EL GOVERN EXIGEIX A RAJOY PACTAR EL REFERÈNDUM ABANS DE PORTAR EL DEBAT AL CONGRÉS

El Govern recull el guant de l'executiu espanyol i accepta la invitació a dialogar sobre la celebració del referèndum d'autodeterminació acordat. Ara bé, avisa que només el portarà al Congrés dels Diputats si abans hi ha un pacte entre governs. A més, per fer evident que realment hi ha una voluntat de negociar, posen com a condició de partida que es retirin totes les querelles als membres de la mesa del Parlament i s'enterri la via de la judicialització del procés. Aquesta ha estat la resposta conjunta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del vicepresident Oriol Junqueras a l'oferiment que ha fet el govern espanyol perquè el Govern de la Generalitat faci la petició del referèndum al Congrés dels Diputats.

En els pròxims dies, ha detallat Puigdemont, l'executiu català traslladarà una proposta per fer efectiu aquest referèndum. "El Govern està disposat a negociar les condicions d'aquest referèndum", ha assegurat. Ha afegit que, en cas d'arribar a un acord, els dos governs sotmetran els respectius acords als seus parlaments. El president ha recordat que el Pacte Nacional pel Referèndum evidencia que la reivindicació de la consulta per decidir el futur de Catalunya és majoritària i transversal.

Junqueras, per la seva banda, ha recordat que el dret a l'autodeterminació del poble català és "irrenunciable" i ha reiterat la invitació al govern espanyol a assistir a la conferència que tant ell com Puigdemont i el conseller Raül Romeva faran a Madrid. El vicepresident ha exigit que siguin retirades les querelles presentades contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa per haver permès el debat sobre "la mateixa qüestió" de la qual aquest divendres ha debatut el govern espanyol durant la reunió del consell de ministres.

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha argumentat quan ha fet la invitació que en el dret espanyol vigent, un referèndum d'autodeterminació no pot ser negociat per l'executiu, però ha afegit que "l'ordenament es pot modificar" i que Puigdemont pot plantejar la seva proposta davant del Parlament espanyol i no en una sala municipal, ha dit en referència a la conferència del president de la Generalitat prevista per dilluns a Madrid.

La número dos de l'executiu ha dit que "si aconsegueix que el referèndum sigui constitucional, es podria plantejar", amb l'acord del Congrés i del conjunt d'espanyols, tot recordant que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971411