLEI DE TRANSITORIETAT"

Eduardo Reyes (Còrdova, 1951) és diputat i un dels independents de la coalició de Junts pel Sí. Ebenista de professió, va fundar l'associació Súmate, i n'ha sigut president fins fa mig any. Ha pujat a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada a fer una conferència amb el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián. En aquesta entrevista amb El Món explica els passos a seguir en el tram final del procés.

Vostè és fundador de Súmate. Com veu el relleu a l’entitat que ara presideix Chema Clavero?

Cal dir que jo segueixo treballant per a Súmate, una entitat que és tot un referent. Ara el repte és arribar a tots els castellanoparlants, parlant-los en l’idioma que sigui. Jo li parlo als catalans que no són independentistes en català, i als castellanoparlants els parlo en castellà perquè és la seva llengua. Súmate hauria de créixer, però a través de gent que serveixi per a trencar tòpics que ja hem començat a trencar en l’entitat. Després de les vacances d’estiu hem de fer alguna cosa perquè Súmate, amb el suport de l’ANC, Òmnium i els partits sobiranistes, sigui un referent per a molta gent que vulgui la independència de Catalunya. En definitiva, per a la gent que vol viure millor. I Súmate és necessari per a la independència.

Què opina de la mobilització descentralitzada de la Diada d’enguany?

L’Onze de Setembre és un referent, és el dia clau que fa despertar passions. I no m’agrada gaire la idea de fer cinc senyals diferents. Penso que seria més rellevant una fotografia de cara al món omplint la Diagonal sencera, que no pas aquestes cinc mobilitzacions. Ens estem dividint, i la foto no serà igual. No és el mateix un milió de persones a Barcelona, que dos milions i mig que podríem ser aquest any. Però vaja... també està bé que es faci a Salt, Tarragona, Berga, Lleida... ja farem que arribi a tot el món.

EL CAS MILLET RETARDARÀ EL JUDICI DEL 9-N

El judici a Fèlix Millet i Jordi Montull per l'espoli al Palau de la Música podria endarrerir el judici de l'altre gran cas dels tribunals catalans: el d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N.

Tots dos estan en la recta final, però la complexitat del judici per l'espoli del Palau de la Música deixarà esperant a la cua Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. A més, el cas Palau compta amb el mateix fiscal i alguns dels advocats del cas 9-N i la complicació dels dos processos farà difícil que puguin coincidir. Per tant, un haurà d'anar darrere l'altre. I el primer serà el de Millet i Montull per com estan ara mateix els tràmits a l'Audiència de Barcelona.

El judici del Palau de la Música està a punt per entrar dins el bombo de l'assignació de dates. Està tot a punt per fixar ja el dia d'inici que s'espera que pugui caure cap al mes de gener. La gran quantitat de testimonis i proves farà que s'allargui uns mesos. Això complica encara més trobar les dates que mantindran diversos jutges, fiscal i advocats tancats en el procés. És una situació similar a la que es va viure en el cas Treball.

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA NO ES DECIDIRÀ AL CONGRÉS DE DIPUTATS SINÓ AL PARLAMENT DE CATALUNYA

"El pacte contra la immersió"
José Antich
Quaranta i vuit hores abans d'iniciar-se la sessió d'investidura de Mariano Rajoy com a candidat a la presidència del govern espanyol, el president en funcions i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, han presentat en societat el catàleg de propostes acordades perquè el partit taronja deixi els seus 32 escons al Partit Popular. Mariano Rajoy arriba així als 169 escons que sumats al de Coalició Canària assoleix els 170 parlamentaris. Una xifra insuficient, ja que no arriba als 176 on es troba la majoria absoluta i tampoc cap grup ha decidit situar-se en l'abstenció en segona votació, amb la qual cosa els 'no' seran, si no hi ha sorpreses, els de 180 diputats. Estem, per tant, davant d'una investidura políticament tan fallida com la de Pedro Sánchez el passat mes de març, en la qual va assolir 132 vots favorables.

