ELS 65 VOTS DE LA CUP QUE DECIDIRAN EL FUTUR DE CATALUNYA EL DIA 28 : O REFERÈNDUM O SUBMISSIÓ A ESPANYA

Dissabte de la setmana que ve, dia 28 de gener, la CUP votarà si aprova el pressupost de la Generalitat per a l’any 2017 o no. Però aquesta vegada la decisió no es prendrà en una assemblea, sinó en una reunió del Consell Polític i el Grup d’Acció Parlamentària de la CUP. Aquell dia hi haurà en joc 65 vots. Guanyarà la decisió de la majoria. Dels 65 vots, 57 corresponen als militants de la CUP. Tots podran votar a les seves territorials si volen el pressupost o no. I seran els delegats de les territorials que el dia 28 informaran sobre què han decidit els militants. Els altres 8 corresponen al Grup d’Acció Parlamentària, format per organitzacions independents –però aliades– de la CUP.

El funcionament del vot de la CUP
Tots i cadascun dels militants de la CUP podran votar si estan d’acord o no amb el pressupost. Un per un podran expressar el seu vot. Les tretze territorials de la CUP els convocaran abans del 28 de gener i en assemblea votaran sí o no. El vot és presencial: el qui acut a l’assemblea vota i el qui no, no. Per tant, no passarà com en les votacions al secretariat nacional, en què els militants van poder votar des de casa, per vot electrònic.

L'EXÈRCIT AL SALÓ D'ENSENYAMENT EVIDENCIA LA TENSIÓ ENTRE LA FIRA I LES INSTITUCIONS

La Fira de Barcelona ha decidit que al Saló de l’Ensenyament d’enguany l’exèrcit espanyol tripliqui l’espai que hi tenia, malgrat que el Parlament de Catalunya, el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Barcelona li han reclamat que el n’exclogui. Amb l’ampliació, l’exèrcit passarà de 36 metres quadrats d’exposició a 100.

La Fira diu a VilaWeb que les institucions tenen dret a transmetre les seves demandes a l’entitat, però que ells són totalment autònoms. Per tant, poden respondre a les peticions quan ho ‘creguin oportú’.

Sobre l’ampliació, la Fira ha confirmat que l’exèrcit va reclamar més espai perquè ‘sempre tenien cues’ i volien ‘atendre millor el públic’. Considera que no hi ha cap problema a proporcionar més metres quadrats i ho justifica així: ‘L’exèrcit forma part del saló d’ençà de la seva professionalització,perquè és una sortida laboral més.’

Un consorci públic, però autònom
Fira de Barcelona és un consorci de titularitat pública, en què participen la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç. El consell general el presideix la batllessa, Ada Colau, i les vice-presidències se les reparteixen el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i el president de la cambra, Miquel Valls.

De totes maneres, la Fira assegura que és de ‘gestió empresarial autònoma’. Sobre això, fonts del consistori diuen que de les funcions executives se n’encarrega el consell d’administració, on no hi ha representació institucional. La presidència d’aquest òrgan l’exerceix Josep Lluís Bonet (president del grup Freixenet) i n’és director general Constantí Serrallonga (gerent de l’ajuntament amb Xavier Trias).

La resta de membres són: Ignacio Toda, Núria Basi, Lluís Conde, Agustín Cordón, Enric Crous, Pedro Fontana, Enrique Lacalle, Miquel Martí i Carles Vilarrubí. La Fira és una eina econòmica cabdal per a la ciutat i factura més de 150 milions anuals. Els beneficis que obté voregen els vint milions.

LA REIAL SOCIETAT REQUISA LES ESTELADES DELS SEGUIDORS DEL BARÇA A ANOETA

La seguretat privada de la Reial Societat ha requisat, aquest dijous a la nit, les banderes estelades que els aficionats blaugrana duien al damunt a l'hora d'entrar a Anoeta. Segons ha pogut saber El Món, els membres de seguretat del club basc han decidit agafar les estelades en els controls d'entrada al recinte, sense cap argumentació i sense el consentiment de l'Ertzaintza, la policia del País Basc.

Un testimoni present a l'estadi relata per a aquest diari la situació viscuda a l'estadi de la Reial Societat: "Sense cap mena d'explicació, ens han tret les estelades als torns d'entrada. Ens han mirat les motxilles i ens les han requisades." Aquesta mateixa persona ha confirmat el desconeixement de l'acció per part dels Ertzaintzes presents a l'estadi, "que s'han quedat sorpresos quan els ho hem explicat. Ens han dit que no havien donat cap mena d'ordre per requisar-nos les banderes".

L'aficionat desplaçat a Anoeta ha recordat que "la seguretat de la Reial Societat ha pres una decisió unilateral contravenint una decisió judicial" i ha confirmat, també, que el mateix cos de seguretat privada els ha retornat les estelades un cop finalitzat el partit.

Informa:ELMON.CAT (20-1-2017)

MANIFESTACIÓ ULTRADRETANA A MADRID CONTRA LA GENERALITAT PER LA CONDEMNA DELS ASSALTANTS DE BLANQUERNA

Manifestación ultraderechista en Madrid contra la condena a los asaltantes de Blanquerna

Tras conocerse las penas de cuatro años de prisión a una docena de acusados, distintos colectivos y partidos protestarán de la Puerta del Sol hasta esa oficina de la Generalitat de Cataluña

El Tribunal Supremo ha elevado hasta los cuatro años de cárcel las penas a los condenados por asaltar violentamente la librería Blanquerna, sede de la oficina de la Generalitat de Cataluña en Madrid, cuando un grupo de diputados celebraban la Diada del 11 de septiembre de 2013. Para protestar contra esas condenas, grupos de extrema derecha van a salir a la calle.

Asalto ultraderechista a la celebración de la Diada en la librería Blanquerna el 11 de septiembre de 2013. Asalto ultraderechista a la celebración de la Diada en la librería Blanquerna el 11 de septiembre de 2013.

PROU, PROU, PROU! EL SECTOR D'ANNA GABRIEL A PUNT DE REBENTAR ELS PRESSUPOSTOS i, PER TANT, LA INDEPENDÈNCIA

Tens debat entre Joan Tardà i Pau Llonch a Twitter, el republicà i el cupaire de 'Crida per Sabadell' discuteixen sobre una reflexió del número dos d'ERC al Congrés on afirmava que "els pressupostos són tan imprescindibles per poder fer el referèndum el setembre que hi haurà acord". x

El tuit de Tardà, que pot semblar neutral i una crida a la unitat, ha provocat la reacció del Pau Llonch que ha respòs: "Mira, Joan. JA N'HI HA PROU DE WISHFUL THINKING. Veient que no hi ha cap moviment molts canviarem al NO. Ja està bé, home. Vergonya" i afegir que aquells que havien valorat el 'sí' ara poden optar pel 'no': "canviarem vol dir que jo havia votat Mas no, i els pressupostos passats no, però que instrumentalment havia valorat el sí, ara".

