S'HAN RECOLLIT 500.000 FIRMES: EL PACTE PROCLAMA QUE LA CENTRALITAT DEL CATALANISME ÉS EL REFERÈNDUM

Clam a favor del referèndum pactat: 3.000 persones han omplert aquest divendres l'auditori del Palau de Congressos de Barcelona en l'acte impulsat pel Pacte Nacional pel Referèndum per presentar el final de la seva tasca de recollida d'adhesions a favor del dret a decidir. Amb la presència dels líders polítics catalans a favor del referèndum, des de la CUP fins al Partit Demòcrata, passant pels comuns, ERC i Demòcrates de Catalunya, la plataforma que coordina Joan Ignasi Elena ha anunciat que ha reunit fins a 500.000 suports a la consulta pactada durant els últims tres mesos.

Com a discurs final de l'acte, Elena ha tret pit per la feina feta pel Pacte, per la "implicació" de les entitats i la mobilització per a la recollida d'adhesions. El coordinador del Pacte ha proclamat que la "nova centralitat" del catalanisme és el referèndum i ha demanat "preservar" aquest espai amb les seves "diferències". Així, ha afirmat que el futur del Pacte el decidiran les entitats i les institucions que el formen.

"Hem constatat que això no va d'independència, va de democràcia", ha sentenciat Elena, que ha remarcat la "transversalitat" de l'espai. "Avui vivim una revolta democràtica, també dels que volen votar 'no'", ha afirmat, i ha assegurat que tenen ganes de debat i d'arguments i no de discursos en què es parla de divisió. Entre el públic, cartells amb els eslògans "Perquè és el meu dret" i "Perquè sóc demòcrata" i càntics a favor del referèndum ("Votarem") i de la independència.

Elena ha demanat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que l'escoltava des de primera fila, que "gestioni" aquest suport al referèndum de forma curosa: "Preservem-lo, mimem-lo i fem que l'anhel col·lectiu mantingui la vocació unitària".

Al mateix temps, ha cridat a Espanya a "dialogar", de "forma sincera", i a escoltar el suport al referèndum pactat. Perquè "negar la realitat", ha dit, "no la canvia" sinó que et situa en una "posició ridícula", ha sentenciat.

 

Puigdemont respon a l'oferiment de Santamaría

 

L'acte central d'aquest divendres arriba precedit per la invitació del govern espanyol al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a explicar la seva proposta de "reforma constitucional" al Congrés dels Diputats. El mateix Puigdemont ha respost l'oferiment des del Palau de Congressos de Catalunya, abans que comencés l'acte: el Govern traslladarà a l'Estat una proposta formal de referèndum pactat.

L'entrada de Puigdemont; del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; del portaveu del Pacte Nacional, Joan Ignasi Elena; de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de la resta d'autoritats ha estat acompanyada d'un gran aplaudiment i crits d'independència. L'alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello; el de Sabadell, Juli Fernández i l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, han sigut alguns dels representants del món municipalista al Palau de Congressos de Catalunya. Els llums s'han apagat i el protagonisme ha passat immediatament dels polítics a la ciutadania.

El protagonisme de l'acte ha sigut per a les entitats socials i els partits hi han anat a "escoltar". Entre d'altres, hi han sigut presents els líders sindicals i de les patronals catalanes, així com les entitats del tercer sector, excursionistes o de l'esport. Un dels objectius del Pacte ha sigut expressar que hi ha una majoria de ciutadans a Catalunya, segons les enquestes, que donen suport al referèndum i aquest divendres els coordinadors del Pacte n'han reivindicat la "transversalitat" que representen.

El promotor de la iniciativa Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, l'escriptora Bel Olid i el director de cinema Pere Portabella, han sigut algunes de les persones que han pres la paraula per reivindicar "el dret de vot" dels catalans.

Una de les persones que ha recollit més aplaudiments ha sigut el poeta i crític literari granadí Luis García Montero. "Si al nostre Estat algú pensa que en la Constitució no hi cap que una comunitat decideixi lliurement el seu destí, o aposta per canviar la Constitució o assumeix que es posa de part del totalitarisme". També ha afegit: "Represento una part dels ciutadans espanyols convençuts que vostès tenen dret a decidir el seu futur".

 

El futur de la via pactada

 

Aquest serà un episodi clau per al Procés perquè serà l'avantsala del final de la via pactada. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té previst anar dilluns a Madrid a oferir una conferència -acollida en dependències de l'Ajuntament de la capital madrilenya- per demanar un referèndum pactat amb el govern espanyol i farà esment del Pacte com una mostra de la majoria social a favor de la consulta. El Govern té la voluntat de convertir l'acte de Madrid en l'escenificació de l'última mà estesa a la Moncloa abans d'activar la via unilateral del referèndum. Entre altres coses s'anunciarà la data i la pregunta de la consulta prevista per al setembre.

El Pacte Nacional pel Referèndum celebra el seu acte final després de recollir durant més de tres mesos adhesions a la consulta pactada. De fet, un dels dies més emblemàtics en el recorregut de la plataforma coordinada per Joan Ignasi Elena va ser el dia de Sant Jordi, en què van situar un miler de punts al territori per recollir firmes a favor del referèndum.

A partir d'ara la plataforma s'emplaçarà a reunir-se de nou per decidir què fa amb les firmes a favor de la consulta pactada, a més del futur del Pacte, format pels partits polítics sobiranistes i entitats socials de tot tipus en què s'uneix sota un mateix paraigua l'espai independentista i el dels comuns.

Informa:ARA.CAT (19-5-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259436