AQUEST VESPRE, FINAL D'ETAPA DEL REFERÈNDUM

El Pacte Nacional pel Referèndum aplegarà avui més de 2.000 persones al Palau de Congressos de Catalunya per explicar què han fet durant aquests mesos i actualitzar el nombre de signatures a favor de la votació. Fa dies que es van esgotar les entrades per assistir-hi, segons fonts de l'organització. El coordinador del pacte, Joan Ignasi Elena, va indicar que faran una exhibició del suport “extraordinàriament transversal” que ha obtingut la reivindicació del referèndum i donar valor a la mobilització dels voluntaris, els pactes locals i els moviments associatius durant els últims mesos. El Pacte Nacional farà una exhibició de força tres dies abans que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, facin l'última oferta d'acord al govern espanyol en l'anunciada conferència a l'auditori Caja de Música, al Palacio Cibeles, seu de l'Ajuntament de Madrid. Els pesos pesants del govern, de fet, assistiran avui a l'acte.

El Pacte Nacional pel Referèndum, que va néixer el desembre de l'any passat per la defensa d'un referèndum acordat i que ha cohesionat els partits sobiranistes durant aquest temps, haurà de decidir el seu futur quan el govern espanyol rebutgi per enèsima vegada l'acord i JxSí i la CUP entrin en la fase del referèndum unilateral, amb el consegüent anunci de la data i la pregunta de la votació. El propòsit del govern és donar uns dies a l'executiu espanyol per pronunciar-se després de la conferència de dilluns. Elena va assenyalar que serà el mateix pacte el que decidirà què fa a partir d'ara. Mentre que des del govern veuen que els treballs de la plataforma han arribat al seu final i es disposen a canviar d'etapa en el tram més decisiu del procés, des de CSQP són partidaris que continuï treballant, però sense desnaturalitzar-ne els objectius, i que centralitzi les mobilitzacions en defensa del referèndum.

L'acte d'avui, segons va avançar Elena, exposarà els suports rebuts en tres grans blocs. Primer, el de la societat catalana, de ciutadans i entitats; segon, el de representants públics espanyols, i tercer, els avals internacionals. El pacte ja va fer públic que personalitats de tot el món aposten pel referèndum , com ara la líder maia quitxé Rigoberta Menchú; l'actor Viggo Mortensen; el president del Sinn Féin irlandès, Gerry Adams; l'escriptor escocès Irvine Welsh; l'arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la pau, Desmond Tutu, o el sociòleg polonès Zygmunt Bauman, que va morir al gener, entre d'altres.

El propòsit del comitè executiu és que l'acte reflecteixi que “si alguna cosa uneix els catalans avui és aquest instrument al servei del debat i la deliberació”, segons va defensar Elena. El Pacte Nacional actualitzarà també el nombre de signatures obtingudes. Després de la Diada de Sant Jordi n'havien recollit 400.000. No obstant això, Elena va remarcar que més rellevant que la xifra final de signatures ho és la “diversitat” de les persones que han mostrat el seu suport a la demanda d'un referèndum acordat. Puigdemont pretén esgrimir a Madrid les rúbriques com una evidència més del clam català perquè el conflicte polític es resolgui de manera pactada i a les urnes. Elena també va demanar sense èxit una reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy.

 

ERC ENGEGA LA CAMPANYA

 

Després de l'acte central del Pacte Nacional pel Referèndum, ERC engegarà formalment la campanya pel sí a la independència en el referèndum.

La secretària general dels republicans, Marta Rovira, i el portaveu i vicesecretari general d'imatge i comunicació del partit, Sergi Sabrià, enganxaran el primer cartell de la campanya molt a prop de la seu nacional de la formació, a l'avinguda de Roma amb el carrer Calàbria. En concret, l'enganxaran en una columna publicitària de l'avinguda barcelonina.

El primer gran acte d'aquesta campanya pel sí, tanmateix, es farà demà dissabte amb un acte polític, als jardins de Josep Trueta de Barcelona, protagonitzat pel president dels republicans, Oriol Junqueras. També hi serà el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776375