LA CUP ASSEGURA QUE EL GOVERN JA TÉ LES URNES I EL CENS

"No serà un referèndum com sempre". Així de contundent s'ha mostrat la diputada de la CUP Mireia Vehí en una entrevista aquest dissabte a Rac1. "Ni és un referèndum normal ni es votarà com sempre. Tenim un Estat en contra que amenaça en aplicar la llei de seguretat nacional el l'article 155. És com dir que s'anirà de llei a llei, no és cert", ha afirmat Vehí, i ha afegit que es votarà "amb el màxim de garanties possibles" i que la CUP ha treballat en la fiscalització perquè sigui així.

Sobre els avenços en els preparatius del referèndum, la diputada ha dit que el Govern ja té el cens i les urnes. "Hi ha cens, però no podem dir d'on ha sortit. I també hi ha urnes, segons se'ns ha fet arribar". Vehí ha assegurat que no es tracta d'una "estratègia d'ocultació", sinó d'"astúcia": "Si tens un enemic al davant i li ensenyes totes les cartes, has perdut la partida. Hi ha informacions que no es poden donar".

Pel que fa a la llei del referèndum, que no és previst que es debati la seva admissió a tràmit durant la pròxima reunió de la mesa dimecres vinent, Vehí ha refermat les paraules d'Anna Gabriel i ha reivindicat la necessitat d'acceptar-la com més aviat millor. "L'11-S s'ha de sortir al carrer amb la llei aprovada i, si pot ser, amb el decret de convocatòria", ha reclamat. Vehí ha insistit també en la necessitat de conèixer els detalls de la llei de transitorietat abans del referèndum, i ha recordat que si Junts pel Sí no la vol registrar abans de l'1-O ho faran els deu diputats de la CUP.

El lloc de la CUP no és al Govern

La diputada ha defugit la idea que la CUP entri al Govern. "El nostre lloc no és dins del Govern, no és on podem ser més útils", ha dit, i ha assegurat que la formació està assumint responsabilitats: "No és cert que no estiguem assumint responsabilitats. La CUP està donant moltíssim en aquesta legislatura, estem posant tot el que tenim". Preguntada per què passarà en cas de dissolució del Parlament, Vehí ha deixat clar que els diputats de la CUP no en marxaran: "Ens hauran de venir a treure".

Falten dues "garanties clau"

Vehí també ha volgut insistir en dues garanties clau que encara cal concretar: els llocs on votar i la imparcialitat en el recompte, i ha dit que aviat s'obrirà una pàgina perquè els funcionaris s'apuntin com a voluntaris per fer el recompte. Així mateix, la diputada ha afirmat que hi ha d'haver campanya pel "no" i la Generalitat l'ha de garantir.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-8-2017)

 

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063013