QUINZE ORGANITZACIONS INTERNACIONALS CONVIDADES PER LA CUP ES REUNEIXEN A BARCELONA PER DONAR SUPORT AL DRET D'AUTODETERMINACIÓ

Una comitiva formada per 15 delegacions europees i de la riba sud-est de la Mediterrània han aterrat a Catalunya per participar en diferents actes a favor del referèndum i el dret d'autodeterminació. Convidada per la CUP, s'ha reunit aquest divendres al matí amb el conseller d'Afers Institucionals, Raül Romeva, al Palau de la Generalitat, i amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, on han abordat la qüestió de la consulta.

Els representants internacionals també han mantingut una trobada amb el grup parlamentari de la CUP i, més tard, es reuniran a Navàs amb diversos alcaldes cupaires, entre les quals, Montse Venturós, a qui li han reobert una causa judicial per haver penjat l'estelada al balcó de l'Ajuntament de Berga. A la tarda participaran a l'acte del Pacte Nacional pel Referèndum al Palau de Congressos.

"És imprescindible la tasca d'internacionalització i la solidaritat amb altres moviments", ha subratllat Quim Arrufat, portaveu del secretariat nacional de la CUP, després que la comitiva sortís del despatx d'audiències de Forcadell. Segons l'exdiputat cupaire al Parlament, és rellevant que "entenguin què passa aquí i que hi donin suport", però també demostrar que el Procés és "una aportació al conjunt del debat europeu en un moment de replegament i tancament de fronteres contra la por". Per això, Arrufat, en un contacte informatiu amb els mitjans, ha assenyalat la voluntat d'"obrir urnes, processos constituents i fundar repúbliques democràtiques".

Tots aquests temes s'abordaran dissabte en una conferència internacional que la CUP ha preparat al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, on els convidats parlaran de diferents qüestions relacionades amb la sobirania dels pobles, el dret d'autodeterminació i la situació al continent europeu. La jornada acabarà amb un acte polític a les 18.00 h.

Euskadi, Alemanya, Islàndia o el Kurdistan

Entre les organitzacions participants hi ha Momentum, d'Anglaterra; Rise, d'Escòcia; Via Democràtica, del Marroc; el Partit Pirata, d'Islàndia; el BDS, de Palestina; el Razem,de Polònia; el Bloco de Esquerda, de Portugal; Dei Lenk, de Luxemburg; Antarsya, de Grècia; Die Linke i Interventionistiche Linke, d'Alemanya; HDP, del Kurdistan; Sortu, del País Basc; el Sinn Féin, d'Irlanda, i el Comitè Català de Suport al Rif o el SAT, d'Andalusia , entre altres.

 

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776380