EL GOVERN LAMENTA LA IGNORÀNCIA DARRERE LA DENÚNCIA DELS LLIBRES ESCOLARS

Desconcert és la reacció del Govern de la Generalitat a l’encàrrec del Ministeri d’Educació de revisar els continguts dels manuals escolars d’Història i Geografia. La revisió arrenca d’una denuncia d’Acció per la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES) un sindicat gairebé inexistent a Catalunya i sense representativitat a Espanya. La seva denúncia es basa en un pintoresc recull dels “plantejaments amb clara intencionalitat d’adoctrinament ideològic partidista” que el sindicat troba en alguns manuals.

El secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín, ha demanat a l'alta inspecció un "informe detallat" sobre els manuals per veure si vulneren "la normativa vigent".

L’autor o autors del document esmentat i, per extensió el Ministeri que se’n refia, “no coneixen bé el marc normatiu”, expliquen al Govern. “No és l’administració educativa qui decideix quins materials fa servir cada centre. Ja fa anys que va desaparèixer l’informe favorable previ per autoritzar llibres de text [del què parla AMES] perquè es considera que n’hi ha prou amb la professionalitat dels responsables d’elaborar el material docent”, afegeixen.

A més a més, “els exemples que surten són unes pàgines determinades, descontextualitzades. Cal entendre tot el contingut del llibre, i en una etapa [Primària, Secundària] completa”. El Govern “respecta aquest sindicat i el seu posicionament, però no el compartim” i voldria “ser correspost amb objectivitat i rigor”.
Desconfiança

El Govern vol insistir en que “dol la desconfiança sobre la professionalitat dels docents” i que el sector editorial s’ocupa dels manuals escolars “amb gran responsabilitat”.

Són els mestres els que fan servir aquests materials docents i ells i les escoles són qui millor sap triar entre l’oferta de les editorials allò que convé als seus alumnes, segons l’argumentari de l’Executiu. “Tenim plena confiança que els docents no fan cap ús malintencionat de cap material o eina pedagògica”.

Al Govern li queda el dubte sobre les intencions amb què el ministeri encarrega aquesta revisió. “Sobren grans titulars. Les administracions han d'afavorir que els centres treballin amb tranquil·litat i no crear polèmiques”.

Tirar endavant la revisió dels llibre tindrà altres conseqüències, segons han insinuat fonts del Govern. “Ho hem sabut a través dels mitjans”, s’han queixat. “Si aquest és el costum i la primera decisió del ministeri fruit dels treballs de la subcomissió del pacte educatiu, malament comencem”.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776373