L'EURODIPUTADA CAROLINA PUNSET ABANDONA CIUDADANOS: " SI CRITIQUES RIVERA ETS ASSENYALAT I ESPIAT COM FAN AGENTS DEL KGB "

L’eurodiputada i antiga síndica de Ciutadans a les Corts Valencianes Carolina Punset ha anunciat a la direcció de la formació que deixa el partit. Ho ha fet en una carta molt dura, publicada per eldiario.es, on retreu a la direcció que el viatge cap a la dreta del partit en l’àmbit econòmic i social, la posició amb Catalunya i el canvi pel que fa a polítiques energètiques.

Punset critica els canvis constants de postures polítiques, ‘que han fet oblidar d’on veníem i on anem’. ‘Hem passat de mantenir postures tèbies contra el nacionalisme per mirar de guanyar el vot del catalanisme moderat a ser “els més espanyolistes” de tots’, diu. Segons Punset, en un origen defensava ‘la idea de ciutadania un patriotisme civil per sobre dels territoris’ que s’ha perdut. ‘Passejar-se amb banderes va en contra de l’ADN de què va ser aquell Ciutadans on em vaig allistar’, lamenta.

PER FI, EL VOT DE L'INDEPENDENTISME DECIDIRÀ LA GOVERNABILITAT D'ESPANYA

"Sense democràcia a Catalunya no hi haurà governabilitat a Espanya "
«Demostrar a l'estat espanyol que el preu que paga i pagarà per la repressió contra el referèndum i per l'aplicació del 155 pot ser tan car com la mateixa governabilitat de l'estat espanyol. Fent-la impossible»

 

Per: Vicent Partal

 

Ahir, Pablo Iglesias va visitar el vice-president Oriol Junqueras a la presó dels Lledoners i la resta de presos polítics. Una de les finalitats de la visita, però no l’única, era convèncer el president d’ERC perquè la formació republicana votàs a favor del pressupost pactat entre PSOE i Podem.

Segons Joan Tardà, que va fer de portaveu d’Esquerra, ERC ni tan sols seurà a cap taula per parlar del pressupost si no hi ha un gest previ i significatiu del govern socialista espanyol, específicament, sobre els presos o el judici. Pablo Iglesias va ser també molt contundent emplaçant Sánchez que dialogue amb l’independentisme i denunciant sense embuts la repressió contra l’independentisme i la situació dels presos catalans.

La decisió d’Esquerra és la correcta, una decisió que ara només cal esperar que secunde també el PDECat. No s’entendria res més. I comença a ser una evidència que, amb Compromís i Bildu encara dubtant si donen suport o no al pressupost, Sánchez haurà de fer un pas molt contundent si vol salvar el seu govern, tenint en compte que diu –tot i que no és necessari– que si no s’aprova el pressupost, convocarà eleccions.

Dels vint-i-tres vots que ara mateix encara no han estat decidits, Sánchez en necessita de manera imperiosa dèsset per superar els vots negatius de la dreta. Això vol dir que si els dos partits independentistes catalans s’abstenen –no cal ni tan sols que voten que no– el pressupost serà rebutjat.

ELS TRES ARGUMENTS FALSOS DEL PSOE PERQUÈ L'INDEPENDENTISME APROVI EL PRESSUPOST

" Els tres arguments falsos del PSOE perquè l’independentisme doni suport al pressupost "


La negativa de Junqueras a negociar el pressupost obliga el president espanyol a fer un gest amb els presos si vol aprovar-lo

 

Per: Pere Martí

 

Ofensiva. El PSOE ha desencadenat una ofensiva per terra, mar i aire perquè l’independentisme doni suport al pressupost de l’estat per a l’any que ve. De moment, aquesta ofensiva no va acompanyada de cap oferta concreta, més enllà de 2.200 milions d’euros més per a Catalunya en inversió, com si el conflicte català fos un problema de diners. Els vots d’ERC i del PDECat són imprescindibles perquè s’aprovin. Un dels dos grups els ha de votar afirmativament; si és així, n’hi ha prou que l’altre s’abstingui.

L’independentisme demana gestos amb els presos i propostes polítiques sobre l’autodeterminació per a negociar. Pedro Sánchez ha enviat Pablo Iglesias als Lledoners per pressionar Oriol Junqueras, però el dirigent d’ERC ha reiterat la negativa a negociar els comptes si el govern espanyol no fa cap moviment. No tan sols això, sinó que el mateix Iglesias ha sortit dels Lledoners demanant un gest al president espanyol amb els presos. Mentre el govern del PSOE no mogui peça amb aquest tema, no tindrà el sí de l’independentisme. Qualsevol altre argument no serveix, i menys, si no és cert:

 

1. Si no hi ha pressupost, no es podrà aplicar l’augment del salari mínim interprofessional, que serà de 900 euros. Aquesta afirmació és falsa. L’augment del salari mínim interprofessional es pot aprovar en una reunió del consell de ministres, mitjançant un decret. No cal que s’inclogui al pressupost. Com tampoc no cal que hi figurin les mesures per a aturar l’ascens dels lloguers, que les pot tramitar el govern o les corts espanyoles. Aquestes qüestions hi figuren perquè Podem pugui dir que són uns pressupostos molt socials, tot i que mantenen les retallades de Brussel·les. La gesticulació desmesurada en contra que ha fet Pablo Casado ha donat la falsa imatge que són uns pressupostos rupturistes, però no és pas cert.

ARRIMADAS I FRANCISCO FRANCO, " JEFE DEL ESTADO ESPAÑOL "

"Arrimadas i “Francisco Franco, jefe del estado español” "

ANTONI BASSAS 19/10/2018 20:48

Disculpin que els faci perdre el temps, i més en cap de setmana, però Arrimadas ha negat que l'Estat afusellés Companys, i ha assegurat que va ser "el règim franquista i feixista, i no l'estat espanyol". Gràcies per la lliçó d’història.

