TORRA ANIMA A SUMAR-SE A LA CRIDA PER ORGANITZAR-SE : " NOMÉS SI HO FEM JUNTS ENS EN SORTIREM "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha intervingut finalment a l'acte de clausura de l'assemblea del PDeCAT, que s'ha celebrat al Palau de Congressos de Catalunya i que ha servit per situar la candidatura de David Bonvehí a la direcció del partit. Després que el PDeCAT aprovés una esmena per instar la militància a sumar-se a la Crida Nacional, el projecte que impulsa Torra amb Carles Puigdemont, el cap de l'executiu català ha animat a sumar-s'hi per "organitzar-se".


"Vindran un moment que ens caldrà el sacrifici de tots, i l'organització, i la cooperació i la unitat de tots", ha assegurat. "Perquè no només si ho fem junts, ens en sortirem; només junts som més forts".

En aquest context, Torra ha reivindicat també els "lideratges transversals". "No en podem prescindir", ha assegurat de cara a un "altre moment" futur.

PUIGDEMONT VALORA EL SUPORT DEL PDeCAT A LA CRIDA: " LES DIFICULTATS ENS FAN MÉS FORTS I RESISTENTS "

El president Carles Puigdemont ha intervingut també en la cloenda de l'assemblea del PDeCAT per subratllar el suport de la formació a la Crida Nacional per la República. "El que representa el Partit Demòcrata no podia amagar el cap ni arronsar les espatlles. Heu fet una gran feina", ha assegurat en una intervenció que ha acabat reclamant lleialtat a les decisions adoptades.

Puigdemont, la intervenció del qual no s'ha conegut fins al darrer moment, ha admès les dificultats d'aquest procés. "Res no és senzill, ja ho sabem, però en les dificultats ens hem anat fent més forts, més resistents i més determinats. Aquells que ens donaven per liquidats ara han hagut de confessar que ens han de reconquerir, que és una manera indissimulada d'admetre que no ens han pogut conquerir", ha subratllat.

LA CANIDATURA DE BONVEHÍ GUANYA EL CONGRÉS DEL PDECat AMB UN FORT VOT DE CÀSTIG

La candidatura encapçalada per David Bonvehí i Míriam Nogueras ha guanyat el congrés del PDECat amb un suport del 65,27%. La llista dels militants de base ha aglutinat un important vot de càstig: un 28,9%. Aquests militants s’han presentat amb l’objectiu que l’assemblea pogués votar de forma desblocada tots els membres de l’executiva pactada per tots els sectors del partit, i han acabat convertint-se en una expressió del malestar intern pels anomenats acords de despatx. L’assemblea ha aprovat comissió delegada que integraran Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, Bonvehí i Nogueras, amb un 93,9% dels vots. La nova direcció i la comissió tenen el mandat del congrés d’encarrilar el partit cap a la Crida Nacional per la República. Sorgeixen de l’anomenat pacte dels Lledoners, que es va tancar després que la fins ara coordinadora general del partit, Marta Pascal, va renunciar a formar-ne part.

En la seva primera intervenció com a president del PDECat, Bonvehí ha fet autocrítica sobre com s’ha desenvolupat el congrés. ‘Hem fet coses que no les hem fet bé,’ ha reconegut, i s’ha declarat partidari del desblocatge les llistes. Bonvehí ha confessat que els últims dies ha estat ‘col·laborador’ i alhora ‘víctima’ del vell funcionament del partit i ha advocat per canviar-lo. També ha demanat ajuda a les bases per aconseguir que la unitat de tots els sectors sigui real. ‘No serà senzill, tot això,’ ha confessat. L’assemblea s’ha acabat, però les ferides continuen obertes.

SALMOND A L'ASSEMBLEA DEL PDECat: " EL VOSTRE SOMNI DE LLIBERTAT MAI NO MORIRÀ "

L'ex-ministre principal d'Escòcia Alex Salmond ha participat aquest diumenge en l'assemblea nacional del PDeCAT, on ha fet una aferrissada defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles, i especialment del de Catalunya, i ha clamat per l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. "El vostre somni de llibertat, com el meu, mai morirà", ha defensat tant en català com en anglès, entre crits d'independència i aplaudiments dels 2.000 associats que s'han aplegat al Palau de Congressos de Catalunya aquest cap de setmana per decidir el futur del partit.

Salmond també ha aprofitat la seva intervenció per llençar un missatge de suport a la consellera Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia. En aquest sentit, ha assegurat que espera que tots els presos puguin ser alliberats i els exiliats puguin tornar a Catalunya per "tornar a la vida pública" i "construir el futur". En aquest sentit, també ha assegurat que la lluita de Catalunya per la llibertat ha creat admiració a tot Europa pel seu pacifisme.

