L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DÓNA SUPORT ALS MEMBRES DE LA MESA QUERELLATS I SE SUMA AL PACTE DEL REFERÈNDUM

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició del Grup Demòcrata que manifesta l'adhesió de la ciutat al Pacte Nacional pel Referèndum i subscriu el contingut del seu manifest. La iniciativa, a través d'una transacció d'ERC, també dóna suport als membres de la mesa del Parlament querellats "per raons ideològiques" i rebutja els intents de la Fiscalia d'influir en el debat polític, "ja que motiva la querella per la seva ideologia i atemptant contra el dret bàsic de llibertat de pensament". Han votat a favor de la iniciativa Barcelona en Comú, el Grup Demòcrata i ERC, mentre que la CUP s'hi ha abstingut i PSC, PPC i C's l'han rebutjada. La regidora anticapitalista Maria Rovira ha avisat que el referèndum s'ha de celebrar com a màxim al setembre encara que no hi hagi acord amb l'Estat.

El text també insta a promoure que entitats, associacions i agents econòmics de Barcelona se sumin al pacte i subscriguin el seu manifest, que defensa un referèndum pactat amb l'Estat. El portaveu del Grup Demòcrata, Joaquim Forn, ha reclamat que Barcelona s'identifiqui amb els valors de la "democràcia i de la llibertat" i exerceixi com a capital de Catalunya. Segons ell, el referèndum només és qüestió de voluntat política.

PUIGDEMONT ACUSA L'ESTAT DE MALTRACTAR ELS CATALANS PEL SIMPLE FET DE SER-HO

El govern espanyol “fa temps que ha renunciat a ser el govern dels catalans”, ha assegurat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont aquest divendres en un acte del PDeCAT a Sant Sadurní d’Anoia.

A tall d’exemple, Puigdemont ha apuntat que quan l’Estat no inverteix a Rodalies, però sí que ho fa a Madrid perjudica tots els catalans. Per això, el president ha assegurat que el govern espanyol “maltracta per igual tots els catalans pensem el que pensem, perquè el problema no és que siguem independentistes o no, el problema és que som catalans”.

El president també ha lamentat l’existència d’un sistema polític “que s'està acostumant perillosament i de manera preocupant a festejar amb els límits de la democràcia, parlant de l'article 155, de l'ús de la força, d'empresonar i de querelles, forçant cada dia més les costures de la democràcia".

Els límits que volen imposar al diàleg els haurien de tenir a l'hora de considerar certes alternatives. pic.twitter.com/7kGEvYOgDp
— Carles Puigdemont (@KRLS) 24 de febrero de 2017

En contraposició a l’actitud de l’Estat, Puigdemont ha assegurat: “Som la garantia que les polítiques públiques que impulsem abracen a tots els ciutadans de Catalunya sense exclusions”.

HOMS: " LA GENERALITAT JA ESTÀ INTERVINGUDA "

L'article 155 ha estat molt present aquests darrers dies, però el diputat al Congrés del PDeCAT Francesc Homs té clar que això ara no és una amenaça. I ho té tan clar perquè, assegura, "la Generalitat ja ha estat intervinguda" perquè "no hi ha autonomia política sense autonomia financera". Fins i tot, el Financial Times s'ha escoltat les declaracions de l'Estat i de persones que l'insten a aplicar-ho, com el president de Prisa, José Luis Cebrián, i ahir alertava que el govern de Mariano Rajoy podria arribar a suspendre l'autonomia de Catalunya.

Precisament per això, Homs ha definit Cebrián com una persona que "forma part d'aquella categoria de gent que aquest any no n'han encertat ni una" i ha posat damunt la taula que "fa propaganda de despatx", per acabar recordant que a Espanya la Fiscalia actua pensant que "tinc unes regles conegudes, però als amics n'aplico unes altres".

I és que la decisió del jutge de deixar en llibertat, de moment, Iñaki Urdangarin, i sense fiança no ha convençut gens els polítics que estan sent judicialitzats per qüestions polítiques. "Que Miquel Roca digui després que el president de Catalunya estigui assegut al banc dels acusats que la justícia és igual per tothom, home...", ha deixat anar sense voler mullar-se gaire més, senzillament perquè es coneixen i, divendres passat, quan es va conèixer la sentència del cas Nóos i l'advocat va afirmar que "la justícia és igual per a tothom", Homs es va lamentar, dirigint-se a Roca: "Venint de tu [aquestes paraules] ens resulten desoladores".

GAGAN DEEP, PORTAVEU DE LA COMUINITAT SIKH A CATALUNYA: " AMB LA CLAU DEL CATALÀ POTS OBRIR TOTES LES PORTES "

Gagan Deep Singh Khalsa, mediador intercultural, va arribar a Catalunya fa nou anys i reivindica la seva condició de català, tot i ser originari del Panjab. “Soc sikh, però també català. Ningú em pot prendre aquest sentiment”, assegura.
Hem après l'idioma perquè ens l'estimem. Amb el castellà n'hi ha prou per viure a Catalunya

La Comunitat Sikh de Catalunya, originària de la regió del Panjab, és un dels tres finalistes del IV Premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua per la seva tasca en la difusió del català.
-S'esperaven ser finalistes del IV Premi Martí Gasull?
-No ens ho esperàvem i estem molt contents i agraïts que ens valorin. No hem après el català per necessitat, perquè si vols viure aquí amb el castellà pots fer la teva vida, sinó perquè ens l'estimem i ens fa il·lusió. El premi ens motiva més i podrem donar a conèixer el món del sikhisme a Catalunya.
-La gent no els coneix prou?
-El turbant ens identifica com a sikhs: no ens tallem els cabells perquè no volem canviar l'obra creada per Déu, però la gent d'aquí, quan ens veu amb el turbant i la barba sempre ho relaciona amb l'islam.
-S'han trobat amb situacions de racisme?
-Jo no he viscut com a experiència personal cap situació de racisme, sinó de falta de coneixement. Hi ha gent que es pensa que som talibans. Quan ens coneixen, però, la situació canvia. El gurdwara [centre de culte sikh] del carrer Hospital, està obert a tothom. Allà hi tenim un menjador gratuït obert a tothom i el 80% de la gent que hi va no són sikhs. Compartir és un dels tres pilars del sikhisme juntament amb meditar i treballar.

