MAS NO DESCARTA QUE L'ESTAT TAMBÉ HAGI FET " GUERRA BRUTA " A ANDORRA

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va denunciar ahir la «guerra bruta» de l’Estat espanyol per frenar la independència de Catalunya. Una guerra que no va descartar que també hagués esquitxat Andorra amb l’objectiu d’obtenir informació que parés el procés català. Una versió que confirmaria la denuncia de l’accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, del passat mes d’agost en què assegurava haver rebut amenaces i pressions per part de policies espanyols per aconseguir informació de la família Pujol. Amb tot, l’expresident va passar de puntetes pel cas Pujol sense voler aportar la seva opinió malgrat l’efervescent moment que viu el cas tant a Catalunya com a Andorra.

El que sí que va afirmar Mas és que «jo he patit aquesta guerra bruta». «A mi la policia espanyola em va muntar un dossier que no van signar mai i en plena campanya electoral el novembre del 2012 em van acusar de tenir diners fora i no declarats i tot era mentida», va explicar tot afegint que «hem sigut víctimes innocents d’un muntatge fastigós de l’Estat espanyol».

Les declaracions les va fer ahir en un sopar organitzat per la fundació Llibertat i Democràcia que s’emmarcava dins dels actes del Congrés del 70è aniversari de la Internacional Liberal i en el qual Mas va aprofitar per explicar la voluntat del poble català de fer un referèndum, així com els intents, sense èxit, perquè sigui pactat amb l’Estat espanyol.

En una breu intervenció davant dels mitjans de comunicació que va començar abans del previst, Artur Mas també va indicar que comprèn que el Principat no s’hagi posicionat davant el desig d’independitzar-se i va apuntar que «mai hem demanat el suport d’Andorra ni de cap altre estat» en el procés sobiranista «perquè som plenament conscients de les dificultats que els estats tenen en relació amb l’Estat espanyol i per tant al que nosaltres aspirem és que els altres estats siguin neutrals». En aquest sentit, va reclamar que «ens escoltin, que comprenguin les nostres raons, que no es deixin intoxicar o influir excessivament per les pressions de Madrid, i que en el seu moment, quan arribi el moment, es posicionin».

El paper d’Andorra / Sobre quin paper hauria d’ajudar el Principat en el cas d’una futur Estat català, l’expresident va remarcar que es mantindria una relació de «bon veïnatge». «Som pobles amb identitats compartides, amb cultures compartides, amb un idioma comú, amb molts interessos des del punt de vista de la proximitat geogràfica, de l’intercanvi de persones, del serveis públics, de les transaccions econòmiques, comercials i turístiques. Per tant, hem de ser molt bons veïns cadascun des de casa seva», va afirmar fent èmfasis en què «Andorra és un Estat, ho seguirà sent, evidentment. Nosaltres això ho defensem de totes, totes».

Res més enllà d’aquesta relació, va afegir, tot reiterant que hi hauria una «màxima col·laboració, bona sintonia i el compartir aquest espai cultural comú que és el que més ens identifica». «Al que aspira Catalunya és a ser també un Estat independent com Andorra», va concloure.

Informa:ELPERIODIC.AD (19-5-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259430