Però si aritmèticament els números són els que són, una altra cosa és el que han cuinat PP i Ciutadans per tancar aquests acords. És aquí on cobra especial importància el pacte assolit per laminar el model d'immersió lingüística vigent a Catalunya. La proposta d'un model educatiu trilingüe en les comunitats autònomes amb dues llengües oficials és un simple esquer. Qui pot estar en contra que els escolars tinguin un bon domini de l'anglès? Sobretot quan el dèficit en idiomes estrangers és alt a Espanya comparat amb la gran majoria de països europeus.

El que es persegueix amb l'acord entre PP i Ciutadans és situar en primera línia de la batalla política el tema de la llengua i l'envit contra el català. Molt més si és té en compte que aquest és el gran objectiu polític de la formació taronja des de la seva fundació i que aquest diumenge 28 d'agost han estampat la seva firma en una cosa que durant la campanya electoral van jurar i van perjurar que no farien: convertir en president Mariano Rajoy. A falta d'un acord raonable en la lluita contra la corrupció i la regeneració política, es ressalta el pacte en aspectes més existencialistes com són la unitat d'Espanya i el trencament de la preeminència del català en l'educació.

PP I CIUDADANOS PACTEN LA LIQUIDACIÓ PER LLEI DE LA IMMERSIÓ EN CATALÀ A L'ESCOLA

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha confirmat que un dels punts de l’acord que ha tancat avui amb el PP per a votar a favor de la investidura de Mariano Rajoy és la liquidació del sistema d’immersió lingüística en català a l’escola amb l’aplicació ‘a totes les comunitats autònomes bilingües del trilingüisme’. Aquesta és una de les mesures incloses en el document que tots dos partits han batejat com ’150 compromisos per millorar Espanya’. El model trilingüe suposaria la liquidació de la immersió a Catalunya i dels models d’ensenyament en català tant al País Valencià com a les Illes.

Rivera ha comparegut per explicar els punts principals de l’acord. Un d’aquests punts és l’acord perquè s’aturi el calendari d’implementació de l’actual llei d’educació espanyola, la LOMCE, i que es posi en marxa una comissió parlamentària ‘per a una nova llei d’eduació pactada i consensuada’. Però tot i aquest emplaçament a definir els detalls de la llei educativa en la negociació entre partits, PP i Ciutadans ja han acordat que hauria d’incloure una mesura que liquida el sistema d’immersió lingüística en català: el trilingüisme a l’escola, ‘perquè l’anglès, juntament amb l’espanyol, sigui llengua vehicular a l’escola’. Ha afegit Rivera: ‘volem que els nostres fills apreguin idiomes a l’escola. Que tots els fills puguin aprende l’anglès amb el castellà a totes les escoles, i també garantir l’aprenentage del castellà junt amb el català, el gallec i l’euskera a les comunitats bilingües.

A més, l’últim punt de l’acord que ha citat Rivera ha estat per un ‘pacte per Espanya’; és a dir, en paraules seves, ‘per a la defensa civil i política de la unió, la igualtat i la sobiania nacional, que no hagi referèndums d’independència i que no es trossegi la sobirania nacional. Perquè tots els espanyols suiguin iguals davant de la llei.’

ESPANYA ENCARA VOL CARGOLAR MÉS CATALUNYA AMB EL FLA (FONS "LIQUIDACIÓ" AUTONÒMICA

Si Catalunya vol cobrar els diners del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per a aquest 2016, haurà de complir al peu de la lletra les reformes estructurals imposades pel Ministeri d'Hisenda en un pla d'ajust que incorpora 15 mesures i 12 compromisos. Malgrat que la condició estrella és l'ampliació o flexibilització dels horaris comercials per aconseguir "un augment dels festius d'obertura i d'hores setmanals d'obertura per a tots els establiments", n'hi ha d'altres que també portaran cua en aquest nou intent per part del ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, de collar una mica més les decisions del Govern català.