EL RITME D'ADHESIONS AL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM ÉS BRUTAL: PROP DE 100.000 EN 48 HORES

Va de bòlit, però assegura que va acceptar amb els ulls tancats l'encàrrec de coordinar el Pacte Nacional pel Referèndum. Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) torna a la primera línia política en uns mesos decisius per al futur de Catalunya. Després d'estripar el carnet del PSC i constituir Avancem (2014), Joan Ignasi Elena combina ara la tasca de coordinador del Pacte amb la professió d'advocat. En aquesta entrevista amb El Món a l'Ateneu Barcelonès, l'exdiputat es mostra decidit a fer pedagogia a favor del referèndum acordat. "És el que uneix el 80% de la societat", insisteix.

-El manifest al Pacte s'apropa, en tan sols 48 hores, a les 100.000 adhesions

-Sí, hi ha moltes adhesions, moltes, moltes. Això és molt bo. És l’expressió de la realitat, que la majoria dels ciutadans creuen que la solució al conflicte és votar. No hi ha cap altra solució. Cal prendre els ciutadans com a majors d’edat, és a dir, responsables de les seves pròpies decisions.

-Una adhesió que ha sorprès és la de Pablo Iglesias

-És una molt bona adhesió perquè és el líder d’un dels principals partits de l’Estat espanyol. Això dóna sentit a la nostra tasca d’explicar-nos a Catalunya, però també a Espanya i al món. Volem explicar que el que volem fer, el referèndum, no és res il·legal ni marginal, sinó que és majoritari i, a més a més, és legal, sensat i la millor solució de totes. És normal que això generi moltes adhesions, i l’exercici és bo fer-lo tant a Catalunya com a Espanya i al món.

-Tenen constància d’adhesions de fora dels Països Catalans i l’Estat espanyol?

-N’hi haurà, sí. Tindrem suports d’actors polítics, socials i culturals, estem treballant-hi.

-Per exemple, europarlamentaris estrangers, diputats i diversos electes internacionals?

-Sí, però volem dosificar-ho. Ja anirem explicant-ho tot plegat, a poc a poc. Però efectivament, tindrem adhesions en els tres nivells: de Catalunya, d’Espanya i també d’arreu del món. La vocació del Pacte és fer un manifest i cercar adhesions amb aquesta idea, que el referèndum és la solució.

GOVERN, PARTITS I ENTITATS ACOMPANYARAN HOMS AL SUPREM

Tres consellers del Govern, representants del PDeCAT, ERC i d'En Comú Podem i les quatre entitats sobiranistes acompanyaran el diputat i l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, al Tribunal Suprem, on declararà acusat dels delictes de prevaricació i desobediència per la consulta del 9-N. En canvi, no es desplaçarà a Madrid cap representant de la CUP. Està previst que la comitiva institucional i d'entitats es trobi a la plaça del Rei i, des d'allà, es dirigiran caminant amb Homs fins a les portes del Suprem. Les entitats sobiranistes també han convocat, al vespre, concentracions a les subdelegacions del govern espanyol a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. També ho farà Taradell, el poble d'Homs.

En representació del Govern hi aniran tres consellers: la consellera de la Presidència, Neus Munté, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras es quedaran a Barcelona per assistir a la inauguració del Mobile World Congress (MWC).

El president del PDeCAT, Artur Mas, encapçalarà la delegació del partit amb els coordinadors generals Marta Pascal i David Bonvehí. També en formaran part el president de la formació a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, la diputada al Parlament i també imputada per la consulta del 9-N, Irene Rigau, i diversos diputats a la cambra catalana, al Congrés i al Senat.

LES INTERSINDICALS DE CATALUNYA, VALÈNCIA I LES ILLES S' ADHEREIXEN AL PACTE DEL REFERÈNDUM

Les tres intersindicals del país han comunicat avui que subscriuen el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum. Consideren que el dret de decidir és un dret essencial i inalienable dels pobles i per a això insten els governs català i espanyol a cercar un acord que permeti de celebrar un referèndum efectiu i vinculant.

L’adhesió de les tres intersindicals se suma a les més de 60.000 persones que ja han signat aquest manifest. Entre aquestes, hi destaquen la batllessa de Barcelona, Ada Colau, el líder de Podem, Pablo Iglesias, el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach, l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez o l’eurodiputada i líder del Partit Verd Europeu, Ska Keller.

Informa:VILAWEB.CAT (24-2-2017)

PUIGDEMONT ANUL·LA LA PRESÈNCIA A UNES JORNADES A VALÈNCIA PER LES ABSÈNCIES DE XIMO PUIG, ARMENGOL I LAMBÁN

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha cancel·lat la visita que tenia prevista per al proper 2 de març a València. Puigdemont participava a la cloenda de les jornades titulades 'L'Hora de les decisions' i organitzades per l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Vilallonga, i ho feia junt als presidents de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i del govern balear, Francina Armengol, mentre que el president de l'Aragó, Javier Lambán, inaugurava el fòrum. A més, diferents consellers i el vicepresident, Oriol Junqueras, formaven part del programa intervenint a diferents taules rodones amb responsables polítics dels executius valencià, català, balear i aragonès, fent així de la jornada un front comú de tots els governs pel finançament, les infraestructures i un millor tracte fiscal i social per part de l'Estat. Però el programa inicial anunciat per l'organització ha patit modificacions i els presidents aragonès, valencià i balear no participen, cosa que ha provocat que Puigdemont també cancel·li la seva presència a l'acte.

L'Institut Ignasi Vilallonga havia donat per fetes i confirmades la participació dels quatre presidents i de nombrosos consellers, donant així a l'esdeveniment un caràcter de jornada política al més alt nivell. Des de Catalunya, de fet, a més de Puigdemont, s'havia anunciat la intervenció del vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, que compartien taules rodones amb alts càrrecs i homòlegs d'àrea dels governs valencià i balear, sobretot.

El primer a caure formalment de la convocatòria va ser el president de l'Aragó, Javier Lambán, que va assegurar públicament que no participaria dies enrere. Poc després, el valencià Ximo Puig negava que la seva presència a l'acte estigués a l'agenda del president, i posteriorment va fer el mateix la balear Francina Armengol. És per això que Puigdemont també ha decidit cancel·lar la visita i excusar la seva presència a les jornades.

