UNES 40.000 PERSONES PODEN ASSISTIR A LA GRAN MANIFESTACIÓ INDEPENDENTISTA DE BRUSEL·LES

Milers de catalans ja han posat aquest dimarts rumb cap a Brussel·les, on s'espera que aquest dijous tingui lloc una de les manifestacions independentistes fetes mai fora del territori català. L'Assemblea i Òmnium, organitzadors de la incitativa que va sorgir d'una plataforma ciutadana, tenen comptabilitzats fins a 250 autocars i 5 avions que hi aniran, el que suposa unes gairebé 13.000 persones, tot i que asseguren que molts ciutadans hi aniran pel seu compte, ja sigui amb cotxe, avió o amb autobusos organitzats per agències de viatges. Per això, es calcula que hi podrien assistir més de 40.000 persones.

De fet, aquest dimarts ja s'han format les primeres cues quilomètriques a la Junquera de manifestants que travessaven la frontera amb França per anar cap a la manifestació. En alguns moment, fins i tot, la retenció ha arribat fins als vuit quilòmetres. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, les retencions han començat entre les cinc i les sis de la tarda i s'han perllongat al llarg de tota la tarda i vespre. A dos quarts d'onze del vespre la cua era encara de cinc quilòmetres.

A més, hi ha constància que alguns manifestants han decidit volar a ciutats properes, degut a la falta de places que hi havia a l'aeroport de la capital belga, i que s'han omplert tant els hotels de la ciutat com alguns dels de localitat que estan a més de 50 quilòmetres de la capital.
Primeres arribades

Mentre alguns emprenen aquest dimecres el camí, altres ja han arribat. Aquest mateix dimarts ja s'han pogut veure els primers centenars de catalans omplint la Grand Place de Brussel·les, on han cantat els 'Segadors' o altres lemes típics de les manifestacions independentistes.

Ni la pluja que es preveu per dijous, ni tampoc el fred o el fet que la capital belga estigui a més de 1.300 quilòmetres de Barcelona, han fet aturar els milers de catalans hagin decidit desplaçar-s'hi per exigir la fi de la repressió i l'actuació d'Europa. Sota el lema Desperta Europa, els manifestants recorreran alguns dels principals carrers del barri europeu per interpel·lar les institucions i demanar-los que intervinguin en el cas català.

La manifestació, a més, no comptarà només amb catalans. El partit nacionalista flamenc ha cridat a la manifestació, tot i que a Bèlgica dijous sigui un dia laborable, i diverses famílies flamenques han ofert casa seva per acollir els manifestants. A més, es preveu que hi assisteixin catalans que viuen a Brussel·les i en zones properes.


L'exili del Govern

 

Brussel·les serà l'epicentre de la marxa per la seva condició de capital europea, on es preveu que aquest dijous hi hagi presència d'eurodiputats i alts càrrecs de la comissió. Ara bé, el fet que el president i quatre dels consellers estiguin a la capital belga incrementa el valor que té la ciutat triada. De fet, aquest dimarts el president Carles Puigdemont ja ha volgut enviar un missatge als catalans que es desplaçaven fins a Bèlgica per agrair-los el gest i assegurar-los que els esperen amb els "braços oberts".

La manifestació independentista es va començar a gestar poc després de l'aplicació de l'article 155 i de l'inici dels processos judicials contra el Govern, amb els posteriors empresonaments i exilis, i arriba en un moment clau del procés sobiranista. Justament aquest dilluns, a més a més de començar la campanya electoral, el jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir modificar les mesures cautelars de sis dels consellers i deixar-los en llibertat sota fiança. No va ser el cas, però, del vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els líders de les entitats sobiranies Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que hauran de mantenir-se a la presó.

A més, aquest dimarts el Suprem ha retirat l'eruoordre de detenció per al president Carles Puigdemont i els quatre consellers que són amb ell a Brussel·les -Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig-. El Suprem ha anul·lat així el procés belga, pel que el president i el Govern es podrà mantenir allà, però serien detinguts en el moment de tornar a Espanya. Una decisió que els partits sobiranistes veuen com una estratègia per no ser "jutjats" per la justícia belga i evitar fer el ridícul internacionalment, davant la possibilitat que es denegués l'euroodre, o que només es concedís per uns delictes molt determinats, que podrien no permetre al jutge aplicar les mateixes mesures que per la resta de Govern.

Així doncs, la manifestació de dijous servirà tant per denunciar l'actitud del govern espanyol davant del procés i exigir l'ajuda d'Europa, com per donar suport al Govern que està a l'exili i demanar la llibertat dels presos.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-12-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024069