PUIGDEMONT SE SENT TRAÏT PER LA UNIÓ EUROPEA

"Apel·lo Carles Puigdemont a no anunciar cap decisió que faci impossible el diàleg". Aquestes paraules de Donald Tusk, president del Consell Europeu, van tenir un fort impacte en la sala de màquines del Palau de la Generalitat hores abans que al Parlament estigués tot disposat per proclamar -de manera més o menys simbòlica, més o menys efectiva- la independència. Era el deu d'octubre i pràcticament tot l'espectre independentista donava per fet que Puigdemont traslladaria a la cambra el mandat del referèndum de l'1 d'octubre i que el faria efectiu. Les demandes d'Europa van ser decisives a l'hora de deixar en suspens la República, així com també alguna oferta de mediació internacional encara no concretada. Amb el pas de les hores i els dies, però, la Unió Europea (UE) no va fer cap gest cap a Catalunya. Més aviat el contrari.

És per això que el president de la Generalitat ha augmentat la distància emocional cap a l'Europa institucional. I és per això, també, que aquest dijous ha estat especialment dur amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, que no ha dubtat en alinear-se al costat de Mariano Rajoy en contra del procés català. "Havíeu vist mai enlloc del món una manifestació com aquesta per donar suport a criminals?", ha preguntat Puigdemont a Juncker en el tancament de la manifestació independentista que ha omplert el cor de Brussel·les amb 45.000 persones. Els criminals, per descomptat, són els dirigents sobiranistes que estan empresonats o bé a l'exili. I, segons el candidat de Junts per Catalunya, l'Europa oficial s'ha posat al costat de la "repressió".

La teoria de Puigdemont té la seva lògica si s'analitza la simbiosi entre Rajoy i els dirigents europeus al llarg de les últimes setmanes. Juncker, Tusk i Antonio Tajani, president del parlament comunitari, van viatjar fins a Oviedo per rebre el premi Princesa d'Astúries. "Canviar fronteres pot portar als inferns", va assenyalar Tajani, que en bona part va ser escollit president de l'Europarlament gràcies al suport del PP espanyol. "Europa és la millor fortificació contra els drames que hem conegut en el passat", va indicar Juncker. Fins i tot van elogiar la figura de Joan Carles I, que va haver d'abdicar després d'una sèrie d'escàndols -algun d'ells de corrupció- a la família.

Per tot això, el candidat de Junts per Catalunya va arribar a proposar -fugaçment- un referèndum per decidir si una República catalana hauria de formar part de la UE. Tots els ressorts del PDECat, que sempre ha presumit del seu europeïsme -la lletra "E" del nom és, precisament, en referència a Europa-, es van activar per desacreditar la proposta. En la memòria de Puigdemont també hi pesa que un portaveu de la Comissió, el maig del 2016, esbombés que havia demanat una reunió amb Juncker i que se li havia denegat. El president ho va negar, però el cert és que el representant permanent de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj, va informar del viatge a Bèlgica de Puigdemont i va explorar la possibilitat d'una reunió que encara resta pendent.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (7-12-2017)

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06846304