Ara mateix ho esborrarem dels llibres, no fos cas que adoctrinin algú, però ens costarà perquè tots diuen que Franco va ser “jefe del Estado”. Trucaré al Paul Preston, que a la seva biografia de Franco recull la fórmula amb què el Caudillo por la Gracia de Dios va ser investit l’1 d’octubre del 1936 a Salamanca: “Señor Jefe del Estado Español. En nombre de la Junta de Defensa Nacional, os entrego los poderes absolutos del Estado”.

Sisplau, que ningú no disgusti Ciutadans i els descobreixi que una vegada l’estat espanyol va ser una dictadura que va afusellar el president Companys.

Informa:ARA.CAT (20-10-2018)

EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL QUE JUTJARÀ ELS PRESOS POLÍTICS TANCARÀ EL SUMARI A TOTA PASTILLA LA SETMANA QUE VE

El president del tribunal que jutjarà els presos polítics tancarà la instrucció la setmana que ve

Un equip del Suprem treballa sense descans per justificar per què 296 diligències sol·licitades per les defenses dels divuit processats no poden reobrir la instrucció del jutge Pablo Llarena

 

ERNESTO EKAIZER Periodista

 

Un equip del Suprem treballa sense descans per justificar per què 296 diligències sol·licitades per les defenses dels divuit processats no poden reobrir la instrucció del jutge Pablo Llarena. El president del futur tribunal que jutjarà els presos polítics i la resta d’encausats pel Procés, Manuel Marchena, ponent de la interlocutòria de confirmació de la instrucció, proposarà una resolució la setmana que ve per ratificar el tancament de la instrucció, pas previ d’una segona, tres dies després, que obrirà la fase de judici oral.

La interlocutòria que redacta Marchena per impedir-ho, segons fonts judicials, serà molt extensa. A principis de setmana, els cinc membres del tribunal han d’aprovar la confirmació del tancament de la instrucció amb un examen de les diligències proposades, que seran endossades al judici oral. El tercer dia a partir d’aquesta resolució, la sala ha de dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral. No hi ha cap disposició que exclogui el recurs de súplica davant el mateix tribunal perquè reconsideri la interlocutòria de confirmació. Les defenses l’elevaran. Però no tindrà efectes suspensius. És a dir, que a finals de la setmana vinent podria dictar la interlocutòria d’obertura del judici oral. A partir d’aquí, la Fiscalia i l’acusació popular de Vox tindran cinc dies per presentar els seus escrits.

JUNQUERAS COMUNICA A IGLESIAS QUE NO NEGOCIARÀ ELS PRESSUPOSTOS DE SÁNCHEZ SI NO FA UN GEST AMB ELS PRESOS POLÍTICS

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha traslladat al líder de Podem, Pablo Iglesias, durant la reunió que han mantingut a la presó de Lledoners que no s'asseurà a negociar la proposta de pressupostos de Pedro Sánchez si el govern espanyol no fa un gest amb els presos polítics. Segons el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, el "moviment" que voldrien els republicans hauria d'anar en la línia d'instar la Fiscalia a retirar els càrrecs, un fet que, ha precisat, es podria fer a partir de l'article 4.8 de l'estatut del ministeri fiscal. Els republicans han agraït a la formació lila "l'empatia" que han demostrat visitant els presos polítics aquest divendres.

"No seurem si no fan un moviment de categoria respecte allò que és inaudit en una democràcia avançada, que és que homes i dones que no han comès cap delicte i als quals se'ls ha vulnerat els seus drets estiguin a la presó i a l'exili", ha dit Tardà després d'una reunió de més de dues hores en la qual també hi ha participat, per part d'ERC, Sergi Sabrià. A Iglesias l'han acompanyat el tinent d'alcaldia de Barcelona Jaume Asens i la diputada d'En Comú Lucía Martín.

UNA FILTRACIÓ FRUSTA LA CIMERA INDEPENDENTISTA DE WATERLOO

La que havia de ser la primera cimera entre partits independentistes, entitats i govern a Bèlgica, finalment no tindrà lloc. Una filtració als mitjans ha trencat el seu caràcter ‘discret’ i totes les parts han decidit d’anul·lar la trobada. S’havia de fer dilluns vinent, aprofitant que el president Quim Torra serà a Bèlgica i es trobarà amb Carles Puigdemont a Waterloo.

Dels primers a pronunciar-se ha estat la CUP, qui ha dit que no assistirà a la reunió perquè ‘no respon a un espai idoni de debat multilateral’. La CUP ha decidit declinar la invitació, en primer lloc, per ‘respecte als tempos interns de la formació’. I és que dissabte a Palamós, la formació en un consell polític extraordinari per a decidir l’estratègia política.

Segons el portaveu del Secretariat Nacional, Lluc Salellas, la CUP és partidària de reunions conjuntes per a definir una estratègia conjunta, però aquestes ‘han de respondre a criteris de discreció, rigor, responsabilitat, mirada llarga i no han de ser espais decisoris ni que responguin a voluntats electoralistes’.

A banda de la CUP, la resta d’entitats i partits han declinat de mantenir la trobada que estava fixada per dilluns. Alguns d’aquests actors fins i tot ha negat que hi hagués programada aquesta reunió a Waterloo.

Informa:VILAWEB.CAT (19-10-2018)

N.de la R.

Si algú es pensava que es podia mantenir en secret una reunió de tantes perones i entitats és que és un beneit i un beneït. No comprenc com hi pot haver tanta gent ingènua

EL CDR PROTESTA DAVANT LES SEUS DEL PDeCAT I ERC: " NO TENIU VERGONYA, OBRIU LES PRESONS "

Centenars de persones es concentren aquest divendres sota la pluja davant de les seus del PDeCAT i ERC per reclamar la implementació de la República. Els concentrats reclamen als partits polítics que desobeeixin o, en cas contrari, que dimiteixin. Entre les reclamacions dels manifestants hi ha també la demanda que les autoritats catalanes obrin les presons per alliberar els presos polítics.

El CDR demana als representats del PDeCAT i ERC que estiguin "a l'alçada del moment" i els adverteix que si tenen por facin "un pas al cotat". Les concentracions estan organitzades amb la voluntat de reclamar que es posi fi a l'"autonomisme" i a "pactes amb aquells que no diuen res, que no escolten, que no parlen, que fan de la violència la seva bandera".

