CARLES SANTOS, SENSE ESQUELA: PEL 155 ?

La tradició estableix que quan mor alguna persona que ha estat condecorada amb la Creu de Sant Jordi la Generalitat mostri el seu condol al dia següent mitjançant una esquela als diaris catalans en paper. El dia següent a la mort del músic Carles Santos, no ha aparegut cap esquela, tot i que tenia aquesta distinció. El conseller de Cultura Lluís Puig, des del seu exili a Bèlgica, ha fet una piulada vinculant aquest "oblit" a l'aplicació de l'article 155.

Les mostres de dol des del món de la música, del teatre i de les arts ha contrastat amb el silenci de la Generalitat en aquest cas. Carles Santos, artista de Vinaròs, era un avantguardista provocador que sovint havia generat inquietud entre els sectors més conservadors de la societat catalana i espanyola.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-12-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674867