PUNXADA DEL PP EN L'ACTE CONTRA LA CONFERÈNCIA DE PUIGDEMONT A MADRID: UNA CINQUANTENA D'ARREPLEGATS

Ni mitja hora ha durat l'acte unionista de rebuig a la conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, impartirà aquest dilluns en una sala de l'Ajuntament de Madrid per explicar el dret a decidir i el referèndum. El Partit Popular, acompanyat de Ciudadanos, sols ha aconseguit aplegar una cinquantena de persones en una colossal sala de l'edifici. L'absència del PSOE i l'escàs aforament han generat la desunió dels "constitucionalistes", després de les fortes crítiques que s'havien abocat al llarg de la setmana contra l'alcaldessa d'Ahora Madrid, Manuela Carmena.

La trobada, batejada amb el hashtag #NoEnCibeles, ha estat introduïda per José Luis Martínez Almeida, portaveu del PP a l'Ajuntament. "No a casa nostra, a casa de tots els madrilenys. L'alcaldessa ens diu amb el seu bonisme que és una qüestió de llibertat d’expressió, de conflicte entre Catalunya i Espanya. Si fos llibertat d'expressió, ho haurien fet al Senat, com se'ls oferia", s'ha queixat. Però la qüestió és que el PP i el PSOE van rebutjar de cedir una sala a Puigdemont a la Cambra Alta, i el volien emplaçar a la Comissió General de Comunitats Autònomes, cosa que el president tampoc volia.

Arribats a aquest punt, Almeida ha insistit que oferir el Consistori és donar cobertura institucional i fer costat al sobiranisme, que "no té legitimitat", i ha instat l'alcaldessa a condemnar el rebuig presumpte que haurien patit els ciutadans catalans que van penjar banderes espanyoles la setmana anterior a Barcelona.

Més satíric s'ha presentat el dramaturg Albert Boadella, que ha lamentat una presumpta entesa entre Carmena i l'independentisme, tot i que la primera en cap moment va dir que participaria de l'acte i finalment hi ha cancel·lat l'assistència, després de l'allau de crítiques. "Al principi jo m'ho prenia amb humor i així ho reflectia a les meves obres de teatre. Però això és una connivència amb aquells que s'estan cagant en la Constitució, així de clar. Arriben aquí a explicar-nos amb tot luxe de detalls com ho faran, perquè si haguessin estat aïllats, no haguessin tingut aquestes facilitats", ha explicat.

Davant d'aquesta situació, Boadella ha recordat que no hi havia cap membre dels socialistes, amb qui Carmena té un pacte d'investidura a la ciutat, cosa que els situava a prop del xoc intern al municipi. "No entenc per què l'esquerra està obsessionada a trencar Espanya", ha afirmat sobre la defensa del dret a decidir dels podemites.

I el PP català, que només l'acompanyava Cs, arribava amb una comitiva formada per la membre de la Mesa del Congrés, Alicia Sánchez-Camacho i Andrea Levy, vicesecretària de la formació a Madrid i membre del Parlament. Levy ha afirmat que hi havia una "majoria" representada a la sala, que era aquella que estava per la convivència. Per això, ha carregat contra Carmena per obrir la porta a aquells que volen "dividir, separar" i que fa molts anys deien allò de "Madrid i Espanya ens roba", situant fins i tot Podemos i els independentistes en un sac comú. "L'únic que provoca el nacionalisme són derrotes, enemics, víctimes; és el mateix discurs populista de Podemos, per això venen aquí, a la casa de tothom", ha indicat.

La cloenda de la trobada ha arribat de la mà del grup de visitants, que ha signat la bandera espanyola amb dedicatòries, en algunes de les quals on es podia llegir: "El nacionalisme és un accident sexual", "Viva España", o "Por la unidad". Cadascú interpreta la llibertat d'expressió a la seva manera.

Informa:ELNACIONAL.CAT(19-5-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259419