QUINZE ORGANITZACIONS INTERNACIONALS CONVIDADES PER LA CUP ES REUNEIXEN A BARCELONA PER DONAR SUPORT AL DRET D'AUTODETERMINACIÓ

Una comitiva formada per 15 delegacions europees i de la riba sud-est de la Mediterrània han aterrat a Catalunya per participar en diferents actes a favor del referèndum i el dret d'autodeterminació. Convidada per la CUP, s'ha reunit aquest divendres al matí amb el conseller d'Afers Institucionals, Raül Romeva, al Palau de la Generalitat, i amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, on han abordat la qüestió de la consulta.

Els representants internacionals també han mantingut una trobada amb el grup parlamentari de la CUP i, més tard, es reuniran a Navàs amb diversos alcaldes cupaires, entre les quals, Montse Venturós, a qui li han reobert una causa judicial per haver penjat l'estelada al balcó de l'Ajuntament de Berga. A la tarda participaran a l'acte del Pacte Nacional pel Referèndum al Palau de Congressos.

"És imprescindible la tasca d'internacionalització i la solidaritat amb altres moviments", ha subratllat Quim Arrufat, portaveu del secretariat nacional de la CUP, després que la comitiva sortís del despatx d'audiències de Forcadell. Segons l'exdiputat cupaire al Parlament, és rellevant que "entenguin què passa aquí i que hi donin suport", però també demostrar que el Procés és "una aportació al conjunt del debat europeu en un moment de replegament i tancament de fronteres contra la por". Per això, Arrufat, en un contacte informatiu amb els mitjans, ha assenyalat la voluntat d'"obrir urnes, processos constituents i fundar repúbliques democràtiques".

Tots aquests temes s'abordaran dissabte en una conferència internacional que la CUP ha preparat al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, on els convidats parlaran de diferents qüestions relacionades amb la sobirania dels pobles, el dret d'autodeterminació i la situació al continent europeu. La jornada acabarà amb un acte polític a les 18.00 h.

Euskadi, Alemanya, Islàndia o el Kurdistan

Entre les organitzacions participants hi ha Momentum, d'Anglaterra; Rise, d'Escòcia; Via Democràtica, del Marroc; el Partit Pirata, d'Islàndia; el BDS, de Palestina; el Razem,de Polònia; el Bloco de Esquerda, de Portugal; Dei Lenk, de Luxemburg; Antarsya, de Grècia; Die Linke i Interventionistiche Linke, d'Alemanya; HDP, del Kurdistan; Sortu, del País Basc; el Sinn Féin, d'Irlanda, i el Comitè Català de Suport al Rif o el SAT, d'Andalusia , entre altres.

 

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971421