CORNUTS I PAGAR EL BEURE: ELS PRESOS NO DEUEN RES A SÁNCHEZ I ELS CATALANS TAMPOC

"Cornuts i pagar el beure "

 

Agustí Colomines

 

“És inaudit que se’ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez”. Així va resumir el conseller empresonat Jordi Turull la sensació que tenia davant la pressió de Podem i els altaveus mediàtics de l’unionisme català perquè el sobiranisme voti els pressupostos presentats pel PSOE. Quina obligació té el sobiranisme de facilitar la tramitació dels pressupostos —per altra banda, relativament necessaris, atès el calendari electoral? Una cosa és que el sobiranisme ajudés a fer fora el PP del poder, aguditzant la crisi d’estat provocada per la corrupció i el conflicte català, i una altra confiar en el PSOE. Com deia Turull a la mateixa entrevista difosa per Catalunya Ràdio, ell era molt escèptic en relació amb l’actitud del PSOE: “Els socialistes respecte de Catalunya faran, doncs això, molt de socialistes. Paraules i paraules per un cantó, i els fets o no hi seran o la majoria aniran en direcció oposada”. De moment, tal com va recordar Diana Riba, companya del conseller Romeva, en una impactant piulada, “fa més dies que el @raulromeva està tancat a la presó amb el govern del PSOE que amb el del PP. Quan tingui estómac faré el comptador”.

El PSOE no té escrúpols però sí molta barra. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, es despatxava a gust en una entrevista en un dels portaveus barcelonins de l’unionisme extrem. Calvo hi afirmava que “un govern democràtic no treu els presos de la presó”, a més de considerar que l'executiu “no ha d'actuar per aconseguir que els líders del procés surtin de la presó”. En un país on el Tribunal Suprem canvia de la nit al dia una sentència sobre qui ha de pagar el cost d’escripturar les hipoteques per la pressió dels bancs i l’Íbex 35, afirmar que Espanya és un estat de dret és una broma pesada i de mal gust

PUIGDEMONT, A LA RECERCA DE DEU MILIONS PER AL CONSELL DE LA REPÚBLICA

L’expresident Carles Puigdemont s'ha autoimposat una meta perquè comenci l'activitat del Consell per la República: recaptar 10 milions d'euros. Aquest ens, amb el qual vol promoure a escala internacional la seva aposta per la independència de Catalunya, té darrere una societat sense ànim de lucre creada a Bèlgica al febrer i que organitza tot tipus d'activitats per recaptar fons, no sense polèmica. El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijoo, va criticar aquesta setmana que es faciliti un casal gallec per a un acte que busca recaptar diners per a l'obra de l'expresident.

L'anomenat Consell per la República era part de l'acord de Govern entre Junts per Catalunya i Esquerra i buscava crear “l'espai lliure de Brussel·les”, on, lluny de l'abast de la justícia espanyola, es pogués treballar en la internacionalització de l'independentisme. Teòricament s'havia d'engegar poc després que es recuperés l'autogovern a Catalunya però la detenció de Puigdemont a Alemanya i l'espera que un tribunal d'aquest país en decidís l’extradició va retardar els plans.
Més de 21.000 euros en viatges de Torra

Els viatges que el president de la Generalitat, Quim Torra, va realitzar a Bèlgica el 27 de juliol i el 26 d'agost per entrevistar-se amb el seu antecessor, Carles Puigdemont, van costar 21.671,55 euros, segons dades aportades pel Govern.

GERMANES CUIXART: " CADA DIA ESTEM MÉS FORTS I NO S'ACCEPTARÀ CAP INDULT "

"Germanes Cuixart: "Cada dia estem més forts" "
"No acceptarà cap indult. Preferim que estigui a la presó amb dignitat”, expliquen l'Esther i la Neus, que compten que Jordi Cuixart tornarà a casa quan Estrasburg sentenciï contra Espanya

 

Gemma Aguilera

 

“Jordi, dignitat per damunt de tot”. ‘L’Antoniu’, el pare d’en Jordi Cuixart, fa temps que aconsella el seu fill que és preferible estar entre reixes amb dignitat que perdre-la a canvi de la llibertat personal. L’anima a no defallir i a no demanar perdó per un delicte que no ha comès. Té 76 anys, i cap garantia que podrà gaudir del seu fill sense un vidre i un telèfon com a intermediaris, o fora d’una sala amb quatre cadires on cada segon s’ha de viure amb la màxima intensitat.

Han passat 398 dies des que en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez estan empresonats acusats d’un delicte de rebel·lió, però aquest comptador, lluny de provocar un esfondrament emocional en la família, ha servit perquè els Cuixart hagin fet “una pinya més robusta” i afrontin el dia a dia amb una serenor que, vista des de fora, és difícil de descriure sense tenir un nus a la gola. “Quan has perdut la por, què més et pot passar? El Jordi ja no pensa en el futur ni en el passat, ha perdut la por a tot i ara pot dir que viu la presó amb felicitat. No es debilita amb angoixes que no pot resoldre, i això fa que cada dia que passa entre reixes tots estem més forts. No ens debilitarem, no donarem aquest gust a ningú”. El Món conversa amb les germanes d’en Jordi Cuixart, l’Esther i la Neus, sobre la gestió emocional d’una situació que, en aquest cas, no es viu de forma tràgica, sinó “com un aprenentatge diari”.

