UNES 40.000 PERSONES PODEN ASSISTIR A LA GRAN MANIFESTACIÓ INDEPENDENTISTA DE BRUSEL·LES

Milers de catalans ja han posat aquest dimarts rumb cap a Brussel·les, on s'espera que aquest dijous tingui lloc una de les manifestacions independentistes fetes mai fora del territori català. L'Assemblea i Òmnium, organitzadors de la incitativa que va sorgir d'una plataforma ciutadana, tenen comptabilitzats fins a 250 autocars i 5 avions que hi aniran, el que suposa unes gairebé 13.000 persones, tot i que asseguren que molts ciutadans hi aniran pel seu compte, ja sigui amb cotxe, avió o amb autobusos organitzats per agències de viatges. Per això, es calcula que hi podrien assistir més de 40.000 persones.

De fet, aquest dimarts ja s'han format les primeres cues quilomètriques a la Junquera de manifestants que travessaven la frontera amb França per anar cap a la manifestació. En alguns moment, fins i tot, la retenció ha arribat fins als vuit quilòmetres. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, les retencions han començat entre les cinc i les sis de la tarda i s'han perllongat al llarg de tota la tarda i vespre. A dos quarts d'onze del vespre la cua era encara de cinc quilòmetres.

A més, hi ha constància que alguns manifestants han decidit volar a ciutats properes, degut a la falta de places que hi havia a l'aeroport de la capital belga, i que s'han omplert tant els hotels de la ciutat com alguns dels de localitat que estan a més de 50 quilòmetres de la capital.
Primeres arribades

Mentre alguns emprenen aquest dimecres el camí, altres ja han arribat. Aquest mateix dimarts ja s'han pogut veure els primers centenars de catalans omplint la Grand Place de Brussel·les, on han cantat els 'Segadors' o altres lemes típics de les manifestacions independentistes.

Ni la pluja que es preveu per dijous, ni tampoc el fred o el fet que la capital belga estigui a més de 1.300 quilòmetres de Barcelona, han fet aturar els milers de catalans hagin decidit desplaçar-s'hi per exigir la fi de la repressió i l'actuació d'Europa. Sota el lema Desperta Europa, els manifestants recorreran alguns dels principals carrers del barri europeu per interpel·lar les institucions i demanar-los que intervinguin en el cas català.

La manifestació, a més, no comptarà només amb catalans. El partit nacionalista flamenc ha cridat a la manifestació, tot i que a Bèlgica dijous sigui un dia laborable, i diverses famílies flamenques han ofert casa seva per acollir els manifestants. A més, es preveu que hi assisteixin catalans que viuen a Brussel·les i en zones properes.


L'exili del Govern

 

Brussel·les serà l'epicentre de la marxa per la seva condició de capital europea, on es preveu que aquest dijous hi hagi presència d'eurodiputats i alts càrrecs de la comissió. Ara bé, el fet que el president i quatre dels consellers estiguin a la capital belga incrementa el valor que té la ciutat triada. De fet, aquest dimarts el president Carles Puigdemont ja ha volgut enviar un missatge als catalans que es desplaçaven fins a Bèlgica per agrair-los el gest i assegurar-los que els esperen amb els "braços oberts".

La manifestació independentista es va començar a gestar poc després de l'aplicació de l'article 155 i de l'inici dels processos judicials contra el Govern, amb els posteriors empresonaments i exilis, i arriba en un moment clau del procés sobiranista. Justament aquest dilluns, a més a més de començar la campanya electoral, el jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir modificar les mesures cautelars de sis dels consellers i deixar-los en llibertat sota fiança. No va ser el cas, però, del vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els líders de les entitats sobiranies Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que hauran de mantenir-se a la presó.

A més, aquest dimarts el Suprem ha retirat l'eruoordre de detenció per al president Carles Puigdemont i els quatre consellers que són amb ell a Brussel·les -Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig-. El Suprem ha anul·lat així el procés belga, pel que el president i el Govern es podrà mantenir allà, però serien detinguts en el moment de tornar a Espanya. Una decisió que els partits sobiranistes veuen com una estratègia per no ser "jutjats" per la justícia belga i evitar fer el ridícul internacionalment, davant la possibilitat que es denegués l'euroodre, o que només es concedís per uns delictes molt determinats, que podrien no permetre al jutge aplicar les mateixes mesures que per la resta de Govern.

Així doncs, la manifestació de dijous servirà tant per denunciar l'actitud del govern espanyol davant del procés i exigir l'ajuda d'Europa, com per donar suport al Govern que està a l'exili i demanar la llibertat dels presos.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-12-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674840