Informa:ELMON.CAT (19-10-2018)

LLACH ULTIMA A LA GENERALITAT L'EMBRIÓ DE LA FUTURA CONSTITUCIÓ CATALANA

El nucli dur del Consell Assessor que ha de donar peu al Fòrum constituent s'ha reunit aquest divendres a la Generalitat per ultimar el projecte. La previsió és que el decret de creació s'aprovi dimarts vinent a la reunió de Govern i que el president, Quim Torra, proposi el nom de Lluís Llach al capdavant de la iniciativa, segons ha sabut El Nacional.

El cantautor i exdiputat ha encapçalat la reunió que s'ha celebrat aquest matí al palau de la Generalitat i que ha dibuixat amb precisió les funcions i cobertura legal del projecte. La previsió és que els treballs del Consell Assessor s'aboquin en el Fòrum, on es debatran. De les conclusions podria sortir la recomanació que s'elabori el text constitucional. És a dir, que ni el Consell ni el Fòrum s'encarregaran de la redacció de la Constitució sinó de les línies del procés de debat previ.

Un dels objectius fonamentals era garantir la transversalitat i pluralitat del Consell, per la qual cosa l'elecció del president era un tema clau que s'assegura amb Llach, designat per Torra i proper alhora a la CUP i ERC, però també al president Carles Puigdemont. Entre els noms que apareixen per formar part del Consell hi ha la periodista i advocada Beatriz Talegón i l'exdiputat dels comuns Albano Dante Fachin.

MALESTAR PERQUÈ EL GOBIERNO IMPIDEIX UN COP MÉS L'ÚS DEL CATALÀ AL PARLAMENT EUROPEU

La Plataforma per la Llengua ha enviat una carta a Miquel Iceta i a l'eurodiputat del PSC, Javi López, per tal de conèixer el seu posicionament després de la negativa del Govern espanyol a demanar que es pugui utilitzar el català al Parlament Europeu. El PSC ha manifestat, en els darrers anys, el seu suport a la millora de l'estatus del català a les institucions europees. De fet, López va aconseguir, juntament amb altres eurodiputats, que Antonio Tajani, el llavors candidat a presidir l'eurocambra, es comprometés a permetre l'ús del català al Parlament Europeu si Espanya ho demanava. I ara el Govern espanyol ha rebutjat sol·licitar l'ús de les "llengües regionals" a l'eurocambra, en resposta a una pregunta parlamentària d'En Comú Podem.

La Plataforma per la Llengua valora molt positivament aquests posicionaments i la disposició que ha mostrat el PSC a l'hora de defensar el català a Europa, afirma la carta, però també constata amb preocupació que la resposta del govern del PSOE desautoritza de manera contundent el discurs dels socialistes catalans. En aquest sentit, el president de l'entitat, Òscar Escuder, ha sol·licitat reunir-se amb els dirigents socialistes per tal de conèixer quines mesures emprendran per demanar que l'executiu de Sánchez rectifiqui.

CADA DIA MIL AGRESSIONS AL CATALÀ: UN CELLER QUE GUANYA EL PREMI PYME A LA QUALITAT LINGÜÍSTICA DISCRIMINA EL CATALÀ

Un celler que discrimina el català en alguns dels seus productes guanya el Premi Pime a la Qualitat Lingüística

El jurat d'aquest premi, organitzat per PIMEC i amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, ha escollit el celler Clos Galena perquè considera que "atorga a la llengua catalana un valor afegit en la qualitat empresarial". La Plataforma per la Llengua, però, denuncia que l'empresa no utilitza el català en tots els seus productes.

El Celler Clos Galena, ubicat al poble d'El Molar, dins la DOQ Priorat, va aparèixer als mitjans l'any passat perquè un dels seus vins va ser escollit com un dels que es van servir al banquet dels Premis Nobel. Tot i haver estat distingit amb el Premi Pime a la Qualitat Lingüística, el vi de gamma més alta que produeix aquesta bodega, el vi Clos Galena, prescindeix del català en algunes parts de l'etiquetatge on és obligatori. Concretament, l'article 34.2 de la Llei 1/1998 de política lingüística estableix que "les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d'origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han de ser necessàriament, com a mínim, en català".

La Plataforma per la Llengua, doncs, troba incomprensible que es premiï la suposada actitud lingüísticament proactiva d'una empresa que no compleix tots els seus deures legals relacionats amb la llengua catalana.

Informa:PLATAFORMA-LLENGUA (19-10-2018)

DICTEN ORDRE DE DETENCIÓ CONTRA ELS QUATRE MEMBRES DEL CDR QUE ES VAN ENCADENAR AL TSJC

El jutjat d’instrucció número 31 ha dictat ordre de detenció contra quatre membres dels CDR que es van encadenar a les portes del Palau de Justícia per notificar-los l’escrit d’acusació, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest tràmit s’ha de fer personalment i, tot i que el jutjat els havia citat en diverses ocasions, no s’hi havien presentat. Des de Twitter, els CDR han explicat que les ordres són contra quatre membres dels comitès de Terrassa, Matadepera, Gràcia (Barcelona) i Sabadell.

L'AMI PORTARÀ ALS AJUNTAMENTS L'ABOLICIÖ DE LA MONARQUIA

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha acordat convertir la resolució del Parlament que demana l'abolició de la monarquia en una moció perquè els plens dels ajuntaments també se sumin a aquesta petició. Ho ha anunciat el president de l'entitat, Josep Maria Cervera, després de la reunió Comitè Executiu de l'AMI que s'ha celebrat Sant Celoni aquest divendres.

Cervera també ha explicat que duran a terme una executiva conjunta amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per mostrar la "unitat" del món municipalista per tirar endavant la república, segons informa l'ACN. L'objectiu de la moció és "denunciar el fet antidemocràtic d'aquesta monarquia anacrònica i la necessitat d'abolir-la", ha explicat el president de l'entitat.