Dins el mateix paquet de reformes estructurals amb què es pretén que Catalunya fomenti "el creixement econòmic i la creació d'ocupació", hi ha mesures força concretes però també d'altres molt generalistes. Des de "la promoció de l'activitat econòmica", "la reducció de càrregues administratives" o "la regulació del règim laboral i retributiu de les empreses públiques" fins a "la centralització de compres de medicaments i productes sanitaris destinats a hospitals" o "la limitació de salaris en els contractes mercantils o d'alta direcció". També destaca "el reconeixement exprés" de la llei d'unitat del mercat espanyol per tal que altres comunitats puguin realitzar activitats de serveis a Catalunya sense que la Generalitat tingui competències per regular-ne determinats usos. I a tot plegat, encara hi ha l'apartat d'"altres compromisos".

GABRIELA SERRA ( CUP ) : " NO TENIM CAP INTERÈS EN UNES NOVES ELECCIONS "

La CUP es reunirà en els pròxims dies amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i això suposarà l’inici de les converses per encarar la qüestió de confiança. ¿Amb quina actitud encara l’esquerra anticapitalista el nou curs polític? “No posem condicions, hem de veure quin és el marc de diàleg que proposa Puigdemont”, assegura en declaracions a l’Ara la diputada de la CUP Gabriela Serra. Els anticapitalistes, que aposten pel referèndum unilateral d’independència (RUI), esperen que Puigdemont els doni a conèixer quin és el seu pla per culminar el procés i, d’entrada, no posaran el referèndum com a condició sine qua non per donar suport al president. Ara bé, per a Serra el RUI ja és un instrument “àmpliament reconegut” en el si de l’independentisme, sobretot després que l’ANC se l’hagi fet seu en la reivindicació de la mobilització de la Diada. Una altra de les incògnites és si finalment es lligaran els pressupostos a la qüestió de confiança. Des de la CUP ho prefereixen debatre per separat, però Serra insisteix que aquesta és una qüestió que no depèn d’ells. “Si es vincula o no ho decideix el president, nosaltres preferiríem que no”, assegura la cupaire.

Sobre les possibilitats de reeditar l’acord amb Junts pel Sí, Gabriela Serra deixa clar que la CUP “no té cap interès en unes noves eleccions”, sinó que el que vol és que es compleixi el full de ruta fruit del mandat de les eleccions del 27 de setembre de l’any passat. És més, afirma que faran “tot el que sigui” per afavorir la ruptura amb l’estat espanyol.

Informa:ARA.CAT (28-8-2016)

EL PDC S'OBRE A ABORDAR UN RUI NOMÉS SI LA CUP DÓNA SUPORT ALS PRESSUPOSTOS

La coordinadora general del PDC, Marta Pascal, ha aclarit que el seu partit estaria disposat a parlar d'incorporar un referèndum unilateral d'independència (RUI) al full de ruta del Govern, només si la CUP dóna suport als pressupostos que l'executiu català presenti per a 2017: "Si assumim això i hem de considerar que hi hagi una partida del RUI, d'acord. Però si no hi ha l'assumpció prèvia, no.

"Recordem que estem aquí perquè hi ha hagut una esmena a la totalitat als Pressupostos de 2016 que generen una posterior qüestió de confiança", ha subratllat Pascal en una entrevista d'Europa Press. Considera que és de sentit comú que ara el Govern vulgui vincular el suport a la qüestió de confiança amb el suport als Pressupostos.

Pascal atribueix el rebuig de la CUP a retirar l'esmena a la totalitat dels Pressupostos de 2016 al fet que els capitalistes van estar "més pendents de la dinàmica de partit que de la dinàmica de país", i ara avisa que no acceptaran la inclusió del referèndum com una condició prèvia.