JAUME PERAL: " TINC LA SENSACIÓ QUE TV3 JA NO ÉS EL MOTOR AUDIOVISUAL DEL PAÍS "

No és pas un despatx qualsevol. Quan hom hi arriba, sembla que entri a la torre de control d’un aeroport. Davant el seu escriptori, Jaume Peral té cinc televisors per a veure què emeten cada un dels quatre canals de TV3. La cinquena pantalla és reservada a 8TV, tot i que reconeix que no és la competència directa: ‘Són Antena 3 i Telecinco’, diu. Especialment aquesta última, que el 2016 va anar de poc que no pren el lideratge a TV3. Malgrat aquest triomf, que ha li permès de ser la cadena líder durant set anys seguits, l’audiència de TV3 cau de manera sostinguda des de l’any 2012. Peral diu que té el problema localitzat: la graella és antiga i la inversió pública és més baixa que no pas fa anys. Per això demana que el govern hi inverteixi dinou milions més l’any que ve: ‘Si no ens arriben aquests diners, ho passarem malament.’

—Dissabte farà un any que vàreu ser nomenat director de TV3.
—Ha estat un any intens. Un any en què ens ha tocat, per les circumstàncies que ens hem trobat, prendre moltes decisions. En principi, l’any 2016 el vàrem tancar líders, que era l’objectiu. Som l’única televisió que ha aconseguit set anys consecutius el lideratge. No va ser fàcil. Recordo que fins als últims dies de desembre vàrem lluitar braç a braç amb Telecinco. Nosaltres, segurament, hem de ser més ràpids en la presa de decisions segons les circumstàncies que ens anem trobant cada dia.

—Què voleu dir?
—Que hem de ser una televisió pública pel que fa als continguts, però que la gestió de la graella l’hem de fer amb mentalitat de privada.

COSCUBIELA SEGUEIX EL JOC A LA FISCALIA I CONTRADIU NUET

El portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela, creu que la Fiscalia no ha actuat per "raons ideològiques" en excloure Joan Josep Nuet de la querella presentada aquest dijous contra Carme Forcadell i els altres membres independentistes de la Mesa del Parlament. Mentre que Nuet ha dit que hi veu "discriminació ideològica", Coscubiela ho ha descartat, en una atenció als mitjans. "No compartim algunes de les interpretacions que s'han fet al voltant de la querella. La diferenciació de la Fiscalia no creiem que sigui per raons ideològiques", ha afirmat. D'altra banda, CSQP ha avisat que cap actuació judicial aconseguirà dividir el front social i polític a favor del dret a decidir.
Coscubiela ha ressaltat que la declaració aprovada a la reunió extraordinària de la Junta de Portaveus d'aquest dijous ha estat a proposta de CSQP. Després de participar a la trobada amb els membres de la Mesa del Parlament i la resta de portaveus parlamentaris (a excepció del PPC, que s'hi ha absentat), l'ecosocialista ha denunciat el procés de "judicialització de la vida política del nostre país". "No sols no és el camí sinó que, a mesura que avança el temps, fa més difícil una solució política", ha alertat.

UN EURODIPUTAT LETÓ DEL PP ACUSA ESPANYA DE MENTIR ROTUNDAMENT

L’influent eurodiputat letó del PP Artis Pabriks ha deixat ben clar en una entrevista a directe!cat que les acusacions que de tant en tant s’airegen des d’Espanya sobre un presumpte suborn de la Generalitat a l’exprimer ministre del petit país bàltic són “rotundament falses”. El 2013 l’aleshores cap de l’executiu letó Valdis Dombrovskis va dir que estaria disposat a reconèixer una Catalunya independent, cosa que va portar una crida a consultes de Margallo a l’ambaixador letó a Madrid. A més, la policia espanyola va acusar-lo d’haver cobrat 6 milions d’euros provinents del govern català.
Amb tot, Pabriks, ponent de l'acord econòmic amb Canadà (CETA) a l'Eurocambra, ho desmenteix en l’entrevista, cosa significativa tenint en compte que ell era ministre de Defensa en aquell moment, després d'haver estat titular d'Exteriors. D’altra banda, també parla de la possibilitat de fer un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya i de la permanència o no a la Unió Europea del Principat en cas d’una hipotètica independència. No és la primera vegada que l’eurodiputat del PP letó sobre el procés: el 2015 va afirmar que no tenia constància de cap regulació que no permetés a Catalunya mantenir-se a la UE si esdevé un Estat, mentre que l’any passat demanava diàleg coincidint amb la manifestació de l’11 de setembre.

Informa:DIRECTE.CAT (24-2-2017)

EMPAR MARCO: UNA PERIODISTA SEMPRE AL PEU DEL CANÓ PER BASTIR LA NOVA TELEVISIÓ VALENCIANA

El tancament de l’antic Canal 9, el 29 de novembre del 2013, el van poder veure en directe els espectadors de TV3 perquè Empar Marco va entrar de matinada amb el seu productor i el seu càmera a les instal·lacions de Burjassot. Des d’allí dins va narrar les últimes hores de la ràdio i la televisió públiques valencianes. Feia poc més d’una hora que Marco havia arribat a casa, a Godella, molt a prop de Burjassot, després d’assistir a una estrena teatral. Allò que els espectadors potser no saben és que la nova directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació no va tenir temps ni de treure’s el pijama. Tampoc no saben les llàgrimes que va haver d’ofegar entre connexió i connexió.

Mesos després va reviure aquesta escena kafkiana i més escenes de la nit del tancament en la novel·la Vertigen (Sembra), que va escriure a quatre mans amb Esperança Camps, ex-treballadora de Canal Nou i ara periodista de VilaWeb.

Marco és delegada de TV3 al País Valencià des del 2004. Abans havia estat corresponsal de l’Avui i de La Vanguardia i també de Catalunya Ràdio. I encara abans, abans dels inicis de les emissions de Radiotelevisió Valenciana, havia col·laborat en l’elaboració del llibre d’estil de la casa. També va ser-hi lingüista uns quants anys, i més tard hi va treballar de periodista, un ofici que ja no ha abandonat fins avui. Però abans de tot això, com a funcionària de la Generalitat, havia posat en funcionament el servei d’informació de la dona.

Marco es defineix com una ferma defensora dels mitjans públics de comunicació. I encara més en territoris amb llengua pròpia com el País Valencià. Considera que la informació veraç i independent és un dret de ciutadania. I això és el que l’ha empesa a presentar-se per a ser la primera directora general del renaixement de la ràdio i la televisió valencianes, que seran alguna cosa més que tot això, perquè el món comunicatiu ha canviat i també han canviat les maneres de consumir informació i entreteniment.