El text de la moció que es portarà als plens serà una adaptació de la resolució que el Parlament va aprovar el passat 11 d'octubre que a banda de demanar la supressió de la monarquia també condemnava el posicionament del Rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català. El govern espanyol ja ha anunciat la seva voluntat de dur la resolució aprovada a la cambra catalana al Tribunal Constitucional.

PER DEMANAR QUE NO QUEDI: L'ADVOCACIA CATALANA VOL COM A MÍNIM QUE JUTGES I FISCALS ENTENGUIN EL CATALÀ

El Consell de l'Advocacia Catalana veu amb preocupació l'estat del català en l'àmbit de la justícia. Des de la Comissió de Llengua, el seu president, Joan Riera, ha assenyalat que només un 8,2% de les sentències el passat 2017 s'han escrit en català, una xifra que ha anat en retrocés en els darrers anys. Per intentar revertir aquestes xifres, l'Advocacia Catalana ha reclamat que els jutges i els fiscals que exerceixen a Catalunya almenys entenguin el català.

Més enllà de la bona voluntat dels professionals, els advocats volen que canviï la legislació i el coneixement del català deixi de ser un simple mèrit i passi a ser un requisit. Només d'aquesta manera, han apuntat, el català estarà en "igualtat de condicions" que la llengua castellana per ser emprada en un procés judicial.

Informa:ELMON.CAT(19-10-2018)

 

EL CATALÀ A LA JUSTÍCIA: PARLEM-NE PER TROBAR-HI SOLUCIONS ENRAONADES, ARA MATEIX LLUNY DEL TOT O RES

 

Per Ramon Serra, editor

Per demanar que no quedi. Es pot demanar fins i tot la lluna en un cove en un sistema judicial prefranquista en molts casos. Mentre que Catalunya no sigui independent només es poden posar draps calents pel que fa al coneixement obligatori de la nostra llengua al funcionaris públics espanyols, especialment als de justícia sempre tan repatanis quant a la llengua. Que només en sigui un mèrit representa molt poca cosa

D'altra banda, cal entendre que els funcionaris de l'Estat no poden pas saber totes les llengües cooficials. Per tant, seria bo arribar a una entesa: que tots ells puguin ocupar plaça en qualsevol punt de l'Estat pels seus mèrits, però que si van a comunitats amb llengües cooficials disposin de dos anys per adaptar-s'hi. Tots ens hem hagut de reciclar amb les noves tecnologies. Així que els funcionaris haurien també de posar-se al dia i donar-ne exemple. És qüestió de voler arribar a una entesa. En les circumstàncies actuals no podem exigir que els funcionaris espanyols del ram que sigui sàpiguen el català en arribar aquí, però sí que han de tenir-ne coneixement al cap de dos anys o d'un temps prudencial. Si plantegem les coses de tot o res, ara mateix, o només amb bona voluntat no arribarem gaire lluny.

Ara bé, cal veure si una proposta enraonada com aquesta seria acceptada per l'Estat i sobretot pels seus funcionaris, alguns o molts dels quals pensen que els ciutadans hem d'estar al seu servei o no al revés. De tota manera cal intentar-lo i no quedar-se en declaracions retòriques o en un victisme que no solucionar res.

SANCHIS, A CIUDADANOS: " VOLEN FER VOSTÈS LA INFORMACIÓ A TV3 ? "

Ciutadans manté TV3 en el seu punt de mira. Ha tornat a quedar palès aquest divendres durant la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del Parlament. El partit unionista ha acusat la televisió pública catalana de donar una “imatge distorsionada d’Espanya”, i s’ha dedicat a qüestionar com va fer la cobertura de tres hores de la manifestació del 12-O. “Volen fer vostès la informació?”, els ha preguntat Vicent Sanchis.

La diputada de Cs Sonia Sierra ha retret que, durant la retransmissió de la marxa unionista, s’entrevistés un turista suec o un ciutadà sud-americà que expressava la seva perplexitat perquè se celebrés “la conquesta”. Per contra, ha assenyalat Sierra, TV3 no va entrevistar ningú de la “vintena d’associacions hispanoamericanes que van gaudir de la Festa Nacional”. I ha etzibat: “No poden entendre que algú se senti partícep de la cultura espanyola. Per això els nostres votants han fugit de TV3”.

El director de TV3 ha explicat que van entrevistar entre 30 i 40 persones, i ha criticat que només es fixi “de manera obsessiva en un parell de detalls”. “Tres hores de transmissió donen per molt”, ha assegurat Vicent Sanchis. Això és el que li ha portat a preguntar-li si vol fer ella la informació. Ha denunciat el “continu interès” per dir a la televisió pública qui ha d’entrevistar i qui no. “En una altra vida es podrien dedicar a fer de productors de televisió o ràdio”, ha ironitzat.

ARRIMADAS NEGA QUE L'ESTAT AFUSSELLÉS COMPANYS

La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha negat aquest divendres en conferència de premsa al Parlament que l'Estat espanyol afusellés el president de la Generalitat Lluís Companys.

En preguntar-li un periodista per què Cs no va participar en l'homenatge de dilluns davant de la tomba de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, ha al·legat la seva disconformitat amb "l'orientació" de l'acte, al qual la formació mai no s'ha sumat.

Així mateix, ha retret al president de la Generalitat, Quim Torra, que acusés l'Estat d'executar Companys el 1940: "Qui el va afusellar va ser el règim franquista, no l'Estat espanyol", ha afirmat la líder taronja.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-10-2018)

L'INDEPENDENTISME DELS POLÍTICS ÉS UNA OLLA DE GRILLS

'L’independentisme és una olla de grills' (Antoni Bassas)

 

Antoni Bassas

 

L’independentisme és, en aquests moments, una olla de grills. Parlo, sobretot, de partits polítics i de polítics. Tothom està buscant el seu lloc, tothom emet el seu missatge. L’independentisme no aconsegueix consensuar una sola veu i, en conseqüència, no pot aspirar a consensuar una sola estratègia.

