JORDI SOLÉ ( ERC ): " NO ENTENC QUE HI HAGI ALCALDES NO NO VULGUIN POSAR LES URNES "

L'eurodiputat d'ERC i batlle de Caldes de Montbui, Jordi Solé, considera "una actitud greu" que alguns alcaldes "posin dificultats i pegues" al referèndum de l'1-O. "No entenc els alcaldes que diuen que no col·laboraran amb aquest exercici tan genuí de la democràcia que és posar les urnes", assegura Solé en una entrevista amb l'ACN. Solé es mostra convençut que "hi haurà locals i meses electorals a Lleida", on governa el PSC, i admet que li "costaria molt pensar que un govern que s'anomena progressista, de canvi i transformació" com el d'Ada Colau a Barcelona "impedeixi, o no estigui al costat del que realment serà el moment de canvi més important del país", el referèndum de l'1-O.

"Tinc confiança que a Barcelona hi haurà urnes, hi haurà normalitat democràtica l'1-O, perquè em costaria molt pensar que un govern que s'anomena progressista, de canvi, de transformació, l'1-O impedeixi o no estigui realment al costat del que realment serà el moment de canvi i transformació més important del país", defensa Solé, interpel·lant directament als Comuns d'Ada Colau. "Una força transformadora només té una opció, que és estar al costat dels drets i els mecanismes democràtics, posant les urnes", afegeix.

Davant de l'actitud d'altres alcaldes obertament en contra del referèndum, com el batlle de Lleida, Àngel Ros, Solé diu estar "segur" que hi haurà "locals i meses electorals" per votar l'1-O. "Potser per alguns ciutadans de Lleida no seran els habituals", admet, afegint que d'altres "hauran de fer un desplaçament més llarg", però que "l'esforç es farà".

Jordi Solé qüestiona els que posen en dubte les garanties del referèndum de l'1-O, perquè assegura que l'Estat espanyol "no ofereix garanties democràtiques perquè no respecta qüestions essencials del funcionament de la democràcia". "Quines garanties ens ofereix la democràcia espanyola quan queda clar que s'abusa dels recursos públics per intentar inventar-se proves contra polítics independentistes?", pregunta Solé, que també critica que l'Estat porti "davant de tribunals i persegueixi judicialment a polítics escollits democràticament".

"El referèndum el farem amb les màximes garanties possibles tenint en compte la situació en què ens trobem, un context en què no hi ha garanties reals democràtiques dins de l'Estat espanyol en relació amb Catalunya", assegura l'eurodiputat d'ERC, que va assumir el càrrec a principis d'any en substitució d'Ernest Maragall. "No serà per culpa nostra que no s'ha fet amb unes altres condicions", adverteix Solé.

Informa:DIRECTE.CAT (11-8-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063012