AENA, UN COLÓS DE L'ESTAT QUE OBTÉ MOLTS MILIONS DE BENEFICI

Aena s'ha convertit en un colós aeroportuari que multiplica els resultats malgrat les vagues. Al gestor dels aeroports espanyols no sembla que li passin factura els conflictes dels darrers anys, com el caos de Vueling de l'estiu passat, la vaga de neteja al Prat, les contínues aturades dels controladors francesos i la d'ara dels vigilants dels controls de seguretat d'Eulen. Aena va guanyar l'any passat 1.164 milions d'euros, un 39,7% més que l'any anterior, empesa pels rècords de passatgers. Els rècords de l'aeroport del Prat de ben segur que contribueixen a engreixar els comptes, però el gestor evita facilitar dades actualitzades.

La companyia està participada en un 51% per l'Estat, a través de la matriu ENAIRE, i en el 49% restant per accionistes privats: el principal és el fons britànic TCI (11,3%), seguit pel banc HSBC (5,2%), que també és britànic. A més de gestionar els aeroports espanyols, Aena controla el 51% del London Luton, el cinquè més gran del Regne Unit, i té presència en dotze de Mèxic, dos de Colòmbia i un de Jamaica. Al seu web, es presenta com "el primer operador aeroportuari del món", amb 244,8 milions de passatgers entre els aeroports d'Espanya i el Luton.

El Prat va batre l'any passat el seu rècord de viatgers i en va registrar-ne 44,1 milions, un 11,2% més que en el 2015. Malgrat que encara queda lluny de superar l'Adolfo Suárez Madrid-Barajas, aquest aeroport també creix, però a un ritme més lent: hi van passar 50,4 milions, un 7,7% més. El bon comportament del Prat s'ha replicat aquest any, i va tancar el primer semestre amb 22,1 milions de passatgers i un increment del 8,5%; a Barajas van ser 25,4, un 7,5% més.

L'aeroport barceloní representa poc més del 19% del total de viatgers de les instal·lacions d'Aena i el madrileny, el 22%, però el Prat aporta la meitat dels beneficis de tots els que gestiona a Aena, segons les darreres dades disponibles, corresponents al 2014. En concret, el Prat va obtenir un benefici abans d'impostos de 339,28 milions, cosa que representa el 51,5% dels 651,6 milions que van obtenir el conjunt dels aeroports espanyols en aquell exercici. El de Barajas es va haver de conformar amb la vuitena posició, amb 27,54 milions.

 

Els resultats del primer semestre

 

Les dades del primer semestre d'aquest any confirmen els bons resultats d'Aena. El gestor va obtenir 461 milions d'euros de benefici. Es tracta d'un descens del 6,3%, però la companyia al·lega que el 2016 va obtenir uns ingressos extraordinaris per uns processos judicials vinculats a unes expropiacions de terrenys a Barajas. Si no es tenen en compte aquests beneficis extraordinaris que havia rebut l'any anterior, el benefici net d'aquest primer trimestre hauria crescut un 36% respecte al mateix del 2016.

L'Estat va treure a la venda el 49% d'Aena el febrer del 2015, quan va sortir a borsa, una operació que ha suposat una multiplicació dels beneficis per als accionistes. El preu de sortida va ser de 58 euros per acció i el mateix dia ja cotitzava a 70 euros. Aquesta setmana les accions arriben a estar a 168 euros. El màxim es va registrar a principis de juny, quan ascendien a més de 183 euros. Els accionistes van rebre aquesta primavera un dividend de 3,83 euros bruts per acció amb càrrec als resultats del 2016.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-8-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063027