EL MOVIMENT FRANJOLÍ AVALUA SI CREA LA DIADA DE LA FRANJA

El Moviment Franjolí per la Llengua, una de les principals entitats de la Franja de Ponent, ha posat sobre la taula la possibilitat que els municipis catalanoparlants d'aquesta zona limítrofa amb Aragó disposin de la seva pròpia diada nacional. En un article del geògraf i escriptor Joaquim Torrent i Blanch s'argumenta que la festivitat nacional de la comunitat aragonesa, el dia del Pilar (12 d'octubre), ha acabat convertint-se en la festa del “dia nacional d'Espanya”, un fet que xoca amb el projecte de diada reivindicativa franjolina.

D'altra banda, i en relació amb els festius de Catalunya, el text posa de manifest que, a més de l'11 de Setembre, els aranesos també tenen la seva pròpia festivitat nacional el 17 de juny, quan commemoren “l'aniversari de la concessió de la Querimònia”, explica l'autor.

Fetes aquestes consideracions, el Moviment Franjolí aposta per dues dates significatives per als veïns de la Franja: el 25 d'octubre i el 24 de gener. En la primera es commemoraria la conquesta simultània per part del comte Ramon Berenguer IV de Lleida, Fraga i Mequinensa el 1149. “Aquesta data té un gran simbolisme, ja que enllaça la Franja amb la capital de la Terra Ferma, amb la qual (...) encara ara manté lligams”, diu Joaquim Torrent, que hi afegeix: “Un altre punt a favor de l'opció del 25 d'octubre de 1149 és que simbolitza una derrota clau dels sarraïns que permet la incorporació de la resta de la Franja al domini lingüístic català”, explica en l'article.

La segona opció per acollir la Diada Nacional de la Franja és el 24 de gener. Aquell dia del 1706, es recorda en el text, “Calaceit va ser assaltada i cremada per les tropes borbòniques després d'una valerosa resistència que va provocar 150 morts a la població”. “És una data que agermana Calaceit, i de retruc la Franja, amb desenes de pobles, viles i ciutats de l'àmbit lingüístic català que també foren assaltades pels exèrcits borbònics francocastellans, des de Vila-real fins a la mateixa Barcelona, tot passant per Lleida, Mont-roig de Tastavins i Benavarri, a la Franja”, explicita el mateix Torrent.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (24-2-2017

CONGRÉS DE LLENGUA A FIGUERES I A PERPINYÀ

Figueres i Perpinyà seran les dues seus del I Congrés de l'Espai Català Transfronterer, dedicat a polítiques lingüístiques i a l'aprenentatge de llengües, que es durà a terme els dies 2 (Perpinyà) i 3 de març (Figueres).

El congrés és organitzat conjuntament per l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE) i el Consorci dels Estudis Catalans (CEC), en conveni amb la delegació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Catalunya del Nord i els estudis catalans de la Universitat de Perpinyà

En la dotzena de ponències i debats de les dues jornades es presentaran diferents models de polítiques lingüístiques i d'aprenentatge de la llengua.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (24-2-2017)

 

CADA DIA MIL AGRESSIONS A LA LLENGUA: DECATHLON S'OBLIDA DEL CATALÀ EN L'ETIQUETATGE DELS PRODUCTES

La cadena de productes esportius Decathlon no etiqueta en català els seus productes. La Plataforma per la Llengua reclama que l’empresa respecti el codi de consum i utilitzi la llengua catalana. Alhora, l’entitat també demana que es completi la versió catalana de la pàgina web de Decathlon.

Des de la Plataforma consideren que si l’empresa no utilitza el català és per "manca de voluntat". L’entitat posa l’exemple d’un dels productes que ven Decathlon, un bastó de caminar. Segons detalla, la informació de seguretat d’aquest producte es pot trobar en 28 llengües diferents però no en català. "Idiomes amb tants parlants com l’eslovè o tan propers com el persa o l’indonesi sí que es troben disponibles per als consumidors catalans de béns de Decathlon mentre que el català, que és requisit legal, no pot trobar-se enlloc", critiquen des de l’entitat.

Alhora, afegeixen que al fulletó d’informació del bastó hi ha fins a "6 plecs en blanc que podrien incloure informació en altres llengües" i reivindiquen que només cal "una mica més de tinta per respectar els seus clients de territoris de parla catalana".

Informa:RACOCATALA.CAT (24-2-2017)

EL REI ESPANYOL CELEBRA SENSE MIRAMENTS FITES DE LA DICTADURA FRANQUISTA

Felip de Borbó ha commemorat aquesta setmana el 75è aniversari de l’Acadèmia General Militar de Saragossa. Un acte que, segons l’Associació de Memòria Històrica, suposa l’enaltiment de les "fites de la dictadura franquista". El rei espanyol va assistir a l’esdeveniment acompanyat de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal.

L’entitat memorialista recorda que aquesta acadèmia militar va servir per "formar els comandaments militars de la sanguinària dictadura" i després, un cop finalitzada la guerra civil espanyola, va formar "unes forces armades que tenien com a objectiu mantenir les lleis repressives".

L’associació considera que ni el monarca espanyol ni el ministeri de Defensa haurien de participar en actes com aquest i, en canvi, haurien de treballar per "instal·lar un monument a l’Acadèmia Militar de Saragossa dedicat a tots els militars que van morir defensant el govern elegit democràticament contra els franquistes que iniciaren una terrible guerra".

Informa:RACOCATALA.CAT (24-2-2017)

EL FINANCIAL TIMES AVISA QUE L'APLICACIÓ DE L'ARTICLE 155 PROVOCARIA UNA ESCALADA DE TENSIÓ " SENSE PRECEDENTS "

El Financial Times s'ha fet ressò aquest dimecres de la creixent voluntat "que hi ha a Madrid per invocar l'article 155" i suspendre l'autonomia catalana.

Segons el corresponsal del rotatiu britànic a Madrid, Tobias Buck, amb aquesta eina el govern espanyol podria "obligar els líders regionals a oblidar-se del referèndum" i obeir la constitució "substituint els funcionaris i enviant la policia".

Buck també es fa ressò de les polaritats del procés. Per una banda explica que alguns sectors de la dreta espanyola creuen que el govern de Rajoy ha permès durant massa temps el procés sobiranista i que "només l'article 155 pot aportar un remei decisiu".

Per altra banda, el periodista també explica que algunes posicions a Catalunya "creuen que aquesta intervenció seria caure en el joc del moviment secessionista" i l'únic que aconseguiria Madrid és fer créixer l'independentisme "i atreure l'atenció internacional a la causa".

