QUINES PENQUES! EL GOBIERNO PROPOSARÀ A LA UE REFORMAR LES EUROORDRES " PERQUÈ NO HAN FUNCIONAT BÉ " AMB PUIGDEMONT

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, saludant el president del Senat durant la recepció al Congrés del dia de la Constitució. Divendres traslladarà als seus homòlegs europeus la preocupació de l'Estat pels problemes de "funcionament" de les euroordres. EFE

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, saludant el president del Senat durant la recepció al Congrés del dia de la Constitució. Divendres traslladarà als seus homòlegs europeus la preocupació de l'Estat pels problemes de "funcionament" de les euroordres. EFE

El govern espanyol aplaudeix el moviment per sorpresa del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de retirar l'euroordre de cerca i captura contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers a Bèlgica. Considera que és un gest "raonable" i, sobretot, "intel·ligent" perquè s'ha posat de manifest les últimes setmanes que el sistema de detenció europeu "no ha funcionat massa bé".

Per això el govern espanyol té intenció al pròxim consell de ministres de Justícia europeus -on participarà el ministre Rafael Catalá-, que es reuneix el a Brussel·les, una proposta informal per reformar el sistema. Fonts de l'executiu han assenyalat que, quinze anys després que s'aprovés aquest mecanisme comú, ja és hora de reformar-lo perquè tingui més "garanties" i "agilitat".

"Nosaltres creiem en Europa i som molt col·laboradors i ells, en canvi, no ho són tant", assenyalen les mateixes fonts censurant la forma de procedir de la justícia belga. La idea de Catalá, que serà present a la reunió, es plantejar el tema de forma informal durant el dinar amb d'altres ministres com a "cas teòric". Perquè es demostra, en el cas de Puigdemont i els quatre consellers, segons el seu parer, que "els resultats de l'ordre de cerca i captura no són bons en el fons ni en el temps".


Objectiu: processar pels mateixos delictes

 

En aquest sentit, la proposta del govern espanyol és que sigui imprescindible fer "menys tràmits" per poder extradir algú amb una euroordre i que en cap cas es puguin "canviar els delictes". Es donava el cas que Bèlgica no té tipificat de la mateixa manera els delictes de rebel·lió i sedició que Espanya i que Puigdemont hauria hagut de ser processat a l'Estat només per un delicte econòmic, el de malversació.

Llarena no volia que hi hagués diferències de entre els imputats i per garantir la "igualtat de les defenses". Les mateixes fonts del govern espanyol s'expressen en la mateixa línia, malgrat neguen que coneguessin amb antelació la intenció de Llarena de retirar l'euroordre.

Informa:ARA.CAT (6-12-2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024066