L'" EFECTE" VALLS ES DESINFLA A BARCELONA

La candidatura de Manuel Valls al Ayuntamiento de Barcelona, impulsada por Ciudadanos y representantes de la sociedad civil catalana, provocó una gran repercusión mediática en la Ciudad Condal y en toda España. El ex presidente francés se presentó como la alternativa a un nuevo gobierno de Colau y de los independentistas, pero las encuestas no están a su favor.

En apenas dos meses, Valls ha pasado de aglutinar el voto de los partidos constitucionalistas, llegando incluso a amenazar la continuidad del PP en el Ayuntamiento, a apenas superar los registros logrados por Ciudadanos en las anteriores elecciones municipales en Barcelona.

Así lo confirman al Confidencial Digital altos cargos de PP y de Esquerra Republicana, cuyas encuestas internas coinciden en un dato esencial: de celebrarse hoy los comicios para elegir el nuevo alcalde de la Ciudad Condal, el ex presidente francés obtendría siete concejales, solo dos más que C´s hace cuatro años.

LUIS GONZALO, EX-TINENT: " TENIM UNES FORCES ARMADES PLENES DE DELINQÜENTS "

Luis Gonzalo Segura, ex-tinent: ‘Qui intenti reformar l’exèrcit toparà amb Felipe VI’
Entrevista al tinent expulsat de l'exèrcit espanyol per haver-ne denunciat la corrupció

 

Per: Oriol Bäbler

 

Geògraf de professió, objector de consciència i militar. El tinent Luis Gonzalo Segura és un home heterodox i de riure estrident. Fa vora quatre anys que va ser expulsat de les forces armades. El delicte? Ser díscol. Es va negar a seguir les regles marcades i, cansat de ser ignorat, els va treure els drapets al sol. Sense uniforme, ara lluita als tribunals per ser-hi readmès. També col·labora en alguns mitjans i fa servir els llibres per a continuar assenyalant les tares d’un exèrcit que no ha oblidat encara la dictadura. El libro negro del ejército español és la darrera obra de Segura.

—Per què decidiu d’entrar a l’exèrcit espanyol?
—Vaig entrar-hi el 2002. Llavors se suposava, almenys això ens deien, que les forces armades s’anaven reformant i que s’anaven adequant al segle XXI. I jo, com molts més, m’ho vaig creure. Cercava una sortida professional. Havia estudiat geografia i vaig entrar al Centre Geogràfic de l’Exèrcit de Terra. Em dedicava a qüestions tècniques, sobretot. Jo no he nascut per matar i disparar… De fet, abans havia estat objector de consciència [riu].

—Vàreu tenir problemes mentre éreu al centre?
—No. Allà semblava que les promeses es complien. És certament una institució del segle XXI, probablement perquè hi ha més civils que militars. I la vocació és clarament de producció, com si fos una empresa qualsevol. No hi havia tampoc cap jerarquia inflexible. Treballava amb tinents i sergents amb els quals anava a fer cafès com si fóssim companys de feina.

PÉREZ-REVERTE: " SÁNCHEZ APLICARIA EL 155 SENSE DESPENTINAR-SE PER MANTENIR-SE AL PODER "

L'escriptor español Arturo Pérez-Reverte creu que Pedro Sánchez tornaria a aplicar l'article 155 "sense despentinar-se" si així pogués mantenir-se al govern espanyol durant "sis mesos més". Va afegir que la situació de Sánchez li sembla èpica en una entrevista que va concedir aquest dissabte a La Sexta Noche.

VÍDEO | Arturo Pérez-Reverte: "Si Sánchez tiene que aplicar el 155 para seguir en el poder, lo hará sin despeinarse" https://t.co/5O0mRKaBsy
— laSextaNoche (@SextaNocheTV) 18 de novembre de 2018

L'escriptor també va afirmar que Sánchez haurà de bregar amb situacions molt complicades durant el seu mandat, ja que la hipoteca que va haver d'assumir per arribar al poder "és molt pesada" i ningú no li farà costat. Per últim, Reverte també qualifica el president del govern espanyol com un home sense ideologia concreta i com un "aventurer de la política".

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-11-2018)

PRIMER PAS PER REINTENTAR LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT A DISTÀNCIA

El Parlament de Catalunya constituirà aquest dilluns la Comissió del Reglament, amb la missió de nomenar la ponència redactora que haurà d'abordar canvis en el reglament de la Cambra. Es tracta d'una reforma que impulsa JxCat i que, segons ha explicat el diputat Eduard Pujol, ha de servir per "posar al dia" certes eines de la institució que han de ser actualitzades. "Volem posar al dia el reglament del Parlament, que està pensat per quan la tecnologia no era la que tenim ara a l'abast i per quan en aquest Parlament hi havia una concòrdia i un 'fair play' que avui no existeixen", ha indicat.

