RTVE HA INVERTIT ZERO EUROS EN CINEMA EN VALENCIÀ EN ELS ÚLTIMS TRES ANYS

La inversió de Radio Televisió Espanyola (RTVE) en cinema en valencià dels últims tres anys es redueix a zero euros. Així consta en la resposta que va donar la Corporació de RTVE, el passat mes de juliol, a una pregunta parlamentària feta pel senador d'EH Bildu, del Grup Mixt, Jon Iñarritu. Segons les dades de la cadena pública, el suport econòmic a la producció audiovisual en llengua pròpia de l'ens radiotelevisiu espanyol durant l'última dècada suma un total de 4.969.000 euros, una xifra molt inferior si es compara amb la quantitat que durant els darrers deu anys ha invertit a Catalunya –74.151.859 euros–, els poc més de 13 milions que ha rebut Galícia o els 12 milions que ha rebut el País Basc. Fet i fet, el País Valencià és l'únic territori amb llengua pròpia que no ha rebut cap injecció econòmica en el sector audiovisual en els últims tres anys i ostenta el mèrit de ser l'autonomia amb dues llengües cooficials que durant una dècada s'ha quedat fins a sis ocasions sense inversió.

El senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu, va voler saber quins eren els recursos que havia destinat RTVE a projectes audiovisuals en les llengües cooficials els últims deu anys (per anys i llengua). Iñarritu va rebre únicament resposta a través d'un escarit escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, on se li explicava que "els recursos tant humans com econòmics o materials que la Corporació RTVE destina als centres territorials per al desenvolupament audiovisual de les llengües cooficials de l'Estat s'adrecen principalment a la producció informativa territorial".

"Al País Basc –afirma el senador en declaracions a Diari La Veu– no existeixen desconnexions en llengua cooficial. Al final de l'informatiu, hi ha unes frases en èuscar i, sovint, ni això, sinó que és íntegrament en espanyol i apareixen uns subtítols al final". És per això que va presentar el requeriment, que assegura que no quedarà ací, ja que en setembre, en mamprendre's l'activitat, "demanarem explicacions i criteris. A més, volem saber quant s'ha destinat a la producció audiovisual en castellà". Iñarritu augura la resposta: "Ens diran que el motiu del descens de la inversió és per la situació de crisi. Però si sabem quant ha rebut la producció en castellà, podrem fer una comparativa de la retallada", afegeix.

En els últims tres anys, Catalunya ha experimentant un descens en la inversió econòmica en cinema en llengua propia, com també el País Basc, que tot i el repunt de 2016 –en què va rebre poc més d'un milió i mig d'euros–, en 2017 ha rebut zero euros. En el cas de Galícia, la terra de Mariano Rajoy va comptar amb una injecció de 485.000 euros en 2017, però tant en 2015 com en el 2016, el cinema en gallec va rebre, com el País Valencià, en els últims tres anys, zero euros.

 

Català i valencià, dues línies d'ajudes

 

El membre del grup mixt preguntarà qui o amb quins criteris es divideix la inversió entre cinema en català i en valencià, una qüestió que aquest diari també ha tractat d'esbrinar posant-se en contacte amb la Corporació de RTVE telefònicament i per correu electrònic. Tanmateix, en el moment de redactar aquesta informació, des del màxim òrgan estatal de l'audiovisual no han donat cap resposta. De fet, la corporació demana la llengua en què es vol ser atés per telèfon –castellà, anglés o català– però, encara que es trie l'opció de català, la interlocució amb qui agafa el telèfon s'ha de fer en castellà, ja que la persona que l'atén no té competència lingüística en cap altra llengua de l'Estat que no siga aquesta. Almenys, així ha sigut en les ocasions que Diari La Veu s'ha posat en contacte amb la Corporació de RTVE.

Pel que fa a Radio Nacional de España, la Corporació assegura que en els últims deu anys s'han mantingut tots els programes i serveis territorials que "tradicionalment" s'emeten en les llengües cooficials, "especialment en el centres territorials de Galícia, Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana", asseguren. Això no obstant, al País Valencià, l'emissió territorial de RNE és parcialment en llengua pròpia. Ràdio 4 és íntegrament en català, atés que és l'emissora territorial de RNE al Principat. Tanmateix, apunta la Corporació, que Radio 1 i 5 fan desconnexions locals i territorials emeses "en la seua totalitat" en la llengua cooficial, però només en "algunes comunitats autònomes" sense indicar quines, ja que "en altres" la programació és "parcialment" en llengua cooficial.

Televisió Espanyola Internacional emet en castellà, però fa servir el sistema DUAL –una opció que es tria amb el comandament a distància perquè la televisió subtitule el contingut en la llengua cooficial que seleccione l'usuari– i, segons la Corporació, aquesta tecnologia l'apliquen en els llargmetratges, telefilms i minisèries que diu emetre per aquest canal. Sobre aquesta resposta, Jon Iñarritu es lamenta que la corporació no haja aportat un minutatge clar sobre l'emissió en llengües cooficials.

Així mateix, la web de la radiotelevisió pública espanyola allotja tots els continguts de la cadena i, els que fan els serveis territorials en llengua pròpia, també. Ara bé, els usuaris no tenen opció a consultar la plana web en cap altra llengua que no siga el castellà, tret de TVE Catalunya, que compta amb web pròpia íntegrament en català.

Finalment, pel que fa al cinema, la Corporació de RTVE "compleix" amb la normativa sobre inversió en producció europea i, atenent a "criteris estratègics", expliquen en la resposta escrita que "dóna suport i fomenta la indústria audiovisual en les llengües cooficials d'Espanya". En aquest sentit, per a donar validesa a la resposta, la Corporació adjunta en el document una taula d'inversions "totals" en cinema en llengües cooficials en els últims 10 anys, tal com sol·licitava el senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu. En aquest quadre resum, el sector audiovisual en valencià ha rebut en l'última dècada (2007-2017) 4.969.000 euros. En 2007, va ser l'any de més inversió amb 2.719.000 euros, però a partir del 2008 la Corporació de RTVE començà a retallar la inversió fins a deixar-la en zero euros els anys 2010, 2011, 2013, 2015, 2016 i 2017. Aquest diari també ha tractar de saber els motius pels quals l'òrgan que dirigeix l'ens públic espanyol ha deixat el sector autòcton sense inversió, però no ha rebut resposta.

Informa:LAVEUDELPV.COM (11-8-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063029