MAS NO DESCARTA QUE L'ESTAT TAMBÉ HAGI FET " GUERRA BRUTA " A ANDORRA

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va denunciar ahir la «guerra bruta» de l’Estat espanyol per frenar la independència de Catalunya. Una guerra que no va descartar que també hagués esquitxat Andorra amb l’objectiu d’obtenir informació que parés el procés català. Una versió que confirmaria la denuncia de l’accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, del passat mes d’agost en què assegurava haver rebut amenaces i pressions per part de policies espanyols per aconseguir informació de la família Pujol. Amb tot, l’expresident va passar de puntetes pel cas Pujol sense voler aportar la seva opinió malgrat l’efervescent moment que viu el cas tant a Catalunya com a Andorra.

El que sí que va afirmar Mas és que «jo he patit aquesta guerra bruta». «A mi la policia espanyola em va muntar un dossier que no van signar mai i en plena campanya electoral el novembre del 2012 em van acusar de tenir diners fora i no declarats i tot era mentida», va explicar tot afegint que «hem sigut víctimes innocents d’un muntatge fastigós de l’Estat espanyol».

Les declaracions les va fer ahir en un sopar organitzat per la fundació Llibertat i Democràcia que s’emmarcava dins dels actes del Congrés del 70è aniversari de la Internacional Liberal i en el qual Mas va aprofitar per explicar la voluntat del poble català de fer un referèndum, així com els intents, sense èxit, perquè sigui pactat amb l’Estat espanyol.

En una breu intervenció davant dels mitjans de comunicació que va començar abans del previst, Artur Mas també va indicar que comprèn que el Principat no s’hagi posicionat davant el desig d’independitzar-se i va apuntar que «mai hem demanat el suport d’Andorra ni de cap altre estat» en el procés sobiranista «perquè som plenament conscients de les dificultats que els estats tenen en relació amb l’Estat espanyol i per tant al que nosaltres aspirem és que els altres estats siguin neutrals». En aquest sentit, va reclamar que «ens escoltin, que comprenguin les nostres raons, que no es deixin intoxicar o influir excessivament per les pressions de Madrid, i que en el seu moment, quan arribi el moment, es posicionin».

El paper d’Andorra / Sobre quin paper hauria d’ajudar el Principat en el cas d’una futur Estat català, l’expresident va remarcar que es mantindria una relació de «bon veïnatge». «Som pobles amb identitats compartides, amb cultures compartides, amb un idioma comú, amb molts interessos des del punt de vista de la proximitat geogràfica, de l’intercanvi de persones, del serveis públics, de les transaccions econòmiques, comercials i turístiques. Per tant, hem de ser molt bons veïns cadascun des de casa seva», va afirmar fent èmfasis en què «Andorra és un Estat, ho seguirà sent, evidentment. Nosaltres això ho defensem de totes, totes».

Res més enllà d’aquesta relació, va afegir, tot reiterant que hi hauria una «màxima col·laboració, bona sintonia i el compartir aquest espai cultural comú que és el que més ens identifica». «Al que aspira Catalunya és a ser també un Estat independent com Andorra», va concloure.

Informa:ELPERIODIC.AD (19-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971420