Llonch considera que ERC no té vergonya, ja que "han assumit no negociar res, dreta pura" i acusa la manca de disposició del Govern per modificar punts dels comptes que són " 1) possibles 2) de mínims 3) per excepcionalitat cara el setembre" que queden en res. El cupaire ha etzibat que els republicans facin "molt discurset d'esquerres però sou un catch-all-party amb neoliberals a Economia però progres a Madrid. Genuflexos al PDEcat". Paraules que el líder d'Esquerra ha respòs amb un contundent: "deixa't d'hòsties: sense pressupost, els uns cap a casa i vosaltres sense poder-ne sortir. El poble mai ens ho perdonaria, a tots".

PER DEMANAR QUE NO QUEDI! LA CUP VOL VUIT NOVES TAXES

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, ha desglossat en comissió parlamentària les intencions que es fixa enguany el departament que dirigeix i ha intentat justificar les raons que motiven partides pressupostàries per valor de 1.500 milions d'euros. Rull ha lamentat que més d'un terç del pressupost del seu departament es reserva a pagaments diferits, però ha manifestat que Territori i Sostenibilitat és "la punta de la llança de la inversió pública". La CUP l'ha acusat de "fer trampa" en les despeses assignades a Patrimoni Natural i repta el Govern a incorporar un paquet de taxes mediambientals, entre les quals hi ha un impost a la indústria agroalimentària.

"Els proposem vuit noves taxes, vostès decideixen quines escullen", ha indicat la diputada de la CUP Mireia Boya. Es tracta d'un ventall d'impostos entre els quals destaca una taxa a la indústria agroalimentària, un puntal econòmic a Catalunya i un sector que, segons dades de la Generalitat, dona feina a 75.000 persones i genera 25.000 milions d'euros de negoci cada any. La CUP també proposa gravar l'activitat de les eòliques i les hidroelèctriques, posar cànons als vaixells mercants per atracar als ports o cobrar per les emissions de carboni a l'atmosfera. "No cal que siguin totes, escullin les que vulguin", ha indicat Boya.

LES ENTITATS SOBIRANISTES PREPAREN UNA GRAN MOBILITZACIÓ AMB INSCRIPCIONS PEL JUDICI DEL 9-N

Les entitats sobiranistes preparen una "gran mobilització massiva i de demostració de força" pel 6 de febrer, la data que comença el judici d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per haver organitzat el procés participatiu del 9-N. Segons ha pogut saber El Món, l'ANC, Òmnium, l'AMI i l'ACM demanaran que la ciutadania s'inscrigui per aquesta mobilització, tal i com ja és habitual en les accions de les Diades de l'Onze de Setembre.

Les inscripcions podrien obrir-se aquesta mateixa setmana, ja que l'ANC espera mobilitzar el més aviat possible les seves assemblees territorials entre dissabte i diumenge. Les entitats són conscients que els èxits de les Diades de l'11-S es deuen, en gran part, a la bona organització i a les inscripcions, però tenen clar que l'Onze de Setembre és una data ben assenyalada.

En canvi, les quatre organitzacions saben que caldrà fer un esforç per difondre l'acció del 6-F i, sobretot, aconseguir que la gent s'hi inscrigui.

Les quatre entitats han estat negociant des de fa dies l'acció que ha de demostrar que la societat està al costat dels càrrecs electes perseguits per la justícia espanyola. El que és segur és que el format serà totalment diferent al de les concentracions davant del TSJC que es van repetir quan els propis Mas, Ortega i Rigau, i també Carme Forcadell, van entrar-hi a declarar.

Les quatre entitats faran una roda de premsa aquest divendres al matí per explicar part dels detalls de la mobilització. Segons han confirmat a El Món fonts de les mateixes organitzacions, es preveu fer una segona presentació quan s'acosti encara més la data del 6 de febrer.

Informa:ELMON.CAT (19-1-2017)

 

MUNTÉ DEMANA A LA CUP QUE APARQUI EL DEBAT FISCAL FINS A LA INDEPENDÈNCIA

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha emplaçat avui la CUP a aparcar el debat sobre el model fiscal fins que Catalunya esdevingui un estat independent.

En declaracions a Ràdio 4 Munté ha subratllat que l'objectiu és "poder gestionar el conjunt de recursos que generen els ciutadans de Catalunya i tenir plena capacitat fiscal", però "això no passa desgraciadament per uns pressupostos instrumentals".

"No ens enganyem, aquest problema de capacitat fiscal només el resoldrem si tenim totes les eines d'un estat. A partir d'aquí els models fiscals de cada formació política són defensables i absolutament legítims i els haurem de confrontar i arribar a acords en un futur espero que no gaire llunyà", ha reflexionat.

"Siguem conscients que ara això no ho podrem resoldre", ha advertit Munté, després que la CUP hagi posat sobre la taula de negociació dels pressupostos per al 2017 increments per a les rendes altes en l'IRPF, l'impost de patrimoni i l'impost de successions i donacions.

Munté ha destacat que ja en l'inici de la negociació pressupostària amb la CUP, per aconseguir que els anticapitalistes facilitessin l'admissió a tràmit dels comptes al Parlament es van explorar "tots els marges possibles" en fiscalitat, amb noves "figures impositives en diferents àmbits".

Ara, segons Munté, hi ha "marge de negociació" en matèria d'educació i de renda garantida de ciutadania, dos aspectes que "són una prioritat per al Govern". Sobre la manifestació de sindicats policials d'aquesta setmana a Barcelona, que la CUP portarà a la Fiscalia i al Síndic de Greuges, Munté ha advocat per "respectar el dret a manifestar-se que té tothom", si bé ha assegurat que els anticapitalistes també estan "en el seu perfecte dret" de denunciar la manifestació.

Segons Munté, una manifestació de sindicats de forces i cossos de seguretat "no ha d'assenyalar una formació política perfectament legítima" i amb representació al Parlament.D'altra banda Munté ha considerat "un insult i una presa de pèl" els resultats de la Conferència de Presidents autonòmics a la qual el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no va assistir, i ha reclamat un "tracte bilateral" amb l'Estat.

