FORCADELL PLEGA ORGULLOSA " DE NO HAVER-SE DOBLEGAT " PER DEFENSAR EL PARLAMENT

Forcadell ha dit adéu. En una compareixença d'aquest migdia, força sentida, en la sala de Faristols del Parlament, l'expresidenta de l'ANC, candidata d'ERC i actual diputada electe, ha anunciat formalment que no repetirà com a presidenta. "Puc dir orgullosa que no ens hem doblegat i no haver cedit", ha assegurat Forcadell per "preservar la sobirania del Parlament". "Ara cal que ho sigui algú lliure procediments judicials", ha argüit. "He tancat un cicle", ha afegit.

Acompanyada del seu equip de treball, ha fet balanç d’una legislatura que ha qualificat "d’intensa, breu i excepcional” i ha agraït amb molta emotivitat, la feina dels seus companys de Mesa encartats per la Justícia espanyola així com als treballadors del Parlament. "Ha estat un honor i estic agraïda per haver presidit el Parlament del meu país", ha enfatitzat. A més, ha confessat que en algun moment l'oposició ha "traspassat una línia vermella en el terreny polític" tot i que ha precisat en "cap cas s'han traspassat línies vermelles personals".

"La nostra feina ha estat preservar la sobirania del Parlament, que la paraula fos lliure, i ho hem aconseguit", ha sentenciat. "He actuat sempre en defensa del dret d'iniciativa i d'opinió dels diputats, he obrat com em correspon; ens hem limitat a defensar que un Parlament es pogui parlar de tot, un fet que hauria de ser normalitat absoluta, malgrat la fòbia de l'Estat espanyol a la paraula i al diàleg", ha concretat.

Forcadell deixa el càrrec i continuarà com a diputada. Per altra banda, la decisió no es pot desentendre dels processos judicials que hi ha contra la seva persona per afavorir la singladura del procés en l'àmbit parlamentari. En qualsevol cas ha fet un balanç positiu de la legislatura que ha qualificat "d'alt voltatge polític". Serà el primer cop en el Parlament contemporani que un president plega i continua com a diputat. Forcadell s'ha acomiadat amb un penjoll del mapa de Catalunya al pit i un llaç groc.

Informa:ELMON.CAT (11-1-2018)

Comentaris  

# Anònim 11-01-2018 16:58
Orgullosa de què?
Respondre
# Tarambana 12-01-2018 14:02
Et sembla poc tot el que ha passat?Quanta ingratitud en el món!
Respondre

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374212