LA SENYERA I EL CASTILLET DE PERPINYÀ

"El 8 de Maig"

Xavier Deulonder i Camins

La senyera oneja al Castellet de Perpinyà excepte, és clar, que es tracti d’alguna mena de festa franco-francesa com ara la del dia 8 de maig, durant el qual, com sabem, es repeteix la mateixa comèdia i ritual que l’11 de novembre. Més que preguntar-me per què hauria de fer nosa la senyera en la commemoració de la fi d’una cosa tan tràgica i nefasta com el III Reich, potser més aviat plantejo la qüestió de quina raó de ser hi pot tenir la tricolor francesa. Repassem la història.

Amb motiu de la invasió de Polònia, l’1 de setembre de 1939, França, juntament amb el Regne Unit, declarà la guerra a Alemanya, però, durant una colla de mesos, es va presenciar una mena d’escena surrealista denominada “la guerra de broma”: França tenia destacats els seus exèrcits a la frontera alemanya només que l’ordre d’atac no arribava mai, i, naturalment, sempre podem preguntar-nos si la invasió hitleriana de Polònia hagués estat el passeig militar que va ser si francesos i britànics haguessin atacat Alemanya per l’oest.

La guerra de broma va acabar-se, simplement, perquè, durant la primavera de 1940, Hitler va decidir atacar l’Europa occidental i, com sabem, en qüestió de setmanes França, amb tota la seva potència militar i política, va esfondrar-se com un castell de cartes i així es va arribar a l’armistici del 22 de juny de 1940 i a la instauració del Règim de Vichy, amb els seus camps de deportació de Drancy i Ribesaltes. Com sabem, el govern del mariscal Pétain i de Pierre Laval, amb el qual van col·laborar molts francesos, va arribar a la seva fi només perquè, el 1944, els britànics i els americans van aconseguir derrotar els alemanys als desembarcaments de Normandia (6 de juny) i de Provença (15 d’agost); certament, quan les forces anglo-americanes alliberaven França, van sorgir per tot arreu escamots de resistents francesos antifeixistes. Després, quan el III Reich ja feia aigües per tot arreu —recordem que el 20 de juliol de 1944, per evitar la desfeta total d’Alemanya, un grup de militars alemanys va intentar assassinar Hitler—, les forces del general Charles de Gaulle van unir-se als aliats i, per això, una de les quatre zones en què, després de la Guerra, es dividí Alemanya fou d’administració francesa.

Vist així, segur que no hauria estat molt més lògic que, el 8 de maig, al Castellet les banderes que hi haguessin onejat haguessin estat les dels EUA i del Regne Unit?

D’altra banda, segur que les guerres es guanyen? En les commemoracions realitzades aquests dies a la Catalunya Nord, el concepte “victòria de França”, acompanyat de la corresponent parafernàlia militar i patriòtica —o, potser més aviat, xovinista— ha estat omnipresent. Què s’ha de celebrar el 8 de maig, una suposada victòria francesa, que, en termes de veritat històrica ja hem vist que resulta força discutible, o potser més aviat la fi del nazisme? Quins valors s’han de transmetre a les noves generacions, l’exaltació militarista i patriotera que hem vist en les celebracions d’aquests dies a Perpinyà, Tuïr, Salelles, Argelers de la Marenda, Prada, Catllar o Sant Esteve o potser la de la condemna dels horrors del feixisme i del nazisme, moviments, recordem-ho, que s’alimentaren, en gran part, del patriotisme nacional generat als diferents països d’Europa durant el segle xix, és a dir, en l’època en què a les escoles de França era normal sotmetre els nens a sessions d’instrucció militar per inculcar-los la necessitat de venjar la humiliació de la derrota contra Prússia el 1871; evidentment, d’ací va venir la tragèdia de 1914, que no s’hauria produït si els joves cridats a files haguessin desertat en massa, tal com ho havien fet els seus avantpassats en temps de Napoleó, de la Revolució o de Lluís XIV. Lògicament, al Front National, la diada del 8 de maig li ve a repèl perquè ells són els hereus de Vichy; ara bé, l’ambient que es crea en les celebracions nacionals franco-franceses del 8 de maig i de l’11 de novembre són un excel·lent brou de cultiu per a moviments d’extrema dreta, un dels ingredients de la qual sempre és un nacionalisme xovinista i agressiu.

Informa:VILAWEB.CAT (19-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971416