LA GENERALITAT AVISA ELS SEUS ADVOCATS QUE HAN DE FER SERVIR EL CATALÀ

El Govern català ha advertit els responsables dels seus departaments que els advocats que tramiten els seus assumptes no poden emprar en cap cas el castellà i tenen l'obligació d'impulsar els procediments només en català. En una carta, la cap de serveis jurídics de la Generalitat, Margarida Gil, avisa que ha tingut coneixement que "en determinats plets que afecten a entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Gil recorda que una llei del 2013 obliga els lletrats a fer servir el català i adverteix que aquesta obligació és "un requisit de contractació" dels advocats externs que, puntualment, col·laboren amb la Generalitat.

La carta a la qual ha accedit EL PAÍS està dirigida al secretari general de Salut, Albert Serra, encara que del seu contingut es dedueix que ha estat remesa també a la resta de departaments. La cap dels serveis jurídics recorda que, el 7 de maig del 2013, el Govern català va aprovar un acord pel qual els advocats de la Generalitat no només han de fer servir el català en els plets als quals es veu involucrada l'administració pública, sinó que han de sol·licitar als jutges que "la tramitació del procediment es realitzi en llengua catalana".

Però aquesta ordre, adverteix, no s'està complint. "Alguns òrgans judicials de Catalunya", diu Gil, han informat la Generalitat que "en determinats plets" que afecten "entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Aquests advocats "tampoc plantegen que la tramitació del procés sigui en llengua catalana". Aquestes anomalies es produeixen principalment, afegeix la carta, en "organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses públiques de la Generalitat". I afecten tant els serveis jurídics d'aquestes entitats com els advocats externs que, "en casos puntuals", són contractats per l'administració.

La missiva demana "a tots els secretaris generals" que recordin les seves obligacions als responsables de les entitats perquè els advocats "utilitzin el català en totes les actuacions judicials que duguin a terme a Catalunya". El mandat, finalitza la carta (datada del passat 8 de maig) afecta també els advocats externs. El compliment d'aquestes obligacions lingüístiques és "un requisit" perquè siguin contractats.

L'acord del maig del 2013 obeïa al reduït ús del català a les sentències judicials, que el 2011 només suposaven el 13,1% del total.

Informa:ELPAIS.CAT (19-5-2017)

N.de la R.

Ja era hora que la Generalitat comencés a donar exemple pel que fa el català a la justícia. Com que cada dos per tres ha d'anar als jutjats,ben segur que ben aviat l'ús del català a la justícia arribarà a quotes ben altes. Sempre he mantingut que la Generalitat i els càrrecs públics quan actuen com a tals tenen l'obligació de fer-ho en català. Aquets és un primer pas molt important...si es compleix. Com deia el rei Fernando VII " anem tots per la senda constitucional i jo el primer "

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971425