Fonts de JxCat expliquen que la seva idea és que es constitueixi la Comissió del Reglament perquè allà tots els partits formulin les "propostes" que considerin oportunes per millorar el funcionament de la Cambra. Les mateixes fonts afegeixen que, per descomptat, una de les propostes que portarà el grup de JxCat és la possibilitat d'investir "telemàticament" el president a l'exili, Carles Puigdemont. Així, aquest dilluns el Parlament farà el primer pas per reintentar aquesta investidura a distància, però el camí que haurà de recórrer JxCat es preveu ple d'obstacles, ja que pesen diversos advertiments en contra d'aquesta investidura no presencial. En l'anterior legislatura ja es va abordar una reforma del reglament del Parlament per accelerar la tramitació de les lleis de 'desconnexió', la qual cosa va generar polèmica a la Cambra perquè diversos grups van defensar que una reforma així només es pot emprendre si hi ha consens de tots els grups.

ARAGONÈS INSTA ELS DEMÒCRATES A PLANTAR-SE DAVANT L' " ONADA REACCIONÀRIA " DE L'ESTAT I A EXIGIR LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

El vicepresident del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha fet una crida als demòcrates a “plantar-se” davant “l’onada reaccionaria” que ha denunciat que es viu a l’Estat contra el moviment independentista. Durant la cloenda del XXVIII congrés nacional de les Joventuts d’ERC aquest diumenge a Vic, Aragonès ha afirmat que en l’actualitat “van contra el procés” però que en un futur poden anar “contra les organitzacions sindicals, el moviment feminista, l’ecologista i altres forces de progrés”.

Per això, el també adjunt a la presidència d’ERC ha considerat que defensar la llibertat dels “presos polítics i exiliats” i la fi de la “repressió” a Catalunya és defensar els drets i les llibertats del futur. Aragonès també ha dit que la recepta per acabar amb la precarietat passa per la independència i la construcció d’una societat “justa”.

El número dos del govern ha iniciat la seva intervenció al congrés de les joventuts del seu partit agraint la tasca dels joves del darrer any i els ha reivindicat com el futur del país. En aquest context, ha lamentat “l’onada reaccionària” que, al seu entendre, pateix el món.

L'INDEPENDENTISME S'ABOCA (PER SEPARAT) AMB LES EUROPEES PER POSAR CONTRA LES CORDES L'ESTAT

"L'independentisme s'aboca (separat) amb les europees per posar l'Estat contra les cordes "

 


Carlota Camps

 

Catalunya tindrà el seu particular 'Superdiumenge'. El proper 26 de maig els catalans estan cridats a les urnes en una doble jornada electoral per decidir els seus nous representants municipals i europeus. En un altre moment les eleccions al Parlament Europeu passarien, més aviat, desapercebudes i es veurien totalment eclipsades per les municipals. Només cal recordar que en les anteriors, que van tenir lloc l'any 2014, la participació no va arribar al 50% de l'electorat. El context polític actual, però, tot ho canvia.

L'independentisme té clar que pel procés català és cabdal vendre el relat en l'àmbit internacional i, així, guanyar l'opinió pública. Per això, un dels objectius de les possibles candidatures que s'acabin formant serà denunciar la repressió i l'existència de presos polítics. En aquest sentit, és clau l'aposta d'ERC de situar Oriol Junqueras com a cap de llista, ja que farà evident l'excepcionalitat de la situació a Catalunya. A més les eleccions cauen al mig del procés judicial --probablement haurà acabat el judici però encara no es coneixerà la sentència--.

Aquesta denúncia de la situació, però, l'independentisme l'haurà de fer a través de llistes separades. "Les esquerres amb les esquerres i els altres amb els altres", sentenciava dijous passat el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà. Tancava així una setmana que s'iniciava amb la proposta d'Arnaldo Otegi de fer un front comú de nacionalistes catalans, bascos i gallecs, i que arribava al seu màxim exponent amb l'oferta sorpresa del president a l'exili, Carles Puigdemont, d'anar de número dos a una llista liderada per Oriol Junqueras.

ELECCIONS CATALANES...A ANDALUSIA !

"Eleccions catalanes... a Andalusia "


José Antich

 

Sabrien fer unes eleccions a Andalusia els partits espanyols —fonamentalment, el PP, Ciutadans i aquesta nova franquícia del franquisme que és Vox— sense parlar de Catalunya? Difícil, molt difícil. Es parla de Catalunya en les eleccions espanyoles, es parla de Catalunya en les eleccions catalanes, es parlarà de Catalunya en les eleccions municipals i europees del mes de maig i, tanmateix, no es parla de Catalunya en una mesa de negociació per sentir què volen els catalans. Tothom té les seves propostes, però és que els catalans també tenim la nostra.

Allà, en qualsevol dels mítings que s'han fet aquest primer cap de setmana de campanya es parla de la il·legalització d'Arran, del jutge Pablo Llarena, dels presos i exiliats, de TV3, de rebel·lió, dels Mossos, de Trapero, de la convivència a Catalunya, dels llaços grocs, de les presons catalanes, d'un nou 155, d'eliminar les autonomies, de Brussel·les, del PSC, de l'independentisme, de la violència als carrers catalans, de la ruptura d'Espanya, dels CDR, de la CUP, de la llei a Catalunya, dels mitjans separatistes, dels pressupostos generals de l'Estat en coma segurament irreversible negociats a la presó i a Brussel·les, de Puigdemont, de Junqueras, de Torra... Així es construeix bona part del discurs a Màlaga, a Sevilla, a El Ejido, a Còrdova o a Granada.