Diguem d’entrada que l’independentisme és divers, sobretot a Catalunya, on no hi ha un únic gran partit nacional com a Escòcia (i per tant és normal la pluralitat de veus), però d’ençà que va començar la repressió de l’Estat és evident que no tots els conductors del Procés posarien la màquina a la mateixa velocitat ni triarien la mateixa via.

"Tothom està buscant el seu missatge mentre els presos no surten, els exiliats no tornen, el PDECat i Esquerra governen junts però no van alhora, el PDECat comença a tenir tantes ànimes com dirigents, el desprestigiat Valls es passeja per Barcelona buscant un lloc al món […]"

Per exemple, ahir Ernest Maragall va dir a la BBC que fins que l’independentisme no arribi al 50% de suports no tindrà cap dret a demanar ajuda internacional. L’afirmació és discutible, perquè ¿com sabrem si hem arribat al 50% si no fem un referèndum acordat amb l’Estat? Sabem que sota els cops policials i en eleccions parlamentàries el sobiranisme ha arribat al 48%. ¿No és una xifra com per encendre totes les alarmes a Europa? Però més enllà de discutir això amb Maragall, interessa el contrast d’aquesta podríem dir-ne “velocitat lenta o de reagrupament de forces”, amb manifestacions com les de Toni Comín, a Bèlgica, en què deia que ell se’n va anar a l’exili per fer una República, no unes eleccions autonòmiques. El mateix Puigdemont ha dit en alguna ocasió que el referèndum de l’1 d’Octubre val, però que el millor seria un d’acordat amb l’Estat. La CUP és partidària de desobeir, tot i que la seva alcaldessa de Berga no desobeeix. Tothom està buscant el seu missatge mentre els presos no surten, els exiliats no tornen, el PDECat i Esquerra governen junts però no van alhora, el PDECat comença a tenir tantes ànimes com dirigents, el desprestigiat Valls es passeja per Barcelona buscant un lloc al món i la gent que fa un any vivia enganxada al mòbil, a la web de l’ARA i a la ràdio perquè alguna cosa grossa estava a punt de passar i es disposava a deixar-ho tot si es requerien els seus serveis, ara o no troba ningú que li parli clar o tots els que li parlen clar li diuen coses diferents. El resultat és un bloqueig en la direcció i en la velocitat.

EL GOBIERNO DEMANA DICTAMEN AL CONSELL D'ESTAT SOBRE LA REPROVACIÓ DE FELIPE VI AL PARLAMENT

El govern espanyol demana dictamen al Consell d’Estat per portar al TC la reprovació del Parlament a Felip VI
L’executiu espanyol “rebutja absolutament el fet que la figura del Rei estigui qüestionada en els debats polítics”
La cambra catalana ho va aprovar amb els vots de JxCat, ERC i els comuns, els impulsors de la proposta de resolució, i l’abstenció de la CUP

El Consell de Ministres ha acordat aquest divendres reclamar al Consell d’Estat que emeti “amb caràcter d’urgència” un dictamen sobre la resolució del Parlament de Catalunya de reprovació al rei Felip VI pel seu discurs del 3 d’octubre del 2017. La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha afirmat que el seu executiu “rebutja absolutament el fet que la figura del Rei estigui qüestionada en els debats polítics” i considera “que el qüestionament de la figura del Rei queda fora de les funcions atribuïdes a un parlament autonòmic”. La resolució, ha dit, és “políticament inacceptable i per això hem acordat la sol·licitud del dictamen al Consell d’Estat per poder actuar després davant el Tribunal Constitucional”.

L’executiu espanyol fa d’aquesta manera el primer pas per fer realitat el recurs anunciat dimarts passat per la vicepresidenta Carmen Calvo, que va assegurar que el seu executiu impugnaria la resolució perquè “un Parlament autonòmic no pot intentar definir la forma d’Estat d’aquest país”.

PUIGDEMONT PREPARA UNA CIMERA AMB TOT L'INDEPENDENTISME A WATERLOO PER DEFINIR " ON SOM I ON ANEM "

Carles Puigdemont vol aclarir la situació. Després del desgavell parlamentari, les diferències estratègiques entre els partits sobiranistes, l’embolic dels pressupostos de l’Estat, la pressió de l’ANC, l’orientació d’Òmnium, la situaicó dels presos polítics, la repressió de l’Estat contra el sobiranisme i la llista de pendents com el Consell de la República, la direcció política de l’exili vol posar ordre i pacificar les coses a la trinxera sobiranista.

Amb aquesta intenció, l’equip del president a l’exili prepara una cimera amb el Govern, JxCAT, ERC, la CUP i les entitats com ANC, Òmnium i AMI a Waterloo. Un cónclave, en principi, previst per dilluns dia 22 d’octubre, si la logística finalment ho permès. L’objectiu, segons fonts coneixedores, és “veure on som i definir cap on anem”. “No sortirem de la trobada amb un power point, però si amb una idea més clara de com s’ha d’actuar”, afegeixen les mateixes fonts que embasten la cimera.

Les negociacions per preparar la cimera han estat difícils. Per exemple, en un principi la CUP va arrufar el nas i va advertir que no hi assistiria si era una reunió “per fer-se una foto i poca cosa més”. Tant la CUP com ERC demanaven que aquesta reunió fos “més secreta que privada”. Unes condicions difícils donat que desplaçar diputats a Brussel·les i consellers, que requereix de delegació de funcions al Diari Oficial de la Generalitat, no permetia la discreció exigida.

L'AMI MEDITA MARXAR A CATALUNYA DEL NORD SI LA JUSTÍCIA TALLA EL FINANÇAMENT

L’ofensiva judicial contra l’independentisme ha situat el municipalisme en el punt de mira de l’Estat amb més de 700 alcaldes investigats per donar suport al referèndum. Aquesta mateixa setmana els expresidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, han estat citats a declarar el 6 de novembre al TSJC per promoure el suport dels ajuntaments a l’1-O. Precisament, l’AMI estudia la possibilitat de traslladar-se a la Catalunya Nord si l’Estat veta el seu finançament, per poder, d’aquesta manera, garantir la seva supervivència, segons ha pogut saber l’ARA.