L'ex-primer ministre, que també va ser l'encarregat de negociar el referèndum sobre la independència d'Escòcia amb el Regne Unit, ha fet una clara defensa a l'autodeterminació de tots els pobles i ha assegurat que "el futur de Catalunya depèn dels catalans". En aquest sentit, ha recordat que el procés per aconseguir el referèndum escocès va ser llarg i ha defensat que Catalunya ha de poder tenir la mateixa oportunitat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-7-2018)

EL PDECat DILAPIDA ELS TERMINIS PER LA REPÚBLICA, PERÒ NO RENUNCIA A LA UNILATERALITAT

Les bases del PDeCAT han evitat aquest diumenge al matí posar terminis sobre quan fer "efectiva" la República. Els associats de la formació, que s'han reunit aquest cap de setmana al Palau de Congressos de Catalunya per decidir el full de ruta del partit, han rebutjat una esmena que demanava fer "efectiva la república de manera immediata" i ho han deixat amb un "el més aviat possible".

L'esmena havia quedat aprovada divendres a la nit en comissió, però finalment es va decidir portar-la a plenari perquè va ser aprovada per un estret marge de vots i per la importància de la qüestió. Els estatuts del partit estableixen que, si una proposta perd una votació en comissió però obté almenys un 40%, es pot portar al ple perquè sigui la militància qui decideixi.

Per contra, però, també la Mesa de la comissió en qüestió ho pot portar al ple si la votació és ajustada. En aquest cas, va ser la Mesa -que defensava fer la república "el més aviat possible"- qui va decidir portar el text a votació. Aquesta segona proposta ha estat la que finalment ha acabat aconseguint una majoria de vots al plenari encara que per un marge molt ajustat també, només amb nou vots de diferència.

ELS PRESOS DEL PDECat DEMANEN UNITAT I AVANÇAR CAP A LA CRIDA: "FEM-NOS DIGNES DE CATALUNYA "

Els consellers del PDeCAT empresonats —Jordi Turull, Josep Rull i Joaquím Forn— han demanat al PDeCAT a través d'una carta que estigui unit i que avanci cap a la Crida Nacional per la República. "Sumar sempre és més important que restar", defensa el text, que ha llegit una de les filles de Turull i que demana tenir una "mirada àmplia i de molt recorregut": "Catalunya necessita instruments il·lusionadors i integradors".

"Nosaltres assumim la part de sacrifici que ens pertoca", han recordat en referència a l'"infame" empresonament que pateixen; per això han demanat també que els associats del partit assumeixin la seva part per "fer-nos dignes de Catalunya".

En aquest sentit, els presos polítics han recordat que "vivim en un temps d'anormalitat política", després que s'hagi "desballestat l'estat de dret", i que "la generositat ha de ser directament proporcional a l’anormalitat".

EL VEHICLE QUE S'HA LLENÇAT CONTRA LES CREUS GROGUES A VIC JA HA ESTAT IDENTIFICAT

El vehicle, un Citroën C2 de color blau metal·litzat, ha estat localitzat avui mateix per la Guàrdia Urbana de Vic, que intenta esbrinar si el propietari coincideix amb el conductor que ha arrasat dotzenes de creus grogues a la plaça de Vic. D'entrada, la primera hipòtesi és que es tractaria d'un delicte de conducció temerària pel risc evident que han corregut els vianants d'un espai tancat als vehicles privats. De fet, els mateixos testimonis han aportat la matrícula del cotxe tot i que ha fugit a gran velocitat per un carrer secundari de la capital d'Osona.

Queda saber la motivació de l'agressor i si podria vincular-se a un delicte més greu, derivat d'un mòbil polític. Una possibilitat que dependrà de les proves que s'aportin posteriorment al jutge instructor.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-7-2018)

LLACH CARREGA CONTRA EL TACTICISME DELS PARTIS INDEPENDENTISTES

Crític i contundent, el cantautor Lluís Llach ha carregat aquest dissabte a la nit al programa FAQS de TV3 contra les discrepàncies entre JxCat i ERC d'aquests darrers dies i ha posat de relleu que "el que no pot ser és que les estratègies dels partits independentistes siguin els tacticismes" perquè, segons el seu parer, el que s'està veient ara demostra que "les estratègies no són estratègies, són tacticismes".

Esperançat, Llach ha volgut fer saber que "espero que la gent obligarem als partits que ens representen a fer un canvi de tacticisme per l'objectiu i estratègia".