Durant el reportatge, el Financial Times repassa les opinions de diferents experts, també la del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va afirmar obertament que l'article 155 és "una opció" si s'ha de defensar la constitució espanyola. El punt clau de l'article és la distinció entre la consulta del 9N i el suposat referèndum unilateral que s'ha de celebrar a finals d'aquest 2017. Durant el 2014 la via del 155 no es va plantejar seriosament, però "aquesta vegada podria ser diferent". No obstant això, segons les fonts consultades per Buck, Mariano Rajoy, no utilitzarà la carta del 155 fins que no hi hagi més remei.

L'article acaba afirmant que "intervenir la regió —i fer ometre les decisions preses pel parlament i el govern de Catalunya— marcarà una escalada [de tensió] sense precedents, no importa quin òrgan polític prengui la mesura".

Informa:RACOCATALA.CAT (24-2-2017)

JOVES DE MALLORCA PER LA LLENGUA ENGEGA UNA CAMPANYA PER ENFORTIR L'AUTOESTIMA DELS ILLENCS

Joves de Mallorca per la Llengua ha presentat aquest dimarts la campanya 'Enfilant Mallorca' al president del Consell, Miquel Ensenyat. Es tracta d'una iniciativa per dignificar la cultura pròpia i enfortir el teixit associatiu juvenil illenc després de "4 anys de Partit Popular sense que ni tan sols obtenir resposta als correus electrònics".

Segons expliquen des de l'entitat, la campanya neix per superar la idea que els mallorquins "sempre ens emmirallem a fora". Molts dels illencs, diuen els impulsors, pateixen de "catalanitis, basquitis o espanyolitis". És per això, i perquè consideren que Mallorca "té molt per ensenyar" al món, que han llançat aquesta campanya de revalortizació del patrimoni cultural i lingüístic del seu territori.

"Ja és hora de dignificar els nostres personatges històrics", afegeix el portaveu i president de Joves de Mallorca per la Llengua, Said Barceló, mentre explica que alguns dels noms que volen recuperar són el de l'escriptor Joan Alcover o el del pintor Joan Miró, que després de casar-se amb una mallorquina va venir a viure a l'illa fins a la seva mort. "Volem fer pedagogia de les figures que van fer per la llengua i la cultura a la nostra illa, però també de les que van tenir un pes rellevant en el món científic o espiritual", diu Barceló.

L'INDEPENDENTISME TREBALLA JA PLANS B PER REACCIONAR UNIT ALS VETOS DE L'ESTAT AL REFERÈNDUM

L'independentisme ja avalua tots els camins a seguir en el moment en què arribin les traves que, a través dels tribunals i l'administració, l'Estat posarà a la celebració del referèndum. Segons assenyalen diverses fonts a NacióDigital, la taula de partits i entitats independentistes està avaluant les vies per seguir endavant amb la votació en tots i cadascun dels escenaris que es generin quan Mariano Rajoy activi tots els engranatges per impedir la votació. Aquesta taula -que reuneix dirigents del PDECat, ERC, la CUP, Demòcrates de Catalunya, MÉS, l'ANC, Òmnium Cultural o l'AMI- ja s'ha citat pràcticament un cop per setmana des que es va desencallar la tramitació dels pressupostos per abordar cada cas.

Quines són les qüestions que es tracten en aquestes trobades? Els partits i les entitats posen en comú els passos que fan les institucions per implantar el full de ruta, així com es prenen les decisions de coordinació en tots els aspectes relacionats amb el procés -com les campanyes del referèndum, el debat constituent o les respostes als embats judicials-, però també s'hi realitza aquesta tasca de posar en comú quines poden ser les mesures que emprengui l'Estat i quins condicionants poden tenir en el full de ruta. Per cada possible veto de les institucions espanyoles, assenyalen les fonts consultades, els actors sobiranistes miren de trobar una alternativa per tenir-la ja prevista i així mantenir el rumb cap al referèndum sense titubejar amb cada moviment de l'Estat.

EL 23-F JUDICIAL: URDANGARIN LLIURE, NUET PERDONAT I EL FISCAL DE MÚRCIA FULMINAT

23 de febrer del 2017. Múrcia: destitució del fiscal que investigava el president autonòmic Pedro Antonio Sánchez per la branca murciana de la trama Púnica. Palma: Ni presó ni fiança. Iñaki Urdangarin, lliure com un ocell (promet, però, no volar). Barcelona: Joan Josep Nuet perdonat pel fiscal perquè no és independentista. Madrid: justícia compensatòria. Presó per Rato i Blesa -àngels caiguts amb targetes fosques-. Sevilla: oxigen per a Griñán en el cas dels ERE. Allau de resolucions político-judicials com ràfegues de metralladora contra el sostre de vidre de la independència judicial espanyola. No són els guàrdies civils assaltant el Congrés ni els tancs de la Brunete al carrer, però sí un exèrcit de togues maniobrant al límit en cinc escenaris d’alta sensibilitat sota l’atenta mirada de la Moncloa. Som davant un 23-F judicial 36 anys després?

Ara com llavors, sacsejar, per atemorir, neutralitzar i estabilitzar. A cop de maça. Estabilitzar el PP abans que, a penes superat l’escàndol de la Gürtel amb l’empresonament de Correa, Crespo y El Bigotes, la branca murciana de la Púnica -el cas Auditori- faci saltar pels aires la fràgil pau interna en què se sustenta la successió de Rajoy per Rajoy. No és Tejero pistola en mà i tricorni encastat al cervell cridant “al suelo todo el mundo” ni “se siente, coño” però sí un president del Govern i un ministre de Justícia, Rafael Catalá, dirigint una depuració pura i dura de fiscals rebels. És el destituït fiscal superior de Múrcia, Manuel López Bernal, denunciant “intimidacions”: “No pot ser que al final els perseguits siguem els fiscals per davant dels corruptes”.

No és un cop d’Estat com el del 23 de febrer del 1981, amb un judici tou per a la majoria dels implicats per evitar mals (de sabres) majors, però s’assembla bastant a un cop de l’Estat amb els jutges mobilitzats per salvar la monarquia espanyola en l’últim minut. Estabilitzar la monarquia espanyola exonerant-la de culpes als tribunals. El tribunal de Palma que ha jutjat Iñaki Urdangarin, el gendre del rei Joan Carles I, ha rebutjat, contra tot pronòstic la petició de la fiscalia: l’exduc de Palma, espòs de la Infanta Cristina -feliçment reincorporada a la seva feina a Barcelona-, ni haurà d’ingressar a la presó ni tampoc haurà de satisfer fiança. Tampoc el seu soci a l’Institut Nóos, Diego Torres.

UNA CATALUNYA SENSE EXÈRCIT?

