EL GOVERN VOL FITXAR 3.000 GESTORS I INSPECTORS DE LA HISENDA ESPANYOLA DURANT LA DESCONNEXIÓ

La dotació del personal suficient a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè aquesta esdevingui una autèntica Hisenda catalana d'un país independent serà "un dels aspectes més crítics en el procés de creació" d'aquesta decisiva estructura d'estat, segons un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). L'ATC acabarà l'any amb uns 800 treballadors -segons els plans del Govern-, però vol assolir una plantilla de 5.000 en pocs mesos, un cop es proclami la independència.

Com s'ho farà, si els processos de selecció i formació són lents? Per una banda, vol incrementar les sinergies amb les administracions tributàries de les diputacions, que ja es troben coordinades en la plataforma Tributs de Catalunya i actualment disposen d'uns 1.100 treballadors i, per l'altra, aspira a convèncer 3.000 dels 3.655 empleats de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a Catalunya perquè facin el pas a la Hisenda catalana.

En un escenari de desconnexió pactada, aquesta sessió de part de la plantilla seria relativament senzilla de negociar. En canvi, en el cas d'una independència unilateral, amb un període transitori en què els dos estats intentessin fer prevaldre la seva legislació en el país i, per tant, en què tant l'ATC com l'AEAT pretenguessin recaptar-hi els impostos, aquests fitxatges serien més complicats i dependran de la capacitat de seducció de l'administració catalana, de la seguretat que aconsegueixi transmetre i de la consolidació progressiva de la nova República.

Una obra que analitza la construcció de la Hisenda catalana

Aquesta és una de les informacions que inclou l'assaig I tot això com es paga? Cent claus per entendre la Hisenda catalana, publicat per Ara Llibres, dels periodistes de NacióDigital Ferran Casas i Roger Tugas, que el dilluns arriba a les llibreries després de mesos de treball. En el llibre -prologat per la catedràtica d'Hisenda Pública de la UB i expresidenta del CATN Núria Bosch-, els autors exposen tota la feina feta i que queda pendent per construir la Hisenda Catalana. Se centren en els reptes per fer el salt del marc autonòmic al d'un nou estat, fins i tot amb l'oposició activa del govern espanyol, així com les oportunitats que permet aquest canvi en el marc tributari i en la lluita contra el frau, assenyalant els millors referents a tenir en compte al món. Les altres estructures d'estat que acompanyaran la Hisenda o el debat de la fiscalitat -desmuntant alguns tòpics- també s'analitzen en l'obra, de forma didàctica i per a no especialistes.

Així, per exemple, assenyala que la plantilla de 5.000 empleats és necessària en un primer moment per gestionar les grans figures tributàries a les quals l'ATC haurà de començar a fer front, com l'IRPF, l'IVA o l'impost de societats, ara competència de l'AEAT. Igualment, un inspector tributari triga prop d'un any i mig en ser plenament competent, a partir del moment en què s'incorpora a l'agència, fet que reforça la necessitat de fitxar ja treballadors experimentats. De fet, l'objectiu és assolir a més llarg termini un horitzó de 7.000 o 8.000 empleats, seguint les recomanacions i els estàndards internacionals. En altres casos, com el de les duanes -on actualment el Govern ni hi té competències ni cap embrió d'estructura d'estat-, la capacitat de fitxar personal de l'administració espanyola per confeccionar aquest organisme també serà clau.

En el cas que la independència no sigui acordada i tingués lloc un període de competència tributària entre l'ATC i l'AEAT, el Govern preveu que no impulsaria reformes profundes en les principals figures tributàries durant el primer any -la negociació no hauria de trigar més en arribar- per facilitar la transició i evitar que els contribuents tinguessin encara més dubtes sobre quins tipus cal pagar d'IRPF o IVA.

 

180 bases de dades necessàries

 

Durant aquest temps, a més, hauria de confeccionar la seva pròpia base de dades fiscals, reclamant dades a les prop de 180 fonts d'informació de què els experts calculen que es nodreix l'AEAT (com els bancs, per exemple). I mentre no les tingui totes, la Hisenda catalana aniria recaptant els impostos, deixant per més endavant la inspecció i la verificació de si han estat ben abonats, amb la possibilitat contemplada d'allargar el període de prescripció del frau fiscal (actualment fixat en els quatre anys), per evitar que algú vulgui aprofitar cert moment de feblesa per esquivar el compliment tributari.

El Consell Fiscal de Catalunya no donarà veu a les grans consultories, sinó a sis col·legis professionals i col·lectius d'intermediaris fiscals

Així mateix, l'assaig també treu a la llum altres aspectes de la futura Hisenda catalana, com el fet que el Govern estudia implantar un mètode per negociar solucions alternatives i prèvies al litigi judicial en determinats casos de pagament incorrecte de tributs, o detalla quins seran els membres del ple del Consell Fiscal de Catalunya. Partits com el PSC o Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) van criticar en el Parlament que aquest òrgan assessor, obert a la participació no pública, podia privatitzar la normativa tributària o deixar-la en mans de grans consultores com Deloitte o PricewaterhouseCoopers. Finalment, però, les sis vocalies dels col·lectius d'intermediaris fiscals seran per al Col·legi d’Economistes, el d'Advocats, el de Notaris, l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, l'Associació Espanyola de Tècnics Fiscals i el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.

 

Fonts documentals i orals

 

Igualment, el llibre també revela que la Generalitat preveu que el càrrec de governador del futur Banc Central de Catalunya s'ofereixi de manera oberta i pública, i que tothom hi pugui optar -tal com ocorre al Regne Unit- i buscar un procediment garantista per triar el millor candidat. Actualment, el governador del Banc d'Espanya és triat a dit pel consell de ministres, sense ni passar per les Corts, i en canvi, la fórmula de l'executiu català permetria evitar-ne la politització i casos polèmics com els que esquitxen l'anterior cúpula de l'organisme. Els periodistes han elaborat el llibres a partir de la documentació elaborada pel CATN, els informes que el Govern d'Artur Mas va encarregar a diverses consultores i entrevistes a responsables de la Hisenda catalana tant de l'actual executiu com de l'anterior així com diputats de Junts pel Sí i la CUP i experts en fiscalitat.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-5-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259429