En aquest sentit, el cantautor ha confessat que ell es sumaria a la Crida Nacional per la República de Carles Puigdemont "si fos transversal del tot", al mateix temps que s'ha lamentat que "segurament serà impossible perquè la CUP no crec que hi jugui i ERC no hi jugarà".

PUIGDEMONT ENCARRILA EL TRÀNSIT DEL PDECat CAP A LA CRIDA NACIONAL

El pols que la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, ha plantejat al president Carles Puigdemont i la seva Crida Nacional per la República s'ha tancat aquest dissabte amb la fins ara líder del partit fora de la direcció i amb la formació demòcrata dirigint-se a un procés de transició cap al nou moviment.

La contundència de l'aposta ha donat peu fins i tot a què el president, Quim Torra, que no va acudir a l'obertura de l'assemblea divendres, tot i que estava inicialment anunciat, hagi comunicat que participarà en la cloenda. També aquest diumenge es farà l'acte d'homenatge als presos que s'havia d'haver celebrat dissabte i que, segons algunes fonts, es va anul·lar per voluntat dels dirigents demòcrates empresonats de no ser "utilitzats" per la direcció.
Bonvehí-Nogueras

Quan aquest diumenge es tanqui l'assemblea, el PDeCAT estarà dirigit per una nova executiva, presidida pel fins ara número dos de Pascal, David Bonvehí, i amb la diputada al Congrés Míriam Nogueras com a vicepresidenta; incorporarà membres molts propers a Puigdemont com els conselleres Damià Calvet i Miquel Buch, o el responsable del grup de JxCat, Albert Batet. Tot plegat després que la ponència organitzativa ha passat aquesta matinada de dos a tres el nombre de càrrecs que poden acumular els membres de la direcció i en el benentès que s'accepti en el plenari una esmena per eliminar incompatibilitats dels consellers. En cas contrari, els consellers hauran d'apel·lar a la seva condició de membres del Govern per poder participar en les reunions de la direcció.

PUIGDEMONT TORNARÀ A WATERLOO DISSABTE VINENT

El president a l'exili, Carles Puigdemont, tornarà a Waterloo, a Bèlgica, dissabte vinent dia 28 a les 4 de la tarda. Ho ha anunciat el compte de Twitter del Govern a l'exili.

El jutge de la Sala II Pablo Llarena va dictar una interlocutòria en què rebutjava el lliurament a Espanya del president Carles Puigdemont en les condicions acordades pel Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya), és a dir, per ser jutjat només per un delicte de malversació de cabals públics però no per rebel·lió o sedició.

Com a conseqüència, el magistrat va decidir retirar les ordres europees i internacionals de detenció del president i de Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira. Aquesta mesura permet a Carles Puigdemont sortir d'Alemanya i, per tant, tornar a la seva casa de Waterloo.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-7-2018)

GAIREBÉ UN 40% DELS ESPANYOLS PREFEREIX UN RÈGIM AUTORITARI A UN RÈGIM DEMOCRÀTIC

Les noves dades publicades pel World Values Survey (WVS) asseguren que gairebé el 40% de la població espanyola preferiria un règim autoritari a un sistema democràtic. L'enquesta, feta per aquest organisme de renom internacional, també revela que la tendència està en augment en els darrers anys, al contrari que en la majoria de països europeus.

El WVS va explorar els valors democràtics i opinions de la societat espanyola entre els anys 2010 i 2014. En preguntar com valorarien que Espanya "tingués un líder fort que no hagués de preocupar-se amb el parlament i les eleccions", el 7,6% va assegurar que seria una opció "molt bona" i el 31,9% la va considerar "bastant bona".

D'aquesta manera, el 39,5% dels espanyols estarien a favor d'un règim autoritari, una dada similar a la de països com el Pakistan (42%) o Nigèria (48%).

A més, l'enquesta del World Values Survey mostra que la tendència a estar a favor d'un líder autoritari entre la societat ha anat creixent els darrers anys. El 1995 tan sols el 20% dels espanyols veien de bon ull aquesta opció, un tant per cent que s'ha doblat en només una dècada.

L'ESTAT DEL TERROR: EL TSJC REPRÈN LA INVESTIGACIÓ A BUCH PER PROMOURE 1-O ENTRE ELS ALCALDES

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reprès la causa per desobediència contra el conseller d'Interior, Miquel Buch, per promoure l'1-O entre els alcaldes quan presidia l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en espera de fixar una data per interrogar-lo com a investigat.

Segons han informat a Efe fonts jurídiques, el TSJC, que el mes de febrer passat va enviar al Tribunal Suprem la causa contra Buch juntament amb la que va obrir contra el Govern per convocar l'1-O, torna a tenir-la a les seves mans després que el jutge de l'alt tribunal Pablo Llarena hagi rebutjat la seva competència per investigar-la.