El TSJC ha de resoldre en les properes setmanes una vintena llarga de recursos pel pagament de quotes a l’AMI. Aquests recursos els han presentat tant l’Advocacia de l’Estat en el cas de sentències prèvies favorables als ajuntaments com els consistoris que han rebut resolucions en contra als tribunals ordinaris. “La primera sentència marcarà el criteri, i els últims dos anys estem perdent totes les sentències, a diferència del passava al principi, quan les guanyàvem”, anota Josep Maria Cervera, president de l’entitat. “Hi ha jutges que abans ens donaven la raó i que ara han canviat de posicionament”, subratlla. Davant d’aquest embat judicial que va iniciar l’exdelegada del govern espanyol María de los Llanos de Luna i que han prosseguit partits i entitats com Ciutadans o Societat Civil Catalana, l’exili social està damunt la taula amb la creació d’una nova associació transfronterera ubicada a la Catalunya Nord. El domicili fiscal a França faria inviable l’actuació de la justícia espanyola, segons l’AMI. Cervera, alcalde del Port de la Selva pel PDECat, confirma que aquest és un dels escenaris que sospesen amb l’objectiu de “quedar sota el paraigua del dret comunitari” davant la regressió de drets civils i polítics que viu Catalunya arran del Procés.

JUSAPOL DENUNCIA TORRA I BUCH AL TSJC PEL 29-S

El sindicat Jusapol ha presentat una denúncia davant del TSJC contra el president de la Generalitat, Quim Torra, el conseller d'Interior, Miquel Buch, i el director general de l'Administració de Seguretat, Jordi Jardí, per delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques. El sindicat vol que siguin citats com a investigats per haver incitat l'odi i el boicot a la manifestació de policies espanyols i guàrdies civils del passat 29 de setembre.

En el seu escrit, considera que el dispositiu de seguretat va ser "insuficient" i va respondre a instruccions polítiques dels denunciats. Remarca que els participants van ser "insultats i agredits" animats pels denunciats. Es queixen que es permetés la contramanifestació independentista, animant fins i tot a participar-hi per part de Torra.

Jusapol aporta diferents notícies, entre elles una on apareixen declaracions del mateix Torra animant a ocupar la plaça de Sant Jaume perquè no ho fessin els policies espanyols. També cita declaracions de Miquel Buch acusant el sindicat de "provocar" i, a parer de Jusapol, "justificant així les agressions sofertes i les resolucions adoptades per impedir i boicotejar la manifestació".

Al seu parer, les manifestacions convocades per l'ANC, els CDR i la CUP "incentivaven l'odi i la violència cap als policies nacionals i guàrdies civils". "Aquest suport de les autoritats va ser eficaç i suficient perquè l'ANC, els CDR i la CUP actuessin fora de la legalitat, ocupessin la plaça de Sant Jaume i anessin a buscar la manifestació de Jusapol per insultar i agredir els seus manifestants, sabent que els Mossos no utilitzarien tots els mitjans per impedir-ho", apunta la denúncia.

LAMENTABLE PATINADA DE MARAGALL DE SI NO SOM PROU GENT INDEPENDENTISTA PER DEMANAR EL SUPORT INTERNACIONAL

"Si no som prou gent, no cal mediació internacional "
El president Quim Torra i el conseller Ernest Maragall emeten missatges contradictoris sobre la internacionalització del procés català. *

 

Per: Pere Martí



Constructiu. El president de la Generalitat ha anat a Suïssa aquesta setmana i ha demanat mediació internacional per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. En una conferència a Ginebra, Quim Torra va recordar que el 80% dels catalans són favorables a fer un referèndum, però que el govern espanyol no vol acceptar-lo. Aquesta negativa no ha d’impedir, va afegir, que els actors internacionals es moguin i tinguin un ‘paper constructiu’. És a dir, que pressionin Espanya per poder fer un referèndum pactat. L’endemà de la conferència de Torra, el conseller d’Afers Estrangers del seu govern, Ernest Maragall, explicava al programa ‘Hard Talk’ de la BBC que l’independentisme no tindrà el dret de demanar suport internacional ‘fins que no superi el 50% de la societat catalana’. De la societat, no del cens electoral. Concretament, el conseller ha dit: ‘Sabem que fins que no aconseguim de superar el 50% de la societat catalana, pel cap baix, a favor del nostre projecte, no tindrem el dret de reclamar suport internacional.’

Deixant de banda si s’està d’acord amb l’afirmació, el govern ha emès dos missatges pràcticament contradictors en vint-i-quatre hores. El govern de Torra ha d’acordar un relat únic sobre la política exterior. No pot ser que el president digui una cosa i el conseller del ram una altra. Ja és prou difícil de situar Catalunya al mapa d’Europa, i superar el boicot espanyol, perquè el govern no emeti un missatge nítid sobre què reclama internacionalment. Si no som prou gent, com diu Maragall, no necessitem mediació internacional, com reclama Torra. Perquè hem d’esperar a ser més per a ser reconeguts.

El problema va més enllà de la política exterior, perquè els dos partits que conviuen al govern comparteixen un objectiu però discrepen en l’estratègia per a arribar-hi. El president Torra, com va repetir a Ginebra, ha advertit que si l’estat espanyol no pacta un nou referèndum, recuperarà la via unilateral, tal com defensa Junts per Catalunya. Mentre que ERC defensa que la prioritat actual és ampliar la base de l’independentisme governant bé i fent polítiques socials. Dues estratègies que no afecten la gestió autonòmica del dia a dia de l’executiu, però que acabaran topant si no s’aborda aquesta diferència d’una vegada. Per això no hi ha turbulències al govern però sí al parlament. Però el govern difícilment sobreviurà fent gestió autonòmica embolcallada de retòrica independentista.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DEMANA EXPLICACIONS AL PSC PEL NO DEL PSOE AL CATALÀ AL PARLAMENT EUROPEU

La Plataforma per la Llengua ha demanat explicacions al PSC després que el PSOE no hagi sol·licitat l’ús del català al Parlament Europeu. L’eurodiputat del PSC Javi López, juntament amb altres eurodiputats catalans, va aconseguir el compromís del president de la institució europea, Antonio Tajani, d’acceptar l’ús del català a l’eurocambra si Espanya ho demanava, fet que no s’ha produït.