ELS INFORMES DE LA GUÀRDIA CIVIL VINCULEN LA CUP AMB ELS CDR SARGINT EL RELAT DE LA VIOLÈNCIA

Els Serveis d’Informació de la Zona Catalunya de la Guàrdia Civil estan obsessionats en relacionar els CDR amb la violència i emparentar-los orgànicament amb la CUP. Així es desprèn del DOC.E#0240478, “L’Informe d’Intel·ligència sobre els Comitès de Defensa de la República”, signat pels serveis d’informació de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya i amb el membret de Confidencial, el 27 de juliol d'enguany. Una obsessió que fins i tot els esbossa com s’organitzen orgànicament i territorialment, comparant la seva descentralització amb l’organigrama d’Endavant Osan.

“Es pot observar una sinergia creixent entre les declaracions i actuacions de l’esquerra radical separatista i les relatives als distints col·lectius que composen el puzzle territorial dels CDR, i es pot afirmar que els mateixos en gran part es troben adoptant voluntàriament el paper i la línia estratègia que marca l’esquerra radical separatista, i es plasma d’aquesta manera un paper hegemònic de la mateixa sobre els CDR”, firmen els analistes del cos armat identificats com V92991D i T64237G. De fet, alerten que el primer CDR va ser organitzat per Poble Lliure a Vilafranca del Penedès.

EL RELLEU DE MARCHENA AL SUPREM POT ENDARRERIR EL JUDICI DE L'1-O

La filtració del més que probable nomenament de Manuel Marchena, que deixaria la ponència del judici per l'1 d'octubre, com a president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem obre un nou escenari per als presos polítics i la resta de processats que esperaven que es complissin els pronòstics per celebrar el judici el mes de gener. Tot i que mai s'ha confirmat de manera oficial la data, aquesta era la previsió tant dels advocats com del mateix Suprem, que admet que tot anava cap a aquesta direcció; fonts de l'alt tribunal diuen ara que "un procés és viu i més, aquest".

Què fa pensar que l'inici del judici es pugui endarrerir? D'una banda, el mateix procediment per escollir el nou president de la sala i ponent per al judici, que no es pot fer fins que Marchena hagi deixat la plaça vacant. I, de l'altra, els tràmits que encara falten per tancar en el procés abans de començar el judici per l'1-O, i que sense responsable de sala és difícil de tirar endavant.

SÁNCHEZ MANTINDRÀ LA SEVA AGENDA CATALANA, MALGRAT L'OPOSICIÓ DE TORRA

El Gobierno intenta evitar que la mayoría de la censura se rompa en una votación
Sánchez prevé mantener su agenda catalana pese a los desaires de Torra

Pedro Sánchez tiene previsto mantener su agenda catalana pese a los desaires de Quim Torra. O pese a que ERC y el PDECat le impidan tramitar los presupuestos con los que contaba para intentar agotar su mandato en el 2020. Así lo confirman fuentes gubernamentales, porque, como siempre dicen, sus propuestas e iniciativas no se dirigen a ERC o el PDECat, o no sólo a sus votantes, sino al conjunto de la ciudadanía catalana.

La Moncloa quiere seguir teniendo la mano tendida, pese a la actitud de “frontón” que atisba en la Generalitat. El Gobierno, así, sigue trabajando en los desestimientos de recursos del Estado contra leyes catalanas de carácter social, ahora las de la agencia de cooperación social y la de cambio climático.

1.600 MILIONS MÉS DE PRESSUPOST PER A LA GENERALITAT, PERÒ AMB POC MARGE PELS COMPROMISOS AMB LA CUP

"1.600 milions més i poc marge "
Els ingressos del pressupost català creixeran respecte als del 2017, però la nova despesa ve marcada pels compromisos socials contrets llavors amb la CUP
El govern, que no vol tocar la fiscalitat, crearà més places de mestres, mossos i bombers, i tornarà a finançar escoles bressol, però no reactiva la inversió


Òscar Palau 

 

El pressupost català del 2019 tindrà uns 1.600 milions més de recursos per gastar que l’últim que es va aprovar, el 2017, per bé que el compliment de compromisos ja contrets llavors amb la CUP per dotar diverses partides socials li donarà poc marge per introduir-hi grans novetats. De fet, la suma total de nous ingressos (entre augments de les bestretes estatals i de la recaptació dels tributs propis i cedits, pel cicle econòmic positiu) puja a 2.700 milions, però el fet que el límit de dèficit baixi del 0,6% de l’any passat al 0,1% el vinent (el govern espanyol el vol apujar al 0,3%, després d’haver obtingut el vistiplau d’Europa, però li cal una aprovació de les Corts, per a la qual encara no ha trobat la fórmula, davant la negativa del PP i Cs) i que la regla de la despesa, també depenent de Madrid, en limiti el creixement al 2,7%, redueixen la quantitat extra que realment es pot gastar en més de 1.000 milions. La previsió és que el deute total continuï baixant i se situï en el 32,1% del PIB, després d’assolir el màxim el 2016 (35,8%).

Tot plegat es desprèn dels números que ha preparat el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, i que presentarà la setmana entrant als grups parlamentaris en una segona ronda de contactes –al setembre ja els va mostrar el marc pressupostari general– que haurà de servir de base, ara sí, per iniciar negociacions formals. La idea del govern és entrar el projecte al Parlament a mitjan desembre perquè iniciï una tramitació en què confia en el suport dels comuns, si bé no descarta encara del tot el del PSC i el de la CUP, tot i admetre que seran més complicats.