La investigació deriva de la querella que la Fiscalia va presentar en vigílies del referèndum contra Buch, que llavors estava al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), i contra l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, per emplaçar als alcaldes a promoure el referèndum i a facilitar locals per celebrar l'1-O.

LA FISCALIA ESTUDIA SI JUAN CARLOS I VA DELINQUIR

Joan Carles I podria estar ja en el punt de mira de la Fiscalia. Segons informa el diari El Español, les cintes fetes públiques amb enregistraments entre el comissari jubilat José Manuel Villarejo i Corinna sobre els negocis foscos del monarca han fet que Anticorrupció ja estigui elaborant un esborrany per a la fiscal general amb els presumptes delictes que podrien atribuir. Concretament, les converses revelen que el rei emèrit tenia comptes a Suïssa i cobrava comissions.

Coincidint amb la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Diego d’Egea d’obrir una part separada del cas Tándem i citar el comissari ja jubilat Villarejo, segons el rotatiu la Fiscalia Anticorrupció ha començat a redactar l’esborrany que remetrà a la fiscal general de l'Estat, María José Segarra. En el redactat, s’exposaran les primeres conclusions sobre les converses amb Corinna.

Joan Carles I gaudia d’inviolabilitat mentre era rei, però des de 2014, quan va renunciar al tron, va passar a ser aforat, motiu pel qual els fets denunciats només els pot investigar el Tribunal Suprem. Per aquest motiu s’ha pogut donar llum verda a l’inici de la investigació, a través dels esborranys que es trametran a la Fiscalia General de l'Estat perquè prengui les mesures que estimi oportunes.

PASCAL CEDEIX I NO ASPIRA A SER A LA DIRECCIÓ DEL PDECat: " ÉS OBVI I EVIDENT QUE NO TINC LA CONFIANÇA DE PUIGDEMONT "

Marta Pascal renuncia a optar a la secretaria general del PDECat. Després de l'estira-i-arronsa amb Carles Puigdemont i mantenir el pols fins al final, l'actual coordinadora ha decidit cedir i renunciar a formar part de la direcció del PDECat. En una breu compareixença pública -en la que no ha acceptat preguntes-, ha assegurat que no pot seguir com a coordinadora general del partit sense tenir la confiança de Puigdemont. "La coordinadora del PDECat no pot ser que no tingui la confiança del president. És evident i obvi que jo no la tinc", ha lamentat.

Tanmateix, ha assegurat que es mantindrà "fidel" al PDECat, que "li ha donat tot a la seva carrera política". Pascal ha comparegut a la sala de premsa del Palau de Congressos de Catalunya, on es fa l'assemblea del PDECat, acompanyada dels membres de la seva executiva, entre ells David Bonvehí, que serà una de les cares visibles del nou equip -avalat per Puigdemont- que dirigirà el partit.

La decisió arriba després que els crítics -on s'inclou Puigdemont- hagin aconseguit forjar una candidatura de consens amb membres de totes les famílies, també de l'actual direcció. De fet, David Bonvehí, que fins ara era tàndem amb Pascal, presidirà el partit amb Miriam Nogueras, que ocuparà la vicepresidència.

LUM VERDA A LA FÒRMULA DELS EXCONSELLERS PRESOS PER SUMAR EL PDECat A LA CRIDA DE PUIGDEMONT

Un dels debats més importants d'aquesta assemblea del PDECat és com decideix sumar-se a la Crida Nacional per la República de l'expresident Carles Puigdemont i quin grau d'implicació assumeix. Malgrat que la direcció s'ha mostrat partidària d'una suma que mantingui el partit "fort", la militància ja s'ha pronunciat: a hores d'ara ja s'ha aprovat en la ponència política la fórmula que proposaven els exconsellers perquè el partit transiti cap a la Crida per la República.

Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig han presentat una esmena que ha defensat el diputat de JxCat Albert Batet en comissió que passa per una adhesió dels militants al nou moviment a títol personal i per la creació d'una comissió –que liderarien ells mateixos i de la qual participarien els promotors de la Crida– per sumar el PDECat en el nou moviment. S'ha aprovat sense oposició, la qual cosa és un bon indicador pels crítics amb Pascal, que havien defensat l'esmena.