Informa:ARA.CAT (19-1-2017)

LA BOMBA SEMPRE POT ESCLATAR: LA CUP ES REUNIRÀ AVUI I DEMÀ AMB EL GOVERN PELS PRESSUPOSTOS I EN DEMANA CONCRETAR UNA OFERTA

El cronòmetre de la negociació dels pressupostos està en marxa. El Govern i la CUP tenen marge fins dilluns per tancar una entesa, tenint en compte que els anticapitalistes han de traslladar el debat a les seves assemblees territorials abans d'elevar la decisió al consell polític que es reunirà el 28 de gener. De moment, l'acord no existeix. El fet que l'executiu català hagi tancat la porta a modificar l'IRPF -tal com reclamava la CUP- ha afegit incertesa a la negociació.

Els anticapitalistes, que asseguren que no han rebut cap notificació oficial del veto del Govern a tocar els impostos, es reuniran aquest dijous i divendres amb representants de l'executiu per avançar en les negociacions. Fonts de la formació consultades per NacióDigital demanen a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras concretar una oferta substancial per traslladar-la a la militància i poder oferir un "sí" als comptes.

La primera reunió després que transcendís la posició del Govern de no explorar canvis en la fiscalitat està programada per aquest dijous. Fins ara, el president de la Generalitat no ha participat en aquests contactes, pilotats per la conselleria d'Economia comandada per Oriol Junqueras, amb la presència del secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana. Fonts de la CUP, que en les últimes hores havia posat l'accent en l'IRPF, els recursos en ensenyament i la renda garantida de ciutadania, demanen una oferta de mínims per poder encaminar el debat amb la militància.

"MÉS TV3 ": EL CLAM DEL SECTOR AUDIVISUAL PER SALVAR LA TELEVISIÓ PÚBLICA

"«Més TV3»: el clam del sector audiovisual per «salvar» la televisió pública "
Els representants de l’audiovisual català avisen que “TV3 està al límit” i reclamen un augment del seu pressupost després que la inversió s'hagi reduït a la meitat des del 2010
El sector de l’audiovisual en bloc reclama, amb el lema “Més TV3!”, més inversió per a la televisió pública catalana i una aposta decidida del Govern per bastir un nou model per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) deslligat dels partits polítics. Consideren en el manifest que han fet públic avui a la seu de l’SGAE que “TV3 no està en condicions de seguir mantenint la seva oferta” i que es troba en una “situació límit”.

“La televisió pública trepitja ja una línia vermella i aquest any sembla que finalment perdrà fins i tot el lideratge. Fer una televisió costa diners i creiem que ha de ser el pilar fonamental que sustenti els treballadors del sector públic i privat”, ha afirmat Raimon Masllorens, president de Productors Àudiovisuals Federats (PROA). Alhora, alerten que la televisió pública catalana “no es pot permetre desaprofitar les noves generacions de professionals” i que cal reformular amb criteris professionals el seu model i la seva gestió.

A més, el sector sustenta els seus arguments amb xifres. Des del 2010, ha explicat l’actor Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), el pressupost de la televisió s’ha desplomat fins a la meitat. “Si fa sis anys, hi havia un pressupost de 500 milions d’euros, aquest any no ha arribat als 300 milions”, ha recalcat Masllorens. Al seu torn, la cineasta Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, ha recordat que la inversió destinada a la ficció s’ha enfonsat dels 80 milions als 40.

NEIX " CONCÒRDIA CÍVICA ", LA NOVA PLATAFORMA D'ENTITATS UNIONISTES CONTRA LA CELEBRACIÓ DEL REFERÈNDUM

Amb el referèndum a l'horitzó, l'unionisme es reorganitza i aquest dijous ha presentat Concòrdia Cívica. La nova plataforma, que aplega entitats existents com Societat Civil Catalana i Convivència Cívica Catalana, assegura que la consulta vinculant que proposa el Govern “no es farà” perquè “està fora de la llei”.

La seva impulsora, la catedràtica Teresa Freixes, ha destacat que ara per ara “no hi ha cap mecanisme per fer un referèndum fora de la llei ni a Catalunya, ni a Espanya ni a cap país democràtic”. Ha afegit que un govern “legítim” no pot promoure aquest tipus de consulta i ha asseverat que en cas que ho mantingui contribuiran a “fer entendre” que l’executiu de Puigdemont “no té capacitat legal ni legítima per convocar un referèndum fora del marc legal”. L’entitat neix amb la voluntat de “posar raó als sentiments” i “donar veu a tothom”.

La plataforma és el resultat de la suma de persones provinent de diverses organitzacions espanyolistes com Societat Civil Catalana (SCC), el Grup de Periodistes Pi i Maragall, Empresaris de Catalunya, Convivència Cívica Catalana i el Centre Lliure Art i Cultural, entre d’altres. “Tots junts volem expressar que desitgem una Catalunya oberta, plural, que tingui presència a Espanya, Europa i una Catalunya moderna i no tancada en si mateixa”, ha declarat Freixes.

HONOR PER A LA " CANIGONA " ISABEL CLARA-SIMÓ

"Honors per a la «canigona»"
«Isabel ha demostrat ser una escriptorassa, de cap a peus, que escriu tot militant en el convenciment que la literatura és un art»
Josep-Lluís Carod-Rovira
La veritat és que no érem gaires, uns centenars, potser, però mai no vaig saber quantes persones militàvem al PSAN, la família, con anomenàvem en l‘argot de clandestinitat al partit, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, denominació prou indicativa de l’abast demogràfic dels seus membres. Per això, quan es produïa una nova incorporació, significativa per algun motiu, com la d’Isabel Clara Simó, la notícia circulava, ràpidament, si bé sense conèixer-ne, clar, la identitat real. Recordo quan, els primers setantes, la Mireia (Margarida Aritzeta) ens va comentar que s’havia incorporat al partit una professora de filosofia, valenciana, molt potent. Segurament no devia ser abans de 1973, quan la Isabel i el seu marit, l’empordanès Xavier Dalfó, s’havien establert a Barcelona per a començar-hi l’etapa nacional del setmanari Canigó.

La Isabel és alcoiana, doctora en filologia romànica, llicenciada en filosofia i periodisme. A Figueres, on havia anat destinada a fer-hi classes a l’Institut Ramon Muntaner, és on va conèixer el marit, s’hi casà el 1968 i on van néixer els fills. Fins llavors, Canigó era una revista mensual “literaria, cultural y deportiva”, que brandava una capçalera amb un nom muntanyenc de l’imaginari nacional, una aventura juvenil de Dalfó i altres companys seus, iniciada quan ell tenia 21 anys. En poc temps, aquella publicació va anar comptant amb la complicitat d’alguns dels noms més destacats de la nostra cultura i el català hi acabà esdevenint la llengua única d’una revista que, ja a la capital del país, s’havia convertit en setmanari d’informació general, amb Dalfó en el paper d’editor i la Isabel de directora. És d’aquella època que vam començar a dir-li la "canigona"...

