RAJOY TANCA LA PORTA A LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ PER ACONTENTAR ELS INDEPENDENTISTES

La reforma de la carta magna, així com el nou sistema de finançament autonòmic, ha acaparat la recepció al Congrés pel 39è aniversari de la Constitució. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha tancat la porta a una reforma de la Constitució per "acontentar" els independentistes. També ha deixat clar, tal com ja havia avançat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que no té intenció d'aprovar el nou sistema de finançament autonòmic sense el suport dels socialistes perquè sigui "producte d'un gran acord" i no hi hagi discrepàncies.

Refreda així les opcions de reforma tant de la Constitució com del sistema de finançament. "No aprovaré el model de finançament autonòmic sense el PSOE, perquè no puc ni tampoc vull. La meva disposició és total, però amb 137 diputats [els que té el PP] no es pot aprovar cap model de finançament", ha dit. Pel que fa a la reforma constitucional, ha dit que està "disposat a parlar", però s'ha negat a acceptar els terminis que vol imposar el PSOE, i ha dit que cal tenir un "consens molt generalitzat", similar al del 1978. Un consens que en aquest moment no existeix a la cambra baixa espanyola. A més, ha dit, cal garantir la sobirania nacional.

Per segon cop en només dos anys, la recepció al Congrés per l'aniversari de la Constitució cau en plena campanya. Si el 2015 era a les portes de les eleccions espanyoles del 20-D, ara només queden 15 dies per a les autonòmiques de Catalunya.
Només arribar a la recepció, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha pressionat per trencar el cadenat de la Constitució, però sense tirar dards directes a Rajoy. Ha fet també una defensa aferrissada de l'article 155: "Ha sigut una aplicació del 155 proporcionada i mesurada". El líder socialista ha defensat que "Espanya torna a necessitar forjar grans consensos" perquè "la Constitució es defensa, s'aplica i també es reforma".

"El 155 ha demostrat la resiliència de la Constitució davant d'un atac unilateral per intentar trencar la unitat del país", ha afegit. En aquest sentit, ha defensat que la comissió territorial que ha impulsat el seu partit a aquest efecte encara té vigència, tot i que el PP ha refredat la possibilitat que acabi amb una reforma. Sobre finançament autonòmic, Sánchez ha dit que ha de garantir la suficiència i els serveis públics essencials, inclosa la dependència, visquin on visquin.

Més dura ha estat la presidenta andalusa, Susana Díaz, contra Rajoy, sobretot amb la reforma del sistema de finançament autonòmic, exigint una proposta sobre la taula per part del govern espanyol per al 31 de desembre.
Pastor demana "antídots contra la postveritat i la manipulació"

La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha estat l'única a dirigir-se a tots els convidats a la recepció. Com és habitual, l'exministra ha fet un discurs amb un marcat caràcter polític. Ha defensat també l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha cridat a reformar-la només si hi ha un ampli "consens" i abans de tot ha defensat la seva "vigència" perquè creu que ha portat a la millor "etapa de prosperitat de la història d'Espanya". "Quan alguns s'han volgut saltar la llei trencant les regles del joc, hi havia la Constitució", ha afegit Pastor, que ha recordat que la comunitat internacional ha donat suport a Rajoy contra el Procés.

Després de defensar la vigència de l'estat autonòmic, que, al seu parer, permet una "diversitat que suma i ens enriqueix com a nació", ha demanat als periodistes que facin "d'antídot contra la postveritat i la manipulació".

Des de Podem, Pablo Iglesias, ha optat per un paper en segon pla. Ha demanat un gran "acord de país" per resoldre el conflicte territorial perquè hi ha "debats que no es poden resoldre en comissions parlamentàries".

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha centrat directament en el tema català i, malgrat haver pactat una reforma de la Constitució amb Rajoy, no s'hi ha referit. "Som molt a prop d'acabar amb el Procés. El millor que podem fer és guanyar els independentistes a les urnes", ha assenyalat.


Sense ERC, el PDECat, el PNB i Bildu

 

En la commemoració dels 39 anys de la Constitució, en canvi, no hi assisteixen ni ERC, ni el PDECat, ni el PNB, ni EH Bildu. També hi ha forces absències entre els presidents autonòmics. Ni el lehendakari basc, Íñigo Urkullu; ni la presidenta de Navarra, Uxue Barkos; ni la presidenta de les Balears, Francina Armengol; ni el de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla; ni el de l'Aragó, Javier Lambán; ni l'asturià, Javier Fernández. Sí que hi han confirmat l'assistència la d'Andalusia, Susana Díaz; el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo; el del País Valencià, Ximo Puig; el de les Canàries, Fernando Clavijo –que segurament donarà suport als pressupostos generals de l'Estat per al 2017–; la de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i els altres.

Els actes de commemoració han començat a les 10.00 h a la plaça Colón amb la pujada de la bandera espanyola, presidida pels representants de les Corts, Ana Pastor i Pío García-Ecudero.

Informa:ARA.CAT (6-12-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674849