EL GOVERN LAMENTA LA IGNORÀNCIA DARRERE LA DENÚNCIA DELS LLIBRES ESCOLARS

Desconcert és la reacció del Govern de la Generalitat a l’encàrrec del Ministeri d’Educació de revisar els continguts dels manuals escolars d’Història i Geografia. La revisió arrenca d’una denuncia d’Acció per la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES) un sindicat gairebé inexistent a Catalunya i sense representativitat a Espanya. La seva denúncia es basa en un pintoresc recull dels “plantejaments amb clara intencionalitat d’adoctrinament ideològic partidista” que el sindicat troba en alguns manuals.

El secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín, ha demanat a l'alta inspecció un "informe detallat" sobre els manuals per veure si vulneren "la normativa vigent".

L’autor o autors del document esmentat i, per extensió el Ministeri que se’n refia, “no coneixen bé el marc normatiu”, expliquen al Govern. “No és l’administració educativa qui decideix quins materials fa servir cada centre. Ja fa anys que va desaparèixer l’informe favorable previ per autoritzar llibres de text [del què parla AMES] perquè es considera que n’hi ha prou amb la professionalitat dels responsables d’elaborar el material docent”, afegeixen.

A més a més, “els exemples que surten són unes pàgines determinades, descontextualitzades. Cal entendre tot el contingut del llibre, i en una etapa [Primària, Secundària] completa”. El Govern “respecta aquest sindicat i el seu posicionament, però no el compartim” i voldria “ser correspost amb objectivitat i rigor”.
Desconfiança

El Govern vol insistir en que “dol la desconfiança sobre la professionalitat dels docents” i que el sector editorial s’ocupa dels manuals escolars “amb gran responsabilitat”.

Són els mestres els que fan servir aquests materials docents i ells i les escoles són qui millor sap triar entre l’oferta de les editorials allò que convé als seus alumnes, segons l’argumentari de l’Executiu. “Tenim plena confiança que els docents no fan cap ús malintencionat de cap material o eina pedagògica”.

Al Govern li queda el dubte sobre les intencions amb què el ministeri encarrega aquesta revisió. “Sobren grans titulars. Les administracions han d'afavorir que els centres treballin amb tranquil·litat i no crear polèmiques”.

Tirar endavant la revisió dels llibre tindrà altres conseqüències, segons han insinuat fonts del Govern. “Ho hem sabut a través dels mitjans”, s’han queixat. “Si aquest és el costum i la primera decisió del ministeri fruit dels treballs de la subcomissió del pacte educatiu, malament comencem”.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-5-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259435