CONSELLERA BORRÀS: " O INDEPENDÈNCIA O DECADÈNCIA "

Tres dies després que la fiscalia impulsés una querella contra ella i el secretari general del departament, Francesc Esteve, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, l'ha considerat pròpia d'un "estat d'excepció" i l'ha situat com a símptoma que la democràcia espanyola ha "emmalaltit". Per això, ha defensat que cal celebrar un referèndum que resolgui la dicotomia –que ja va plantejar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fa setmanes– entre "independència o decadència".

La consellera, amb un passat lligat al món de la farmàcia, ha estat preguntada sobre quin medicament receptaria a l'Estat, i amb un punt d'ironia ha afirmat que li recomanaria que "es prengui una til·la" i s'assegui a dialogar. "Hi ha símptomes que es resolen sense medicament, només amb una consulta, parlant amb el metge", ha continuat.

Borràs ha criticat la "utilització i manipulació barroera de la justícia" que fa el govern espanyol, i ha censurat tant "la persecució de les idees", en el cas de la mesa del Parlament, com "el surrealisme que significa dir que el Govern no pot comprar urnes".

 

En un esmorzar col·loqui organitzat pel Fórum Europa en què ha rebut el suport de bona part dels consellers del PDECat al Govern –no hi ha anat cap representant d'ERC–, de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de la coordinadora general del seu partit, Marta Pascal, Borràs ha tornat a criticar que s'assabentés de la querella a través dels mitjans de comunicació i no la rebés fins més tard, i ha avisat que "la justícia no ha de fer la feina de la política".

Malgrat la querella, la consellera ha insistit que el Govern "té la voluntat decidida" de complir el mandat democràtic rebut i celebrar un referèndum. Una votació que, ha insistit, el Govern vol que sigui pactada amb l'Estat. "La democràcia sempre està per sobre de la llei, i els problemes polítics només poden tenir solucions polítiques", ha apuntat.

El dia després que el Parlament instés el Govern a reclamar l'aval de la Comissió de Venècia al referèndum, preguntada sobre si espera la implicació de la comunitat internacional per donar sortida a la situació a Catalunya Borràs s'ha mostrat contundent: "No podem estar pendents que Europa ens resolgui la situació".

 

Núria Marín afirma que "la llei no és la solució, sinó la intel·ligència i el diàleg"

 

L'encarregada de presentar la consellera ha estat, curiosament, una dirigent del PSC. L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat –la ciutat de Borràs– ha reconegut que aquesta ha estat "una setmana dura i complicada" per a la consellera. Després de subratllar que "en el tema nacional" els plantejaments de totes dues no coincideixen, Marín ha enaltit la "intel·ligència i capacitat d'acord" de Borràs. "Sé que la llei no és la solució, sinó la intel·ligència i el diàleg polític", ha apuntat.

Informa:ARA.CAT (19-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971406