L'ANC ASSEGURA QUE LA MANIFESTACIÓ DE DEMÀ A BRUSEL·LES SERÀ LA MÉS GRAN QUE S'HA FET MAI EN AQUESTA CIUTAT

Els carrers de Brussel·les ja estan inundats de catalans amb bufandes, gorros i jaquetes grogues. La manifestació convocada per a aquest dijous al matí per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural reunirà milers de persones amb el lema en anglès " Europe, wake up" [Europa, desperta't], tot i que aquest dimecres l'ANC no ha volgut avançar cap previsió de participació.

A la web de la manifestació hi ha inscrites més de 40.000 persones, però el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, no ha volgut confirmar cap xifra. "Serà una xifra molt important", ha dit. Segons el número 2 de l'organització independentista, "a Brussel·les hi ha moltes manifestacions, però la de demà serà la més gran que s'hi ha fet mai".

La manifestació sortira del Parc del Cinquantenari i recorrerà el barri europeu fins a arribar a la plaça Jean Rey. Al final de la manifestació hi hauran discursos polítics per part del cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, i la número 2 de la llista d'ERC per a les eleccions del 21-D, Marta Rovira. També hi parlaran eurodiputats.

Trobada amb Juncker

L'ANC ha revelat que ha demanat una reunió amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per denunciar la situació dels Jordis i demanar la implicació de la UE en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya si les forces sobiranistes obtenen la majoria el 21-D.

Segons Alcoberro, Juncker encara no els ha donat una resposta, però confien a poder celebrar la trobada. El president de la CE no ha volgut rebre cap president de la Generalitat en els últims cinc anys.

Informa:ARA.CAT (6-12-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024074