EL PROCÉS CATALÀ NO HA DE RESTAR PUNTS PER ACOLLIR L'AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDICAMENT

El procés independentista no perjudica la candidatura de Barcelona per acollir l'Agència Europea del Medicament. Així ho asseguren dos eurodiputats d'Irlanda i Holanda, països que també lluiten per aconseguir l'EMA. “En una negociació es pot utilitzar qualsevol argument, però penso que és una idea estúpida”, defensa a l'ACN l'eurodiputat holandès Paul Tang, que viu a Amsterdam, una de les principals rivals de la capital catalana en la pugna per l'EMA. Per Liadh Ní Riada, irlandesa del Sinn Féin, vincular un possible fracàs de la candidatura barcelonina a la independència és “molt cínic” i fa als catalans “ostatges” de Madrid.

“És una mala estratègia”, diu Ní Riada, que lamenta que algunes veus des de l'Estat espanyol avisin als catalans que les opcions polítiques independentistes posen en risc la candidatura. Segons l'eurodiputada irlandesa, és “insostenible” vincular el suport a la candidatura a la situació política.

Per l'holandès Tang, és “un argument poc convincent” assenyalar cap una possible inestabilitat a Catalunya per rebutjar la candidatura de Barcelona. “Catalunya i Espanya ofereixen un ambient estable on l'EMA podria treballar perfectament”, defensa aquest laborista, que admet que, tot i això, “qualsevol argument pot entrar a la ronda de negociacions” un cop els estats hagin de prendre la decisió. Per un altre holandès, el conservador Jeroen Lenaers, mentre el govern espanyol defensi Barcelona, cap altre estat membre posarà en qüestió la candidatura pel procés d'independència.

En tot cas, tant Ní Riada com Tang defensen que l'EMA s'instal·li a Dublín i Amsterdam, respectivament. “Idealment, estaria molt bé que estigués a Dublín i a Barcelona, però això no és realista, així que com a irlandesa, òbviament, la vull a Dublín”, defensa l'eurodiputada del Sinn Féin. Segons ella, Irlanda patirà “un impacte econòmic greu pel Brexit” i acollir l'Agència Europea del Medicament pot compensar el xoc. “A més, tenim uns treballadors altament formats i que l'anglès sigui una llengua comuna és bo per fer negocis a nivell global”, remarca. “Serà una decisió difícil, perquè Barcelona és una ciutat fantàstica, però Amsterdam té bones connexions internacionals, l'aeroport de Schipol, gent amb molta formació, que parla llengües. Som la porta d'entrada a Europa”, assegura Tang.

 

L'EMA a Estrasburg?

 

L'obstacle més complicat per a Barcelona, de fet, podria no ser ni Amsterdam ni Dublín. Alguns eurodiputats volen situar l'EMA a Estrasburg, a França, a canvi de tancar la segona seu del Parlament Europeu, que actualment és en aquesta ciutat. “Prefereixo aquesta opció a la de Barcelona o Amsterdam”, admet l'holandès Paul Tang. “Seria una solució europea a un problema europeu, perquè Estrasburg ha esdevingut un símbol de la cara lletja de la Unió Europea”, afegeix, en referència al cost econòmic i mediambiental que suposa traslladar els 751 eurodiputats i tot el seu personal cada mes des de Brussel·les fins a la ciutat francesa per la celebració de les sessions plenàries.

“Per a mi és absolutament inacceptable”, replica l'eurodiputada francesa Anne Sander, que és, precisament, d'Estrasburg. “De cap manera es pot substituir el Parlament per una agència del medicament”, remarca, assenyalant que, en tot cas, la ciutat alsaciana hauria d'acollir totes dues institucions, perquè “són complementàries”. “Si volem estalviar, repatriem totes les activitats del parlament a la seu d'Estrasburg, que costa 10 cèntims d'euro per ciutadà”, afirma Sander, optant, doncs, per tancar l'edifici parlamentari de Brussel·les.

Segons ella, les informacions que vinculen l'EMA a Estrasburg són “rumors” o “globus sonda” d'alguns polítics per mesurar quina resposta tindria la iniciativa, però “cap francès està treballant en això”. Sander defensa que “la candidatura presentada per Barcelona té qualitat” i la ciutat és “extremadament dinàmica”, però adverteix que ella dedicarà tots els seus esforços a aconseguir l'EMA per a França. “La candidatura francesa és Lilla, no Estrasburg, i jo em mobilitzo per la candidatura francesa”, afirma.

Per Paul Tang, que com el seu compatriota conservador Jeroen Lenaers estaria disposat a renunciar a la candidatura d'Amsterdam a canvi d'acabar amb la doble seu del Parlament Europeu, el pla és difícil que qualli. “Per raons històriques Estrasburg és un lloc important, i ja no només es tracta de la feina dels francesos, sinó de la seva grandesa”, admet. Però avisa: “Sense cap mena de dubte, la meva segona opció seria Amsterdam. La primera seria moure el Parlament Europeu fora d'Estrasburg i portar aquí una alternativa”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-5-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259437