Informa:ELMON.CAT (28-8-2016)

ERC QUALIFICA DE " PAPER MULLAT" L'ACORD ENTRE EL PP I CIUDADANOS PER A LA INVESTIDURA

El número 2 d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha titllat de "paper mullat" l'acord d'investidura que signaran aquest diumenge al migdia PP i C's. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el republicà ha apuntat que la majoria d'acords subscrits entre les dues formacions requereixen una majoria absoluta al Congrés perquè afecten lleis orgàniques. "Tot plegat és foc d'encenalls", ha reblat el dirigent d'Esquerra.

Per això, i de cara al debat d'investidura que arrenca dimarts al Congrés, els republicans pivotaran el seu discurs sobre tres eixos: que Espanya és "irreformable", que la república catalana emana de la "condició de nació i d'una necessitat ineludible" i que el PSOE no vol articular una majoria alternativa a Rajoy perquè "són políticament covards, prefereixen que res canviï abans de reconèixer que tenim dret a decidir el futur en referèndum".

De fet, Tardà considera que els darrers mesos a Madrid s'ha viscut un "paperot, un vodevil" que ha servit al PP per comprar "temps" a C's. I per constatar que l'Espanya d'avui és "irreformable" i que "només es posen d'acord" per negar un referèndum a l'escocesa per a Catalunya.

A l'espera de saber el contingut concret de l'acord aquest migdia, Tardà ha assegurat que la majoria dels acords –"tal vegada els més importants, que són escassos"- requereixen una majoria absoluta a la cambra espanyola, que PP i C's no sumen. "Sense el concurs de les altres forces polítiques una bona part d'aquestes qüestions no es podran aplicar, tot plegat és foc d'encenalls", ha assenyalat.

EL GOVERN ESPANYOL MALBARATA ELS FONS EUROPEUS AMB ELS TRENS D'ALTA VELOCITAT

 Cada dia menys de quatre trens de mercaderies utilitzen el tram Figueres-Perpinyà per creuar la frontera, mentre que 19.000 camions ho fan per carretera. “Encara estem lluny de les xifres de tràfic que eren l’objectiu”, lamenta a l’ACN l’auditor del Tribunal de Comptes Europeu Fernando Pascual Gil, un dels autors d’un informe de l’organisme que denuncia el “rendiment insuficient” del corredor mediterrani. “A Espanya, el 95% dels fons s’han dedicat en el període 2007-13 a projectes d’alta velocitat i les mercaderies potser no han estat la prioritat”, diu Pascual Gil, que adverteix la CE que “cal una política coherent” per complir els seus propis objectius de transport ferroviari de mercaderies.

D’una previsió de pas de 8.655 trens el primer any a la realitat de 357 a l’any 2011

En els tres primers anys de funcionament de la connexió ferroviària Figueres-Perpinyà, del 2011 al 2013, el nombre anual de trens de mercaderies va ser de 357, 636 i 931, respectivament, davant de l’objectiu de 8.665 trens de mercaderies marcat pel primer any i el de 19.759 previst pel 2019. “Físicament la secció internacional està construïda, els diners no han desaparegut, però és veritat que quan fem referència al tràfic de mercaderies, està molt per sota de les expectatives”, assenyala Pascual Gil.

EL CONGRÉS I EL SENAT ES VAN GASTAR 600.000 EUROS EN VIATGES A LA PASSADA LEGISLATURA

El Congrés i el Senat s'han gastat 600.386,83 euros en 39 viatges internacionals fets per diputats i senadors durant la passada legislatura, que va acabar amb la dissolució de les cambres per manca d'investidura.

El viatge més car ha costat 104.999,33 euros. Va ser el que va fer la delegació espanyola de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa a Estrasburg, entre el 18 i el 22 d'abril. Hi van viatjar quatre senadors, vuit diputats i una advocada. Precisament un altre viatge de dos senadors, sis diputats i una advocada en aquesta mateixa assemblea entre el 25 i el 29 de gener és el segon viatge més car. Va costar 95.925,99 euros.

