PUNXADA DEL PP EN L'ACTE CONTRA LA CONFERÈNCIA DE PUIGDEMONT A MADRID: UNA CINQUANTENA D'ARREPLEGATS

Ni mitja hora ha durat l'acte unionista de rebuig a la conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, impartirà aquest dilluns en una sala de l'Ajuntament de Madrid per explicar el dret a decidir i el referèndum. El Partit Popular, acompanyat de Ciudadanos, sols ha aconseguit aplegar una cinquantena de persones en una colossal sala de l'edifici. L'absència del PSOE i l'escàs aforament han generat la desunió dels "constitucionalistes", després de les fortes crítiques que s'havien abocat al llarg de la setmana contra l'alcaldessa d'Ahora Madrid, Manuela Carmena.

La trobada, batejada amb el hashtag #NoEnCibeles, ha estat introduïda per José Luis Martínez Almeida, portaveu del PP a l'Ajuntament. "No a casa nostra, a casa de tots els madrilenys. L'alcaldessa ens diu amb el seu bonisme que és una qüestió de llibertat d’expressió, de conflicte entre Catalunya i Espanya. Si fos llibertat d'expressió, ho haurien fet al Senat, com se'ls oferia", s'ha queixat. Però la qüestió és que el PP i el PSOE van rebutjar de cedir una sala a Puigdemont a la Cambra Alta, i el volien emplaçar a la Comissió General de Comunitats Autònomes, cosa que el president tampoc volia.

Arribats a aquest punt, Almeida ha insistit que oferir el Consistori és donar cobertura institucional i fer costat al sobiranisme, que "no té legitimitat", i ha instat l'alcaldessa a condemnar el rebuig presumpte que haurien patit els ciutadans catalans que van penjar banderes espanyoles la setmana anterior a Barcelona.

Més satíric s'ha presentat el dramaturg Albert Boadella, que ha lamentat una presumpta entesa entre Carmena i l'independentisme, tot i que la primera en cap moment va dir que participaria de l'acte i finalment hi ha cancel·lat l'assistència, després de l'allau de crítiques. "Al principi jo m'ho prenia amb humor i així ho reflectia a les meves obres de teatre. Però això és una connivència amb aquells que s'estan cagant en la Constitució, així de clar. Arriben aquí a explicar-nos amb tot luxe de detalls com ho faran, perquè si haguessin estat aïllats, no haguessin tingut aquestes facilitats", ha explicat.

Davant d'aquesta situació, Boadella ha recordat que no hi havia cap membre dels socialistes, amb qui Carmena té un pacte d'investidura a la ciutat, cosa que els situava a prop del xoc intern al municipi. "No entenc per què l'esquerra està obsessionada a trencar Espanya", ha afirmat sobre la defensa del dret a decidir dels podemites.

I el PP català, que només l'acompanyava Cs, arribava amb una comitiva formada per la membre de la Mesa del Congrés, Alicia Sánchez-Camacho i Andrea Levy, vicesecretària de la formació a Madrid i membre del Parlament. Levy ha afirmat que hi havia una "majoria" representada a la sala, que era aquella que estava per la convivència. Per això, ha carregat contra Carmena per obrir la porta a aquells que volen "dividir, separar" i que fa molts anys deien allò de "Madrid i Espanya ens roba", situant fins i tot Podemos i els independentistes en un sac comú. "L'únic que provoca el nacionalisme són derrotes, enemics, víctimes; és el mateix discurs populista de Podemos, per això venen aquí, a la casa de tothom", ha indicat.

La cloenda de la trobada ha arribat de la mà del grup de visitants, que ha signat la bandera espanyola amb dedicatòries, en algunes de les quals on es podia llegir: "El nacionalisme és un accident sexual", "Viva España", o "Por la unidad". Cadascú interpreta la llibertat d'expressió a la seva manera.

Informa:ELNACIONAL.CAT(19-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971404