LA FISCALIA DESINFLA LES CAUSES NO VINCULADES AMB LA CÚPULA DE L'1-O

L’arribada de María José Segarra al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat de la mà del govern de Pedro Sánchez no ha canviat ni una coma l’acusació llançada contra els líders independentistes. El ministeri públic ha demanat jutjar per rebel·lió tant els presos polítics com l’anterior cúpula dels Mossos i d’Interior, però paral·lelament ha anat desinflant les últimes setmanes les causes judicials no vinculades als màxims responsables de l’1-O.

El primer punt d’inflexió va ser la petició de la Fiscalia de no imputar el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. També la decisió de mantenir un perfil baix en la causa contra els expresidents de l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència. En les últimes setmanes, l’Audiència Nacional ha arxivat la causa contra els acompanyants de Carles Puigdemont i també s’ha tret del damunt la investigació per rebel·lió contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). L’últim moviment: el primer arxiu contra un dels alcaldes que van donar suport a l’1-O.

En tots els casos les denúncies provenien, justament, de la mateixa Fiscalia. Les causes han caigut per la falta de competència del tribunal, com en el cas de l’Audiència Nacional, o bé per la seva debilitat jurídica. Però al darrere sempre hi ha hagut un canvi de posicionament del ministeri públic. Algunes causes, si tiren endavant, serà per denúncies de particulars o entitats.

TORRA SITUA LES MUNICIPALS COM UN PAS " ESSENCIAL " PER IMPULSAR LA INDEPENDÈNCIA

Torra situa les municipals com un pas "essencial" per impulsar la independència
Assegura que no hi ha "alternatives" a fer efectiva la República: "no ens valen ni molles ni pans"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest dissabte que no hi ha "alternatives" i que cal "avançar" en fer efectiva la República. Durant la cloenda de la vintena assemblea de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) a Sant Celoni (Vallès Oriental) i després de l'Espai de diàleg d'aquest divendres, Torra ha afirmat que en haver estat "tant a prop" de la llibertat ara no "ens podem acontentar amb un 24% o un 72,5% de llibertat" perquè "ja no ens valen molles ni pans, sinó que volem el forn sencer". En aquest sentit, el cap de l'executiu ha situat les properes eleccions municipals com un pas "essencial" per fer efectiva la República i ha donat el seu suport als "alcaldes del primer d'octubre" per guanyar els comicis.

El president ha començat la seva intervenció agraint als alcaldes i alcaldesses haver "estat al costat" de les institucions catalanes. Així, s'ha mostrat convençut que hi "tornaran a ser" en cas que sigui necessari. "Us vull donar les gràcies per ser els alcaldes del primer d'octubre. Sou i sereu els batlles de la llibertat, la millor garantia per culminar el repte que tenim de fer efectiva la República", ha constatat. Tot seguit, Torra ha parlat dels que, al seu entendre, són els tres grans consensos del país: els valors republicans, la no tolerància a la repressió i a la judicialització contra decisions polítiques "defensades sense violència" i l'exercici del dret a l'autodeterminació. En aquest punt, ha fet una crida a deixar de banda les "discrepàncies" i a vetllar pel "prestigi" de les institucions catalanes i del món local.

PUIGDEMONT FA DE SEGON EN UN CASTELL AIXECAT A WATERLOO PELS GUANYADORS DEL CONCURS DE TARRAGONA

Una trentena de castellers de la colla Vella dels Xiquets de Valls han viatjat aquest dissabte fins a Waterloo (Bèlgica) on han visitat l'expresident de la Generalitat, Carles Puigedmont, per oferir-li el trofeu de guanyadors del XXVIIè concurs de Castells de Tarragona.

Aquest passat mes d'octubre, la Vella va imposar-se al concurs trencant l'hegemonia dels Castellers de Vilafranca, que l'havien guanyat en les últimes vuit ocasions. A Puigdemont l'ha acompanyat l'exconseller de Cultura, Lluís Puig; i a la colla, l'alcalde de Valls i portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet.

Acabada la fotografia oficial, la Vella ha aixecat un pilar de cinc. I a continuació el president fugit s'ha posat la camisa de la colla i s'ha calçat la faixa per pujar de segon en un pilar de quatre.

Informa:ELPAIS.CAT (17-11-2018)

TENSIONS I ENFRONTAMENTS EN LES JORNADES DE VOX A TARRAGONA

Tensió i enfrontaments dialèctics entre els contraris i partidaris a les Jornades de Formació del partit VOX celebrades aquest dissabte al barri de Bonavista de Tarragona. Ambdós grups s’han xiulat, escridassat i propinat insults. Els moments de més crispació s’han viscut per part d’un veí que ha provocat els antifeixistes i ha suposat que un grup es tanqués en un establiment.

A més, també un s’ha produït un enfrontament amb dues persones que han cridat consignes com ‘Pim pam pum que no quedi ningú’ als partidaris dels ultradretans. Els Mossos d’Esquadra han intervingut en tots dos casos per evitar que la situació empitjorés.

“Això és com un estat de setge i exempció. Defensarem la llibertat contra els totalitaris que pretenen acabar amb nosaltres”, ha sentenciat la presidenta provincial de VOX a Tarragona, Isabel Lázaro, qui ha afegit que les jornades no són una provocació.