Una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit? Des de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) s'han plantejat aquesta pregunta i la resposta ha estat "no". Els arguments es poden trobar en el llibre Construir un estat segur i en pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou estat d’Europa que aquest dijous ha estat presentat davant 120 persones des del Palau Robert de Barcelona en un acte encapçalat pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva.

El primer en intervenir, però, ha estat Martí Olivella, membre del Seminari Estat de Pau, que ha defensat l'enfocament dels conflictes des d'una perspectiva no militar i sense armes. En aquest sentit, ha iniciat la seva intervenció posant com a exemple Lituània, que l'any 1991, després de patir l'amenaça de la Unió Soviètica, va constatar que "mai" tindria un exèrcit "prou fort" per defensar-se d'una potència militar estrangera. Per contra, l'aposta es va dirigir a "desmoralitzar" l'enemic a base de desenvolupament econòmic i cultural.

EL SPORT DEL VÈNETO A CATALUNYA PASSA DE LES INSTITUCIONS AL CARRER

Aquest dissabte 25 de febrer s'ha convocat al Vèneto una manifestació en suport a Catalunya. Segons ha pogut saber 'El Món', la concentració està organitzada bàsicament per dos grups: "Gruppo Chiavegato" i "Indipendenza Veneta". Aquest darrer té electes en algun ajuntament petit i es va presentar a les eleccions "regionals" però no va treure representació amb el 2.5% que va aconseguir. En canvi, 'Gruppo Chiavegato' no té representació en cap institució. La mobilització convocada sortirà de la Piazza Bra' de Verona a les 14 hores de dissabte i acabarà davant del consulat espanyol, a la Via Leoncino número 16. Sota el lema "Catalunya truca i el Vèneto respon", es tracta d'una "manifestació pacífica en suport a Catalunya", segons diu el cartell de la convocatòria, que convida totes les forces independentistes a assistir-hi. Al cartell també s'hi pot llegir: "Donem suport al camí d'un poble cap a la llibertat".

Aquesta no és l'única mostra de suport a Catalunya que arriba des del Vèneto. El seu Parlament ha aprovat, des de l'any 2015, diverses mocions i resolucions on expressa el seu suport al procés sobiranista català. L'any 2015 es van aprovar dues mocions diferents en suport del procés democràtic català. La primera d'aquestes mocions és del 9 de setembre i expressa la "solidaritat amb la nació catalana en el seu camí pacífic cap a la independència", mentre que la segona es va aprovar el 2 d'octubre de 2015. Aquest segon text és de suport a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, "perseguits per la justícia espanyola per desobediència greu per haver permès la lliure i pacífica expressió democràtica de la voluntat dels ciutadans catalans", en referència a la consulta del 9 de novembre de 2014.

LA FISCALIA DEIXA FORA NUET EN LA NOVA QUERELLA CONTRA FORCADELL I 3 MEMBRES DE LA MESA DEL PARLAMENT

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una nova querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i també contra Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la Mesa; Anna Simó, secretària primera, i Ramona Barrufet, secretària quarta, pels suposats delictes de desobediència i prevaricació perquè la Cambra va aprovar la resolució per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Entre els denunciats no hi ha el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, tot i que va rebre la notificació del Tribunal Constitucional. Diu la Fiscalia que Nuet "no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu a la Constitució del 1978", i s'agafa als dos vots en contra del full de ruta i de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent, i a l'abstenció de l'última votació de la resolució pel referèndum vinculant i unilateral del 6 d'octubre passat.

La nova querella respon així a la decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar la resolució sobre el referèndum unilateral i deduir testimoni contra Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa per desobediència.

La querella no està encara admesa a tràmit. Ho ha de decidir la sala civil i penal del Tribunal Superior de Catalunya, que ha rebut aquest matí la querella de mans de la Fiscalia.

JxSÍ, CUP I CSQP ACORDEN UNA DECLARACIÓ DE REBUIG A LA NOVA QUERELLA DE LA FISCALIA

JxSí, CUP i CSQP acorden una declaració de rebuig a la nova querella de la Fiscalia
CSQP rebutja incloure en el text que el ministeri fiscal “persegueix determinades idees”
El text acordat rebutja un “nou pas en el procés de judicialització d'un conflicte polític”
JxSí, la CUP i CSQP han acordat en el marc de la Junta de Portaveus una declaració de rebuig a la querella que la Fiscalia ha presentat contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres de la Mesa per haver permès la votació sobre el referèndum unilateral. El text pactat també mostra la “solidaritat plena” amb els membres de la Mesa destinataris de la querella però no inclou, tal com proposava JxSí, denunciar la “persecució de determinades idees” del ministeri fiscal. En referència que el membre de la Mesa Joan Josep Nuet de CSQP no ha estat querellat malgrat va votar a favor de permetre la votació. El PPC no ha assistit a la Junta de Portaveu mentre que C's i PSC no han subscrit la declaració.

El text acordat rebutja un “nou pas en el procés de judicialització d'un conflicte polític que només pot tenir solució en el marc de la política” així mateix expressa la solidaritat amb els membres de la Mesa destinataris de la querella per “actuacions desenvolupades en el marc de les seves funcions parlamentaries”.

JxSí, CUP i CSQP també reivindiquen el Parlament com “l'espai en el què es puguin expressar amb llibertat tots els posicionaments polítics sense més limitacions que les pròpies de les normes democràtiques”.

CSQP no ha acceptat incloure, tal com proposava JxSí, la denúncia sobre “la vulneració de la llibertat ideològica de pensament” pel fet que Nuet, també de CSQP, hagi quedat exclòs de la querella.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (23-2-2017)

NUART, SECRETARI TERCER DE LA MESA, DENUNCIA QUE L'HAGIN DESCARTAT DE LA QUERELLA "PERQUÈ NO ÉS INDEPENDENTISTA "

El secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, ha denunciat que la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i tres membres de la Mesa (de JxSí els tres), és "una discriminació ideològica i una politització barroera i intolerable". La Fiscalia ha deixat fora Nuet, que és de CSQP, malgrat haver permès també amb els seus vots que es debatés la resolució sobre el referèndum unilateral al debat de política general del passat octubre

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també ha fet una piulada en què ha considerat que la nova querella de la Fiscalia contra ella i tres membres de la Mesa demostra que “no es querellen per fets”. “Es querellen pel que som i pensem”. Forcadell també afegeix que continuarà defensant la democràcia i el debat. Després d’una Junta de Portaveus extraordinària, aquest dijous, Forcadell, els tres membres de la Mesa querellats i també Nuet compareixeran en roda de premsa per valorar la decisió de la Fiscalia.

