S'HAN RECOLLIT 500.000 FIRMES: EL PACTE PROCLAMA QUE LA CENTRALITAT DEL CATALANISME ÉS EL REFERÈNDUM

Clam a favor del referèndum pactat: 3.000 persones han omplert aquest divendres l'auditori del Palau de Congressos de Barcelona en l'acte impulsat pel Pacte Nacional pel Referèndum per presentar el final de la seva tasca de recollida d'adhesions a favor del dret a decidir. Amb la presència dels líders polítics catalans a favor del referèndum, des de la CUP fins al Partit Demòcrata, passant pels comuns, ERC i Demòcrates de Catalunya, la plataforma que coordina Joan Ignasi Elena ha anunciat que ha reunit fins a 500.000 suports a la consulta pactada durant els últims tres mesos.

Com a discurs final de l'acte, Elena ha tret pit per la feina feta pel Pacte, per la "implicació" de les entitats i la mobilització per a la recollida d'adhesions. El coordinador del Pacte ha proclamat que la "nova centralitat" del catalanisme és el referèndum i ha demanat "preservar" aquest espai amb les seves "diferències". Així, ha afirmat que el futur del Pacte el decidiran les entitats i les institucions que el formen.

"Hem constatat que això no va d'independència, va de democràcia", ha sentenciat Elena, que ha remarcat la "transversalitat" de l'espai. "Avui vivim una revolta democràtica, també dels que volen votar 'no'", ha afirmat, i ha assegurat que tenen ganes de debat i d'arguments i no de discursos en què es parla de divisió. Entre el públic, cartells amb els eslògans "Perquè és el meu dret" i "Perquè sóc demòcrata" i càntics a favor del referèndum ("Votarem") i de la independència.

Elena ha demanat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que l'escoltava des de primera fila, que "gestioni" aquest suport al referèndum de forma curosa: "Preservem-lo, mimem-lo i fem que l'anhel col·lectiu mantingui la vocació unitària".

Al mateix temps, ha cridat a Espanya a "dialogar", de "forma sincera", i a escoltar el suport al referèndum pactat. Perquè "negar la realitat", ha dit, "no la canvia" sinó que et situa en una "posició ridícula", ha sentenciat.

 

Puigdemont respon a l'oferiment de Santamaría

 

L'acte central d'aquest divendres arriba precedit per la invitació del govern espanyol al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a explicar la seva proposta de "reforma constitucional" al Congrés dels Diputats. El mateix Puigdemont ha respost l'oferiment des del Palau de Congressos de Catalunya, abans que comencés l'acte: el Govern traslladarà a l'Estat una proposta formal de referèndum pactat.

L'entrada de Puigdemont; del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; del portaveu del Pacte Nacional, Joan Ignasi Elena; de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de la resta d'autoritats ha estat acompanyada d'un gran aplaudiment i crits d'independència. L'alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello; el de Sabadell, Juli Fernández i l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, han sigut alguns dels representants del món municipalista al Palau de Congressos de Catalunya. Els llums s'han apagat i el protagonisme ha passat immediatament dels polítics a la ciutadania.

El protagonisme de l'acte ha sigut per a les entitats socials i els partits hi han anat a "escoltar". Entre d'altres, hi han sigut presents els líders sindicals i de les patronals catalanes, així com les entitats del tercer sector, excursionistes o de l'esport. Un dels objectius del Pacte ha sigut expressar que hi ha una majoria de ciutadans a Catalunya, segons les enquestes, que donen suport al referèndum i aquest divendres els coordinadors del Pacte n'han reivindicat la "transversalitat" que representen.

El promotor de la iniciativa Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, l'escriptora Bel Olid i el director de cinema Pere Portabella, han sigut algunes de les persones que han pres la paraula per reivindicar "el dret de vot" dels catalans.

Una de les persones que ha recollit més aplaudiments ha sigut el poeta i crític literari granadí Luis García Montero. "Si al nostre Estat algú pensa que en la Constitució no hi cap que una comunitat decideixi lliurement el seu destí, o aposta per canviar la Constitució o assumeix que es posa de part del totalitarisme". També ha afegit: "Represento una part dels ciutadans espanyols convençuts que vostès tenen dret a decidir el seu futur".

 

El futur de la via pactada

 

Aquest serà un episodi clau per al Procés perquè serà l'avantsala del final de la via pactada. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té previst anar dilluns a Madrid a oferir una conferència -acollida en dependències de l'Ajuntament de la capital madrilenya- per demanar un referèndum pactat amb el govern espanyol i farà esment del Pacte com una mostra de la majoria social a favor de la consulta. El Govern té la voluntat de convertir l'acte de Madrid en l'escenificació de l'última mà estesa a la Moncloa abans d'activar la via unilateral del referèndum. Entre altres coses s'anunciarà la data i la pregunta de la consulta prevista per al setembre.

El Pacte Nacional pel Referèndum celebra el seu acte final després de recollir durant més de tres mesos adhesions a la consulta pactada. De fet, un dels dies més emblemàtics en el recorregut de la plataforma coordinada per Joan Ignasi Elena va ser el dia de Sant Jordi, en què van situar un miler de punts al territori per recollir firmes a favor del referèndum.

A partir d'ara la plataforma s'emplaçarà a reunir-se de nou per decidir què fa amb les firmes a favor de la consulta pactada, a més del futur del Pacte, format pels partits polítics sobiranistes i entitats socials de tot tipus en què s'uneix sota un mateix paraigua l'espai independentista i el dels comuns.

Informa:ARA.CAT (19-5-2017)

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776370