EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES CONSIDERA QUE CESSAR EL PRESIDENT I EL GOVERN AMB EL 155 NO ÉS LEGAL

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) considera que cessar el president de la Generalitat i tots els consellers és inconstitucional perquè “no respecta els principis de gradualitat ni de proporcionalitat”.

En un dictamen aprovat per la majoria dels seus membres (7 vots a favor i un en contra), l’òrgan consultiu conclou que la destitució de l’executiu “no era una mesura necessària o indispensable per assolir la finalitat perseguida per l’article 155 de la Constitució”.

El CGE defensa en el seu informe, elaborat a petició de tres diputats de Junts pel Sí de la Diputació Permanent del Parlament, que “hauria estat possible implementar altres mesures menys restrictives i alhora compatibles amb l’eficàcia d’aquest mecanisme de coerció estatal”.

En canvi, sí que considera que la decisió de Rajoy de convocar eleccions i dissoldre el Parlament no vulnera l’article 155 de la Constitució perquè té cabuda en l’expressió de “mesures necessàries” d’aquest article i es tracta d’una de les opcions “menys lesives amb el principi d’autonomia política perquè facilita la restitució plena de l’autogovern en el termini més breu”.

El dictamen també troba constitucionals les mesures sobre la intervenció de la funció d’impuls i control polítics del Parlament en cas que s’interpretin amb les “limitacions” que indica el CGE.

El Consell de Garanties referma així la seva posició sobre la inconstitucionalitat de la mesura, que ja va advertir en un anterior informe, del passat 26 d’octubre, fet a petició de l’executiu català, just abans que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, anunciés el cessament de l’executiu català en ple.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (6-12-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024077