EL SUPORT A L'ESCOLA CATALANA ÉS BÀSIC EN UN PAÍS AMB UNA LLENGUA SENSE ESTAT

"En suport de l'escola catalana "

José Antich

Una de les coses que caldrà cuidar amb més tacte quan es constitueixi el nou Govern ha de ser l'escola catalana i els seus docents. Un col·lectiu de magnífics professionals que es cuiden de l'educació dels nostres fills i que han estat sotmesos a un autèntic test d'estrès per part del govern espanyol en els últims mesos. Primer va ser pel referèndum de l'1 d'octubre a les escoles i després pels intents de desestabilització dels docents amb acusacions falses d'adoctrinament que han desembocat fins i tot en situacions tan increïbles com el pas d'alguns d'ells pels jutjats.

Desconstruir l'escola catalana i llançar un torpede a la línia de flotació a la llengua catalana són a l'origen del naixement de Ciutadans el 2005 i d'aquells tres diputats que va aconseguir en les autonòmiques del 2006 i que no han deixat de créixer des d'aquell any. En aquest aspecte cal reconèixer que el partit d'Albert Rivera s'ha apoderat amb força d'una idea que no es corresponia amb la realitat, però que l'ha fet creïble fora i dins de Catalunya: la marginació del castellà a Catalunya. Ironies del destí: Catalunya deu ser l'únic racó del planeta on la llengua que parlen tots els seus ciutadans sense excepció hi ha qui reivindica que està marginada. Però, en fi, seria molt llarg explicar com abans que les fakes news es diguessin així ja s'havia instal·lat un fals mantra. I el que és pitjor, Cs va atreure ràpidament el PP a aquest discurs i, més tard, també el PSC, que es va desplaçar de la seva història i del llegat de Marta Mata, la pedagoga de referència dels socialistes catalans i cofundadora de Rosa Sensat el 1965.

L'aplicació del 155 durant aquests mesos ha intentat fer la resta i de passada desestabilitzar l'escola catalana. Quan es parla de la necessitat de tenir amb urgència o no Govern a Catalunya, de vegades, un s'acaba perdent en grans disquisicions i oblidant que l'important acaba sent pensar en la gent. Ara que la majoria parlamentària aconseguida el 21 de desembre passat és la mateixa que la que Rajoy va provar de destruir amb la suspensió del Govern i la liquidació de l'autonomia catalana, és necessari que les forces polítiques independentistes blindin la feina dels mestres. Segur que els comuns seran al mateix costat de la història en aquesta qüestió, que no és menor i és central en la identitat de Catalunya.

Aquests dies estem veient citacions judicials dels mestres arran de les denúncies d'alguns pares per haver explicat a les aules la violència policial de l'1 d'octubre. Poden fins i tot ser acusats de delictes d'odi, quan el que van fer no va ser res més que abordar una situació que va ser real i que no podia quedar fora de les aules. Sense Govern estan més desprotegits que mai.

Sempre s'ha dit que la llengua és el nervi d'un país. En el cas de Catalunya, que no té un Estat que defensi el català, encara més.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-1-2018)

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06846326