TERRICABRAS, EURODIPUTAT: " SI PERDEM EL REFERÈNDUM NO HEM DE CONVOCAR ELECCIONS "

No li agrada la paraula euroescèptic. Prefereix definir-se com a eurocrític. Diu que si es formés un moviment europeu capaç de transformar les crítiques en millores reals, ell mateix es proposaria per liderar-lo. Tot i així, assegura que ara el que necessita Catalunya és més euroentusiasme. Malgrat la seva carrera política, conserva la capacitat explicativa i didàctica de professor. En aquesta entrevista, Terricabras qüestiona el calendari de 18 mesos que marca el rumb de l'actual executiu català i mostra les complicitats que genera el procés a Brussel·les.

-Aquests dies a Catalunya es parla sobre la possibilitat de celebrar un referèndum però a Europa això tampoc ha passat desapercebut. Com veuen aquesta votació des de Brussel·les?
-Com serà la votació no ho poden preveure perquè encara no ho sabem però sí que la immensa majoria de diputats diuen que és magnífic que es pugui celebrar un referèndum. El que no entenen és que les discussions no es puguin resoldre votant. Això no ho entén ningú. I això no té res a veure amb la independència, perquè en un referèndum pots votar 'sí' o que 'no'. Cadascú decidirà. Però que no hi pugui haver una consulta en un país democràtic és una cosa que provoca grans sorpreses.

-Per tant, Catalunya forma part de l'agenda europea?
I tant i fa molt de temps. El meu millor exemple és del 2014, quan al mes de maig es va produir una trobada a la televisió europea entre els candidats a presidir la Comissió. Entre les diferents coses que els van preguntar una va ser sobre Catalunya. Això és absolutament espectacular. Per tant, era una qüestió important, enmig de tantes com hi ha a Europa. Els mateixos dies es va fer a Madrid una entrevista televisada entre el senyor Cañete (PP) i la senyora Valenciano (PSOE). Els periodistes espanyols no van preguntar sobre Catalunya. A Europa sí.

LA CRISI DE FONS MARCA LES ELECCIONS DE SÚMATE

Súmate encara l’elecció del nou president en un moment complicat. El pas d’Eduardo Reyes al parlament, com a diputat de Junts pel Sí, i el de Gabriel Rufián al congrés espanyol, com a diputat d’Esquerra Republicana, l’han deixat sense lideratges clars, amb inestabilitat interna i amb un rumb incert. Tanmateix, no és l’únic punt feble de l’entitat.

Fa poc més d’un any, l’equip d’estratègia i comunicació de Súmate proposà a la direcció un canvi de rumb per a eixamplar la base independentista. Però el canvi no va ser acceptat per la direcció i els seus impulsors van ser expulsats. José Rodríguez, membre de l’equip, recorda la proposta que van fer: ‘Un cop havíem desmuntat l’argument de l’unionisme segons el qual només els catalans de soca-rel podien ser independentistes, calia una eina que se centrés, no pas en la gent gran que va venir a Catalunya des d’uns altres territoris d’Espanya, sinó en els seus fills, que han viscut la immersió lingüística, que no veuen el català com una cosa aliena i que se senten catalans a la seva manera.’

Volien superar el discurs de la immigració, que no convencia el possible nou públic objectiu de Súmate. ‘Aquests sectors rebutgen el discurs de la immigració. Els molesta ser tractats d’immigrants o de fills d’espanyols’, explica Rodríguez. Tanmateix, la proposta no va prosperar: ‘Vam perdre i ens van fer fora de molt mala manera.’

Els qui van romandre a Súmate van continuar fent allò que durant prop de dos anys havia fet reeixir l’entitat. El març de l’any passat, el president, Eduardo Reyes, va deixar el càrrec, i l’entitat va restar sense lideratge i amb un rumb poc clar. ‘Ara Súmate se centra en un essencialisme hispà que no té gens de sentit –diu Rodríguez–; interpel·la un sector de gent que ja no farà el tomb cap a l’independentisme, i amb un llenguatge que, a més, suscita rebuig en la generació dels seus fills.’

DIPLOMAT ORGANITZA UNA JORNADA DE DEBAT SOBRE EL PROCÉS CATALÀ A LA UNIVERSITAT D'AUGSBURG

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), juntament amb l’Institut d’Estudis Espanyols, Portuguesos i de l’Amèrica Llatina i l’Institut d’Estudis Canadencs de la Universitat d’Augsburg, organitzen una jornada per a comparar els models territorials espanyol, alemany i canadenc. En definitiva, l’acte servirà per a tractar de la situació política de Catalunya i per a fer un exercici de federalisme comparat.

Es titula ‘What is going on in Catalonia? Reassessing self-determination in Western Europe’ i inclourà dues taules rodones. En la primera, sobre la situació actual i les perspectives de futur del procés polític català, hi participaran Walther L. Bernecker, catedràtic emèrit d’Història a la Universitat d’Erlangen-Nuremberg; Peter A. Kraus, director de l’Institut d’Estudis Canadencs; Stefan Oeter, catedràtic de Dret a la Universitat d’Hamburg; i Joan Vallvé, vice-president d’Òmnium Cultural i membre del Parlament Europeu pel grup ALDE.

En la segona taula rodona, professors i experts europeus i canadencs parlaran sobre federalisme i sobre la viabilitat d’aquest sistema en casos com el català. S’hi tractarà del tema des de perspectives diverses: des d’un punt de vista alemany, Rainer-Olaf Schultze, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques a la Universitat d’Augsburg; des de l’òptica canadenca, Alain G. Gagnon, catedràtic de Quebec contemporani a la Sorbona de París; per a parlar sobre l’estat espanyol, Ferran Requejo, catedràtic de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra; i des d’una visió més àmplia de la Unió Europea, Kai-Olaf Lang, senior fellow del German Institute for International and Security Affairs (SWP).

Informa:VILAWEB.CAT (19-1-2017)

FRONT COMÚ PERQUÈ LES ELÈCTRIQUES PAGUIN LA MEITAT DE LA FACTURA DE LA POBRESA ENERGÈTICA

El govern de la Generalitat, les quatre Diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’ACM i la FMC, i tots els ajuntaments catalans han fet públic un conveni comú que presentaran a les empreses de subministrament energètic —gas i electricitat— per poder acabar amb els casos de pobresa energètica.

D’aquesta manera, les administracions catalanes fan un front comú per pressionar les energètiques i intentar que signin aquest conveni, perquè si ho volen negociar amb cada consistori, toparan amb el mateix model de conveni.