Informa:ELMON.CAT (23-2-2017)

TURULL COMPARA LA NOVA QUERELLA DE LA FISCALIA AMB EL 23-F

El president del grup parlamentari de JxSí Jordi Turull, ha comparat la nova querella de la Fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres de la Mesa amb el 23-F i això ha provocat la indignació de PPC i C's. Turull ha pres la paraula en el ple del Parlament per demanar la convocatòria d'una Junta de Portaveus extraordinària per analitzar la querella, junta que se celebrarà després que hagin registrat la petició la coalició independentista i la CUP. “És la versió 2017 del ‘tots a terra'”, ha declarat Turull. El PPC ha considerat “vergonyós” que es faci aquesta comparació i C's ha ressaltat que la Fiscalia és un “òrgan independent” del Tribunal Constitucional.

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra Forcadell i els membres de la Mesa Lluís Corominas, vicepresident primer, la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, pels delictes de desobediència i prevaricació. La querella es presenta per permetre la votació al Parlament a l'octubre de la resolució sobre la celebració d'un referèndum unilateral.

Després de conèixer aquesta nova querella, i en la represa del ple aquest dijous a la tarda, Turull ha demanat la paraula per sol·licitar la convocatòria de la Junta de Portaveus extraordinària. “Hi va haver un dia en que els colpistes van entrar al Congrés per impedir la seva activitat legítima. 36 anys després és el TC qui via Fiscalia entra al Parlament per impedir la seva activitat”, ha declarat Turull. El diputat ha qualificat aquesta actuació d'”escàndol majúscul”.

Això ha provocat la intervenció del portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, qui ha qualificat de “vergonyós” comparar els fets del cop d'estat del 23-F amb l'activitat d'un tribunal “que tenen totes les grans democràcies europees” com és el TC. Ha afegit que això “demostra fins a quin punt ha arribat la degradació ètica i moral” dels que han demanat la junta. Fernández ha anunciat que el PPC no assistirà a la Junta de Portaveus.

Per part de C's, el seu portaveu, Carlos Carrizosa, ha dit no compartir la necessitat de la reunió i ha volgut recordar Turull que la Fiscalia és un “òrgan independent”, afirmació que ha provocat les rialles de la bancada de JxSí i la CUP. El diputat ha criticat també que el PDeCAT no hagi participat de l'elecció dels membres del TC. “No es volen sotmetre a un tribunal homologable al de qualsevol democràcia”, ha reblat.

Per últim, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Anna Gabriel, s'ha sumat a la petició de la Junta de Portaveus extraordinàra assegurant que la seva formació “no contribuirà a normalitzar que s'actuï penalment contra els membres del Parlament”. “Qui vulgui que ho faci, amb errors com dir que la Fiscalia es un òrgan independent”, ha dit en al·lusió a les paraules de Carrizosa.

El reglament del Parlament estableix que es pot convocar una reunió extraordinària dels portaveus si així ho demanen dos grups o una cinquena part dels diputats.

Informa:ELPUNTAVUI:CAT (23-2-2017)

L'ANC CONVOCA CONCENTRACIONS A MADRID I A LES DELEGACIONS DEL GOVERN ESPANYOL PEL JUDICI A HOMS

El judici a l'actual líder del PDECat a Madrid i ex-conseller de la Presidència, Francesc Homs, també tindrà una resposta ciutadana. Així, malgrat que se celebrarà dilluns a Madrid, l'ANC ja ha anunciat aquest dijous als seus afiliats les accions que tenen pensades per fer costat al processat per col·laborar amb l'organització del 9-N. En concret, realitzarà una concentració a les 10h, a Madrid, davant del Tribunal Suprem -on tindrà lloc el judici- per mirar de buscar l'impacte mediàtic i tornar "a deixar en evidència l'estat espanyol, instigador d'aquest monòleg judicial indefensable".

Igualment, aquell vespre, es faran concentracions davant les delegacions provincials del govern espanyol a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, mentre que l'assemblea de Taradell -poble natal d'Homs- prepara també una concentració a aquell municipi. Així mateix, l'ANC deixa la porta oberta que altres assemblees territorials cridin a més concentracions davant dels ajuntaments.

Sigui com sigui, segons ha pogut saber NacióDigital, la consellera de la Presidència, Neus Munté, té previst desplaçar-se a Madrid per fer costat a Homs, i podria fer-ho junt a algun altre conseller, i se situarien al costat de diputats del Congrés i dirigents d'En Comú Podem, ERC i PDECat, així com dos representants de la CUP. Els dubtes són si hi assistiran dirigents de Podem com Pablo Iglesias o de l'Ajuntament de Madrid, com la mateixa Manuela Carmena, que aquesta setmana s'ha reunit amb Homs.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-2-2017)

PUIGDEMONT: " L'ALTERNATIVA A LA INDEPENDÈNCIA ÉS ANAR ENRERE "

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dijous, en una entrevista que publica el diari irlandès The Irish Times, que “l'alternativa a la independència és anar enrere” perquè “la relació amb l'Estat espanyol no és bona”. El cap de l'Executiu català ha destacat que “s'està arribant al moment on s'han de prendre decisions” i ha alerta, alhora, que “Espanya està en temps afegit i ha de ser conscient que una no solució és una mala solució”.

A l'entrevista, Puigdemont remarca que el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol “és un problema polític i només pot ser resolt amb voluntat política”. “No és un desafiament. Nosaltres tenim la voluntat de fer allò que la democràcia fa: rebre el mandat del poble i implementar-lo. I el deure de les lleis i del Govern central és adaptar-se”, ha reiterat.

En relació a les causes pendents contra l'expresident Artur Mas, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, i l'exconseller Francesc Homs, Puigdemont ha denunciat la “permanent politització de la justícia” i ha lamentat que “a Espanya estan molt acostumats a arribar fins els límits de la democràcia i passar per sobre d'ells”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (23-2-2017)

ELS FISCALS ES REBEL·LEN CONTRA LA PURGA DEL GOVERN ESPANYOL

El canvi radical a les fiscalies de l'Estat no ha agradat gens a la Unió Progressista de Fiscals (UPF), que, en un comunicat, han carregat de valent contra els nous nomenaments per no haver-se produït "un canvi de model processal" com s'esperaven des que José Manuel Maza va ser nomenat nou fiscal general de l'Estat.

