LES REVELACIONS DE JOSEP PUJOL SOBRE LA SEVA FAMÍLIA

"No puc posar la mà al foc que el meu germà no hagi comès delictes perquè no conec els seus negocis", són declaracions de Josep Pujol Ferrusola, un dels fills de l'expresident Jordi Pujol Soley. Ha anat a El matí de Catalunya Ràdio per parlar de tota la polèmica de frau que hi ha al voltant de la seva família, sobretot ara que el seu germà Jordi Pujol Ferrusola ha ingressat a la presó.

Josep Pujol ha assegurat que el seu pare sabia que l'avi Florenci tenia uns diners a l'estranger, el que no sabien és si eren a Suïssa. "El meu avi es va adonar que la fortuna familiar en mans del seu fill (l'expresident) es perdria, per això li va demanar a la meva mare que se’n fes càrrec ella", ha explicat.

"El nostre pecat només és tenir diners a Andorra de l’herència de l’avi Florenci", ha assegurat Josep Pujol al·legant que la seva família no està vinculada amb cap delicte de frau fiscal.

Tot i això ha admès que "una part del país es pot sentir decebuda amb els fets, però en aquell moment no hi havia més opcions, si s'hagués sabut que el meu pare tenia tants diners mai hauria estat president". "És un sacrifici que vam fer pel país", ha afegit.
Andbank ens va dir que els fèiem nosa

Sembla ser que l'any 2010 Andbank va demanar a la família Pujol que tanquessin tots els seus comptes, i per aquest motiu van traslladar els diners a BPA (Banca Privada d'Andorra). "Aquesta és la única vegada que la meva mare ha anat a Andorra per un tema relacionat amb els diners. Va tancar un compte i en va obrir un altre".

El fill de l'expresident ha explicat que els bancs andorrans "s'estan llençant pedres entre ells" i com a conseqüència la seva família està pagant els plats trencats. També ha volgut afegir que la BPA està passant informació falsa com per exemple la carta de la mare superiora.

Pel que fa a la quantitat de diners regularitzats dels membres del clan Pujol Ferrusola ha volgut deixar clar que té cadascú: la seva mare i els seus germans Pere, Mireia i Oleguer tenien un total de 4,3 milions. L'Oriol ho tenia tot regularitzat, i ell (Josep) 2,5 milions. Pel que fa al Jordi Pujol Júnior assegura que no tenia res perquè els deutes eren molt alts. " El Jordi no tenia res regularitzat però tot i això està a la presó", ha manifestat Josep Pujol.


La mare superiora

 

Pel que fa a l'escrit on Marta Ferrusola es fa dir "mare superiora" i es refereix al responsable bancari com a "reverend mossèn", Josep Pujol ha assegurat que "la mare no reconeix l’escrit, tot i això la lletra s’assembla a la seva”. Per justificar-ho ha afegit que l'escrit està signat amb el nom de 'Marta' i que les notes del banc no es signen amb un nom propi.

Segons Josep Pujol, el tema de la "mare superiora" sorgeix un dia en que Júnior va anar a Andorra i va considerar que Josep Maria Pallerola (gestor dels comptes de la família) tenia cara de mossèn. A partir d'aquí es va crear una broma entre els familiars i personal del banc.

Sobre aquest tema, finalment ha que la seva mare, Marta Ferrusola, va destruir part de la carta de la suposada deixa de l'avi Florenci, perquè l'objectiu era mantenir els diners "opacs", ja que "no es podia explicar que els fills de Pujol tenien diners a Andorra".


Operació Catalunya

Pujol ha situat tot el cas de suposat frau en l'àmbit de la operació Catalunya, i ha dit que el principal responsable és Jorge Moragas, cap de gabinet del president Rajoy. Assegura que el Ministeri de l'Interior els "vigilava" i que li van dir que si el seu pare (l'expresident) feia unes declaracions contra el procés independentista podria arreglar la situació. "Com que s'hi va negar ha hagut de patir conseqüències".

"Qui ho organitza tot és Jorge Moragas, que no deixa de ser Rajoy, i ell és qui més mana a la Moncloa", ha decalrat. De fet, ha explicat que en algun moment ell i Moragas van ser amics, però com que aquest últim creu que la cara del procés català és Jordi Pujol, "té la missió d'aniquilar el procés sobiranista", ha conclòs.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971426