PUIGDEMONT INSISTEIX QUE L'1-O SERÀ LEGAL MALGRAT LA SUSPENSIÓ DEL TC

Els ponts de diàleg estan malmesos, poc transitables, però encara no estan trencats. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha acceptat la petició que li va traslladar aquesta setmana el líder del PP català, Xavier García Albiol, de reunir-se per parlar sobre l’1- O i les seves possibles conseqüències polítiques i socials.

Però ho ha fet amb condicions: la trobada es durà a terme la segona quinzena d’agost i no abans de dimecres vinent, tal com demanava el popular, i amb una advertència prèvia: no renunciarà a celebrar un referèndum de manera unilateral que considera “plenament legal i legítim” encara que pugui ser suspès pel Tribunal Constitucional.

En una missiva enviada ahir al líder del PP català, responent a la carta que aquest li va remetre, Puigdemont insisteix en el que s’ha convertit en el veritable camp de batalla: el concepte d’una “doble legalitat”, tant, segons les tesis del Govern, apel·lant, per esquivar l’actual marc normatiu, a la llei del Referèndum que calculen aprovar al Parlament les pròximes setmanes, com també agafant-se al principi democràtic o al dret d’autodeterminació que recullen alguns tractats internacionals.

El president Puigdemont reforça en el seu escrit a Albiol la posició que el conseller Josep Rull va plantejar aquesta setmana quan va avançar que el Govern desobeirà el Tribunal Constitucional i l’1- O durà a terme la consulta unilateral d’independència apel·lant, si és necessari, al dret internacional.

“Deixi’m, en tot cas, que li aclareixi prèviament que el referèndum a què vostè al·ludeix serà, tant per al Parlament com per al Govern, plenament legal i plenament vigent”, subratlla Puigdemont a la seva carta, per a qui el fet que “no hagi pogut ser acordada amb el Govern de l’ Estat espanyol, tal com hauria estat el nostre desig, no l’invalida com a eina per saber quanta gent del nostre país vol continuar amb l’actual relació i quanta considera que és millor encarar el nostre futur i el dels nostres fills i nets amb un Estat propi”.

La missiva combina les formes diplomàtiques amb una sèrie de retrets. Al líder del PP català, per exemple, li retreu les seves “clares faltes de respecte amb el que represento i a la majoria parlamentària amb què s’han dotat els nostres ciutadans”, alhora que li subratlla que “considera que la millor manera d’abordar les discrepàncies és parlant-ne”.

L’altre retret va dirigit al president Mariano Rajoy, a qui recorda que “fa mesos” que espera que tingui “la mateixa cordialitat amb mi” que la que ell tindrà amb el líder del PP a Catalunya.

L’última reunió entre els dos presidents va ser l’11 de gener passat a la Moncloa, una entrevista que es va mantenir en secret durant setmanes fins que La Vanguardia se’n va fer ressò, si bé cap de les ­dues parts no va voler confirmar-la públicament.

 

La llei

 

Un dinar cordial a instàncies de Rajoy que no va servir, però, perquè acostessin posicions. Puigdemont li va plantejar la possibilitat de negociar la data i la pregunta de la consulta; Rajoy li va respondre que no podia permetre-la perquè està fora de la Constitució i, per tant, infringiria la llei.

Finalment, en la seva resposta a Albiol, el president de la Generalitat afirma que l’actual situació parteix “de la fractura que va representar en el pacte constitucional la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya votat pels ciutadans, i que ens ­obliga avui a aplicar un text que no ha estat mai votat pels nostres ciutadans”.

Albiol va respondre ahir al pre­sident Puigdemont després de rebre el seu escrit: “Em sembla correcta en les formes però erràtic en el fons. Però valoro positivament que obri les portes del diàleg ”, va dir al seu justificant de recepció.

Com va explicar en roda de premsa el líder dels populars catalans aquesta mateixa setmana, Albiol anirà al Palau de la Generalitat amb voluntat de “mirar als ulls” a Puigdemont i reclamar-li que recuperi el “sentit comú” per evitar que tiri endavant amb l’1- O i les “greus conseqüències polítiques, socials i econòmiques” que pot portar.

L’intercanvi epistolar entre Puigdemont i Albiol es produeix quan la CUP, que amb els seus deu diputats al Parlament és vital per a la supervivència del Govern de la Generalitat, ha radicalitzat encara més el seu missatge i exigeix que s’arribi a la manifestació independentista de la Diada amb la llei del Referèndum aprovada.

Amb tot, ahir, per a sorpresa de l’oposició, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va convocar la Mesa a la primera reunió ordinària del nou període de sessions, fixada per dimecres vinent, 16 d’agost, a les 10 del matí, però sense que l’ordre del dia inclogui la proposició de llei amb què el bloc independentista vol donar cobertura a la celebració de l’1-0.

La decisió no impedeix que finalment, si Junts pel Sí i la CUP ho desitgen, aquesta s’acabi incorporant finalment com una addenda.

Una altra possibilitat és que JxSí i la CUP es guardin la trami­tació de la llei per més endavant i controlar el tempo del xoc amb l’ Estat, o, que fins i tot el Govern de Puigdemont la presenti com a projecte de llei, i d’aquesta manera s’escurcin els terminis de tramitació.

El portaveu del PSC i secretari de la Mesa, David Pérez, va expressar el malestar del seu partit pel que considera una maniobra que defuig per pur càlcul partidista una proposició de llei que ja va entrar al registre. “Estem perplexos, pre­guntarem a la presidenta els motius d’aquesta incompren­sible decisió”.

 

Les lamentacions

 

El portaveu parlamentari del PP català, Alejandro Fernández, va lamentar que Forcadell i el mateix Govern de la Generalitat no siguin conscients de l’“enorme mal” que està infligint al prestigi institucional del Parlament “la seva estratègia d’ocultació i suposades astú­cies, posant la Cambra al servei d’uns i vulnerant els drets de tota l’oposició democràtica”.

Tal com ha advertit el president Rajoy, en el moment que la proposició de llei del Referèndum sigui admesa per la Mesa el Govern central presentarà un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC), sense esperar-se que arribi al ple del Parlament.

En l’ordre del dia del 16 d’agost sí que hi figuren, en ­canvi, l’admissió a tràmit de les sol·licituds del dictamen del Consell de Garanties Estatu­tàries dels projectes de llei per a la votació electrònica dels ­catalans a l’exterior, i l’admissió a tràmit de la llei de la creació de de l’Agència Catalana de ­Medicaments i Productes ­Sanitaris.

Forcadell ha convocat aquesta primera reunió de la Mesa a mitjans d’agost fent ús per primera vegada de la nova redacció de l’article 77.1 del reglament de la Cambra, ­inclosa en la reforma aprovada en el ple del legislatiu català el 26 de juliol passat.

Informa:LAVANGUARDIA.COM (11-8-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063025