EL PDECat BLOCARÀ L'AGENDA DE SÁNCHEZ SI CONTINUA LA REPRESSIÓ

La nova direcció del PDECat que surti de l’assemblea tindrà un nou mandat per a regir l’actuació dels diputats al congrés espanyol: haurà d’aprofitar l’aritmètica parlamentària per a blocar l’agenda política de Pedro Sánchez si la repressió continua. En la comissió que debat la ponència política, ha estat transaccionada l’esmena que advocava per fer servir la força del partit en les institucions per a treballar per l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats, la fi de la repressió, l’exercici del dret d’autodeterminació i la creació de la República catalana.

Durant el debat, el senador Josep Lluís Cleries ha defensat la necessitat que el partit actuï d’aquesta manera a Madrid, segons diverses fonts presents, i ha estat molt aplaudit. L’esmena, promoguda per Aleix Sarri, assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa, i avançada per VilaWeb, arriba després d’haver facilitat el PDECat la investidura de Sánchez sense cap contrapartida concreta a banda fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa amb la moció de censura. L’actuació del PDECat al congrés espanyol, arrenglerat amb la línia moderada que representa Marta Pascal, és un dels temes que ha generat més debat intern. La iniciativa introduïda també remarca que l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats ha d’estar fora de tota negociació política perquè és una ‘obligació’ de l’estat espanyol.

ARAGONÈS A CASADO: " CATALUNYA NO LA CONQUEREIX NINGÚ "

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha advertit avui al nou president del Partit Popular, Pablo Casado, que "Catalunya no la conquereix ningú". En declaracions a l'Acampada Jove, el republicà ha respost així a les paraules del popular, qui ha afirmat que el PP "tornarà a conquerir Catalunya". "Catalunya no la conquereix ningú, Catalunya és de la seva gent. Nosaltres volem conquerir la llibertat i es conquereix amb àmplies majories. Com més forts més a prop de la victòria", ha proclamat.

En aquest sentit, Aragonès ha demanat a l'independentisme "continuar organitzats, dempeus i lluitant davant una dreta reaccionària que s'organitza en dues marques: una de blava i una de taronja". "Agafem forces que vindran nous octubres", ha assenyalat.

El vicepresident ha explicat que moments abans de començar la seva intervenció ha rebut la trucada d'Oriol Junqueras des de la presó de Lledoners. Segons ha relatat, Junqueras li ha traslladat el seu agraïment al jovent republicà i els ha emplaçat a "no parar de lluitar malgrat les amenaces".

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-7-2018)

CASADO, NOU PRESIDENT DEL PP, APEL·LA A UN GIR ENCARA MÉS A LA DRETA "FAREM QUE TABÀRNIA SIGUI UN TABÀRNIA DE DEBÒ "

Pablo Casado ha estat escollit nou president del PP amb un 57% dels vots totals i amb 451 votos més que Soraya Sáenz de Santamaría. Abans havia presentat aquest dissabte davant dels compromissaris el seu programa per liderar la formació conservadora., . En un discurs que ha reivindicat el rearmament ideològic davant de la formació conservadora, amb un gir a la dreta, i el paper de "tots" els expresidents del partit, inclòs, i de manera explícita, José María Aznar, la bèstia negra del 'rajoyisme', Casado ha afirmat el seu dret a ser triat president malgrat haver quedat segon en la votació entre militants.

L'ex vicesecratri de comunicació popular ha presentat el PP com el partit "que matina" i que defensa la "llibertat" de les persones. "Per això som els que millor defensem la baixada d'impostos, l'eliminació de traves burocràtiques", ha afirmat, imprimint un to de rearmament ideològic al seu discurs del qual Santamaría ha defugit. Alguna altra de les banderes que ha reivindicat Casado, representant d'un gir a la dreta dins del partit, ha estat la "defensa de la vida", amb aspectes claus com el retrocés en els drets sexuals de la dona, endurint la llei de l'avortament, o la defensa de la "família".

IRENE COGHENE: " EL CATALÀ DE L'ALGUER ÉS UNA LLENGUA VIVA, PERÒ LI FALTAVA L'ESCOLARITZACIÓ "

Els pares podran escolaritzar els fills en català a les escoles de primer grau ­­de l’Alguer, és a dir, fins a tretze anys. A més, els algueresos també podran dirigir–se en català a les administracions i hi haurà un terç de la programació del servei públic de ràdio i televisió en les llengües pròpies de l’illa: català, sard, sassarès, gal·lurès (cors) i tabarquí (lígur). El català de l’Alguer, per tant, guanya protecció legal gràcies a la nova llei de disciplina de la política lingüística, aprovada fa dues setmanes al Consell Regional de Sardenya per a regular les llengües. Irene Coghene ha estat sempre al peu del canó: és coordinadora territorial de la Plataforma per la Llengua i presidenta de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del català de l’Alguer. El seu afany ha estat important en la gestació de la llei que vol garantir el futur del català.