El document obliga les subministradores a fer-se càrrec de com a mínim el 50% del cost de les factures de les famílies en situacions vulnerables, i estableix els mecanismes de bonificació i descompte de la despesa, de la condonació de deutes, i el protocol d’actuació.

El conseller d’Empresa, Jordi Baiget, ha avançat que la Generalitat començarà ja mateix les converses amb les empreses i, tant el govern com els ajuntaments donen un termini ‘d’entre mes i mig i dos mesos’ perquè les companyies el signin. Si no ho fan, les administracions podran emprendre accions sancionadores quan hi hagi risc o evidències d’estar incomplint la llei.

Informa:VILAWEB.CAT (19-1-2017)

EL MINISTERI D'EXTERIORS ABANDONA EL CENTRE INTERNACIONAL DE DOCUMENTACIÓ DE BARCELONA PEL SOBIRANISME

El Ministeri d'Afers Exteriors ha decidit abandonar el patronat del Centre Internacional de Documentació de Barcelona (CIDOB), el principal think tank (centre d'estudis) de Catalunya i un dels més prestigiosos d'Europa en política internacional, pel seu gir sobiranista. El detonant d'aquesta decisió ha estat l'exclusió del ministeri en les negociacions per nomenar el nou president, Antoni Segura, i set patrons més.

La crisi del CIDOB, un centre amb més de 40 anys d'antiguitat, que va tenir com a president durant anys l'exministre socialista Narcís Serra i que té com a president d'honor l'exsecretari general de l'OTAN i ex-alt representant de la UE Javier Solana, es va iniciar l'abril passat, amb la dimissió de l'aleshores president, Carles Gasòliba.

Aquest exeurodiputat de CiU va justificar la seva decisió al·legant la pressió d'algunes institucions catalanes perquè el centre d'estudis posés "èmfasi en el paper de Catalunya com a actor internacional", és a dir, que es convertís en mascaró de proa intel·lectual de l'estratègia per crear un entorn internacional favorable al reconeixement d'un hipotètic Estat català.

Exteriors va decidir seguir al patronat i fins i tot incrementar la seva contribució econòmica, de 30.000 euros l'any passat a 61.000 el 2017. No obstant això, el passat dia 12, el patronat del CIDOB —que integren, entre d'altres, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament o l'Àrea Metropolitana— va acordar nomenar el catedràtic d'Història de la Universitat de Barcelona (UB) Antoni Segura com a nou president —en substitució de Josep Joan Moreso, que ocupava la presidència de manera interina— i nomenar set nous patrons a títol personal.

BRUSEL·LES NO PREVEU QUE ELS ANDORRANS NECESSITIN VISAT PER VIATJAR DINS DE LA UE

La Comissió Europea va assegurar ahir que ‘no preveu’ demanar als ciutadans andorrans visats perquè puguin viatjar per dins de la Unió a partir del 2020. Segons Brussel·les ‘no hi ha d’haver motiu d’inquietud’ al Principat sobre els visats, perquè el reglament que vol adoptar la UE per a reforçar la seguretat interna no inclou aquest requisit pels andorrans.

El Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatgers (Etias) obligarà als ciutadans de països de fora de la Unió a sol·licitar un visat si vol viatjar per dins de l’espai Schengen. De totes maneres, aquesta regulació encara és un esborrany i, per tant, és una proposta que encara no ha estat adoptada pels estats membres i l’Eurocambra.

El president del Partit Socialdemòcrata (SDP), Jume Bartumeu, va alertar dimarts que un document de l’Etias incloïa el Principat dins dels estats que requeriran visat a partir del 2020. Però la Comissió ha afirmat que no és un document oficial i que Andorra quedarà fora de la mesura.

Informa:VILAWEB.CAT (19-1-2017)

GRUPS MUNICIPALS DE CORNELLÀ ES MOBILITZEN CONTRA LA MINORITZACIÓ DEL CATALÀ

Cornellà en Comú-Crida per Cornellà presenta moció per a la normalització de la llengua catalana
També es proposa fer un estudi per conèixer amb exactitud quins són realment els usos i coneixements lingüistics a la ciutat, i incorporar altres llengües com l’amazic, l’àrab, el romanès o el gallec a determinats tràmits, als mitjans de comunicació i al sistema educatiu, sense menystenir el paper del català com a llengua comuna i de cohesió.
Cornellà en Comú-Crida per Cornellà ha presentat una moció per al Ple municipal que se celebrarà el proper dijous 26 de gener, relativa a la normalització de la llengua catalana i la gestió del plurilingüisme.

La formació, que ja duia al programa accions per avançar cap a la normalitat del català i un plurilingüisme integrador, ha considerat oportú presentar ara aquesta proposta, en un moment en què s’ha intensificat l’ofensiva contra la llengua. Especialment, en un moment en què s’han iniciat les converses de cara a modificar el Reglament orgànic municipal (ROM) i Ciudadanos, PP i PSC han presentat esmenes encarades a minoritzar encara més el català.

Tal com va posar de manifest el regidor Ángel Camacho al Ple municipal del 24 de novembre de 2016 , la formació anticapitalista posa en valor la tasca dels governs municipals del PSC de les darreres dècades en relació a la seva aposta ferma per la normalització lingüística, i fa una crida a l’actual equip de govern perquè ratifiqui aquest compromís i no es faci enrere davant l’ofensiva de la dreta espanyolista.

EL BARÇA JA ÉS MÉS RIC QUE EL REIAL MADRID

Segons un estudi que la consultora Deloitte ha publicat aquest dijous, el Manchester United és el club més ric del món, i deixat sense aquest honor el Reial Madrid, que feia 11 anys que ocupava la primera posició del rànquing.

Els blancs, a més, baixen de la primera a la tercera posició, ja que també s'han vist superats pel Barça, que és segon. El club anglès ha aconseguit uns ingressos rècord de 689 milions d'euros, un 32,62% més que l'any anterior. La clau de l'ascens del United, segons Deloitte, ha sigut el creixement dels ingressos comercials en més de 100 milions d'euros.

El Barça manté la segona posició del rànquing. Els ingressos del club blaugrana s'han incrementat en un 10,6% fins a arribar als 620,2 milions d'euros. Just per darrere s'ha situat el Madrid, amb 620,1 milions d'euros ingressats. "En la vintena edició de l'estudi ' Football Money League' tres clubs trenquen per primer cop la barrera dels 600 milions d'euros, com ja es va preveure, i s'estableix el rècord de facturació dels 20 primers clubs en el seu conjunt", explica Fernando Pons, soci responsable de la indústria d'esports de Deloitte.

Informa:ARA.CAT (19-1-2017)

REFERÈNDUM O REFERÈNDUM: NO ENVIEU LA LEGISLATURA A LA PAPERERA DE LA HISTÒRIA

" Referèndum o referèndum "

Xavi Xirgo
“De veritat que la setmana vinent tornarà a ser la cançó de l'enfadós?

