S'HAN RECOLLIT 500.000 FIRMES: EL PACTE PROCLAMA QUE LA CENTRALITAT DEL CATALANISME ÉS EL REFERÈNDUM

Clam a favor del referèndum pactat: 3.000 persones han omplert aquest divendres l'auditori del Palau de Congressos de Barcelona en l'acte impulsat pel Pacte Nacional pel Referèndum per presentar el final de la seva tasca de recollida d'adhesions a favor del dret a decidir. Amb la presència dels líders polítics catalans a favor del referèndum, des de la CUP fins al Partit Demòcrata, passant pels comuns, ERC i Demòcrates de Catalunya, la plataforma que coordina Joan Ignasi Elena ha anunciat que ha reunit fins a 500.000 suports a la consulta pactada durant els últims tres mesos.

Com a discurs final de l'acte, Elena ha tret pit per la feina feta pel Pacte, per la "implicació" de les entitats i la mobilització per a la recollida d'adhesions. El coordinador del Pacte ha proclamat que la "nova centralitat" del catalanisme és el referèndum i ha demanat "preservar" aquest espai amb les seves "diferències". Així, ha afirmat que el futur del Pacte el decidiran les entitats i les institucions que el formen.

"Hem constatat que això no va d'independència, va de democràcia", ha sentenciat Elena, que ha remarcat la "transversalitat" de l'espai. "Avui vivim una revolta democràtica, també dels que volen votar 'no'", ha afirmat, i ha assegurat que tenen ganes de debat i d'arguments i no de discursos en què es parla de divisió. Entre el públic, cartells amb els eslògans "Perquè és el meu dret" i "Perquè sóc demòcrata" i càntics a favor del referèndum ("Votarem") i de la independència.

Elena ha demanat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que l'escoltava des de primera fila, que "gestioni" aquest suport al referèndum de forma curosa: "Preservem-lo, mimem-lo i fem que l'anhel col·lectiu mantingui la vocació unitària".

Al mateix temps, ha cridat a Espanya a "dialogar", de "forma sincera", i a escoltar el suport al referèndum pactat. Perquè "negar la realitat", ha dit, "no la canvia" sinó que et situa en una "posició ridícula", ha sentenciat.

 

Puigdemont respon a l'oferiment de Santamaría

 

L'acte central d'aquest divendres arriba precedit per la invitació del govern espanyol al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a explicar la seva proposta de "reforma constitucional" al Congrés dels Diputats. El mateix Puigdemont ha respost l'oferiment des del Palau de Congressos de Catalunya, abans que comencés l'acte: el Govern traslladarà a l'Estat una proposta formal de referèndum pactat.

L'entrada de Puigdemont; del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; del portaveu del Pacte Nacional, Joan Ignasi Elena; de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de la resta d'autoritats ha estat acompanyada d'un gran aplaudiment i crits d'independència. L'alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello; el de Sabadell, Juli Fernández i l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, han sigut alguns dels representants del món municipalista al Palau de Congressos de Catalunya. Els llums s'han apagat i el protagonisme ha passat immediatament dels polítics a la ciutadania.

El protagonisme de l'acte ha sigut per a les entitats socials i els partits hi han anat a "escoltar". Entre d'altres, hi han sigut presents els líders sindicals i de les patronals catalanes, així com les entitats del tercer sector, excursionistes o de l'esport. Un dels objectius del Pacte ha sigut expressar que hi ha una majoria de ciutadans a Catalunya, segons les enquestes, que donen suport al referèndum i aquest divendres els coordinadors del Pacte n'han reivindicat la "transversalitat" que representen.

El promotor de la iniciativa Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, l'escriptora Bel Olid i el director de cinema Pere Portabella, han sigut algunes de les persones que han pres la paraula per reivindicar "el dret de vot" dels catalans.

Una de les persones que ha recollit més aplaudiments ha sigut el poeta i crític literari granadí Luis García Montero. "Si al nostre Estat algú pensa que en la Constitució no hi cap que una comunitat decideixi lliurement el seu destí, o aposta per canviar la Constitució o assumeix que es posa de part del totalitarisme". També ha afegit: "Represento una part dels ciutadans espanyols convençuts que vostès tenen dret a decidir el seu futur".

 

El futur de la via pactada

 

Aquest serà un episodi clau per al Procés perquè serà l'avantsala del final de la via pactada. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té previst anar dilluns a Madrid a oferir una conferència -acollida en dependències de l'Ajuntament de la capital madrilenya- per demanar un referèndum pactat amb el govern espanyol i farà esment del Pacte com una mostra de la majoria social a favor de la consulta. El Govern té la voluntat de convertir l'acte de Madrid en l'escenificació de l'última mà estesa a la Moncloa abans d'activar la via unilateral del referèndum. Entre altres coses s'anunciarà la data i la pregunta de la consulta prevista per al setembre.

El Pacte Nacional pel Referèndum celebra el seu acte final després de recollir durant més de tres mesos adhesions a la consulta pactada. De fet, un dels dies més emblemàtics en el recorregut de la plataforma coordinada per Joan Ignasi Elena va ser el dia de Sant Jordi, en què van situar un miler de punts al territori per recollir firmes a favor del referèndum.

A partir d'ara la plataforma s'emplaçarà a reunir-se de nou per decidir què fa amb les firmes a favor de la consulta pactada, a més del futur del Pacte, format pels partits polítics sobiranistes i entitats socials de tot tipus en què s'uneix sota un mateix paraigua l'espai independentista i el dels comuns.

Informa:ARA.CAT (19-5-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971414