IMATGES " FALSES " I " PRESSUMPTA SANG ": LES JUSTIFICACIONS DE LA POLICIA ESPANYOLA SOBRE L'1-O

Des de Pérez de los Cobos fins a diversos agents investigats arran de la denúncia de l'Ajuntament de Barcelona, les autoritats espanyoles han posat en dubte el relat de la violència policial durant la jornada del referèndum

Moments abans de les càrregues policials a Girona durant l'1-O | Carles Palacio
El 22 de febrer del 2018 transcendia, quatre mesos després del referèndum de l'1-O, la declaració del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que negava davant del jutge instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que hi hagués hagut càrregues policials durant la jornada del referèndum a Catalunya. Poc després, aquesta vegada davant de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, el mateix coronel admetia que els cossos policials espanyols havien fet ús de la força en la "immensa majoria" dels centres electorals.

Pérez de los Cobos va fer aquestes declaracions com a testimoni en les causes paral·leles que investiguen aquests dos alts tribunals i que, en els propers mesos, jutjaran l'acció política, civil i policial a l'entorn de l'organització del referèndum. Allò que va dir Pérez de los Cobos hauria d'haver estat, en principi, la veritat dels fets que van succeir durant l'1-O, ja que prestava declaració sota jurament i amb possibilitat d'incórrer en un delicte de fals testimonis. No obstant això, les afirmacions de l'alt càrrec de la Guàrdia Civil no van deixar d'abonar les contradiccions. Les autoritats espanyoles s'han abonat a defensar l'actuació proporcional de la policia i a posar en dubte el relat de la violència sobre els votants verbalitzat per l'independentisme.

EL PRESIDENT DE L'ARAGÓ DEIXA ENTENDRE QUE EL CATALÀ ÉS PER A ESCRIPTORS DE BAIXA ESTOFA

"El president Lambán no és supremacista, tot i deixar a entendre que la llengua catalana és per als escriptors de baixa estofa."



ANTONI PUIGVERD

 

Enmig de les tempestuoses onades de la política i la judicatura, criden l’atenció dues notícies culturals. Una és un tuit del president d’Aragó. “Empiezo la última novela de Eduardo Mendoza, que, como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en español”. Sembla un elogi, però és la instrumentalització del novel·lista de La ciudad de los prodigios amb la intenció de denigrar l’escriptura en català.

Per molt menys, el president Torra ha estat descrit com a racista. En l’article que tothom va qualificar de supremacista, Torra no associava tots els espanyols amb les bèsties, sinó només els que, precisament, no suporten el català. Torra posava l’exemple d’un passatger que va protestar als diaris de Suïssa per haver hagut de sentir el català entre les llengües usades per la companyia. Torra, que és un nacionalista d’arrel romàntica, va escriure una faula molt desafortunada, no pas racista, per criticar els intolerants. En accedir a la presidència, gràcies a unes frases tretes de context, va circular la falsa idea que ell relaciona tots els espanyols amb les hienes.

MOSSOS PER LA DEMOCRÀCIA ALERTA DE GUÀRDIES CIVILS INTEGRATS A ESCAMOTS UNIONISTES

El grup Mossos per la Democràcia ha denunciat aquest divendres a través de Twitter que hi hauria agents de la Guàrdia Civil participant en els escamots unionistes que han actuat a diversos municipis de les comarques de Girona.

Aquest passat dimarts al vespre, el cos de Mossos hauria estat alertat d'una reunió a un bar, on un grup de persones preparaven una acció per retirar simbologia independentista a diversos pobles. Un dels objectius seria Verges, municipi que ha patit recentment atacs feixistes i incidents amb grups ultres.

Una dotació de Mossos va desplaçar-se a la zona de l'avís i va veure com dos homes d'aquest grup sortien del bar i pujaven a un cotxe. Els agents van interceptar el vehicle que va resultar ser de propietat de la Secretaria d'Estat de Seguretat, depenent del Ministeri d'Interior, i va identificar els dos homes, agents de la Guàrdia Civil de paisà.

TURULL: " L'INDEPENDENTISME HA D'ACTUAR AMB UN FULL DE RUTA NO D'ACORD AMB EL JUDICI DELS PRESOS SINÓ AMB ELS OBJECTIUS QUE DEFENSA "

Hem seleccionat 10 respostes de l'entrevista de Catalunya Ràdio a l'exconseller Jordi Turull. La podeu llegir completa en aquest enllaç. Aquestes són les frases més destacades:

1. "Tota la instrucció ha anat de buscar un escarment a costa del que sigui i no pas d'impartir justícia, i encara menys amb totes les garanties"

2. "El socialisme espanyol sempre ha estat i ha actuat molt acomplexat per la reacció de la dreta espanyola més rància respecte a Catalunya"

3. "Si no fa res, ni a tall de mínim esquema de proposta que tingui un mínim de gruix, és inaudit que se'ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez"

4. "Tots els elements fins a la data porten a pensar que no tindrem un judici just ni en la forma ni en el fons. Allò de la imparcialitat i la igualtat de condicions de l'acusació i la defensa, tot apunta que no existirà de cap manera"

EL NOBEL DE LA PAU MUHAMMAD YUNUS DIU QUE " TOT EL MÓN CONEIX " LA SITUACIÓ DE CATALUNYA

El premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus ha assegurat que "tot el mon coneix" la situació política a Catalunya després de reunir-se amb el president Quim Torra al Palau de la Generalitat.

