LA CUP REBUTJA LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I DIU QUE LA CONSTITUCIÓ CATALANA NO EN POT SER LA CÒPIA

Tot i mostrar el seu rebuig frontal a la constitució espanyola vigent, la CUP no ha volgut passar per alt els 39 anys de la carta magna i ha aprofitat l'ocasió per reiterar la seva voluntat de redactar una constitució catalana a partir del 22 de desembre. De fet, és a partir de l'obertura d'un procés constituent que la CUP vol que es redacti la base legal que hauria d'emparar la República. Un procés constituent que s'hauria de fer "des de la base" per incloure les "classes populars", ha dit el número 3 per Barcelona, Vidal Aragonès.

La CUP parteix de la idea que l'actual constitució espanyola no es pot reformar i, per tant, tampoc són reformables aspectes com la "prohibició del dret a l'autodeterminació" o que el "cap d'estat no es pugui triar", ha dit Aragonès. Per això, l'esquerra anticapitalista aposta per redactar-ne una de nova que empari legalment la república catalana i que no sigui, en cap cas, "una versió de la constitució espanyola a la catalana".

Els cupaires aposten per crear una Assemblea Constituent que serveixi per incloure "les classes populars" i que consideren com un "element essencial" per construir la República. Volen constituir una "nova institucionalitat" que s'afegeixi a la que ja existeix, per tal de permetre la implicació de la societat civil en el procés constituent i que aquest període no es faci "dins d'uns despatxos", ha explicat Aragonès.


Gestió pública de l'aigua i la llum

 

Els cupaires volen que la constitució catalana garanteixi "tots els drets socials" i que no depenguin "d'un desenvolupament legislatiu com passa amb l'actual constitució espanyola", ha explicat Aragonès. Uns drets socials que aquest dimecres ha volgut posar en valor i defensar davant la seu de Fecsa Endesa de Barcelona, on han denunciat la situació de pobresa energètica que viuen "centenars de persones" a Catalunya.

La nova constitució, per la CUP, passa intrínsecament, per incloure una sèrie de 'Decrets de la dignitat', que haurien de servir per "garantir els drets socials" a tothom, ha explicat Aragonès. Un dels punts que plantegen els cupaires, per exemple, és un canvi en el model energètic i que sigui l'administració pública qui assumeixi la gestió dels serveis com l'aigua, el gas o la llum. "En plena crisi, no pot ser que hi hagi sectors estratègics de l'economia que encara estiguin a mans de grans multinacionals que només busquen els seus beneficis", ha criticat Aragonès, que ha defensat la construcció de la República com l'única manera de revertir aquesta situació.

El número 3 de la CUP per Barcelona defensa que l'única manera que tothom tingui accés als serveis d'aigua, llum i gas és "internalitzar" aquests serveis i que sigui l'administració qui se'n faci càrrec. Els cupaires consideren que el marc constitucional espanyol no permet lluitar contra la pobresa energètica, sinó tot el contrari, "significa que persones morin de fred", ha dit Aragonès, qui ha posat d'exemple la suspensió del TC de la llei de pobresa energètica.

Informa:ARA.CAT (6-12-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024067