LA GENERALITAT AVISA ELS SEUS ADVOCATS QUE HAN DE FER SERVIR EL CATALÀ

El Govern català ha advertit els responsables dels seus departaments que els advocats que tramiten els seus assumptes no poden emprar en cap cas el castellà i tenen l'obligació d'impulsar els procediments només en català. En una carta, la cap de serveis jurídics de la Generalitat, Margarida Gil, avisa que ha tingut coneixement que "en determinats plets que afecten a entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Gil recorda que una llei del 2013 obliga els lletrats a fer servir el català i adverteix que aquesta obligació és "un requisit de contractació" dels advocats externs que, puntualment, col·laboren amb la Generalitat.

La carta a la qual ha accedit EL PAÍS està dirigida al secretari general de Salut, Albert Serra, encara que del seu contingut es dedueix que ha estat remesa també a la resta de departaments. La cap dels serveis jurídics recorda que, el 7 de maig del 2013, el Govern català va aprovar un acord pel qual els advocats de la Generalitat no només han de fer servir el català en els plets als quals es veu involucrada l'administració pública, sinó que han de sol·licitar als jutges que "la tramitació del procediment es realitzi en llengua catalana".

Però aquesta ordre, adverteix, no s'està complint. "Alguns òrgans judicials de Catalunya", diu Gil, han informat la Generalitat que "en determinats plets" que afecten "entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Aquests advocats "tampoc plantegen que la tramitació del procés sigui en llengua catalana". Aquestes anomalies es produeixen principalment, afegeix la carta, en "organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses públiques de la Generalitat". I afecten tant els serveis jurídics d'aquestes entitats com els advocats externs que, "en casos puntuals", són contractats per l'administració.

La missiva demana "a tots els secretaris generals" que recordin les seves obligacions als responsables de les entitats perquè els advocats "utilitzin el català en totes les actuacions judicials que duguin a terme a Catalunya". El mandat, finalitza la carta (datada del passat 8 de maig) afecta també els advocats externs. El compliment d'aquestes obligacions lingüístiques és "un requisit" perquè siguin contractats.

L'acord del maig del 2013 obeïa al reduït ús del català a les sentències judicials, que el 2011 només suposaven el 13,1% del total.

Informa:ELPAIS.CAT (19-5-2017)

N.de la R.

Ja era hora que la Generalitat comencés a donar exemple pel que fa el català a la justícia. Com que cada dos per tres ha d'anar als jutjats,ben segur que ben aviat l'ús del català a la justícia arribarà a quotes ben altes. Sempre he mantingut que la Generalitat i els càrrecs públics quan actuen com a tals tenen l'obligació de fer-ho en català. Aquets és un primer pas molt important...si es compleix. Com deia el rei Fernando VII " anem tots per la senda constitucional i jo el primer "

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776367