EL GOVERN VOL FITXAR 3.000 GESTORS I INSPECTORS DE LA HISENDA ESPANYOLA DURANT LA DESCONNEXIÓ

La dotació del personal suficient a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè aquesta esdevingui una autèntica Hisenda catalana d'un país independent serà "un dels aspectes més crítics en el procés de creació" d'aquesta decisiva estructura d'estat, segons un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). L'ATC acabarà l'any amb uns 800 treballadors -segons els plans del Govern-, però vol assolir una plantilla de 5.000 en pocs mesos, un cop es proclami la independència.

Com s'ho farà, si els processos de selecció i formació són lents? Per una banda, vol incrementar les sinergies amb les administracions tributàries de les diputacions, que ja es troben coordinades en la plataforma Tributs de Catalunya i actualment disposen d'uns 1.100 treballadors i, per l'altra, aspira a convèncer 3.000 dels 3.655 empleats de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a Catalunya perquè facin el pas a la Hisenda catalana.

En un escenari de desconnexió pactada, aquesta sessió de part de la plantilla seria relativament senzilla de negociar. En canvi, en el cas d'una independència unilateral, amb un període transitori en què els dos estats intentessin fer prevaldre la seva legislació en el país i, per tant, en què tant l'ATC com l'AEAT pretenguessin recaptar-hi els impostos, aquests fitxatges serien més complicats i dependran de la capacitat de seducció de l'administració catalana, de la seguretat que aconsegueixi transmetre i de la consolidació progressiva de la nova República.

Una obra que analitza la construcció de la Hisenda catalana

Aquesta és una de les informacions que inclou l'assaig I tot això com es paga? Cent claus per entendre la Hisenda catalana, publicat per Ara Llibres, dels periodistes de NacióDigital Ferran Casas i Roger Tugas, que el dilluns arriba a les llibreries després de mesos de treball. En el llibre -prologat per la catedràtica d'Hisenda Pública de la UB i expresidenta del CATN Núria Bosch-, els autors exposen tota la feina feta i que queda pendent per construir la Hisenda Catalana. Se centren en els reptes per fer el salt del marc autonòmic al d'un nou estat, fins i tot amb l'oposició activa del govern espanyol, així com les oportunitats que permet aquest canvi en el marc tributari i en la lluita contra el frau, assenyalant els millors referents a tenir en compte al món. Les altres estructures d'estat que acompanyaran la Hisenda o el debat de la fiscalitat -desmuntant alguns tòpics- també s'analitzen en l'obra, de forma didàctica i per a no especialistes.

Així, per exemple, assenyala que la plantilla de 5.000 empleats és necessària en un primer moment per gestionar les grans figures tributàries a les quals l'ATC haurà de començar a fer front, com l'IRPF, l'IVA o l'impost de societats, ara competència de l'AEAT. Igualment, un inspector tributari triga prop d'un any i mig en ser plenament competent, a partir del moment en què s'incorpora a l'agència, fet que reforça la necessitat de fitxar ja treballadors experimentats. De fet, l'objectiu és assolir a més llarg termini un horitzó de 7.000 o 8.000 empleats, seguint les recomanacions i els estàndards internacionals. En altres casos, com el de les duanes -on actualment el Govern ni hi té competències ni cap embrió d'estructura d'estat-, la capacitat de fitxar personal de l'administració espanyola per confeccionar aquest organisme també serà clau.

En el cas que la independència no sigui acordada i tingués lloc un període de competència tributària entre l'ATC i l'AEAT, el Govern preveu que no impulsaria reformes profundes en les principals figures tributàries durant el primer any -la negociació no hauria de trigar més en arribar- per facilitar la transició i evitar que els contribuents tinguessin encara més dubtes sobre quins tipus cal pagar d'IRPF o IVA.

 

180 bases de dades necessàries

 

Durant aquest temps, a més, hauria de confeccionar la seva pròpia base de dades fiscals, reclamant dades a les prop de 180 fonts d'informació de què els experts calculen que es nodreix l'AEAT (com els bancs, per exemple). I mentre no les tingui totes, la Hisenda catalana aniria recaptant els impostos, deixant per més endavant la inspecció i la verificació de si han estat ben abonats, amb la possibilitat contemplada d'allargar el període de prescripció del frau fiscal (actualment fixat en els quatre anys), per evitar que algú vulgui aprofitar cert moment de feblesa per esquivar el compliment tributari.

El Consell Fiscal de Catalunya no donarà veu a les grans consultories, sinó a sis col·legis professionals i col·lectius d'intermediaris fiscals

Així mateix, l'assaig també treu a la llum altres aspectes de la futura Hisenda catalana, com el fet que el Govern estudia implantar un mètode per negociar solucions alternatives i prèvies al litigi judicial en determinats casos de pagament incorrecte de tributs, o detalla quins seran els membres del ple del Consell Fiscal de Catalunya. Partits com el PSC o Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) van criticar en el Parlament que aquest òrgan assessor, obert a la participació no pública, podia privatitzar la normativa tributària o deixar-la en mans de grans consultores com Deloitte o PricewaterhouseCoopers. Finalment, però, les sis vocalies dels col·lectius d'intermediaris fiscals seran per al Col·legi d’Economistes, el d'Advocats, el de Notaris, l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, l'Associació Espanyola de Tècnics Fiscals i el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.

 

Fonts documentals i orals

 

Igualment, el llibre també revela que la Generalitat preveu que el càrrec de governador del futur Banc Central de Catalunya s'ofereixi de manera oberta i pública, i que tothom hi pugui optar -tal com ocorre al Regne Unit- i buscar un procediment garantista per triar el millor candidat. Actualment, el governador del Banc d'Espanya és triat a dit pel consell de ministres, sense ni passar per les Corts, i en canvi, la fórmula de l'executiu català permetria evitar-ne la politització i casos polèmics com els que esquitxen l'anterior cúpula de l'organisme. Els periodistes han elaborat el llibres a partir de la documentació elaborada pel CATN, els informes que el Govern d'Artur Mas va encarregar a diverses consultores i entrevistes a responsables de la Hisenda catalana tant de l'actual executiu com de l'anterior així com diputats de Junts pel Sí i la CUP i experts en fiscalitat.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776377