ELS JOGLARS 1977--GOVERN I JORDIS 2017 : 40 ANYS DE PRESOS POLÍTICS A ESPANYA

Els Joglars 1977 - Govern i Jordis 2017: 40 anys de presos polítics a l’Estat
Aquest desembre es compleixen quatre dècades de l'empresonament i exili de la companyia teatral que va crear 'La Torna', una obra que retratava les institucions franquistes

 Abel Degà

“Nosaltres en el silenci, vosaltres en el crit. La feina fotuda la porteu vosaltres, és una lluita que va molt més lluny que la nostra llibertat”. És una carta escrita des de la presó, però no és de cap membre del Govern o dels Jordis. Es tracta d’una missiva redactada ara fa quasi quaranta anys, des de la Model. Ja feia uns mesos que quatre membres de la companyia Els Joglars es trobaven empresonats després d’haver estat jutjats per un consell de guerra.

El 15 d’octubre de 1977 s’aprova la Llei d’Amnistia, però no s’acaben els presos polítics a l’Estat espanyol. Albert Boadella, director artístic d’Els Joglars, va ser empresonat de manera preventiva exactament dos mesos més tard, el 15 de desembre del 77, per haver participat en la creació col·lectiva de La Torna.

L'obra

La Torna explicava el consell de guerra que havia acabat decretant pena de mort per Georg Michael Welzel, conegut com Heinz Ches, un ciutadà alemany que va reconèixer haver matat un guàrdia civil amb una escopeta però que sempre va negar un segon delicte pel que també el van acabar culpant: un intent d’assassinat a un altre guàrdia civil sis dies abans. La pena de mort de Ches va servir per justificar l’assassinat a Salvador Puig Antich, també acusat d’haver matat un policia. Tots dos van ser executats el mateix dia a garrot vil. D’aquesta manera, el règim franquista podia dir que havien matat Puig Antich per ser culpable de la mort del policia i no per ser anarquista. Al dia següent, tots els diaris mostraven les seves dues cares, i no només la del militant del MIL. És a dir, que Ches fou la torna de Puig Antich, allò que el comerciant afegeix de més perquè encaixi amb el pes just que demana el client. D’aquí ve el nom.

Els Joglars van fer una comèdia per denunciar aquell consell de guerra, i en l’obra es burlaven dels militars. Tal i com explica el llibre Joglars 77, del escenario al trullo -escrit pels components de la companyia excepte en Boadella-, setmanes abans d’estrenar al teatre Barbastre (Osca) el dia 7 de setembre del 77, el director va ensumar-se que l’obra estava agafant un pes reivindicatiu força gruixut i que podria comportar conseqüències. De totes maneres, tots van voler tirar endavant el projecte i van assumir que l’obra havia estat creada col·lectivament. “Ens esperàvem una multa, o que ens prohibissin l’obra, però no que acabéssim a la presó i a l’exili”, explica a El Món Ferran Rañé, membre de la companyia durant aquells anys i un dels autors i actors de La Torna.

Suárez i els militars

 

"El cas Boadella s’ha de situar en la mala relació entre els militars i el president del govern espanyol", explica l'historiador Joan B.Culla a aquest diari. Hi havia tensió entre els militars i Suárez; "volien demostrar que encara tenien un tros de la paella", afegeix Rañé. Culla assenyala que "els aparells de l'Estat encara eren feixistes, i aquest tema va posar de relleu que encara estava en vigor la Ley de Jurisdicciones", una llei aprovada l'any 1906 que atorgava a l'exèrcit el poder de jutjar totes aquelles ofenses orals o escrites (com el text de La Torna) a la unitat d'Espanya, els seus símbols, i l'Exèrcit.

Cronologia dels fets


L’obra s’estrena, funciona, i la gira continua. Però el 19 de novembre, a Granollers, un cacic, amic del règim, veu l’obra. L’home s’escandalitza i passa la informació a l’Exèrcit. El dia 30 d’aquell mes, quan Els Joglars han d’actuar a Reus, reben una trucada. La persona que hi ha darrere el telèfon no s’identifica, però amenaça la companyia i els avisa que han d’aturar les funcions de l’obra. Els membres responen que això no ho poden fer, i menys si qui ho demana és una veu desconeguda. Els Joglars, per tant, acaben fent aquella funció. Va ser l’últim cop que van actuar junts.

Prohibeixen l’obra i citen a declarar el director artístic davant del coronel Enrique Nieto Martínez el 12 i 15 de desembre d’aquell any. En totes dues declaracions, Albert Boadella diu el mateix: que no tenien intenció d’ofendre ningú i que l’obra ha estat creada de manera col·lectiva. Acaba detingut i empresonat preventivament a l’espera de judici a la presó Model. Nieto, veient que Boadella insisteix que La Torna és una coautoria, cita a declarar els altres membres dos dies després. En aquelles declaracions, tots reconeixen que l’obra l’han creada entre tots però queden en llibertat condicional a l’espera de judici.

