NOMÉS 12.000 PERSONES ES MANIFESTEN A BARCELONA EN DEFENSA DE LA CONSTITUCIÓN

Fins a 12.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat aquest dimecres per la Via Laietana de Barcelona , convocades per l'entitat Moviment Espanya i Catalans, una concentració que s'ha convertit en un acte a favor de la unitat d'Espanya i una crida a votar les forces constitucionalistes. Tot i així, l'únic presidenciable que ha secundat la manifestació ha estat el candidat del PP, Xavier Garcia Albiol.

El líder del PP s'ha situat just darrere de la pancarta de la capçalera, que portava per lema "Constitución Española: la ley de todos. Con la Constitución, por la concordia". Així, ha demanat que el govern que es formi després del 21-D respecti la Constitució. "A partir del dia 21 hem de donar continuïtat a aquesta manifestació i a l'aplicació de l'article 155 per part del Govern de Mariano Rajoy que ha possibilitat que aquells que intentaven portar a terme un cop a l'Estat no se surtin amb la seva", ha dit en una atenció als mitjans al mig de la manifestació. Per a ell, aquest any és més important que mai celebrar l'aniversari de la Constitució, perquè significa "la democràcia, la llibertat i la convivència".

A banda d'Albiol, del PP també hi ha participat la seva número dos per Barcelona, Andrea Levy, i el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, així com el portaveu de Ciutadans a Barcelona, Paco Sierra.
Acaba la manifestació a la plaça Sant Jaume, convocada per Espanya i Catalans, amb l'himne espanyol

Com en les anteriors manifestacions unionistes, els manifestants han entonat càntics com "Puigdemont a presó", "Catalunya és Espanya" o "No som fatxes, som espanyols". La marxa ha discorregut pacíficament des de la Plaça Urquinaona fins la plaça Sant Jaume, baixant per la Via Laietana, amb banderes espanyoles i també de catalanes, i amb pancartes on s'hi llegia lemes com "Aïllar-se és empobrir-se", "Golpistes feixistes" o "Minoria colpistes, feixistes".

Davant de la prefectura superior de la Policia a la Via Laietana, la capçalera de la manifestació s'ha aturat i s'ha corejat "Aquesta és la nostra policia", i també s'ha cantat l'himne d'Espanya.

En arribar a la plaça Sant Jaume, els crits de "Puigdemont, a presó" s'han identificat. El president de l'associació Empresaris de Catalunya, Josep Bou, s'ha dirigit als assistents per dir-los que "mai us treguin l'orgull de ser catalans i pertànyer a la millor pàtria que un català pot tenir: Espanya".
També Ciudadanos ha reunit uns centenars de persones a la plaça de la Universitat en l' acte a favor de la Constitució.

Informa:ARA.CAT (6-12-2017)

 

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024076