—Sardenya és l’illa de les cinc llengües i entre aquestes hi ha el català de l’Alguer. Quina és la seva situació a la ciutat?
—L’alguerès és una llengua viva, encara més considerant que no hi havia possibilitats per a escolaritzar-se en català i que les opcions per a estudiar–lo no són obligatòries. És present al carrer i encara més a la família. Si vols, pots viure força parlant en català a l’Alguer. Tot i això, la gent gran el parla demés en comparació als joves.

QUI ÉS CASADO ? UN ULTRA NACIONALISTA ESPANYOL I ANTICATALÀ DE PALÈNCIA

"Pablo Casado, l’ultra que presidirà el PP "
Perfil del relleu de Mariano Rajoy, autor d'uns quants estirabots contra l'independentisme

 

 Roger Graells Font

 

Pablo Casado (Palència, 1981) s’ha escolat entre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal en la cursa per a succeir Mariano Rajoy i serà el nou president del Partit Popular. Després de superar la primera volta de les primàries per davant de l’anterior secretària general, Casado ha derrotat Sánez de Santamaría i s’ha convertit en l’hereu de Rajoy.

Amb el seu estil agressiu, desprenent àcid contra l’independentisme i atiant la catalanofòbia, Casado s’ha guanyat el suport de la militància conservadora del PP. Un petit Le Pen que ha mostrat la cara més fanfarrona i xenòfoba, criticant també que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagués autoritzat l’arribada del vaixell humanitari Aquarius al port de València amb 629 migrants a bord.

MÉS PER MALLORCA I MÉS PER MENORCA VOLEN QUE EL GOBIERNO GARANTEIXI LA RECIPROCITAT DELS MITJANS EN CATALÀ

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han presentat  una Proposició no de Llei perquè el Parlament insti el Govern de l’Estat a eliminar les barreres tecnològiques actuals que impedeixen la total reciprocitat i emissió dels mitjans públics en llengua catalana a tots els territoris que parlen aquesta llengua.

En aquest sentit, es demana que el Govern espanyol assigni un nou múltiplex i ampliï l’espai radiofònic a cadascuna de les comunitats autònomes que tenen el català com a llengua cooficial, per fer possible la reciprocitat dels mitjans i que l’emissió es faci amb un nivell acceptable de qualitat. Així mateix, es fa una petició perquè el Govern espanyol modifiqui els espais comunicacionals de TDT i els adapti a la realitat plurilingüística de l’Estat espanyol, sense segmentar o separar comunitats d’una mateixa llengua.

Un altre dels objectius de la proposta és instar el Govern i la Generalitat Valenciana a implementar la reciprocitat de les emissions d’IB3 i la nova ràdio i televisió pública valenciana, À Punt.

LES AGRESSIONS EN DEFENSA DE LA UNITAT D'ESPANYA AUGMENTEN EN TOTS ELS PAÏSOS CATALANS AMB TOTAL IMPUNITAT

Dilluns, el fotoperiodista Jordi Borràs va ser agredit per un agent de la policia espanyola al crit de ‘viva España’ i ‘viva Franco’. Els atacs amb una càrrega ideològica clara, espanyolista i franquista, han crescut de la tardor del 2017 ençà, amb impunitat política mediàtica i judicial total.

El mateix Borràs havia denunciat en un reportatge que entre el 8 de setembre i l’11 de desembre de 2017 s’havien comès cent trenta-nou incidents violents, vuitanta-sis dels quals amb agressions físiques, que tenien com a motivació la defensa de la unitat d’Espanya. Una gran part d’aquelles agressions es van concentrar els dies de les manifestacions de Societat Civil Catalana, quan hi va haver trenta-quatre actes violents. En l’última, la del 29 d’octubre, hi va haver deu agressions, no solament contra independentistes, sinó també contra fotògrafs i immigrants. Fins i tot van arribar a enfrontant-se als Mossos d’Esquadra a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

L'ANC RECLAMA PORTAR A L'ONU LA SUSPENSIÓ DE DIPUTATS I EMPRESONATS POLÍTICS

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha reclamat aquest divendres que el Govern porti davant les Nacions Unides la “vulneració de drets polítics que suposa” la suspensió temporal de les actes dels diputats empresonats i exiliats. En la concentració a favor de la llibertat dels presos i de suport a Forcadell que s’ha fet davant de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, Paluzie ha reclamat “anar a l’ofensiva”.

“En lloc de discutir-nos al Parlament per saber com s’aplica la interlocutòria de Llarena, anem a denunciar-los”, ha defensat la presidenta de l’ANC, que ha estat aclamada pels prop de 1.500 assistents que s’han concentrat a la zona.