Yunus, reconegut el 2006 pels seus esforços per incentivar el desenvolupament de comunitats amb pocs recursos a través dels microcrèdits, ha demanat una solució pacífica al conflicte polític que permeti "seguir junts." A la reunió han assistit els membres de la Junta directiva de la Social Business City Barcelona, un projecte nascut de la mà del Nobel bengalí per tal de promoure l’emprenedoria social com a eina de transformació a la ciutat.

El president i el Nobel bengalí també han parlat de la necessitat de promoure l’emprenedoria social entre els estudiants de secundària, i de les principals iniciatives en aquest sector a Barcelona i Catalunya.

Informa:ELMON.CAT (17-11-2018)

MÉS DE 80 JUGADORS PARTICIPARAN EN EL CAMPIONAT MUNDIAL D'SCRABBLE EN CATALÀ A MANACOR

Més de 80 jugadors, la xifra més alta de les darreres edicions, s'han inscrit en el Campionat Mundial d’Scrabble en català d'aquest cap de setmana a la nova seu de l'entitat Estel de Llevant a Manacor.

Segons ha informat la Conselleria de Cultura, Participació i Esports aquest dijous, el Mundial de 'Scrabble' clàssic en català s'ha disputat de moment en cinc poblacions diferents: Viladecavalls en 2005, Granollers en 2007 i en 2009, Mataró el 2011 i en 2013, el Prat de Llobregat en 2014 i Barcelona en 2016.

En aquest sentit, el campionat surt per primera vegada de Catalunya i la Conselleria pagarà una part de les despeses dels viatges i allotjaments dels jugadors de fora de Mallorca. El campionat constarà de deu rondes en sistema suís i la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, participarà el diumenge en l'acte final i lliurament de premis del campionat.

En Campionat Mundial d’Scrabble en Català hi ha hagut tres campions en les seves set edicions: Miquel Sesé el 2005 i el 2011, Joan Ramon Tacat en 2007 i en 2009 i Marc Vigo en 2013, 2014 i 2016. A les Balears hi ha tres clubs d’Scrabble actius, el de Manacor, el de Palma i el d'Eivissa, a pesar que el club pioner a Mallorca és el de Porreres.

Informa:DBALEARS.CAT (17-11-2018)

CATALUNYA DEL NORD: TALLEN CARRETERES TOT BALLANT SARDANES, PERÒ NO SÓN DEL CDR

Les mobilitzacions que avui se celebren a la República Francesa en protesta per l’augment dels preus del carburant han deixat escenes com les que ha difós el diari de Perpinyà ‘L’indépendant’, on el tall d’una de les carreteres d’accés a la capital de la Catalunya Nord està tallada per un col·lectiu que aprofita l’asfalt per ballar-hi l'emblemàtica sardana La Santa Espina.

"Au milieu de la voie rapide la Pénétrante à #Perpignan, moment de communion des #giletsjaunes66 autour d’une sardane. S’en suit le chant révolutionnaire dels Segadors. Bienvenue en pays catalan ! "


Tallar carreteres amb símbols clars de catalanitat..., quan això es fa a la Catalunya Sud de seguida surten veus parlant de violència tumultuària i carregant contra els CDR. Acceptaran ara que tot plegat té a veure amb el dret de manifestació?

Informa:ELNACIONAL.CAT (17-11-2018)

LA CIMERA D'AHIR VA RETRATAR QUIN ÉS EL GRAU DE DIÀLEG QUE VOL CADASCÚ

"Auest és el seu diàleg?"


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“La cimera d’ahir va retratar quin és el grau de diàleg que vol cadascú

 

Ahir, finalment, es va celebrar a Barcelona la famosa cimera pel diàleg convocada pel president Quim Torra. I va ser, com ja es preveia, una cimera descafeïnada; descafeïnada perquè no hi van anar ni la CUP, ni el PP ni Ciutadans. Avui, vistes les absències, segur (ja ho feien ahir a la tarda molts digitals) que molts diaris parlaran del fracàs de Torra i de la cimera. I jo em pregunto: és, segur, un fracàs de Torra? O de la cimera? A mi, com que m’agrada més remarcar les presències que hi havia (el govern, JxCat, ERC, el PSC-Units i els comuns) que no pas les absències, em sembla que el fracàs és dels que no hi van anar, i que ho hauríem de remarcar. Perquè, com es pot parlar constantment de diàleg i no anar a una cimera pel diàleg? Que no ho veuen, que se’ls veu el llautó?

O és que aquest és el diàleg que volen? Que només hi hagi diàleg per parlar del que ells volen? Si un vol diàleg, va allà on el conviden a dialogar. Si no, és que no en vol. O, encara més greu, que em sembla que és el cas, que vol dinamitar una cimera, només dinamitar-la, pel simple titular d’un dia, pel que avui faran alguns mitjans. És això? Prefereixen el titular d’un dia, que a ells els sembla que els va bé, al diàleg? Carlos Carrizosa (“Per què em demana la paraula, senyor Carrizosa?”) diu que Cs no hi va perquè el govern “està substituint el Parlament per xiringuitos, fòrums i cimeres de diàleg que no donen als altres l’oportunitat d’intercanviar opinions amb llums i taquígrafs”, i el nou líder del PP, Alejandro Fernández, per no quedar-se curt, diu: “Si ens haguessin trucat perquè es vol parlar de com millorar la convivència a Catalunya, hi hauríem anat, però ells només volen parlar dels presos polítics, i no n’hi ha.”

