45.000 CATALANS CRIDEN A BRUSEL·LES " DESPERTA EUROPA "

El moviment independentista s'ha fet gran aquest matí a Brussel·les. 45.000 persones, segons dades oficials de la policia belga, han col·lapsat els carrers de la ciutat vestits de groc per demanar la llibertat dels presos polítics, en una mobilització que el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ja preveia com "la més gran que s'ha fet mai" a la capital belga, i que porta per lema: "Desperta, Europa".

La gran afluència de persones que assisteixen a la manifestació a Brussel·les ha fet canviar el recorregut a última hora i la capçalera de la protesta. Un dels moments més emotius de la concentració ha estat l'arribada del president Carles Puigdemont, que visiblement emocionat s'ha abraçat amb uns coneguts. De fons, se sentien crits de "president, president".

"Exigim la llibertat dels presos polítics, que puguin participar en campanya aquells que en són candidats", ha assegurat la número 2 d'ERC, Marta Rovira, des de Brussel·les: "Exigim que aquestes eleccions es juguin de forma neta, en igualtat de condicions". Per la seva banda, Elsa Artadi (Junts per Catalunya) ha recalcat que la manifestació "és un missatge polític molt potent de la societat catalana, que es mobilitza per estar al costat del seu president i del seu Govern".

L'ambient de la manifestació és festiu malgrat el fred i el vent fort. "President, Puigdemont" i "Llibertat presos polítics" són alguns dels lemes que més s'han sentit al llarg del matí. També s'han fet referències a l'1 d'octubre, com quan un grup de bombers han irromput a la protesta mentre la gent els cridava: "Els bombers seran sempre nostres".

 

A mitja hora de l'inici de la manifestació, que començava a les 11:00h, desenes de persones ja cantaven 'Els Segadors' al parc del Cinquantenari de Brussel·les, el punt de trobada on havia de començar la marxa, que ha recorregut el centre de la ciutat.

Ahir a la nit els crits d'independència ja es van fer sentir a la Grand Place de Brussel·les, on centenars de catalans van entonar 'Els Segadors' fent llum amb els seus telèfons mòbils.

Famílies senceres s'han desplaçat fins a Brussel·les, com la del Martí i la Fredy, de Cerdanyola del Vallès. Equipats amb impermeables grocs, expliquen a l'ARA que han vingut fins a Brussel·les en cotxe, perquè consideren que "no és suficient queixar-se per Facebook": "Cal explicar que estem oprimits a Europa".

Informa:ARA.CAT (7-12-2017)

 

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024060