PEPE SERRA: " SIXENA SURT AL MAPA DEL MÓN PEL MNAC I AQUEST ÉS EL SEU MUSEU "

El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha reiterat que mentre ell sigui director del museu no veurà sortir les pintures murals. "És el contrari d'una amenaça, és posició personal. Deontològicament, puc dir que no passarà", ha reblat en una entrevista a l'ACN.

En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que els restauradors de l'equip "hi objectarien". Amb tot, ha reconegut que casos com els de Sixena o Taüll són una "contradicció" per al museu, que s'ha d'assumir "i no deixar de discutir mai". Serra ha constatat que el museu té "vocació universal" i defensa que els aragonesos han de sentir l'equipament com a propi: "Sixena surt al mapa del món pel MNAC i n'estem molt contents. Aquest museu també és el seu", ha precisat. Paral·lelament, creu que el monestir aragonès és un lloc "absolutament inadequat" per exposar l'art en litigi perquè està situat sobre un llac dessecat i la sala té formigó, el "verí" de la pintura.

En una entrevista a l'ACN, Serra ha reconegut que disposar d'obres d'art provinents de Sixena, de Taüll o pintura mural espanyola situa el museu en una situació "complicada i complexa", que entén que cal "assumir" i "no deixar mai de discutir". Amb tot, ha lamentat haver rebut una querella dels jutjats d'Osca sense que mai ningú hagi intentat parlar amb ell. "En l'escrit, parlen d'espoli a unes peces que, si la Generalitat no hagués salvaguardat el 1936, ara no existirien", ha apuntat.

Serra ha criticat "l'obstinació" per aspectes que són "de calaix". Així, ha recordat que en tots dos processos judicials –tant en els bens i en les pintures murals- només hi ha una execució provisional d'una sentència en un jutjat de primera instància i es mostra convençut que la compra es va fer correctament. "El Tribunal Suprem ens donarà la raó", ha precisat.

Serra recorda, a més, que es tracta d'unes pintures "calcinades" que la Generalitat va recuperar "in extremis" en un estat actual lluny del que tenien. Resulta "inquietant", afegeix, que algú pugui pensar en un retorn provisional d'unes obres que qualsevol canvi en suposaria la destrucció.

En una línia similar s'expressa en relació als bens en litigi del Museu de Lleida, lamentant que s'intenti negar una realitat cultural com la de la Franja. "El Museu de Lleida representa aquesta vocació artística i se l'han de sentir com a propi", ha reiterat.

 

Formigó, el "verí" de la pintura mural

 

El director del Museu Nacional ha afirmat que el Monestir de Vilanova de Sixena és un espai "absolutament inadequat" per exposar obres d'art i creu que el condicionament que s'hi ha fet "no arriba als mínims".

Així, ha recordat que l'espai es troba sobre un llac dessecat amb una capa freàtica i la sala té formigó, considerat el "verí" de la pintura mural. "Contra això, se'ns parla de coses emocionals i intangibles que en un debat d'aquest ordre no sé si són les millors", ha explicat. Alhora, ha recordat que el MNAC tenia la cinquantena d'obres que ara són al monestir en una reserva amb condicions "de primer ordre.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-8-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063022