Paluzie ha recordat que, anteriorment, ja es va portar a l’ONU el cas de la investidura de Jordi Sánchez i Carles Puigdemont i ha dit que en el cas de Sánchez es van dictar cautelars.

Informa:ELMON.CAT (21-7-2018)

PASCAL ES RESISTEIX A CEDIR LA DIRECCIÓ DEL PDECat

La determinació de Carles Puigdemont de prescindir de Marta Pascal és ferma. I la de la coordinadora general del PDECat de no apartar-se de la primera línia de la direcció del partit, també. Amb aquesta doble predisposició a no cedir en les seves posicions va engegar ahir a la tarda la primera assemblea nacional de la formació, sense que abans hagués estat possible consensuar una sortida que allunyés el fantasma de la ruptura. I això que des de primera hora del matí hi va haver contactes entre tots els sectors –l’oficial, els crítics, l’entorn de l’expresident de la Generalitat, els exconsellers presos...– per mirar d’evitar la crisi, que no van fructificar perquè la proposta alternativa plantejada no va convèncer l’encara principal mandatària del PDECat, enrocada al seu lloc.

Després que durant tota la setmana –des que dilluns es va presentar en societat el projecte de Puigdemont per unificar l’independentisme en un nou moviment polític a través de la Crida Nacional per la República– hagués crescut la pressió interna perquè renunciés a continuar al capdavant de la cúpula del partit, Pascal va visitar al matí els dirigents presos al centre penitenciari de Lle­doners –Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn– en un intent de trobar una solució que tanqués el conflicte.

MARTA ROVIRA REAPAREIX EN UNA TROBADA DE DIRIGENTS D'ERC A SUÏSSA

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha reaparegut en una reunió amb dirigents del seu partit a Suïssa. La trobada ha servit per discutir i reflexionar sobre l'estratègia a seguir per arribar a implementar una república catalana plenament feminista i sobre el paper de la dona en la política.

Rovira ha mantingut la reunió amb les dones importants de la seva formació com la consellera Alba Vergés, la membre de la Mesa Adriana Delgado, la portaveu dels republicans al Parlament, Anna Caula o les diputades Montserrat Fornells, Eva Baró i Gemma Espigares.

La reunió s'ha portat a terme a Ginebra, ciutat on Rovira va fixar la seva residència des del passat 22 de març, quan va haver d'anar a l'exili per evitar la presó. Des d'aleshores, la secretària general d'ERC ha limitat molt la seva agenda pública i han estat pocs cops els que se l'ha pogut veure en públic.

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-7-2018)

LA BRIGADA DE L'AGRESSOR DE BORRÀS VA SER DENUNCIADA PELS MOSSOS PER DONAR L'ALERTA ALS GIHADISTES

L'agressor ultra que va agredir el fotoperiodista de ‘El Món’ Jordi Borràs al centre de Barcelona és un inspector de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona de la Policia Nacional, dedicada a la recerca del terrorisme gihadista. Es tracta de la mateixa brigada de la Policia Nacional que va ser denunciada per la unitat antiterrorista dels Mossos d'Esquadra el novembre del 2014 davant l'Audiència Nacional, en conèixer-se que almenys dos inspectors d'aquesta unitat havien alertat a membres de la cèl·lula gihadista Fraternitat Islàmica, informa Público. Aquesta cèl·lula estava sent investigada per la policia catalana i el CNI en la batejada com a operació 'Caront'. La informació es va obtenir gràcies a un talp dels Mossos infiltrat en la mateixa cèl·lula terrorista.

L'organització al complet va ser desarticulada pels Mossos el 8 d'abril del 2015, i entre els onze detinguts s'hi trobava un militant neonazi, acusat inicialment com a suposat proveïdor d'armes per a la cèl·lula. A més, era un participant habitual de les manifestacions de Societat Civil Catalana, portant pancartes de l'organització ultradretana Sobirania i Llibertat.

La denúncia dels Mossos contra la Brigada d'Informació davant l'Audiència Nacional va ser arxivada sense més explicacions, el militant neonazi va ser exonerat de tots els càrrecs.

Informa:ELMON.CAT(21-7-2018)

PUIGDEMONT, AGRAÏT I ESPERANÇAT: " EL MÉS IMPORTANT NO ÉS LA LLARGADA DEL CAMÍ, SINÓ EL FINAL "

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha mostrat satisfet per la decisió de Llarena de retirar l'euroordre. En declaracions a TV3, Puigdemont ha assegurat que "el que és important no és la llargada del camí sinó el final". A més, Puigdemont ha agraït el suport de la ciutadania de Catalunya durant aquests mesos i també del tracte rebut des d'Alemanya.

