RAJOY TANCA LA PORTA A LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ PER ACONTENTAR ELS INDEPENDENTISTES

La reforma de la carta magna, així com el nou sistema de finançament autonòmic, ha acaparat la recepció al Congrés pel 39è aniversari de la Constitució. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha tancat la porta a una reforma de la Constitució per "acontentar" els independentistes. També ha deixat clar, tal com ja havia avançat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que no té intenció d'aprovar el nou sistema de finançament autonòmic sense el suport dels socialistes perquè sigui "producte d'un gran acord" i no hi hagi discrepàncies.

Refreda així les opcions de reforma tant de la Constitució com del sistema de finançament. "No aprovaré el model de finançament autonòmic sense el PSOE, perquè no puc ni tampoc vull. La meva disposició és total, però amb 137 diputats [els que té el PP] no es pot aprovar cap model de finançament", ha dit. Pel que fa a la reforma constitucional, ha dit que està "disposat a parlar", però s'ha negat a acceptar els terminis que vol imposar el PSOE, i ha dit que cal tenir un "consens molt generalitzat", similar al del 1978. Un consens que en aquest moment no existeix a la cambra baixa espanyola. A més, ha dit, cal garantir la sobirania nacional.

Per segon cop en només dos anys, la recepció al Congrés per l'aniversari de la Constitució cau en plena campanya. Si el 2015 era a les portes de les eleccions espanyoles del 20-D, ara només queden 15 dies per a les autonòmiques de Catalunya.
Només arribar a la recepció, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha pressionat per trencar el cadenat de la Constitució, però sense tirar dards directes a Rajoy. Ha fet també una defensa aferrissada de l'article 155: "Ha sigut una aplicació del 155 proporcionada i mesurada". El líder socialista ha defensat que "Espanya torna a necessitar forjar grans consensos" perquè "la Constitució es defensa, s'aplica i també es reforma".

"El 155 ha demostrat la resiliència de la Constitució davant d'un atac unilateral per intentar trencar la unitat del país", ha afegit. En aquest sentit, ha defensat que la comissió territorial que ha impulsat el seu partit a aquest efecte encara té vigència, tot i que el PP ha refredat la possibilitat que acabi amb una reforma. Sobre finançament autonòmic, Sánchez ha dit que ha de garantir la suficiència i els serveis públics essencials, inclosa la dependència, visquin on visquin.

Més dura ha estat la presidenta andalusa, Susana Díaz, contra Rajoy, sobretot amb la reforma del sistema de finançament autonòmic, exigint una proposta sobre la taula per part del govern espanyol per al 31 de desembre.
Pastor demana "antídots contra la postveritat i la manipulació"

La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha estat l'única a dirigir-se a tots els convidats a la recepció. Com és habitual, l'exministra ha fet un discurs amb un marcat caràcter polític. Ha defensat també l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha cridat a reformar-la només si hi ha un ampli "consens" i abans de tot ha defensat la seva "vigència" perquè creu que ha portat a la millor "etapa de prosperitat de la història d'Espanya". "Quan alguns s'han volgut saltar la llei trencant les regles del joc, hi havia la Constitució", ha afegit Pastor, que ha recordat que la comunitat internacional ha donat suport a Rajoy contra el Procés.

Després de defensar la vigència de l'estat autonòmic, que, al seu parer, permet una "diversitat que suma i ens enriqueix com a nació", ha demanat als periodistes que facin "d'antídot contra la postveritat i la manipulació".

Des de Podem, Pablo Iglesias, ha optat per un paper en segon pla. Ha demanat un gran "acord de país" per resoldre el conflicte territorial perquè hi ha "debats que no es poden resoldre en comissions parlamentàries".

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha centrat directament en el tema català i, malgrat haver pactat una reforma de la Constitució amb Rajoy, no s'hi ha referit. "Som molt a prop d'acabar amb el Procés. El millor que podem fer és guanyar els independentistes a les urnes", ha assenyalat.


Sense ERC, el PDECat, el PNB i Bildu

 

En la commemoració dels 39 anys de la Constitució, en canvi, no hi assisteixen ni ERC, ni el PDECat, ni el PNB, ni EH Bildu. També hi ha forces absències entre els presidents autonòmics. Ni el lehendakari basc, Íñigo Urkullu; ni la presidenta de Navarra, Uxue Barkos; ni la presidenta de les Balears, Francina Armengol; ni el de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla; ni el de l'Aragó, Javier Lambán; ni l'asturià, Javier Fernández. Sí que hi han confirmat l'assistència la d'Andalusia, Susana Díaz; el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo; el del País Valencià, Ximo Puig; el de les Canàries, Fernando Clavijo –que segurament donarà suport als pressupostos generals de l'Estat per al 2017–; la de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i els altres.

Els actes de commemoració han començat a les 10.00 h a la plaça Colón amb la pujada de la bandera espanyola, presidida pels representants de les Corts, Ana Pastor i Pío García-Ecudero.

Informa:ARA.CAT (6-12-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024064