Un any després que la CUP enviés Artur Mas a la paperera de la història, i mig any després d'estar a punt d'engegar a dida la legislatura, salvada en temps afegit quan Puigdemont es treu del barret allò de la qüestió de confiança, per increïble que sembli tornem a tenir tots plegats un déjà vu. A mi, com que trobo que l'“o referèndum o referèndum” és d'una transcendència mai vista en aquest país (i preparem-nos perquè ja s'entreveu que aquest cop l'Estat no s'ho prendrà com un 9-N, que no ho és); l'objectiu és de tanta transcendència, deia, que aquesta picabaralla soterrada dels darrers dies, amb declaracions i posades en escena d'uns i altres sobre el pressupost, a mi em té perplex. A mi, em sembla que als mateixos negociadors, i suposo que a uns quants de vostès.

Quan Puigdemont va dir allò de la cadena de confiança (superar qüestió de confiança, el debat de política general i els pressupostos, i posar la directa cap al referèndum), JxSí i la CUP –aquest cop, tots els seus diputats– van votar-hi a favor. D'acord, no es van estalviar de dir que això no significava un suport amb els ulls clucs. Però, marededeu, cal ara tornar a la casella de sortida? Perquè no hi érem. Ens van vendre tots plegats l'acord que havia de desencallar el debat de pressupostos: un impost a les begudes ensucrades, un impost per gravar els actius no productius, un impost per a les àrees comercials basat en els vehicles que hi accedeixen, l'impost turístic s'ampliava als creueristes, una taxa per als propietaris d'habitatges buits, l'impost a les nuclears amb l'argument del risc radiotòxic... i no sé quantes coses més. Un any després, mig any després, sant tornem-hi? Jo no sé si en són conscients, tots plegats, que la majoria no ho entén.

Facin, senyors meus, les reunions que calgui, que això no és ni problema entre la coalició de govern (jo m'ho havia cregut que la llista era conjunta, i no cap coalició) ni una cursa a veure qui fa més contents els seus. A mi em fa l'efecte que en el fons no discuteixen l'IRPF, discuteixen qui guanya. I d'aquest déjà vu n'han/n'hem de sortir guanyant-hi tots. Busquin, doncs, la fórmula i deixin-se d'enviar missatges els uns als altres a través dels mitjans de comunicació. No enviïn ara la legislatura a la paperera. O pressupost o pressupost.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-1-2017)

EL DELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL DEMANA CURSOS DE VALENCIÀ PER A POLICIES I GUÀRDIES CIVILS

El delegat del govern espanyol al País Valencià Juan Carlos Moragues ha demanat la Generalitat Valenciana que organitzi cursos de formació de valencià per a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, i que ho faci segons la Llei 4/1983 d'ús i ensenyament del valencià, que estableix al seu article 29 que seran el govern valencià qui ha de propiciar l'ensenyament del valencià als funcionaris i empleats públics dependents d'ella, de l'administració local i de la central “en els termes en què amb aquesta s'acorda, segons principis de gradualitat i voluntarietat”. Moragues ha fet aquesta petició després de la reunió que ha mantingut aquest dimecres amb el conseller valencià d'Educació Vicent Marzà, qui li ha lliurat un informe amb casos de discriminació lingüística que s'han produït al territori per part dels agents policials. Durant la reunió, la Generalitat Valenciana ha plantejat tres mesures al govern espanyol, un pla de formació lingüística en valencià i d'informació sobre la normativa i drets lingüístics per al personal de l'administració de l'Estat; que s'activi el Consell de les Llengües Oficials en l'administració de l'Estat, i que la delegació del govern espanyol faci un seguiment dels casos de discriminació lingüística que es produeixin al territori valencià i adopti les mesures que calguin.

Així mateix, Moragues i Marzà han abordat l'incident ocorregut a Gata de Gorgos (a la Marina Alta) entre uns agents de la Guàrdia Civil i el tinent alcalde de la localitat, que va denunciar un tracte discriminatori per haver-se expressat en valencià. Al respecte, el delegat del govern espanyol ha afirmat que “es tracta d'un fet puntual, aïllat” i ha demanat no generar “un conflicte lingüístic” on no n'hi ha ja que “la societat valenciana és madura i el valencià i el castellà conviuen perfectament”.

ES PERMETRÀ FINALMENT L'ÚS DEL CATALÀ A L'EUROCAMBRA ?

El nou president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, podria resultar un aliat a l’hora de permetre l’ús del català a l’hemicicle.

En una carta a eurodiputats catalans que va enviar abans de la votació d’ahir, Tajani es va comprometre a “no obstaculitzar” qualsevol iniciativa en aquest sentit, almenys si hi havia petició del govern espanyol.

Els eurodiputats d’ERC, Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé, van demanar ahir al nou president que compleixi el seu compromís de permetre l’ús del català.

Serà difícil, però, que hi hagi una petició del govern de Mariano Rajoy per normalitzar l’ús de la llengua pròpia de Catalunya. L'eurodiputat del PDCat, Ramon Tremosa, ha demanat en aquest sentit al nou president de l'Eurocambra que no subordini l'ús del català "als vetos del govern espanyol".

En la seva primera roda de premsa després de ser nomenat president del Parlament, ahir a la nit Tajani va anunciar que un membre del seu gabinet es dedicarà a temes de “llengües minoritàries”. Les persones que parlen altres llengües “són ciutadans d’Europa i no els hem d’oblidar”, va dir Tajani.

Informa:ARA.CAT (19-1-2017)

N.de la R.

La resposta a la pregunta semblara clara:NO. Estem apanyats si ho ha d'autoritzar el govern espanyol. A tot estirar tindrem algunes engrunes més. Ja se sap que a la taula d'en Bernat que no té Estat no hi es convidat. Com deien els romans, ae victis!

COM MANIOBRA ESPANYA A LA UE CONTRA L'INDEPENDENTISME ?

Com maniobra Espanya a la UE contra l’independentisme?
La diplomàcia espanyola es posa en guàrdia per la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva dimarts al Parlament Europeu
Tan bon punt es va saber que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, faria una conferència en una de les sales de més aforament del Parlament Europeu dimarts vinent, la diplomàcia espanyola es va posar en guàrdia. El ministre d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, ho va reconèixer, quan va dir que ‘plantaria cara’ a qualsevol intent de justificar el referèndum a Brussel·les. La maquinària diplomàtica espanyola té una gran presència a la capital comunitària, però no pot impedir-lo, un acte com aquest. Si de cas, pot mirar d’entrebancar-lo i de posar totes les traves possibles als actes de difusió del procés independentista que organitzi la Generalitat. Ja ho ha fet més vegades, i ara també pot passar.

