PUNXADA DEL PP EN L'ACTE CONTRA LA CONFERÈNCIA DE PUIGDEMONT A MADRID: UNA CINQUANTENA D'ARREPLEGATS

Ni mitja hora ha durat l'acte unionista de rebuig a la conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, impartirà aquest dilluns en una sala de l'Ajuntament de Madrid per explicar el dret a decidir i el referèndum. El Partit Popular, acompanyat de Ciudadanos, sols ha aconseguit aplegar una cinquantena de persones en una colossal sala de l'edifici. L'absència del PSOE i l'escàs aforament han generat la desunió dels "constitucionalistes", després de les fortes crítiques que s'havien abocat al llarg de la setmana contra l'alcaldessa d'Ahora Madrid, Manuela Carmena.

La trobada, batejada amb el hashtag #NoEnCibeles, ha estat introduïda per José Luis Martínez Almeida, portaveu del PP a l'Ajuntament. "No a casa nostra, a casa de tots els madrilenys. L'alcaldessa ens diu amb el seu bonisme que és una qüestió de llibertat d’expressió, de conflicte entre Catalunya i Espanya. Si fos llibertat d'expressió, ho haurien fet al Senat, com se'ls oferia", s'ha queixat. Però la qüestió és que el PP i el PSOE van rebutjar de cedir una sala a Puigdemont a la Cambra Alta, i el volien emplaçar a la Comissió General de Comunitats Autònomes, cosa que el president tampoc volia.

Arribats a aquest punt, Almeida ha insistit que oferir el Consistori és donar cobertura institucional i fer costat al sobiranisme, que "no té legitimitat", i ha instat l'alcaldessa a condemnar el rebuig presumpte que haurien patit els ciutadans catalans que van penjar banderes espanyoles la setmana anterior a Barcelona.

Més satíric s'ha presentat el dramaturg Albert Boadella, que ha lamentat una presumpta entesa entre Carmena i l'independentisme, tot i que la primera en cap moment va dir que participaria de l'acte i finalment hi ha cancel·lat l'assistència, després de l'allau de crítiques. "Al principi jo m'ho prenia amb humor i així ho reflectia a les meves obres de teatre. Però això és una connivència amb aquells que s'estan cagant en la Constitució, així de clar. Arriben aquí a explicar-nos amb tot luxe de detalls com ho faran, perquè si haguessin estat aïllats, no haguessin tingut aquestes facilitats", ha explicat.

Davant d'aquesta situació, Boadella ha recordat que no hi havia cap membre dels socialistes, amb qui Carmena té un pacte d'investidura a la ciutat, cosa que els situava a prop del xoc intern al municipi. "No entenc per què l'esquerra està obsessionada a trencar Espanya", ha afirmat sobre la defensa del dret a decidir dels podemites.

I el PP català, que només l'acompanyava Cs, arribava amb una comitiva formada per la membre de la Mesa del Congrés, Alicia Sánchez-Camacho i Andrea Levy, vicesecretària de la formació a Madrid i membre del Parlament. Levy ha afirmat que hi havia una "majoria" representada a la sala, que era aquella que estava per la convivència. Per això, ha carregat contra Carmena per obrir la porta a aquells que volen "dividir, separar" i que fa molts anys deien allò de "Madrid i Espanya ens roba", situant fins i tot Podemos i els independentistes en un sac comú. "L'únic que provoca el nacionalisme són derrotes, enemics, víctimes; és el mateix discurs populista de Podemos, per això venen aquí, a la casa de tothom", ha indicat.

La cloenda de la trobada ha arribat de la mà del grup de visitants, que ha signat la bandera espanyola amb dedicatòries, en algunes de les quals on es podia llegir: "El nacionalisme és un accident sexual", "Viva España", o "Por la unidad". Cadascú interpreta la llibertat d'expressió a la seva manera.

Informa:ELNACIONAL.CAT(19-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776363