LA GENERALITAT AVISA ELS SEUS ADVOCATS QUE HAN DE FER SERVIR EL CATALÀ

El Govern català ha advertit els responsables dels seus departaments que els advocats que tramiten els seus assumptes no poden emprar en cap cas el castellà i tenen l'obligació d'impulsar els procediments només en català. En una carta, la cap de serveis jurídics de la Generalitat, Margarida Gil, avisa que ha tingut coneixement que "en determinats plets que afecten a entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Gil recorda que una llei del 2013 obliga els lletrats a fer servir el català i adverteix que aquesta obligació és "un requisit de contractació" dels advocats externs que, puntualment, col·laboren amb la Generalitat.

La carta a la qual ha accedit EL PAÍS està dirigida al secretari general de Salut, Albert Serra, encara que del seu contingut es dedueix que ha estat remesa també a la resta de departaments. La cap dels serveis jurídics recorda que, el 7 de maig del 2013, el Govern català va aprovar un acord pel qual els advocats de la Generalitat no només han de fer servir el català en els plets als quals es veu involucrada l'administració pública, sinó que han de sol·licitar als jutges que "la tramitació del procediment es realitzi en llengua catalana".

Però aquesta ordre, adverteix, no s'està complint. "Alguns òrgans judicials de Catalunya", diu Gil, han informat la Generalitat que "en determinats plets" que afecten "entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Aquests advocats "tampoc plantegen que la tramitació del procés sigui en llengua catalana". Aquestes anomalies es produeixen principalment, afegeix la carta, en "organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses públiques de la Generalitat". I afecten tant els serveis jurídics d'aquestes entitats com els advocats externs que, "en casos puntuals", són contractats per l'administració.

La missiva demana "a tots els secretaris generals" que recordin les seves obligacions als responsables de les entitats perquè els advocats "utilitzin el català en totes les actuacions judicials que duguin a terme a Catalunya". El mandat, finalitza la carta (datada del passat 8 de maig) afecta també els advocats externs. El compliment d'aquestes obligacions lingüístiques és "un requisit" perquè siguin contractats.

L'acord del maig del 2013 obeïa al reduït ús del català a les sentències judicials, que el 2011 només suposaven el 13,1% del total.

Informa:ELPAIS.CAT (19-5-2017)

N.de la R.

Ja era hora que la Generalitat comencés a donar exemple pel que fa el català a la justícia. Com que cada dos per tres ha d'anar als jutjats,ben segur que ben aviat l'ús del català a la justícia arribarà a quotes ben altes. Sempre he mantingut que la Generalitat i els càrrecs públics quan actuen com a tals tenen l'obligació de fer-ho en català. Aquets és un primer pas molt important...si es compleix. Com deia el rei Fernando VII " anem tots per la senda constitucional i jo el primer "

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259432