Un viatge de cinc dies a Zàmbia per assistir a l'Assemblea Parlamentària de la Unió Interparlamentària va costar 58.331,95 euros. Hi van assistir dos senadors, quatre diputats, els secretaris generals de les dues càmeres i una advocada i és el tercer viatge més car de la legislatura.

Una delegació de set membres del Congrés va anar cinc dies a Nova York a una reunió de la Comissió Jurídica i Social de la dona i el viatge va costar 49.493,14 euros. Una quantitat similar al preu del viatge de set diputats i una advocada al Japó.

Amb el Congrés ja dissolt es van produir deu viatges més fora d'Espanya com l'assistència al Fòrum Global de les Dones Parlamentàries a Amán, Jordània, amb un cost de 10.533,10 euros o la sessió de primavera de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN, que va costar 21.500 euros. Els diputats també van facturar 16.505,10 euros per un viatge a la Conferència Mundial del Parlament Electrònic a Xile.

QUAN L'ÚS DE L'ESPANYOL SE SUBORDINI A L'ANGLÈS, ALESHORES ENTENDRAN EL PROBLEMA LINGÜÍSTIC CATALÀ

"L'espanyol llenguia subordinada a l'anglès"

Joan Lladonet

No sé si és ciència, però no crec que sigui ficció. Si els polítics i la societat continuen per aquest camí, no han de passar gaires generacions, dues o tres, sense que es compleixi el que s'indica en el títol. A poc a poc els governants i la societat es van creient o se n'han adonat que una persona que no domina l'anglès no pot anar pel món; es veu que allò dels “500 millones” no ha funcionat. Tothom pensa que si sap anglès se li obriran més portes. De fet, tot s'està preparant per obrir més portes a les persones que sàpiguen anglès, independentment que coneguin més llengües.

Els primers senyals de la dominància de l'anglès ja han aparegut fa estona. Noms de comerços i llocs d'oci en anglès, en alemany i en altres llengües, restaurants que fan el mateix i podria fer pensar que són exclusivament per als turistes, però allà també hi trobareu clients que poden sentir-se estrangers a casa seva. Es fan molts de concursos de cançons i bastantes són en anglès. Fins i tot l'Estat espanyol es presenta a “Eurovisión” en anglès. Comencen a titular programes per ràdio i televisió en aquesta llengua. I les persones se senten més realitzades si la parlen. Comencen a venir jubilats anglesos i d'altres països que compren cases o terrenys, per viure aquí i passar-hi la resta de la seva vida, aprofitant-se del clima, que és més agradable que el de la seva terra. Aquesta gent troba comerços, restaurants, tendes i tot el que necessiten per poder viure on són rebuts en la seva llengua. No tenen cap necessitat d'aprendre la llengua del país ni la de l'estat, per molt que siguin oficials. Per remarcar el que estic escrivint, el 16 d'agost, el poeta i escriptor Jaume Vicens publicava al dbalears online La il·lusió dels cosmopolites i deia “Calvià és un altre laboratori de tot això que deim. Anglesos i alemanys hi viuen sense necessitat de parlar més que la seva llengua. Com més alt és el poder adquisitiu més evident és la feta. Terra on els teòrics ens havien fet creure que era la ideal, per al progrés del cosmopolitisme. I un be negre¡ Multiculturalitat i res pus. Festes per a castellans i festes per a alemanys. Partys per als anglesos i ocasionalment ball de bot per a tothom, més que res per enllustrar un poc tota aquesta fantasia. Per sant Jaume, ara encara fa poques setmanes, hi va haver glosadors de Mallorca a la plaça de la vila. Doncs bé, l’any que ve hi convidarem els partidaris del cosmopolitisme perquè hi vénguin a fer inventari, a veure si surten els números, tan favorables sempre a les seves il·lusions.”

Llegiu-ne més...

Opinions

Visites Rebudes

04924115