La conferència de dimarts l’organitzen els eurodiputats d’ERC Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé (dels Verds-ALE) i el del PDECat, Ramon Tremosa (de l’ALDE). A més de Puigdemont, hi parlaran el vice-president, Oriol Junqueras, i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. Una bona part de l’èxit de l’acte dependrà del públic que hi hagi, de qui siguin els assistents. Per això és important si hi va personal diplomàtic d’ambaixades, de les institucions europees, eurodiputats, corresponsals de mitjans internacionals amb influència…

ARA FA CINQUANTA ANYS DEL CATALÀ A L'ESCOLA

"Cinquanta anys del català a l’escola"
La campanya que va dur la llengua a l’ensenyament hauria de ser referent de mobilitzacions avui
Rudolf Ortega
El 23 de gener de 1967 —dilluns vinent en farà doncs cinquanta anys— es va fer públic un dels documents més importants del que més endavant es coneixeria com la campanya del Català a l’escola, la més important en la defensa de l’ús social de la llengua durant el franquisme i que es va anticipar, en les seves demandes, a la petició de l’oficialitat o a la presència del català als mitjans de comunicació. La campanya, que agafaria notorietat pública els anys següents, va acabar portant el català a la llei d’educació de 1970, que va permetre per primer cop des de la República —amb caràcter voluntari, això sí— l’ensenyament de la llengua al currículum oficial.

Aquell 23 de gener es va fer pública la instància que donava suport formal i acadèmic a una reivindicació que fins llavors s’havia limitat als pronunciaments i els propòsits. Reunits el dia 30 de novembre de 1966 a iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans, representants de les acadèmies de Bones Lletres, de Medicina i Cirurgia i de Belles Arts (segons el secretari general de l’IEC d’aleshores, Ramon Aramon, la resta d’acadèmies no hi van assistir per por) van donar suport unànime al text presentat per l’IEC a favor de demanar l’ensenyament del català.

La instància va ser signada inicialment per sis acadèmies (s’hi van afegir Ciències i Arts i Jurisprudència i Legislació), i les protestes de molts membres van fer que la secundessin dues més fora de signatura, Farmàcia i Ciències Econòmiques i Financeres. D’una manera explícita, doncs, tota l’oficialitat acadèmica s’afegia a la reivindicació assajada en mobilitzacions populars anteriors, com ara la campanya de les instàncies de 1963, amb firmes il·lustres com Martí de Riquer, Frederic Marès o Agustí Pedro i Pons.

ALARMA, UN COP MÉS : L'IRPF ENCALLA UNA NEGOCIACIÓ PELS PRESSUPOSTOS QUE S'HA DE RESOLDRE EN CINC DIES !

Cada cop és més a prop el dia en què la CUP ha de decidir si avala els pressupostos de la Generalitat per al 2017, uns comptes que, segons ha insistit Carles Puigdemont, són imprescindibles per celebrar el referèndum i una negativa als quals conduiria a unes noves eleccions. Malgrat tot, l'acord entre el Govern i els anticapitalistes es percep encara llunyà. En algunes aspectes de despesa social hi ha marge per a la negociació, però l'escull principalment és, a hores d'ara, en la fiscalitat i, molt en concret, en la petició de la CUP d'augmentar els tipus de l'IRPF a les rendes d'entre 60.000 i 175.000 euros.

Segons fonts coneixedores de les reunions, i tal com va avançar NacióDigital, els anticapitalistes centren les seves propostes en tres àmbits: canvis en la fiscalitat, més recursos en educació i renda garantida de ciutadania. Aquest va ser el paquet que van plantejar en la reunió que van mantenir divendres, en presència del vicepresident català, Oriol Junqueras, i que aquest va traslladar dimarts al consell executiu, en una reunió en què es van evidenciar les diferències ideològiques en el si del Govern.

D'aquesta manera, tot i que la CUP defensa modificacions als tres grans impostos sobre els que la Generalitat té competències, en privat faria èmfasi sobretot en augmentar la pressió en l'IRPF a les rendes altes. Una proposta que, malgrat que Carles Puigdemont i Junqueras s'haurien inhibit del debat, els consellers del PDECat haurien rebutjat en rodó entrar a valorar, mentre que els d'ERC veurien amb més bons ulls.

ARTUR MAS, A LA CUP: " UNS VOTS QUE SÓN PER LA INDEPENDÈNCIA NO ES PODEN APROFITAR PER FER LA REVOLUCIÓ "

Avís de l'expresident de la Generalitat Artur Mas a la CUP. En una entrevista d' Antoni Bassas a l'ARA TV, Mas ha reclamat a l'esquerra anticapitalista que sigui lleial al mandat del 27 de setembre, i ha apuntat que no aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2017 suposaria trencar l'acord pel qual ell va fer un pas al costat: "Uns vots que són per la independència no es poden aprofitar per fer la revolució".

En plena negociació pressupostària entre el Govern i la CUP, Mas ha qüestionat que quan Catalunya s'"està jugant l'Estat" les formacions s'enredin "en una batussa ideològica". "El PDECat podria voler marcar perfil i dir que vol baixar un impost, oi que no ho fa? Oi que Junts pel Sí no ho fa? Per què ho ha de fer la CUP?", ha preguntat.

Segons Mas, quan Catalunya disposi d'un estat propi serà el moment de contraposar els models de cadascú, i ha vaticinat que, quan això es decideixi, el model que defensa la CUP "serà una opció molt minoritària" dins del país. "Si es tractes de fer uns pressupostos autonòmics i res més, creu que tindríem d'aliat parlamentari la CUP?", ha preguntat.

L'expresident s'ha mostrat partidari de centrar els esforços en aconseguir l'" Estat català" -ha dit que prefereix aquesta denominació que el de "república catalana"- i que, un cop aconseguit, que cadascú marqui el seu propi perfil. "Aleshores, jo evidentment combatré les idees de la CUP en gairebé tot".

BORRÀS GARANTEIX EL VOT ELECTRÒNIC ALS CATALANS A L'ESTRANGER EN EL REFERÈNDUM

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha garantit aquest dimecres el dret a vot electrònic als catalans residents a l'estranger de cara a la convocatòria del referèndum d'independència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha situat a l'entorn de la segona quinzena de setembre. En resposta a una pregunta del diputat de la CUP Benet Salellas en comissió parlamentària, Borràs ha apuntat que “si el decret de convocatòria del referèndum ho preveu, l'instrument hi ha de ser”, en referència al vot electrònic. Salellas ha demanat al Govern que es comprometi de forma “vehement” que hi haurà vot electrònic tant al referèndum com a les conseqüents eleccions constituents.