300.000 EUROS EN TRES DIES A LA CAIXA DE SOLIDARITAT

Com més repressió, més solidaritat. La crida feta aquesta setmana per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per incrementar les aportacions a la caixa de solidaritat ha tingut una resposta espectacular i s’han recaptat 300.000 euros en només tres dies, segons han confirmat a aquest diari fonts coneixedores de l’estat dels comptes. Les aportacions es fan directament a un compte corrent, les coordenades del qual apareixen en el lloc web , que és auditat pels tres expresidents del Parlament Núria de Gispert, Joan Rigol i Ernest Benach.

L’últim estat de comptes de la caixa de solidaritat es va fer públic el passat mes de febrer en motiu de l’aprovació dels comptes de l’Assemblea. Aleshores va transcendir q€ue s’havien recaptat fins a 5,8 milions d’euros i que una part d’aquests diners, 3,8 milions, ja s’havien dipositat com a aval de fiances, ja sigui davant el Tribunal Suprem, que jutja els polítics que van impulsar l’1 d’octubre, com al Tribunal de Comptes, que ha jutjat la part comptable del 9-N. Altres 30.000 euros es van destinar a pagar una sanció i la part que quedava a la caixa era d’1,9 milions d’euros.

ANONYMOUS ACUSA ESPANYA I RÚSSIA DE 70.000 ATACS INFORMÀTICS AL CONSELL DE LA REPÚBLICA

El grup Anonymous ha atribuït aquest vespre als governs espanyol i rus 70.000 atacs informàtics que ha patit el Consell per la República. "Els 70.000 atacs que ha patit l'organització del Consell per la República des de la seva creació són part de l'acord en matèria de ciberseguretat firmat entre els ministres d'Espanya i Rússia a canvi de prestar ports espanyols per a la intervenció de Rússia a Síria", ha indicat.Segons Anonymous, l'acord en matèria de ciberseguretat firmat entre Espanya i Rússia inclou entre els seus principals objectius "anular" el Consell per la República, "únic espai sobirà i lliure d'ingerències espanyoles que actualment tenen els ciutadans".

Los 70.000 ataques que han sufrido la organización Consell per la República desde su creación son parte del acuerdo en materia de ciberseguridad firmado entre los ministros de España y Rusia a cambio de prestar puertos Españoles para la intervención de Rusia en Siria.
— Anonymous (@Anonymous_opt) 16 de novembre de 2018Aquesta és la roda de premsa que va fer el ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, i el seu homòleg rus, Sergei Lavrov, el 6 de novembre passat, on van anunciar la creació d'una unitat conjunta de ciberseguretat. Borrell va agrair durant la roda de premsa el suport de Rússia "a la integritat territorial d'Espanya".

FUNCIONARIS INDEPENDENTISTES DEMANEN TREBALLAR EL DIA DE LA "CONSTITUCIÓ "

“Trabajando como cada día por el bienestar social, el progreso económico y la república independiente”. Es el mensaje que Quim Torra añadió a la fotografía que publicó en Twitter el pasado 12 de octubre, fiesta nacional en España.

Torra aparecía en su despacho del Palau de la Generalitat, leyendo unos documentos, y , al igual que el presidente del Govern de Cataluña, otros consejeros siguieron su ejemplo y se esforzaron en dejar claro que ellos no celebraban la Fiesta Nacional de España, y que por tanto trabajaban ese día.

Eso mismo han tratado de hacer otros años algunos ayuntamientos gobernados por los independentistas. Un centenar de ello abrió el año pasado el 12 de octubre, en plena efervescencia del proceso secesionista.

Una vez pasada esa fecha, los independentistas han puesto sus ojos en otro festivo nacional español, que también pretenden no respetar. Se trata del 6 de diciembre, Día de la Constitución, que además este año celebra el 40º aniversario de su aprobación por los españoles en referéndum.

LA CIMERA DE PARTITS POLÍTICS CATALANS CONSTATA " LES ENORMES DIFERÈNCIES POLÍTIQUES "

La cimera constata "les enormes diferències polítiques" entre els partits catalans
Reunió de l'Espai de Diàleg al Palau de la Generalitat que reuneix el Govern, JxCat, ERC, PSC-Units, CatECP. Els junters han posat sobre la taula anar a celebrar una cimera a Lledoners

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va proposar en el debat d’investidura i va insistir seu parlamentària a través d’una resolució parlamentària, una "trobada pel diàleg". Després de setmanes, el presient de la Generalitat, Quim Torra, ha fet d’anfitrió i ha organitzat per aquesta tarda l’Espai de Diàleg per “trobar consensos en els grans temes de país”.

Una trobada que no ha generat, ni de bon tros, grans acords, només el compromís per a una futura reunió, to destacat de la cordialitat, l’espera de trobades bilaterals, pendents dels pressupostos i de si el Govern insisteix en la via unilateral. Una trobada on s’han constatat, segons el seu impulsor, Iceta, “enormes diferències polítiques”.

Subcategories

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08487394