27 i 28 de febrer del 77 - Fuga, exili i empresonament

 

Boadella va fingir una malaltia provocant-se vòmits amb sang coagulada a la Model, i dies després el van ingressar a l’Hospital Clínic, on s’hi va passar un mes. El 27 de febrer els militars van informar als advocats dels Joglars que el dia següent hi hauria el consell de guerra. A les quatre de la tarda d’aquell dia, el director artístic protagonitza una fugida èpica del Clínic; es disfressa amb una bata, una perruca i unes ulleres i s’escapa saltant a través de les finestres de l’hospital. Pel que fa als actors, Ferran Rañé i Elisa Crehuet, amb una filla de tres mesos, decideixen exiliar-se a França. Gabi Renom és detingut pels grisos aquell vespre a Girona i empresonat. Myriam de Maeztu, Andreu Solsona i Arnau Vilardebò accepten acabar a la presó i el dia 28 es presenten al judici. Degut a la fuga de Boadella i a què un guàrdia civil no va deixar entrar Vilardebò i Solsona a la caserna del Bruc perquè no es creia que fossin els processats, el consell de guerra es va posposar fins el 6 de març del 78. De totes maneres, els quatre intèrprets i autors que es trobaven a Barcelona van acabar detinguts i empresonats preventivament a la Model.

Autoritzada a tots els públics

 

Si bé un dels arguments per defensar que els actuals membres del Govern han estat empresonats de manera injusta és que van portar a la pràctica un programa electoral independentista que ja havia estat aprovat, una de les incongruències en el cas de La Torna és que l’obra havia passat sense cap problema la censura.
Document del Ministerio de Información y Turismo que acredita que La Torna va passar la censura

Rañé opina que el cas de La Torna i el de la judicialització de l'independentisme tenen paral·lelismes. "Anant a presó s'estava donant entitat al fenomen" i era una manera de posar en evidència que la repressió a l'Estat continuava existint, diu, en relació als autors que van presentar-se a la caserna del Bruc i als consellers que van declarar a l'Audiència Nacional. I afegeix que quan ell va exiliar-se a França va convocar una roda de premsa per informar l'estranger del que estava passant a l'Estat espanyol. "A mi el que m'interessava era que Europa conegués aquesta informació", assenyala; tot i que afegeix que en aquell moment la història era "sorprenent i nova", no com en el cas de Puigdemont. "Els Joglars buscan apoyo internacional", titula el diari Tele/eXpres el 15 de febrer del 78.

Injustícia i oblit

 

Els Joglars van ser condemnats per haver estat autors, i no intèrprets, d’aquell text. Tots els membres de la companyia, inclòs Boadella, van ser honestos i van reconèixer la coautoria de La Torna. L’actriu Obdúlia Peredo, que substituïa Elisa Crehuet degut al seu embaràs, mai va ser detinguda ni va estar en cerca i captura ja que ella no va formar part de la creació.

I aquí és on té lloc la segona injustícia. L’any 1999 Albert Boadella registra La Torna al seu nom. Amb tot l’aldarull que havia hagut als anys 70 al voltant de l’obra, la peça mai s’havia acabat registrant a l’SGAE. Sis anys després, Boadella va presentar al teatre Romea La Torna de la Torna, una recreació de la peça original. És per aquest motiu que els altres creadors van reclamar-li els drets d’autor que els corresponien. El director artístic s’hi va resistir i el cas va acabar als tribunals, una altra vegada. Boadella, però, va guanyar el judici.

Les set persones que van participar a la creació col·lectiva de La Torna van patir la presó i l’exili per culpa d’un Estat que encara tenia moltes arrels franquistes. Els sis autors que van reclamar a Boadella la coautoria van manifestar el 2005 que lluitaven "contra l'oblit a què se'ns ha condemnat". Aquests artistes tenen nom i cognoms, i són l’Andreu Solsona, l’Arnau Vilardebò, el Gabi Renom, la Myriam de Maeztu, l’Elisa Crehuet i el Ferran Rañé.

El Món ha contactat amb Albert Boadella però no ha volgut fer cap declaració.

 

Rañé va acabar tornant a casa, però d'una manera especial. Tal i com explica a aquest diari, va inventar-se un nom (Joan Dupont) amb el qual va estrenar una obra que es passava a Barcelona. Diu que està convençut que els militars i els policies van veure d'una hora lluny que aquell tal Dupont era ell -ja que oferia entrevistes i deia que 'el Ferran Rañé' dirigia l'espectacle des de França-, però que no el van detenir perquè ja els deuria fer "mandra".

Uns anys després, Rañé es trobava a Mallorca durant la gira de Glups!! de Dagoll Dagom. Aquella nit l'acabaria passant al calabòs. Uns policies van entrar a l'hotel on la companyia s'allotjava, van repassar el registre de visitants, van identificar el nom de Ferran Rañé, i van adonar-se que encara estava en cerca i captura. "De cop van picar a l'habitació. Era molt d'hora i vaig pensar que em despertaven per anar a actuar a la sessió infantil", explica. "Vaig obrir la porta, vaig veure els agents, i abans que em diguessin res, vaig dir: ¡Ui, De esto hace mucho tiempo ya!"

#ELS JOGLARS #LA TORNA #TRANSICIÓ #FRANQUISME #GOVERN

Informa:ELMON.CAT (7-12-2017)

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674847