EL PARLAMENT INSTA EL GOVERN A BUSCAR L'AVAL DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA AL REFERÈNDUM

El Parlament insta el Govern a “posar en marxa les iniciatives oportunes per disposar de l'assessorament, el reconeixement i l'aval de la Comissió de Venècia pel que fa a les condicions que hauria de complir la convocatòria del referèndum per reunir els requisits establerts en el codi de bones pràctiques de la Comissió”. Aquest punt de la moció presentada per CSQP s'ha aprovat amb els vots a favor de JxSí i CSQP. Els deu diputats de la CUP s'hi han abstingut mentre que PPC, PSC i Cs hi han votat en contra. El text aprovat fa esment a deu recomanacions del codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia, entre elles, la de deixar un termini d'un any entre l'aprovació de la normativa que regula el referèndum i la data de celebració.

La moció aprovada cita expressament deu aspectes del codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia que fan referència a les següents qüestions: la naturalesa de la norma que ha de donar cobertura al referèndum; el termini mínim entre l'aprovació o modificació de la normativa reguladora del referèndum i la data de la seva celebració; característiques que ha de reunir l'òrgan organitzador; característiques del cens electoral; les condicions de la campanya; la cobertura dels mitjans de comunicació; les condicions de la pregunta; el període mínim entre l'aprovació de la pregunta i la data de celebració; criteris per atorgar validesa al resultat del referèndum; i els criteris que ha de tenir la convocatòria perquè el referèndum tingui efectes polítics i jurídics.

La CUP s'ha abstingut en tots els punts de la moció excepte en dos, en què hi ha votat a favor. Concretament el punt tercer en què el Parlament constata “l'enrocament de l'estat espanyol i les seves institucions en la negativa a la celebració pactada d'un referèndum, amb comportaments clarament autoritaris i que vulneren els drets democràtics de la ciutadania”. Un comportament que, segons el text aprovat, provoca “greus dificultats” a les institucions catalanes en el desenvolupament dels mandats del Parlament.

L'altre punt de la moció que ha obtingut el vot favorable de la CUP fa referència al suport del Parlament a les “mobilitzacions amb caràcter unitari” que el Pacte Nacional pel Referèndum pugui convocar en defensa de la convocatòria i celebració del referèndum.

El text aprovat també estableix que es buscarà el “reconeixement previ” de la Unió Europea i de la comunitat internacional amb l'objectiu que d'aquesta consulta “se'n desprenguin efectes polítics i jurídics reals”. I la moció també insta el Govern a reiterar a l'executiu espanyol la voluntat de celebrar un referèndum “de forma pactada i acordada políticament amb el govern de l'estat espanyol i d'acord amb les vies legals que existeixen en el marc constitucional espanyol”.

Així mateix, constata que existeix un mandat democràtic vigent que, d'acord amb la resolució 306/XI aprovada al debat de la política general, insta a celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya que tingui “les màximes garanties d'inclusió per al conjunt de la societat catalana en la convocatòria, la formulació i l'organització, que estimuli la més àmplia participació”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776364