"El tracte que he rebut de la ciutadania alemanya ha estat, des del punt de vista humà, excepcional", ha remarcat.

D'altra banda, el president farà una conferència de premsa els pròxims dies a Berlín. Mentrestant, els seus advocats handeclarat que ell i els altres exiliats tornaran a Catalunya abans de 20 anys.

Informa:ARA.CAT (20-7-2018)

FRANÇA ÉS L'ÚNIC PAÍS D'EUROPA QUE ACCEPTARIA EXTRADIR PUIGDEMONT

França és ara l'únic país de la UE que acceptaria extradir el president Carles Puigdemont a Espanya, segons ha indicat l'advocat Gonzalo Boye a RAC1. L'advocat ha explicat que ha aconsellat el seu client de restar a la UE, però sense anar a França, un país que "té particularitats legislatives de col·laboració amb Espanya".

Segons Boye, si Puigdemont anés a França seria possible una detenció seguida d'una extradició, en una situació excepcional a la UE. "Pensem que no cal arriscar-s'hi", ha indicat el jurista.

La ràdio francesa de Barcelona, Equinox, s'ha fet ressò de l'excepcionalitat que pot representar França dins la UE, en la qüestió catalana, com a aliada d'Espanya.

Selon l’avocat de Carles Puigdemont, la France serait l’unique pays qui extraderait l’ancien président vers l’Espagne https://t.co/XCATzt3JH6 pic.twitter.com/JoHFDxlK76
— Equinox Radio Barcelone (@Equinoxradio) 20 de juliol de 2018

Informa:ELNACIONAL.CAT (20--2018)

ENGEGA L'ASSEMBLEA DEL PDECat AMB EL POLS PUIGDEMONT-PASCAL I EL DEBAT SOBRE COM SUMAR-SE A LA CRIDA

Tot obert a l'assemblea del PDECat: el futur de Marta Pascal com a coordinadora general del partit, que manté un pols amb l'expresident Carles Puigdemont, està en l'aire. A 48 hores d'escollir una nova direcció i decidir si el partit se suma a la Crida Nacional per la República de Carles Puigdemont, Pascal i els sectors crítics intensifiquen els contactes per no escenificar la divisió durant l'assemblea.

Segons expliquen fonts del PDECat a l'ARA, els crítics, encapçalats per Joan Ramon Casals i els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, haurien arribat a un pacte amb els exconsellers empresonats del PDECat i el mateix expresident Carles Puigdemont per sortir de l'atzucac: es tractaria de configurar una nova executiva sense coordinadora general ni d'organització i que dirigís el partit una presidència (per a David Bonvehí) i una vicepresidència. En aquesta fórmula, Pascal quedaria en un segon pla però seguiria a l'executiva, on també hi tindrien presència Buch i Calvet.

EL TRIBUNAL DE COMPTES JUTJARÀ MAS, HOMS I RIGAU EL 10-O PEL 9-N

El Tribunal de Comptes celebrarà el judici civil de reintegrament contra l'expresident Artur Mas, una vicepresidenta Joana Ortega i els consellers Irene Rigau i Francesc Homs per les despeses del 9-N els propers 10 i 11 d'octubre. En el judici s'haurà de dirimir si els quatre exmembres del Govern i altres exalts càrrecs han de retornar 5,2 milions d'euros per l'organització del procés participatiu del 2014, i que ja han aportat com a fiança amb l'embargament de propietats i l'ajuda de la 'caixa de solidaritat' de l'ANC i Òmnium. En els judicis al TSJC i al Suprem, tots quatre van ser absolts del delicte de malversació.

El Tribunal de Comptes, malgrat el nom, no és un òrgan judicial sinó polític: fiscalitza la gestió comptable de qualsevol administració, organisme o empresa públiques. També supervisa els comptes dels partits polítics. És part de l’Estat profund, la xarxa d’altes institucions —que va del Tribunal Constitucional al Consell d’Estat i fins l’Agència de Protecció de Dades, etc.—, amb funcions supervisores, assessores o legals, els membres de les quals no són electes però intervenen abans, durant o després en l’acció de l'Executiu, del Legislatiu o el Judicial.

La composició d’aquests òrgans es pacta a les Corts entre els partits, i la durada dels nomenaments sol depassar, de vegades de llarg, la del mandat dels polítics que els van triar. Els consellers del Tribunal de Comptes són nomenats per nou anys, per exemple.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-7-2018)

Subcategories

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878767