GRÀCIES, BRUSEL·LES

"Gràcies, Brussel·les "

José Antich

Brussel·les és des de fa més d'un mes la capital informativa de Catalunya. La presència a la ciutat belga del president Carles Puigdemont i de quatre dels seus consellers, des del dilluns 30 d'octubre, l'ha situat no tan sols com la capital comunitària que continua sent sinó com la ciutat en la qual s'ha refugiat gairebé la meitat del Govern fugint de la justícia espanyola. Des de Brussel·les parlen gairebé diàriament Puigdemont i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig. I Brussel·les ha estat també la ciutat on l'actuació del Tribunal belga ha fet recular la justícia espanyola, que ha hagut de retirar l'euroordre d'extradició ja que hi havia suficients indicis que només anava a acceptar que les cinc autoritats catalanes fossin jutjades a Espanya pel Tribunal Suprem per desobediència.

Però, a més, Brussel·les serà aquest dimecres focus informatiu internacional per un esdeveniment del tot excepcional com és que algunes desenes de milers de catalans es desplacin des de tots els racons del país per anar a una manifestació al centre de la ciutat reclamant a les institucions comunitàries una sensibilitat més gran davant de la qüestió catalana. L'ANC i Òmium els han convocat darrere d'una pancarta que porta per lema Europe Wake up! Help Catalonia ("Europa, desperta! Ajuda Catalunya") i pretenen que sigui la mobilització més gran de l'independentisme fora de Catalunya i una de les més importants de les celebrades a Brussel·les. També un esdeveniment que reactivi aquells sectors que van quedar desconcertats, enfadats o irritats després que no es materialitzés la República catalana.

L'independentisme, acostumat a superar al carrer reptes increïbles, pretén dur a terme una cosa inusual i al cor d'Europa. En un moment en què molts auguren un retraïment, conseqüència en part d'una campanya de fustigació mediàtica sense precedents, la mobilització suposa un nou test d'estrès i demostratiu de la musculatura del moviment. Del seu resultat i del seu impacte depèn que actuï també com a catalitzador de cara a les eleccions del pròxim 21 de desembre. La demanda de sensibilització a Europa, la defensa de les llibertats perdudes amb el 155 de la Constitució i el segrest de l'autonomia seran pilars a la campanya electoral acabada d'iniciar i arguments a utilitzar per eixamplar l'espai independentista que ha vist com els seus líders s'exiliaven o ingressaven a la presó.

Viatjar a Brussel·les és també recordar el referèndum de l'1 d'octubre, la protecció de les urnes, la votació i la repressió. I una mostra de gratitud per l'acollida que han tingut els representants legals de Catalunya i que ha acabat posant els nervis de punta a les autoritats espanyoles. També suposa agrair l'oferiment de centenars de famílies flamenques als manifestants catalans que els han permès un allotjament gratuït, una iniciativa que han replicat també nombrosos hostals amb un preu simbòlic. Però sobretot és una prova més de la fortalesa d'un moviment transversal i guanyador. La resiliència del catalanisme li ha permès superar grans dificultats en la història i aixecar-se en els moments de més dificultat. Els resultats del 21-D acaben demostrant el grau de rebel·lia davant d'una situació imposada des de Madrid.

Informa:ELNACIONAL.CAT (7-12-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674843