L'ANC PREPARA UN 11-S EXCEPCIONAL QUE NO ESTÀ TANCAT, A L'ESPERA DE LES ACCIONS DEL GOBIERNO

La Diada d’enguany, d’aquí un mes, és excepcional no només perquè l’estratègia de l’independentisme la considera una prova de foc per abordar el referèndum de l’1-O a contracorrent de tots els instruments polítics i jurídics de l’Estat. Sobretot, i a diferència dels anys previs, el xoc de la majoria parlamentària catalana amb la legalitat constitucional espanyola es preveu per a aquest final d’agost i el xoc governamental, a principis de setembre. De la part catalana, data amunt, data avall, les cartes estan sobre la taula, però el govern espanyol no ha explicat com pensa impedir el referèndum que s’ha compromès a impedir. “Nosaltres tenim un full de ruta, però el del govern espanyol no el coneixem”, s’apunta des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per justificar que els detalls finals de la mobilització de l’11-S encara no estiguin enguany tancats.

L’estructura i la logística ja estan en marxa i, de fet, també el contingut polític previst, perquè la Diada ha de ser el tret de sortida multitudinari de la campanya del sí al referèndum –la convocatòria es promou com La Diada del Sí–. Els milers de manifestants dibuixaran enguany el signe + a la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó des dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya i, d’est a oest, des del passeig de Sant Joan fins al carrer Casanova. Com cada any, l’acció principal es produirà a les 17.14 de la tarda, quan quatre grans pancartes de 16×16 metres recorreran la manifestació des dels extrems fins a la fila zero situada a la cruïlla dels dos grans carrers. Està previst que un sí gegant sigui el protagonista de les pancartes.

Però l’organització vol deixar oberta la seva capacitat de resposta a qualsevol actuació prèvia del govern espanyol contra el Parlament o el govern català. Així, es preveu la possibilitat que el sí no acabi sent l’únic protagonista de la crida o, fins i tot, que hagi de ser substituït per un altre eslògan d’emergència. Per això, la direcció de l’ANC no acordarà fins poc abans de la data aquest detall final ni la configuració de la fila zero a l’espai central –per exemple, no està decidit encara si hi haurà o no un escenari ni les dimensions que tindrà. Sigui quin sigui el contingut polític complet, l’acte principal de la manifestació es farà en aquesta fila zero central.

De moment, l’entitat confirma que unes 40.000 persones ja s’han apuntat als trams repartits per comarques i ja estan confirmats 700 autocars. Estan convençuts que tots els trams s’ompliran i fins es desbordaran.

LES XIFRES


40.000 persones s’han inscrit en algun dels 49 trams distribuïts per comarques, segons informa l’ANC
200 membres de l’Assemblea organitzen els preparatius de la Diada, 68 del Barcelonès encarregats de l’acollida
2.400 voluntaris de l’entitat seran els encarregats del desenvolupament de la mobilització el mateix dia 11-S


Perímetre de seguretat, també inèdit fins ara

 

També serà una Diada diferent pel que fa a mesures de seguretat arran del nou mètode d’atemptat terrorista encetat el juliol de l’any passat a la ciutat francesa de Niça amb un camió de gran tonatge atropellant vianants. Encara que el dispositiu és competència dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana i no s’ha abordat en els contactes amb l’ANC, des de l’entitat es dona per fet que el “perímetre de seguretat” a tocar del passeig de Gràcia i el carrer Aragó serà més ampli que en les Diades anteriors i probablement es tallarà més d’un carrer adjacent. A més, l’entitat també creu que els cossos de seguretat determinaran zones més allunyades de la multitud per aparcar els prop de 2.000 autocars que es confia mobilitzar.

Pel que fa a l’acte, l’organització també ha centralitzat alguns aspectes, com ara la sonorització –tots els trams podran escoltar igual la mateixa retransmissió de l’acte, a diferència de la Diada de la Meridiana, on cada tram s’organitzava per ell mateix. Però, a més, uns 68 activistes de les territorials del Barcelonès són els encarregats d’organitzar l’ocupació i el desenvolupament de l’acte en cada tram. Avui treballen amb més de 100 persones de les territorials i l’11-S seran més de 2.000 voluntaris sobre el terreny.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11-8-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063015