Ara l’entitat acusa el govern espanyol de ‘tornar a buscar excuses’ per “evitar que els eurodiputats i els ciutadans catalanoparlants puguin emprar la seva llengua davant el Parlament Europeu. A més considera ‘supremacisme lingüístic’ la resposta del govern espanyol, que, indica, ha recordat que segons l’article 3 de la constitució espanyola el castellà és l’única llengua oficial de l’estat.

Informa:VAWEB.CAT (19-10-2018)

DURES CRÍTIQUES CONTRA ESPANYA PROTAGONITZEN EL DEBAT BELGA

La crisi entre Espanya i Flandes atiada pel ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha centrat aquest dijous el debat al Parlament belga. Diversos diputats flamencs han carregat contra l'estat espanyol en les seves intervencions i han demanat al govern federal que els faci costat en aquesta polèmica.

Peter Luykx, diputat de l'N-VA, s'ha referit a Espanya com un estat que "no és digne de ser membre europeu" mentre continuï tenint presos polítics. "Malgrat les represàlies d'Espanya cap a Flandes, repeteixo les paraules del president del Parlament flamenc Jan Peumans", ha reiterat, en referència al missatge de suport que va indignar Borrell.

Luykx, que ha intervingut amb dos llaços grocs pels presos a la solapa, ha defensat que s'hauria de fer un toc d'atenció a Espanya, i no a Flandes, per la situació que s'està vivint a Catalunya. "Això és el món al revés!", ha criticat.

El diputat també ha recordat que Flandes té la seva pròpia política exterior i ha demanat "solidaritat diplomàtica" en aquest assumpte al govern federal belga i al ministre d'Afers Exteriors, Didier Reynders.

Una altra diputada flamenca, Veerle Wouters, ha instat a "dir les coses pel seu nom": "Un país que empresona les persones per les seves opinions és un estat díscol. Així de baix ha caigut Espanya".

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-10-2018)

TONI COMÍN: " EL NOSTRE SACRIFICI ÉS PER FER LA REPÚBLICA I NO PER VEURE QUI GUANYA UNES ELECCIONS AUTONÒMIQUES "

L'exconseller i diputat d'ERC Toni Comín aposta per una "mobilització permanent i per aturar el país" per tal de fer passos endavant per la República. En una entrevista a 'El Món', el diputat exiliat a Brussel·les ha afirmat: "Si el 47% està disposat a una mobilització permanent i a aturar el país, avançarem molt més que si som el 60% però seguim fent el mateix que hem fet fins ara".

Comín es distancia de l'estratègia d'ERC, que passa per ampliar la base del sobiranisme, i assegura que no es pot fer servir d'argument el fet que l'independentisme no tingui la majoria dels vots. "No fem servir d'argument per no mantenir el pols que encara no som el 60%, si hi ha coses que ja podem fer ara amb el 47%".

D'altra banda, Comín assegura que el "sacrifici" que l'independentisme ha de fer a hores d'ara no "és per fer la República, no per veure qui guanya unes eleccions". "Per guanyar unes eleccions autonòmiques no me'n vaig a l'exili ni crec que tingui sentit que ningú vagi a la presó. Per fer una república, sí", ha defensat.

Informa:ELMON.CAT (18-10-2018)

GOL EN PRÒPIA PORTERIA: MARAGALL DIU A LA BBC QUE FINS QUE L'INDEPENDENTISME NO SUPERI EL 50% NO PODRAN DEMANAR EL SUPORT INTERNACIONAL

El conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, creu que l’independentisme "no tindrà cap dret a demanar suport internacional" fins que no superi "com a mínim el 50%" de suports. En una entrevista al programa 'HardTALK' de la BBC recollida per l'ACN, ha afirmat que "eixamplar la base" és un dels objectius de l’executiu català i, segons ell, per assolir-lo "cal temps" i "un govern estable i creïble".

Maragall també ha afirmat que els partits sobiranistes "han d’expressar una estratègia conjunta" abans que es faci pública la sentència del judici als líders del Procés. En aquest sentit, creu que "una reacció" al veredicte serà "necessària". Durant l’entrevista, també ha posat sobre la taula la possibilitat que Catalunya esculli entre "la independència i una autonomia plena".

Aquest dimecres, el president de la Generalitat, Quim Torra, va viatjar fins a Ginebra per impartir una conferència en què va demanar mediació internacional per forçar l'estat espanyol a acceptar un referèndum acordat i vinculant.

Maragall s’ha mostrat confiat que l’independentisme pot superar el 50% del suports i ha destacat que fa menys d’una dècada, els partidaris d’un estat propi "no passaven del 20%". Amb tot, creu que quan la sentència pel cas judicial obert contra els dirigents sobiranistes arribi, caldrà haver bastit una estratègia unitària per "gestionar la situació" amb una resposta "social i política".

ÈXIT ALS CONCERTS A LA CATALUNYA DEL NORD EN SUPORT ALS PRESOS POLÏTICS

Des de l'1 d'abril fins al 13 d'octubre s'han fet quatre Concerts per la Llibertat a la Catalunya Nord. L'objectiu era recollir donatius per al govern de la republicana catalana a l'exili a Brussel·les i l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) de les famílies i amics dels presos i exiliats polítics. El resultat ha estat immillorable: 9.500 euros.

Els músics i els organitzadors que formen part del Col·lectiu Angelets de la Terra van treballar voluntàriament per defensar la democràcia i per donar suport a Catalunya i els catalans reprimits per la justícia i la policia espanyoles.

Tal com informen els organitzadors, els Concerts per la Llibertat s'han acabat però "els Angelets ja estan pensant a proposar als polítics nord-catalans solidaris de fer una gran manifestació unitària que s'acabaria amb un concert". Tot apunta al fet que la iniciativa es faria quan s'iniciïn els judicis contra els membres del govern que van permetre el referèndum i els presidents de l'ANC i Òmnium.

