EL GOVERN VOL FITXAR 3.000 GESTORS I INSPECTORS DE LA HISENDA ESPANYOLA DURANT LA DESCONNEXIÓ

La dotació del personal suficient a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè aquesta esdevingui una autèntica Hisenda catalana d'un país independent serà "un dels aspectes més crítics en el procés de creació" d'aquesta decisiva estructura d'estat, segons un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). L'ATC acabarà l'any amb uns 800 treballadors -segons els plans del Govern-, però vol assolir una plantilla de 5.000 en pocs mesos, un cop es proclami la independència.

Com s'ho farà, si els processos de selecció i formació són lents? Per una banda, vol incrementar les sinergies amb les administracions tributàries de les diputacions, que ja es troben coordinades en la plataforma Tributs de Catalunya i actualment disposen d'uns 1.100 treballadors i, per l'altra, aspira a convèncer 3.000 dels 3.655 empleats de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a Catalunya perquè facin el pas a la Hisenda catalana.

En un escenari de desconnexió pactada, aquesta sessió de part de la plantilla seria relativament senzilla de negociar. En canvi, en el cas d'una independència unilateral, amb un període transitori en què els dos estats intentessin fer prevaldre la seva legislació en el país i, per tant, en què tant l'ATC com l'AEAT pretenguessin recaptar-hi els impostos, aquests fitxatges serien més complicats i dependran de la capacitat de seducció de l'administració catalana, de la seguretat que aconsegueixi transmetre i de la consolidació progressiva de la nova República.

Una obra que analitza la construcció de la Hisenda catalana

Aquesta és una de les informacions que inclou l'assaig I tot això com es paga? Cent claus per entendre la Hisenda catalana, publicat per Ara Llibres, dels periodistes de NacióDigital Ferran Casas i Roger Tugas, que el dilluns arriba a les llibreries després de mesos de treball. En el llibre -prologat per la catedràtica d'Hisenda Pública de la UB i expresidenta del CATN Núria Bosch-, els autors exposen tota la feina feta i que queda pendent per construir la Hisenda Catalana. Se centren en els reptes per fer el salt del marc autonòmic al d'un nou estat, fins i tot amb l'oposició activa del govern espanyol, així com les oportunitats que permet aquest canvi en el marc tributari i en la lluita contra el frau, assenyalant els millors referents a tenir en compte al món. Les altres estructures d'estat que acompanyaran la Hisenda o el debat de la fiscalitat -desmuntant alguns tòpics- també s'analitzen en l'obra, de forma didàctica i per a no especialistes.

Així, per exemple, assenyala que la plantilla de 5.000 empleats és necessària en un primer moment per gestionar les grans figures tributàries a les quals l'ATC haurà de començar a fer front, com l'IRPF, l'IVA o l'impost de societats, ara competència de l'AEAT. Igualment, un inspector tributari triga prop d'un any i mig en ser plenament competent, a partir del moment en què s'incorpora a l'agència, fet que reforça la necessitat de fitxar ja treballadors experimentats. De fet, l'objectiu és assolir a més llarg termini un horitzó de 7.000 o 8.000 empleats, seguint les recomanacions i els estàndards internacionals. En altres casos, com el de les duanes -on actualment el Govern ni hi té competències ni cap embrió d'estructura d'estat-, la capacitat de fitxar personal de l'administració espanyola per confeccionar aquest organisme també serà clau.

En el cas que la independència no sigui acordada i tingués lloc un període de competència tributària entre l'ATC i l'AEAT, el Govern preveu que no impulsaria reformes profundes en les principals figures tributàries durant el primer any -la negociació no hauria de trigar més en arribar- per facilitar la transició i evitar que els contribuents tinguessin encara més dubtes sobre quins tipus cal pagar d'IRPF o IVA.

 

180 bases de dades necessàries

 

Durant aquest temps, a més, hauria de confeccionar la seva pròpia base de dades fiscals, reclamant dades a les prop de 180 fonts d'informació de què els experts calculen que es nodreix l'AEAT (com els bancs, per exemple). I mentre no les tingui totes, la Hisenda catalana aniria recaptant els impostos, deixant per més endavant la inspecció i la verificació de si han estat ben abonats, amb la possibilitat contemplada d'allargar el període de prescripció del frau fiscal (actualment fixat en els quatre anys), per evitar que algú vulgui aprofitar cert moment de feblesa per esquivar el compliment tributari.

El Consell Fiscal de Catalunya no donarà veu a les grans consultories, sinó a sis col·legis professionals i col·lectius d'intermediaris fiscals

Així mateix, l'assaig també treu a la llum altres aspectes de la futura Hisenda catalana, com el fet que el Govern estudia implantar un mètode per negociar solucions alternatives i prèvies al litigi judicial en determinats casos de pagament incorrecte de tributs, o detalla quins seran els membres del ple del Consell Fiscal de Catalunya. Partits com el PSC o Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) van criticar en el Parlament que aquest òrgan assessor, obert a la participació no pública, podia privatitzar la normativa tributària o deixar-la en mans de grans consultores com Deloitte o PricewaterhouseCoopers. Finalment, però, les sis vocalies dels col·lectius d'intermediaris fiscals seran per al Col·legi d’Economistes, el d'Advocats, el de Notaris, l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, l'Associació Espanyola de Tècnics Fiscals i el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.

 

Fonts documentals i orals

 

Igualment, el llibre també revela que la Generalitat preveu que el càrrec de governador del futur Banc Central de Catalunya s'ofereixi de manera oberta i pública, i que tothom hi pugui optar -tal com ocorre al Regne Unit- i buscar un procediment garantista per triar el millor candidat. Actualment, el governador del Banc d'Espanya és triat a dit pel consell de ministres, sense ni passar per les Corts, i en canvi, la fórmula de l'executiu català permetria evitar-ne la politització i casos polèmics com els que esquitxen l'anterior cúpula de l'organisme. Els periodistes han elaborat el llibres a partir de la documentació elaborada pel CATN, els informes que el Govern d'Artur Mas va encarregar a diverses consultores i entrevistes a responsables de la Hisenda catalana tant de l'actual executiu com de l'anterior així com diputats de Junts pel Sí i la CUP i experts en fiscalitat.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971417