FINS I TOT EL CONSELL D'EUROPA CONDEMNA LA VIOLÈNCIA ESPANYOLA, MALGRAT LES PRESSIONS D'ESPANYA

L’Assemblea del Consell d’Europa ha condemnat avui la violència policíaca espanyola del referèndum del primer d’octubre i ha fet una crida al diàleg per a trobar una solució política a la crisi entre Catalunya i Espanya. A més, ha demanat la implicació de la comunitat internacional per a cercar una sortida.

En un debat d’alt nivell polític celebrat a Estrasburg sota el títol ‘La necessitat d’una solució política per a la crisi a Catalunya’, la majoria de diputats ha condemnat la repressió espanyola l’1-O i ha remarcat que la violència no és el camí. Alguns representants de l’estat espanyol han criticat l’acció de la Generalitat, acusant-la d’incomplir la llei. Per part sobiranista, ha intervingut el diputat del PDECat Jordi Xuclà.

No obstant això, només els representants d’Azerbaitjan, Turquia i Sèrbia han mostrat el seu suport ferm a l’argument de la integritat territorial esgrimit per Espanya. Alguns dels altres diputats s’hi han referit, però han posat l’èmfasi en la violència de la policia espanyola i en la necessitat de dialogar. A més, alguns han insistit que l’ordenament jurídic no pot estar sotmès a les demandes democràtiques.

El suís Manuel Tornare han reivindicat que ‘l’única sortida és un full de ruta que condueixi a la mediació’; el britànic Roger Gale ha citat l’exemple d’Escòcia afirmant que un referèndum com el que es va pactar al Regne Unit és també possible a l’estat espanyol. Per la seva banda, la suïssa Elisabeth Schneider-Schneiter ha posat el sistema federal del seu país com a model i ha dit que Suïssa està a la disposició de la mediació.

La parlamentària belga Pettra de Sutter ha criticat que el president espanyol, Mariano Rajoy, continuï fent servir paraules amenaçadores i l’ha avisat que aplicar el 155 seria ‘el pitjor que podria passar’. Alguns diputats, com Ganira Pashayeva, de l’Azerbaidjan, han fet referència a la necessitat de resoldre la situació amb diàleg però dins del marc de la integritat territorial.

Pressions espanyoles

 


El ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, va reunir-se dilluns amb el secretari general del Consell d’Europa, Thorbjørn Jagland, per a intentar evitar que es fes aquest debat sobre Catalunya a l’Assemblea del Consell d’Europa. No obstant això, les pressions del ministre espanyol no van tenir cap efecte.

Jagland va rebutjar en un debat previ aquesta setmana la idea d’una mediació internacional però va oferir, per contra, l’ajuda del Consell d’Europa en el camp del dret constitucional. En resposta a preguntes de membres de l’Assemblea dimarts, Jagland va emfatitzar la importància de resoldre el conflicte dins del marc constitucional espanyol o una ‘versió modificada de la constitució.

Diferència clara amb el debat al Parlament Europeu

 


A diferència del debat de fa uns dies al Parlament Europeu, en el qual intervenien els representants designats de cada grup polític, avui han parlat gairebé una trentena de diputats. A més, ho han fet sense estar subjectes a representar els grups polítics, és a dir, únicament es representaven a sí mateixos.

Això ha permès que s’escoltessin moltes veus crítiques amb la resposta violenta del govern espanyol al referèndum de l’1-O. Malgrat que no s’ha votat cap resolució, la majoria dels diputats han condemnat la repressió i han reivindicat el diàleg.

Informa:VILAWEB.CAT (12-10-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07039990