TOTS ELS COLORS DEL " SÍ ": ELS QUATRE PARTITS INDEPENDENTISTES ENGEGEN CAMPANYES DIFERENCIADES PER ARRIBAR A TOTS ELS VOTANTS

El Partit Demòcrata va arrencar la seva campanya a favor del sí al referèndum el 26 de març en un acte al TNC que va servir d’homenatge als condemnats pel 9-N. Sota el lema “Sí al millor país”, la formació es pregunta si Catalunya pot arribar a ser el millor país al sud d’Europa en cas d’independència en àmbits com la innovació, les empreses, el medi ambient i la cultura. La coordinadora de la campanya, la diputada Montserrat Candini, va explicar que s’havien inspirat en John F. Kennedy i Gandhi, i la pàgina web està encapçalada per aquesta frase de l’expresident nord-americà: “La llibertat política és la condició prèvia al desenvolupament econòmic i al canvi social”.


ERC

Esquerra Republicana no tenia intenció de fer una campanya pel sí pròpia i es volia sumar a la unitària, que havia de començar per Sant Jordi però s’ha anat ajornant diverses vegades fins al 15 de setembre. El partit d’Oriol Junqueras va guardar 1 milió d’euros del pressupost del partit per al 2017 per a la campanya, que es va estrenar el 4 de març en un acte multitudinari -5.000 persones- a l’Auditori del Fòrum, a Barcelona, sota el lema “La República que volem”. La campanya consta de cartells amb diferents frases a les quals s’ha de respondre sí o no : “Un transport públic puntual”, “Un Govern al costat de la cultura”, “Ocupació de qualitat i salari digne” o “Una economia respectuosa amb el medi ambient”.
CUP

La CUP ahir va presentar la campanya bolxevic que ha fet conjuntament amb l’esquerra independentista per captar vots pel sí des del seu vessant ideològic, però abans ja havia presentat la seva pròpia. Va ser el 23 de juny en un acte al barri de Sant Andreu de Barcelona. El lema d’aquesta campanya és “Sí, viure vol dir prendre partit”, que va dirigit en gran part al votant de Catalunya en Comú que en molts aspectes és fronterer amb el que representa la CUP. En aquell acte, a més, els disputats cupaires van demanar a Junts pel Sí que separessin la llei de transitorietat en dues, i la llei del referèndum s’aprovés per separat. En aquell moment el Govern no ho tenia clar, però és el s’ha acabat fent.


Demòcrates

L’escissió independentista d’Unió va ser la més matinera a posar en marxa la seva campanya a favor de la independència en el referèndum. El 15 de desembre va arrancar amb un acte al Col·legi de Periodistes que va comptar amb la presència de diferents persones reconegudes de l’independentisme com Bernat Dedéu, Jordi Graupera, Uriel Bertran i Elisenda Paluzie, entre d’altres. Demòcrates, però, ha anat fent diferents actes i accions durant aquest 2017, l’última, una campanya de vídeos en què expliquen de manera irònica tot el que els catalans deixaran de fer si voten sí al referèndum, com finançar la Fundación Francisco Franco i el corredor Madriterrani, o ser súbdits d’un rei.
ANC

L’Assemblea va donar el tret de sortida a la seva campanya pel sí poc abans de Sant Jordi, el 19 d’abril. Sota el lema “El canvi ets tu” s’han conjurat per omplir Catalunya de pancartes -domassos- als balcons i bafarades als carrers amb la paraula Sí ben gran. Aquestes bafarades havien aparegut els dies abans en diferents indrets per sorpresa sense que ningú sabés qui les havia posat. Els esforços de l’ANC aquests mesos també s’han concentrat a dissenyar la campanya unitària, que s’ha endarrerit finalment fins al setembre, i a aconseguir una nova participació massiva en la Diada d’aquest 2017. Aquest any es vol construir un signe + gegant omplint de manifestants el carrer Aragó i el passeig de Gràcia.


Òmnium

En el repartiment de papers entre partits i entitats per captar votants pel referèndum, Òmnium Cultural s’ha quedat la bandera de la participació. Dins el marc de la Crida per la democràcia, el 30 de juliol van posar en marxa la campanya Omplim el país de democràcia, que es tracta de fer grafitis, pintar murals i penjar cartells i pancartes amb la paraula democràcia. Fa pocs dies van presentar també una avineta que recorreria el litoral català amb un cartell al darrere amb la paraula, i just ahir diferents ciutats catalanes van aparèixer amb pancartes fent una crida a defensar el referèndum, però sense prendre partit per cap de les opcions, ni pel sí ni pel no. Un dels objectius d’Òmnium és el món dels comuns.

Informa:ARA.CAT (11-8-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063020