Primer de tot, però, han felicitat els seus companys nomenats, per després posar de manifest que "aquest és un dels comunicats que la UPF no hagués volgut publicar". El seu secretariat permanent ha volgut deixar clar a l'escrit que amb l'arribada del nou fiscal general esperaven "el fiançament de l'autonomia del ministeri fiscal respecte del Poder Executiu".

Però, a parer seu, no ha estat així. Resulta ser que la majoria de places no renovades les ocupaven fiscals que pertanyen a la UPF i això, segons ells, "suposa un clar retrocés a la pretesa autonomia del ministeri fiscal perquè aquestes decisions només poden explicar-se des d'un interès eminentment polític i ideològic".
Patrimoni de la Fiscalia

La destitució de Javier Zaragoza per Jesús Alonso, a qui consideren "irreemplaçable", ha estat un dels relleus que més ha molestat la UPF pels seus "esforços, coneixements i contactes en matèria antiterrorista" que defineixen com a "patrimoni de la Fiscalia". Passa el mateix amb el fiscal superior del País Basc Juan Ramón Calparsoro per Carmen Adán.

La reflexió dels fiscals és que tot plegat "sembla un càstig dels anys de la dedicació al servei de l'estat de dret i la democràcia espanyola en una conjuntura tan complicada com ho ha estat la culminació del procés de pau" amb la fi de la violència al País Basc.

El cas de Múrcia és "especial". Mantenir la continuïtat de Manuel López Bernal, qui va començar la investigació contra el president d'aquesta comunitat, Pedro Antonio Sánchez, en el cas Auditori, hauria estat una manera d'"apuntalar la confiança en la Fiscalia". Però no ha estat així.

PUIGDEMONT FARÀ UNA ÚLTIMA OFERTA DE REFERÈNDUM PACTAT AMB FIRMES A FAVOR

El Govern català té la intenció, malgrat l'oposició de l'Executiu central, d'esgotar totes les vies per poder celebrar un referèndum pactat i el seu objectiu és acompanyar la seva última proposta davant la Moncloa amb les firmes que s'estan reunint a favor d'aquesta consulta. El Pacte Nacional pel Referèndum, constituït el 23 de desembre per consensuar el referèndum amb Mariano Rajoy, va començar ahir dimecres a recollir adhesions en favor de la votació. De moment, n'ha recaptat ja més de 10.000, entre elles les del propi Carles Puigdemont; el líder de Podem, Pablo Iglesias o l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Puigdemont va confirmar aquest dimecres al Parlament que no hi ha possibilitat de negociar el referèndum i el mateix Mariano Rajoy va ratificar al Congrés que no pensa "liquidar" la sobirania nacional. No hi ha hagut confirmació oficial per cap de les dues parts, però tot apunta que la reunió que tots dos van mantenir l'11 de gener va acabar en fracàs. Amb tot, la Generalitat vol carregar-se de raons per poder argumentar davant l'opinió pública i la comunitat internacional que ha explorat totes les vies per no haver de recórrer a la unilateralitat. El seu objectiu és constatar que la seva demanda és una reivindicació que secunden bona part de partits i entitats de la societat catalana.

L'exdiputat socialista Joan Ignasi Elena presideix el Pacte Nacional pel Referèndum, pilotat per una coordinadora de vuit persones. L'exparlamentari sempre insisteix que és igual de demòcrata qui defensa la consulta com qui s'hi oposa. Tot i això, el seu objectiu és que el Govern central no es limiti a rebutjar de plànol la votació perquè considera que existeix suficient empara legal com perquè aquesta votació s'ajusti a la Constitució. El seu objectiu és elevar la seva postura a partits i institucions espanyoles i presentar les firmes al Govern.

Informa:ELPAIS.CAT (23-2-2017)

CARTA A DANI ALVES SOBRE EL PROCÉS CATALÀ: LES COSES ESTAN PITJOR DEL QUE T'IMAGINES

"Carta a Dani Alves"
Toni Strubell

Bon dia Dani. Primer que res, dir-te que molts t’enyoren a Can Barça i que lamentem com se’t va tractar al final de la teva etapa blaugrana. Haguéssim volgut que “pengessis les botes” aquí. Igualment lamentem la seva lesió a Itàlia on et desitgem tota mena d’èxits (mentre no siguin contra equips catalans, he he).

Bé, però la raó principal per escriure’t és per comentar –amb plena esportivitat- els teus comentaris d’ahir sobre el procés català. Entenem molt bé que expressis desitjos de “feliç solució” i de retrobada germanor hispànica i de bon rotllo per anar superant el separatisme. De fet, estàs en molt bona companyia en pensar així. Però permet-me apuntar que això és tan quimèric com poc realista. El somni que força catalans tenien el 1978 d’un pacte que fes còmode la presència de Catalunya dins Espanya s’ha esvaït del tot. I no és un tema de dignitat nacional ni d’identitats. És un problema de convivència i espai vital. Una majoria de catalans només accepten que el nostre futur el decidim nosaltres mateixos a les urnes. És el que passa als països democràtics. És el que passa quan la degradació democràtica i la corrupció han ultrapassat tots els límits. Diran que Catalunya no hi té dret. Però desconeixen la llei internacional. Quan diuen que a Baviera o França seria impossible votar una cosa semblant, es refereixen a marcs on a penes hi ha suport per a fer altrament. A Catalunya són el 90% d’ajuntaments que donen suport al Procés i la possibilitat de votar. I el 80% de la població que hi vol votar. Pot ser democràtic anar contra això?

Per si creus que Madrid s’avindrà –de bon rotllo- a un acord amb Catalunya, t’aconsello la lectura al diari brasiler O Globo de l’entrevista publicada a ahir amb Albert Royo, líder del consell de la diplomàcia pública de Catalunya. Royo deixa clar que la falta d’acord no és ni una casualitat ni circumstancial. Obeeix a una clara voluntat d’anorrear permanentment Catalunya com a nació i com a comunitat econòmica autònoma. Tal com recull l’entrevista Vilaweb, “Royo fa referència a l’“ofensiva [de Madrid] contra l’autonomia acordada el 1979”, i exemplifica aquesta deriva amb la sentència del TC contra l’Estatut el 2010 i amb les “agressions a la llengua i cultura i les acusacions a Catalunya de no ser solidària i deslleial” constants en els últims anys”. Madrid no ha deixat ni una escletxa per a la negociació alhora que maniobra per aparentar ser comprensiva davant el món. I el pitjor és que tot l’espectre polític espanyol, fora de Podemos, s’hi ha fet solidari. Llegiu-ne més...

Visites Rebudes

05470806