SEGONS L'ENQUESTA DE " EL NACIONAL" L'INDEPENDENTISME MANTÉ LA MAJORIA ABSOLUTA

No hi haurà canvi d’hegemonies. L’independentisme mantindrà la majoria absoluta el 21-D amb Esquerra Republicana (ERC) al capdavant. L’unionisme, tot i la puixança de Ciutadans (Cs), que seria segona força, no aconsegueix fer el sorpasso per l’ensorrament del PP.

Aquest és el resultat de la primera mostra del tracking der Feedback per El Nacional sobre les properes eleccions al Parlament de Catalunya, amb una mostra de 1.000 enquestes realitzades entre el divendres 1 de desembre i el dimarts 5 fins a les 13 hores.

El sondeig preveu que la participació marqui un nou rècord històric: 80,53%, superior fins i tot a la del 2015, quan va arribar al 74,95%. La dada subratlla l’excepcionalitat dels comicis del 21-D, convocats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en el marc de les mesures d'intervenció i suspensió de l'autogovern emparades en l'article 155 de la Constitució i en el context d'una crisi política sense precedents que ha dut gairebé tot el Govern de Catalunya a la presó o a l'exili.

L’ERC del vicepresident Oriol Junqueras, a qui el jutge manté en presó, obté de 35 a 36 escons, amb un 23,97% dels vots, i se situa com a primera força del nou Parlament de Catalunya. Junts per Catalunya (JuntsXCat), encapçalada des de l’exili a Bèlgica pel president Carles Puigdemont, aconsegueix entre 24-26 escons i un 17,06%, quedant en tercer lloc. La CUP perd 2 escons, passant de 10 a 8, amb un 6,40% dels vots.

Les dues forces clau de l’independentisme poden repetir per separat els 62 escons obtinguts obtinguts a les eleccions del 27 de setembre del 2015 per la coalició Junts pels Sí (JXSí), que, sumats als 8 de la CUP els permetrien de mantenir la majoria absoluta a la Cambra catalana -xifrada en 68 escons-. El retrocés en escons seria mínim, com també succeeix pel que fa al vot estimat. El percentatge de vot total del bloc independentista és del 47,43%, és a dir, 0,37 dècimes menys que a les plebiscitàries del 2015, quan JxSí i la CUP van collir el 47,8% de les paperetes.



El PP, última força

 

L’unionisme queda força lluny del bloc independentista, tot i avançar posicions de manera important. C’s, que seria segona força amb Inés Arrimadas com a candidata, passa de 25 a 31-32 escons, amb un 22,82% del vot estimat. També creix el PSC de Miquel Iceta, que seria la quarta força, passant de 16 diputats a 19-20 al nou Parlament, amb un 13,46% dels vots. En canvi, el PP, encapçalat per Xavier García Albiol s’ensorra: es converteix en l’última força de la nova Cambra, amb 6-7 Escons -en tenia 11- i un 6,18%, quedant així fins i tot per darrera de la CUP.

Els partits unionistes assoleixen un màxim de 59 escons, 11 menys que els independentistes, i es queden a 10,4 punts per darrera d’aquells, amb un 42,46% del vot estimat. Certament, retallen distàncies: són 3,35 punts percentuals més que als anteriors comicis, però un avenç de totes totes insuficient per sustentar una hegemonia espanyolista al nou Parlament.

Pel que fa als comuns, partidaris del referèndum per decidir el futur de la relació entre Catalunya i Espanya però contraris a la independència, Xavier Domènech no aconsegueix superar amb la nova llista Catalunya En Comú-Podem, auspiciada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la discreta marca assolida el 2015 per Lluís Rabell al capdavant de Catalunya Sí Que Es Pot. Així, tot i millorar lleugerament en percentatge de vot, d’un 8,94 a un 9,30 a l’enquesta es queda amb els mateixos 11 diputats que tenia.
Fitxa tècnica:

 

Àmbit: Catalunya


Univers: població a partir dels 18 anys i amb dret a vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017.
Mètode: enquesta telefònica en forma de tracking.
Tècnica de mostreig: estratificat de forma aleatòria i proporcional segons quotes per província, sexe, grups d’edat i tipologia de ciutat segons comportament electoral; i es sobrerepresentaran les 3 demarcacions menys poblades (Tarragona, Girona i Lleida) per assegurar una mostra mínima representativa per realitzar extrapolacions de resultats electorals, i posterior aplicació de coeficients de ponderació.
Mostra: 200 enquestes diàries, fins completar 1.000 enquestes. El tracking de cada dia anul·la les primeres 200 i es substitueixen per les 200 del darrer dia.
Condicions estadístiques: amb un nivell de confiança del 96,84%, per les 1.000 enquestes el marge d’error total és del +3,16%.
Data treball de camp: des de divendres 1 de desembre de 2017 fins dimarts dia 5 a les 16.00 hores.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-12-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024061