EL PARLAMENT INSTA EL GOVERN A BUSCAR L'AVAL DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA AL REFERÈNDUM

El Parlament insta el Govern a “posar en marxa les iniciatives oportunes per disposar de l'assessorament, el reconeixement i l'aval de la Comissió de Venècia pel que fa a les condicions que hauria de complir la convocatòria del referèndum per reunir els requisits establerts en el codi de bones pràctiques de la Comissió”. Aquest punt de la moció presentada per CSQP s'ha aprovat amb els vots a favor de JxSí i CSQP. Els deu diputats de la CUP s'hi han abstingut mentre que PPC, PSC i Cs hi han votat en contra. El text aprovat fa esment a deu recomanacions del codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia, entre elles, la de deixar un termini d'un any entre l'aprovació de la normativa que regula el referèndum i la data de celebració.

La moció aprovada cita expressament deu aspectes del codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia que fan referència a les següents qüestions: la naturalesa de la norma que ha de donar cobertura al referèndum; el termini mínim entre l'aprovació o modificació de la normativa reguladora del referèndum i la data de la seva celebració; característiques que ha de reunir l'òrgan organitzador; característiques del cens electoral; les condicions de la campanya; la cobertura dels mitjans de comunicació; les condicions de la pregunta; el període mínim entre l'aprovació de la pregunta i la data de celebració; criteris per atorgar validesa al resultat del referèndum; i els criteris que ha de tenir la convocatòria perquè el referèndum tingui efectes polítics i jurídics.

La CUP s'ha abstingut en tots els punts de la moció excepte en dos, en què hi ha votat a favor. Concretament el punt tercer en què el Parlament constata “l'enrocament de l'estat espanyol i les seves institucions en la negativa a la celebració pactada d'un referèndum, amb comportaments clarament autoritaris i que vulneren els drets democràtics de la ciutadania”. Un comportament que, segons el text aprovat, provoca “greus dificultats” a les institucions catalanes en el desenvolupament dels mandats del Parlament.

L'altre punt de la moció que ha obtingut el vot favorable de la CUP fa referència al suport del Parlament a les “mobilitzacions amb caràcter unitari” que el Pacte Nacional pel Referèndum pugui convocar en defensa de la convocatòria i celebració del referèndum.

El text aprovat també estableix que es buscarà el “reconeixement previ” de la Unió Europea i de la comunitat internacional amb l'objectiu que d'aquesta consulta “se'n desprenguin efectes polítics i jurídics reals”. I la moció també insta el Govern a reiterar a l'executiu espanyol la voluntat de celebrar un referèndum “de forma pactada i acordada políticament amb el govern de l'estat espanyol i d'acord amb les vies legals que existeixen en el marc constitucional espanyol”.

Així mateix, constata que existeix un mandat democràtic vigent que, d'acord amb la resolució 306/XI aprovada al debat de la política general, insta a celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya que tingui “les màximes garanties d'inclusió per al conjunt de la societat catalana en la convocatòria, la formulació i l'organització, que estimuli la més àmplia participació”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971409