Informa:RACOCATALA.CAT (18-102018)

ERNEST MARAGALL, LA COVARDIA PER BANDERA

Ramon Serra, editor

 

No tinc paraules per expresar el meu fàstic i la meva repugnància per les paraules d'Ernest Maragall sobre la majoria independentista .La cúpula d'ERC es cada cop més autonomista amb unes propostes que no agraden pas a les seves bases. Però mentrestant aniran tirant de veta.

Dir que Catalunya no demanarà l'ajut internacional fins que l'independentisme no superi el 50% es demanar la lluna en un cove per evitar precisament proclamar la independència de veritat. Aquestes declaracions són una falta de respecte als resultats de les eleccions del passat desembre i als resultats del referèndum de l'1-O. Si nosaltres mateixos no ens creiem els nostres resultats, qui ho farà?

Els dirigents d'ERC haurien de ser honestos i dir que davant la brutalitat espanyola ara mateix no és possible dur endavant la independència. Comprenc que no vulguin més gent a la presó, a l'exili o morts, perquè amb Espanya tot és possible. Però tampoc cal abaixar-se tant els pantalons i posposar la independència "ad calendas" que és una fòrmula com un altra de renunciar-hi.

Senyor Maragall els independentistes hem guanyat també les darreres votacions al Parlament. Si el poder es configura a través dels escons, per què cal fer com si no fos així quan guanyem? És que Espanya ens permet un referèndum acordat per veure si som majoria o no els independentistes? És més, vostè ha demostrat ser un analfabet que no sap llegir els resultats, fet greu tractant-se d'un polític tan destacat.

Miri, són els unionistes---jo en dic colonialistes, però deixem-ho estar ara--els qui no arriben al 50%. És cert que els independentistes vam arribar al 47,5 dels vots, però per què sumar els vots blancs i els nuls als unionistes?, per què dir que el més del 7% de les opcions restants que van votar són espanyoilistes? Si s'hagués tractat d'un referèndum Cartalunya hauria guanyat per 4,37 punts.I aquesta és la lectura dels resultats i no des de l'óptica unionista que no va arribar ni als 45%. En un referèndum els vots nuls o en blanc no compten per a res, però es veu que per a polítics cagats de por aquests vots s'han de sumar als unionistes. Anem bé per anar a Sants!

Jo diria que els referèndums es guanyem pel 50% més un dels vots, llevat d'algun acord previ diferent. Es veu que a Catalunya això és diferent. Miri, senyor Maragall, encara que el cent per cent de la població votés independència, Espanya mai no acceptaria, mai dels mais . Per tant, seria bo pensar com abatre el terror espanyol en lloc de dir més collonades. I si obrim el camp de les negociacions al camp internacional ,com ha de ser, per favor, exposem bé els nostres arguments i no sortim vençuts d'entrada com si anèssim a pidolar.

D'altra banda, la forma d'incrementar la majoria independentista passa absolutament perquè l'Estat augmenti  la  repressió. Pensar que amb les engrunes de poder que tenim podem convèncer més gent és ser utòpic, ingenu o anar menjant de la menjadora pública. Pensa convèncer els votants de Ciudadanos, el PP o potser Vox?  Vinga,home, deixem-nos de demagògies barates.

El poble català ja ha parlat clarament. No traïm la seva opinió. Ah, per cert, els polítics no haurien d'ocupar càrrecs públics més enllà de dues legisltures. Així evitaríem professionals de la política com Ernest Maragall que per continuar vivint-ne és capaç de dir aberrracions sobre la majoria independentista com ha fet ara a la BBC.

Amb amics així Espanya sempre ho tindrà fàcil...

EL TSJC CONSIDERA QUE TORRENT NO VA DESOBEIR EN TRAMITAR LA LLEI PER INVESTIR PUIGDEMONT

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que el president del Parlament, Roger Torrent, no va desobeir el Tribunal Constitucional quan va tramitar la reforma de la llei de Presidència per investir Carles Puigdemont.

El tribunal no ha admès una querella presentada per Vox contra Torrent, el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, i l'ara consellera de Salut i llavors secretària quarta, Alba Vergés.

El partit ultradretà els acusava de delictes de prevaricació i desobediència per tramitar la modificació de la llei de Presidència com a forma de burlar el TC, que havia prohibit cautelarment l'elecció a distància de Carles Puigdemont. El TSJC creu que la Mesa va actuar d'acord amb el TC, ja que Torrent va proposar finalment Quim Torra com a presidenciable i no un candidat no presencial.

La Sala Civil i Penal del TSJC argumenta que la querella "podria tenir un caràcter preventiu", però insisteix que l'actuació dels membres independentistes de la Mesa "no va incomplir els mandats del TC".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (18-10-2018)

Subcategories

EL CATALÀ ES PODRIA USAR A " COST ZERO" AL PARLAMENT EUROPEU, MALGRAT LES EXCUSES DEL GOBIERNO

 

"El català es podria usar «a cost zero» al Parlament Europeu malgrat les excuses de l'Estat "

L'executiu de Pedro Sánchez ha rebutjat demanar l'ús oficial de la llengua catalana en els plens, tot i la invitació a fer-ho de Tajani, al·legant un "elevat cost"

 


 Carles Bellsolà

 

L'argument del govern espanyol per bloquejar que el català es pugui usar de forma oficial als plens del Parlament Europeu, que això tindria un "elevat cost" per a les arques públiques, no correspon a la realitat. Així ho destaquen fonts coneixedores de la realitat de l'Eurocambra, que recorden que pràcticament la meitat dels traductors al castellà que hi treballen són catalanoparlants.

"El cost seria negligible", afirmen a NacióDigital fonts de l'entorn del PDECat a l'Europarlament, que xifren entre un 40% i un 50% el percentatge dels traductors de castellà que són també catalanoparlants. Raonen també que, per traduir les intervencions dels diputats catalans "no caldria contractar ningú més", en contra de l'argument del cost "inviable" que esgrimeix el govern espanyol. Llegeix més...

Visites Rebudes

08331039