LA CUP REBUTJA LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I DIU QUE LA CONSTITUCIÓ CATALANA NO EN POT SER LA CÒPIA

Tot i mostrar el seu rebuig frontal a la constitució espanyola vigent, la CUP no ha volgut passar per alt els 39 anys de la carta magna i ha aprofitat l'ocasió per reiterar la seva voluntat de redactar una constitució catalana a partir del 22 de desembre. De fet, és a partir de l'obertura d'un procés constituent que la CUP vol que es redacti la base legal que hauria d'emparar la República. Un procés constituent que s'hauria de fer "des de la base" per incloure les "classes populars", ha dit el número 3 per Barcelona, Vidal Aragonès.

La CUP parteix de la idea que l'actual constitució espanyola no es pot reformar i, per tant, tampoc són reformables aspectes com la "prohibició del dret a l'autodeterminació" o que el "cap d'estat no es pugui triar", ha dit Aragonès. Per això, l'esquerra anticapitalista aposta per redactar-ne una de nova que empari legalment la república catalana i que no sigui, en cap cas, "una versió de la constitució espanyola a la catalana".

Els cupaires aposten per crear una Assemblea Constituent que serveixi per incloure "les classes populars" i que consideren com un "element essencial" per construir la República. Volen constituir una "nova institucionalitat" que s'afegeixi a la que ja existeix, per tal de permetre la implicació de la societat civil en el procés constituent i que aquest període no es faci "dins d'uns despatxos", ha explicat Aragonès.


Gestió pública de l'aigua i la llum

 

Els cupaires volen que la constitució catalana garanteixi "tots els drets socials" i que no depenguin "d'un desenvolupament legislatiu com passa amb l'actual constitució espanyola", ha explicat Aragonès. Uns drets socials que aquest dimecres ha volgut posar en valor i defensar davant la seu de Fecsa Endesa de Barcelona, on han denunciat la situació de pobresa energètica que viuen "centenars de persones" a Catalunya.

La nova constitució, per la CUP, passa intrínsecament, per incloure una sèrie de 'Decrets de la dignitat', que haurien de servir per "garantir els drets socials" a tothom, ha explicat Aragonès. Un dels punts que plantegen els cupaires, per exemple, és un canvi en el model energètic i que sigui l'administració pública qui assumeixi la gestió dels serveis com l'aigua, el gas o la llum. "En plena crisi, no pot ser que hi hagi sectors estratègics de l'economia que encara estiguin a mans de grans multinacionals que només busquen els seus beneficis", ha criticat Aragonès, que ha defensat la construcció de la República com l'única manera de revertir aquesta situació.

El número 3 de la CUP per Barcelona defensa que l'única manera que tothom tingui accés als serveis d'aigua, llum i gas és "internalitzar" aquests serveis i que sigui l'administració qui se'n faci càrrec. Els cupaires consideren que el marc constitucional espanyol no permet lluitar contra la pobresa energètica, sinó tot el contrari, "significa que persones morin de fred", ha dit Aragonès, qui ha posat d'exemple la suspensió del TC de la llei de pobresa energètica.

Informa:ARA.CAT (6-12-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674835