MAS NO DESCARTA QUE L'ESTAT TAMBÉ HAGI FET " GUERRA BRUTA " A ANDORRA

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va denunciar ahir la «guerra bruta» de l’Estat espanyol per frenar la independència de Catalunya. Una guerra que no va descartar que també hagués esquitxat Andorra amb l’objectiu d’obtenir informació que parés el procés català. Una versió que confirmaria la denuncia de l’accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, del passat mes d’agost en què assegurava haver rebut amenaces i pressions per part de policies espanyols per aconseguir informació de la família Pujol. Amb tot, l’expresident va passar de puntetes pel cas Pujol sense voler aportar la seva opinió malgrat l’efervescent moment que viu el cas tant a Catalunya com a Andorra.

El que sí que va afirmar Mas és que «jo he patit aquesta guerra bruta». «A mi la policia espanyola em va muntar un dossier que no van signar mai i en plena campanya electoral el novembre del 2012 em van acusar de tenir diners fora i no declarats i tot era mentida», va explicar tot afegint que «hem sigut víctimes innocents d’un muntatge fastigós de l’Estat espanyol».

Les declaracions les va fer ahir en un sopar organitzat per la fundació Llibertat i Democràcia que s’emmarcava dins dels actes del Congrés del 70è aniversari de la Internacional Liberal i en el qual Mas va aprofitar per explicar la voluntat del poble català de fer un referèndum, així com els intents, sense èxit, perquè sigui pactat amb l’Estat espanyol.

En una breu intervenció davant dels mitjans de comunicació que va començar abans del previst, Artur Mas també va indicar que comprèn que el Principat no s’hagi posicionat davant el desig d’independitzar-se i va apuntar que «mai hem demanat el suport d’Andorra ni de cap altre estat» en el procés sobiranista «perquè som plenament conscients de les dificultats que els estats tenen en relació amb l’Estat espanyol i per tant al que nosaltres aspirem és que els altres estats siguin neutrals». En aquest sentit, va reclamar que «ens escoltin, que comprenguin les nostres raons, que no es deixin intoxicar o influir excessivament per les pressions de Madrid, i que en el seu moment, quan arribi el moment, es posicionin».

El paper d’Andorra / Sobre quin paper hauria d’ajudar el Principat en el cas d’una futur Estat català, l’expresident va remarcar que es mantindria una relació de «bon veïnatge». «Som pobles amb identitats compartides, amb cultures compartides, amb un idioma comú, amb molts interessos des del punt de vista de la proximitat geogràfica, de l’intercanvi de persones, del serveis públics, de les transaccions econòmiques, comercials i turístiques. Per tant, hem de ser molt bons veïns cadascun des de casa seva», va afirmar fent èmfasis en què «Andorra és un Estat, ho seguirà sent, evidentment. Nosaltres això ho defensem de totes, totes».

Res més enllà d’aquesta relació, va afegir, tot reiterant que hi hauria una «màxima col·laboració, bona sintonia i el compartir aquest espai cultural comú que és el que més ens identifica». «Al que aspira Catalunya és a ser també un Estat independent com Andorra», va concloure.

Informa:ELPERIODIC.AD (19-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776372