QUÈ DIU LA COMISSIÓ DE VENÈNCIA SOBRE ELS REFERÈNDUMS ?

El codi de bones pràctiques sobre referèndums elaborat ara fa deu anys per la Comissió de Venècia és citat freqüentment com un document de referència, també en el cas del referèndum català. Entre aquestes recomanacions, hi ha la de no fixar un mínim de participació perquè la votació sigui vàlida, fet que evitaria que un possible boicot d’una de les parts tingués cap efecte. Però què més diu aquest codi?

El quòrum
És recomanable de no estipular cap quòrum de participació mínima ni cap quòrum mínim d’aprovació, perquè pot fer que els opositors a la proposta que se sotmet a referèndum s’abstinguin en compte de votar-hi contra. L’estudi cita un exemple per fer-ho més clar: ‘Si el 48% és favorable, el 5% contrari i el 47% s’absté, el percentatge opositor podria deixar de participar per imposar el seu punt de vista, encara que sigui una minoria’. A més, la seva absència en la campanya tendeix a fer créixer l’abstenció. Fomentar tant l’abstenció com la imposició del punt de vista d’una minoria no és saludable en una democràcia. D’una altra banda, si el referèndum guanya per una majoria insuficient per a arribar al percentatge requerit, es genera una situació política estranya, ja que la majoria sentirà que ha estat privada de la victòria sense cap raó justa.

Els electors
El sufragi ha de ser universal, i l’edat mínima per a poder votar ha de ser la de la majoria d’edat. A més, és aconsellable que es permeti participar els estrangers ‘després d’un cert període de residència’.

Hi ha d’haver un registre d’electors prèviament elaborat, és a dir, que no es pot fer el mateix dia de la votació abans d’exercir el vot. Aquest cens s’ha d’actualitzar regularment, almenys una vegada a l’any.

Neutralitat de les autoritats administratives
Les autoritats administratives han de mantenir una actitud neutral durant la campanya electoral en els mitjans de comunicació –i particularment en els mitjans públics–, en el finançament de les campanyes, en l’ús de l’espai públic, j en la propaganda i publicitat que es pugui fer en aquest període.

La pregunta
Cal que la pregunta no indueixi a error ni suggereixi cap tipus de resposta. Ha de ser binària, és a dir, que es respongui amb sí, no o vot en blanc. Reclamen, a més, que la data de la votació se sàpiga amb suficient antelació i que la informació estigui disponible en tots els idiomes oficials i de les minories nacionals.

L’organització
El referèndum ha de ser organitzat per un òrgan imparcial que hauria d’incloure com a mínim un membre del poder judicial, o algun expert legal independent, i representants dels partits integrants del parlament o que hagin obtingut un cert percentatge de vots.

S’ha de constituir un òrgan d’apel·lació que sigui una comissió electoral o un tribunal jurisdiccional al qual sigui possible d’impugnar la decisió. El procés ha de ser simple i ha de permetre l’admissió d’impugnacions. Aquest òrgan ha de tenir la facultat d’anul·lar el referèndum en cas d’irregularitats que hagin condicionat el resultat de la votació.

El referèndum ha de quedar emparat per una constitució o ‘una norma superior a la llei ordinària’. I aquesta llei, o norma, no es pot reformar durant l’any anterior al referèndum.

Hi ha d’haver observadors internacionals. I la seva tasca no s’ha de limitar al dia de la votació: ha d’incloure també la campanya, el període d’inscripció dels votants, els períodes de recol·lecció de signatures i l’observació durant el recompte de vots.

Informa:VILAWEB.CAT (18-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776376