45.000 CATALANS CRIDEN A BRUSEL·LES " DESPERTA EUROPA "

El moviment independentista s'ha fet gran aquest matí a Brussel·les. 45.000 persones, segons dades oficials de la policia belga, han col·lapsat els carrers de la ciutat vestits de groc per demanar la llibertat dels presos polítics, en una mobilització que el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ja preveia com "la més gran que s'ha fet mai" a la capital belga, i que porta per lema: "Desperta, Europa".

La gran afluència de persones que assisteixen a la manifestació a Brussel·les ha fet canviar el recorregut a última hora i la capçalera de la protesta. Un dels moments més emotius de la concentració ha estat l'arribada del president Carles Puigdemont, que visiblement emocionat s'ha abraçat amb uns coneguts. De fons, se sentien crits de "president, president".

"Exigim la llibertat dels presos polítics, que puguin participar en campanya aquells que en són candidats", ha assegurat la número 2 d'ERC, Marta Rovira, des de Brussel·les: "Exigim que aquestes eleccions es juguin de forma neta, en igualtat de condicions". Per la seva banda, Elsa Artadi (Junts per Catalunya) ha recalcat que la manifestació "és un missatge polític molt potent de la societat catalana, que es mobilitza per estar al costat del seu president i del seu Govern".

L'ambient de la manifestació és festiu malgrat el fred i el vent fort. "President, Puigdemont" i "Llibertat presos polítics" són alguns dels lemes que més s'han sentit al llarg del matí. També s'han fet referències a l'1 d'octubre, com quan un grup de bombers han irromput a la protesta mentre la gent els cridava: "Els bombers seran sempre nostres".

 

A mitja hora de l'inici de la manifestació, que començava a les 11:00h, desenes de persones ja cantaven 'Els Segadors' al parc del Cinquantenari de Brussel·les, el punt de trobada on havia de començar la marxa, que ha recorregut el centre de la ciutat.

Ahir a la nit els crits d'independència ja es van fer sentir a la Grand Place de Brussel·les, on centenars de catalans van entonar 'Els Segadors' fent llum amb els seus telèfons mòbils.

Famílies senceres s'han desplaçat fins a Brussel·les, com la del Martí i la Fredy, de Cerdanyola del Vallès. Equipats amb impermeables grocs, expliquen a l'ARA que han vingut fins a Brussel·les en cotxe, perquè consideren que "no és suficient queixar-se per Facebook": "Cal explicar que estem oprimits a Europa".

Informa:ARA.CAT (7-12-2017)

 

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674834