En la seva compareixença davant la comissió de Governació i Habitatge, Borràs ha ressaltat que, fruit de l'experiència de la convocatòria electoral del 27-S, el Govern treballa en la llei per garantir el vot electrònic als catalans residents a l'estranger. El projecte de llei ha superat el debat a la totalitat i, per això, la consellera ha instat els grups a donar-hi suport. “L'aprovació està en les seves mans”, ha dit.

A més, ha assegurat que, en cas que la cambra doni el vistiplau a la norma, el sistema de votació electrònic s'implementarà “en les properes eleccions al Parlament”. Unes paraules que li han valgut la rèplica de la CUP. “Ha dit una frase que ens ha preocupat. No sabem si el subconscient l'ha traït, esperem que no. I pel referèndum tindrem aquesta votació electrònica? Després de votar el referèndum, no l'implementarem per les properes eleccions constituents?”, ha preguntat el diputat Benet Salellas. Borràs ha aclarit que el redactat del projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans residents a l'estranger estableix que s'aplica “a les eleccions al Parlament, altres procediments electorals i en instruments de consulta popular en l'àmbit de competència de la Generalitat”. Així, ha afegit, “si el decret de convocatòria del referèndum ho preveu, l'instrument hi haurà de ser”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-1-2017)

LA CUP PERMET DE TRAMITAR EL PRESSUPOST D'ENSENYAMENT, PERÒ DEMANA DIÀLEG AMB ELS SINDICATS

La CUP ha votat contra les esmenes a la totalitat presentades per Ciutadans, CSQP, PSC i PP al pressupost d’Ensenyament i ha facilitat així el tràmit dels comptes. Alhora, ha dit que confiava en la voluntat de diàleg del govern pel que fa a les esmenes que ha presentat.

En la compareixença de la consellera Meritxell Ruiz al parlament, el diputat de la CUP Carles Riera ha lamentat que els comptes d’Ensenyament fossin ‘globalment continuistes’ i ha defensat les esmenes que el seu grup ha presentat. Unes esmenes, segons Riera, que aporten solucions, com ara un fons transversal que permet de nodrir Ensenyament amb partides d’altres departaments.

Riera ha recordat algunes de les demandes clau que comparteixen la CUP i els sindicats, com ara la recuperació de l’horari lectiu dels professors. És per això que ha demanat a l’executiu que dialogui amb els sindicats. La CUP també ha presentat esmenes per millorar el nombre d’alumnes per grup, augmentar les beques i millorar les condicions laborals dels professors.

Informa:VILAWEB.CAT (18-1-2017)

UN JUTGE ORDENA A L'ESTAT QUE DECIDEIXI SI CATALÀ I VALENCIÀ SON LA MATEIXA LLENGUA

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha ordenat a l’Estat que respongui si el català i el valencià són o no la mateixa llengua. Tot sorgeix d’un procediment de petició iniciat el mes de març del 2015 per l’advocat Joan Vall, després de constatar que hi ha diferents pàgines webs de ministeris, organismes i entitats dependents de l’Administració de l’Estat que distingeixen entre català i valencià -com la del Senat, la de La Moncloa o la del ministeri de Justícia, per exemple-, mentre que altres no fan cap referència al valencià i només estableixen la denominació català dins de les opcions -com el Ministeri de la Presidència i el ministeri d’Assumptes Exteriors-, o fins i tot d’altres on s’assenyala el català/valencià com a opció idiomàtica única -com el Ministeri de Cultura o el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Vall ha explicat en declaracions al Món que el dret de petició és un dels drets fonamentals recollits a la Constitució espanyola i que “és el dret que té tothom a exigir explicacions a les administracions i governs sobre qüestions d’àmbit públic o interès polític”. “Aprofitant aquesta via i perquè em posava molt nerviós veure que a webs públiques i privades es feia distinció entre català i valencià, així com la incongruència de les pàgines que depenen de l’Estat, vaig començar aquesta petita guerra per amor a la llengua i, sobretot, per combatre la inutilitat pública”, ha assegurat Vall.

EL COMÚ/ PODEMOS COL·LABORACIONISTES ESPANYOLS D'ESQUERRA

Per Ramon Serra, editor

Per si feia falta, Domènech s'ha tret la careta del damunt. Res de referèndum " unilateral", perquè cal esperar un acord amb l' Estat, I això, quan es produirà?, quan Comú /Podemos tinguin una majoria absoluta al Congrés d' Espanya? És a dir mai. El seu egoisme li fa voler eleccions ara, justament com si no n'haguèssim tingut prous. I tot perquè les enquestes li donen bon resultats. I per què eleccions? Per fer una esquerra " solidària" amb les esquerres d'Espanya. Com hi ha món! No n'estem escarmentats, encara?

Pla deia que el més semblant d'un espanyol de dretes era un espanyol d'esquerres. Justa la fusta! Aplicant aquesta sentència al cas català podríem dir que un col·laboracionista català de dretes és el més semblant a un col·laboracionista d'esquerres. No solament van en contra del país els monopolis empresarials i econòmics sinó els qui des de l'esquerra els combaten, però amb el marc d' Espanya com a referència i no el català. Aquesta gent sobretot vomiten odi contra l'antiga Convergència, perquè són de " dretes". No s'han mogut dels esquemes tradicionals de l'espanyolisme. Com si el temps no hagués passat en va!

L'independentisme, senyor meu, és transversal.I ara la preocupació més important es aconseguir la llibertat del nostre país perquè entre altres coses si algun dia governi Comú o Podemos a Catalunya no hagin de patir les estretors polítiques i sobretot econòmiques que pateix el govern de la Generalitat d'ara. D'aquesta manera no hauran d'administrar les engunes del pa ni tan sols les molles, sinó el pa sencer. Continuar sota el jou d' Espanya és fer un favor poc galdós al poble de Catalunya, al poble que diuen defensar i que se'l venen a la metròpoli per perpetuar-ne l'esclavitut. Ells sabran per què. Això no és internacionalisme,sinó nacionalisme espanyol en estat pur.

Prou de botiflerisme, de covardia nacional. Aquest grup no és més que un niu d'espanyolisme.Que no ens entabin més. Aquesta gent és més perillosa que el PP i Ciudadanos. Aquests genocides--i escric aquesta paraula amb tot el que representa- si més no ja els coneixem. Res no ens pot sorprendre. Descobrim l'engany d'aquests grups abans que no sigui tard i no ens destrueixin el país de dins estant. Encara som a temps de separar el blat de la zitzània.

(4-1-2017)

Visites Rebudes

05368982