SEGONS L'ENQUESTA DE " EL NACIONAL" L'INDEPENDENTISME MANTÉ LA MAJORIA ABSOLUTA

No hi haurà canvi d’hegemonies. L’independentisme mantindrà la majoria absoluta el 21-D amb Esquerra Republicana (ERC) al capdavant. L’unionisme, tot i la puixança de Ciutadans (Cs), que seria segona força, no aconsegueix fer el sorpasso per l’ensorrament del PP.

Aquest és el resultat de la primera mostra del tracking der Feedback per El Nacional sobre les properes eleccions al Parlament de Catalunya, amb una mostra de 1.000 enquestes realitzades entre el divendres 1 de desembre i el dimarts 5 fins a les 13 hores.

El sondeig preveu que la participació marqui un nou rècord històric: 80,53%, superior fins i tot a la del 2015, quan va arribar al 74,95%. La dada subratlla l’excepcionalitat dels comicis del 21-D, convocats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en el marc de les mesures d'intervenció i suspensió de l'autogovern emparades en l'article 155 de la Constitució i en el context d'una crisi política sense precedents que ha dut gairebé tot el Govern de Catalunya a la presó o a l'exili.

L’ERC del vicepresident Oriol Junqueras, a qui el jutge manté en presó, obté de 35 a 36 escons, amb un 23,97% dels vots, i se situa com a primera força del nou Parlament de Catalunya. Junts per Catalunya (JuntsXCat), encapçalada des de l’exili a Bèlgica pel president Carles Puigdemont, aconsegueix entre 24-26 escons i un 17,06%, quedant en tercer lloc. La CUP perd 2 escons, passant de 10 a 8, amb un 6,40% dels vots.

Les dues forces clau de l’independentisme poden repetir per separat els 62 escons obtinguts obtinguts a les eleccions del 27 de setembre del 2015 per la coalició Junts pels Sí (JXSí), que, sumats als 8 de la CUP els permetrien de mantenir la majoria absoluta a la Cambra catalana -xifrada en 68 escons-. El retrocés en escons seria mínim, com també succeeix pel que fa al vot estimat. El percentatge de vot total del bloc independentista és del 47,43%, és a dir, 0,37 dècimes menys que a les plebiscitàries del 2015, quan JxSí i la CUP van collir el 47,8% de les paperetes.



El PP, última força

 

L’unionisme queda força lluny del bloc independentista, tot i avançar posicions de manera important. C’s, que seria segona força amb Inés Arrimadas com a candidata, passa de 25 a 31-32 escons, amb un 22,82% del vot estimat. També creix el PSC de Miquel Iceta, que seria la quarta força, passant de 16 diputats a 19-20 al nou Parlament, amb un 13,46% dels vots. En canvi, el PP, encapçalat per Xavier García Albiol s’ensorra: es converteix en l’última força de la nova Cambra, amb 6-7 Escons -en tenia 11- i un 6,18%, quedant així fins i tot per darrera de la CUP.

Els partits unionistes assoleixen un màxim de 59 escons, 11 menys que els independentistes, i es queden a 10,4 punts per darrera d’aquells, amb un 42,46% del vot estimat. Certament, retallen distàncies: són 3,35 punts percentuals més que als anteriors comicis, però un avenç de totes totes insuficient per sustentar una hegemonia espanyolista al nou Parlament.

Pel que fa als comuns, partidaris del referèndum per decidir el futur de la relació entre Catalunya i Espanya però contraris a la independència, Xavier Domènech no aconsegueix superar amb la nova llista Catalunya En Comú-Podem, auspiciada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la discreta marca assolida el 2015 per Lluís Rabell al capdavant de Catalunya Sí Que Es Pot. Així, tot i millorar lleugerament en percentatge de vot, d’un 8,94 a un 9,30 a l’enquesta es queda amb els mateixos 11 diputats que tenia.
Fitxa tècnica:

 

Àmbit: Catalunya


Univers: població a partir dels 18 anys i amb dret a vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017.
Mètode: enquesta telefònica en forma de tracking.
Tècnica de mostreig: estratificat de forma aleatòria i proporcional segons quotes per província, sexe, grups d’edat i tipologia de ciutat segons comportament electoral; i es sobrerepresentaran les 3 demarcacions menys poblades (Tarragona, Girona i Lleida) per assegurar una mostra mínima representativa per realitzar extrapolacions de resultats electorals, i posterior aplicació de coeficients de ponderació.
Mostra: 200 enquestes diàries, fins completar 1.000 enquestes. El tracking de cada dia anul·la les primeres 200 i es substitueixen per les 200 del darrer dia.
Condicions estadístiques: amb un nivell de confiança del 96,84%, per les 1.000 enquestes el marge d’error total és del +3,16%.
Data treball de camp: des de divendres 1 de desembre de 2017 fins dimarts dia 5 a les 16.00 hores.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-12-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674844