QUÈ DIU LA COMISSIÓ DE VENÈNCIA SOBRE ELS REFERÈNDUMS ?

El codi de bones pràctiques sobre referèndums elaborat ara fa deu anys per la Comissió de Venècia és citat freqüentment com un document de referència, també en el cas del referèndum català. Entre aquestes recomanacions, hi ha la de no fixar un mínim de participació perquè la votació sigui vàlida, fet que evitaria que un possible boicot d’una de les parts tingués cap efecte. Però què més diu aquest codi?

El quòrum
És recomanable de no estipular cap quòrum de participació mínima ni cap quòrum mínim d’aprovació, perquè pot fer que els opositors a la proposta que se sotmet a referèndum s’abstinguin en compte de votar-hi contra. L’estudi cita un exemple per fer-ho més clar: ‘Si el 48% és favorable, el 5% contrari i el 47% s’absté, el percentatge opositor podria deixar de participar per imposar el seu punt de vista, encara que sigui una minoria’. A més, la seva absència en la campanya tendeix a fer créixer l’abstenció. Fomentar tant l’abstenció com la imposició del punt de vista d’una minoria no és saludable en una democràcia. D’una altra banda, si el referèndum guanya per una majoria insuficient per a arribar al percentatge requerit, es genera una situació política estranya, ja que la majoria sentirà que ha estat privada de la victòria sense cap raó justa.

Els electors
El sufragi ha de ser universal, i l’edat mínima per a poder votar ha de ser la de la majoria d’edat. A més, és aconsellable que es permeti participar els estrangers ‘després d’un cert període de residència’.

Hi ha d’haver un registre d’electors prèviament elaborat, és a dir, que no es pot fer el mateix dia de la votació abans d’exercir el vot. Aquest cens s’ha d’actualitzar regularment, almenys una vegada a l’any.

Neutralitat de les autoritats administratives
Les autoritats administratives han de mantenir una actitud neutral durant la campanya electoral en els mitjans de comunicació –i particularment en els mitjans públics–, en el finançament de les campanyes, en l’ús de l’espai públic, j en la propaganda i publicitat que es pugui fer en aquest període.

La pregunta
Cal que la pregunta no indueixi a error ni suggereixi cap tipus de resposta. Ha de ser binària, és a dir, que es respongui amb sí, no o vot en blanc. Reclamen, a més, que la data de la votació se sàpiga amb suficient antelació i que la informació estigui disponible en tots els idiomes oficials i de les minories nacionals.

L’organització
El referèndum ha de ser organitzat per un òrgan imparcial que hauria d’incloure com a mínim un membre del poder judicial, o algun expert legal independent, i representants dels partits integrants del parlament o que hagin obtingut un cert percentatge de vots.

S’ha de constituir un òrgan d’apel·lació que sigui una comissió electoral o un tribunal jurisdiccional al qual sigui possible d’impugnar la decisió. El procés ha de ser simple i ha de permetre l’admissió d’impugnacions. Aquest òrgan ha de tenir la facultat d’anul·lar el referèndum en cas d’irregularitats que hagin condicionat el resultat de la votació.

El referèndum ha de quedar emparat per una constitució o ‘una norma superior a la llei ordinària’. I aquesta llei, o norma, no es pot reformar durant l’any anterior al referèndum.

Hi ha d’haver observadors internacionals. I la seva tasca no s’ha de limitar al dia de la votació: ha d’incloure també la campanya, el període d’inscripció dels votants, els períodes de recol·lecció de signatures i l’observació durant el recompte de vots.

Informa:VILAWEB.CAT (18-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971407