TV3 TORNARÀ EMETRE AQUEST DISSABTE EL DOCUMENTAL " 1-O" ( 21.55 H. )

TV3 tornarà a emetre dissabte a les 21.55 el documental 1-O i després farà un debat amb els protagonistes. La cadena pren la decisió després de l'èxit d'audiència en l'estrena d'aquest treball, aquest dimarts. Dirigit per Lluís Arcarazo i produït per Mediapro, aquest reportatge explica el dia del referèndum, una jornada que va deixar més d'un miler de ferits i més de dos milions de vots en un dia que va ser "terrible i inoblidable". Relata el que va passar des de cinc col·legis electorals i a partir de testimonis anònims. "No hem pogut assumir la grandesa de l'1-O", explica Arcarazo en una entrevist a NacióDigital.

El documental es va emetre aquest dimarts a TV3, en el marc del programa Sense ficció, i va tenir una gran audiència: 1.135.000 espectadors i un 34,4% de quota de pantalla, el que va situar la televisió catalana com a líder indiscutible de la franja de nit i va significar el rècord històric de Sense ficció. TV3 també va liderar de forma molt destacada l’audiència del dia a Catalunya (18,1%), amb més del doble de quota que la segona cadena.

D'altra banda, Catalunya Ràdio ha tancat el 2017 amb el rècord històric d’audiència de 698.000 oients en la tercera onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM) al novembre. L'emissora pública catalana també destaca el lideratge del cap de setmana del programa El suplement amb Ricard Ustrell, i el creixement d'El matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas. A aquests 698.000 oients s’hi afegeix un altre rècord històric de la ràdio a Internet al conjunt de l’Estat, amb 2.870.000 usuaris únics a l'octubre passat, convertint-se en la primera emissora que supera els dos milions d’usuaris a la xarxa -web i aplicació mòbil.

A aquestes xifres també s'hi suma el lideratge de la ràdio pública catalana a nivell informatiu, segons el Centre d’Estudis d’Opinió. De la seva banda, Catalunya Informació, que ha celebrat el seu 25è aniversari, i Catalunya Música, que ha culminat la celebració del 30è aniversari, també han aconseguit creixements d’audiència a l’EGM durant el 2017, que ha estat l’any del retorn d'iCat, el canal de música i cultura.

Lideratge informatiu

La ràdio pública ha estat referència en la cobertura dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, del referèndum de l’1 d’octubre, de les vagues i aturades de país del 3 d’octubre i del 8 de novembre, de les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre, de la proclamació de la República catalana i l’aprovació de l’article 155 el 27 d’octubre, i de les eleccions al Parlament del 21-D.

L'emissora recorda que el 2017 s’ha viscut una campanya duríssima contra els mitjans públics catalans, amb episodis violents davant dels estudis de Catalunya Ràdio, a l’avinguda Diagonal de Barcelona, amb els atacs rebuts a les portes de l’emissora el mateix dia de la proclamació de la República i l’aprovació de l’article 155.

Precisament, Catalunya Ràdio subratlla que la possible afectació de l'emissora i TV3 per l’aplicació de l’article 155 han generat interès en una gran quantitat de periodistes i mitjans d’arreu del món, que han estat atesos pels professionals i els directors dels mitjans públics, que van protagonitzar una roda de premsa el 25 d’octubre davant de l’amenaça d’intervenció per part de l’Estat.

iCat, l’aposta per la cultura

 

L’aposta per l’escena musical catalana i per la cultura del país, en un sentit ampli, ha tingut el seu moment àlgid en el retorn d’iCat el 6 de setembre, amb una graella amb disset programes temàtics i amb una de cada tres cançons programades d’artistes catalans. L'emissora també ressalta que la consolidació d‘iCat converteix l’emissora en un "actor imprescindible" en la difusió de la cultura del país.

Amb aquesta aposta estratègica, la ràdio pública –que al juny va estrenar un programa de literatura a Catalunya Ràdio, Ciutat Maragda, i al setembre un altre a iCat, L’irradiador, promociona i difon uns continguts culturals "que van molt més enllà de la música".

Reconeixements professionals amb nom de dona

 

El 2017 també ha estat un any de reconeixements professionals. L’emissora ha rebut un Premi Ondas compartit per la cobertura dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils i els serveis informatius de Catalunya Ràdio i TV3 també van rebre al desembre el Premi Muriel Casals de Comunicació d’Òmnium Cultural.

Entre els reconeixements professionals durant l’any, destaquen el de la productora Núria Ventura (Premi Ràdio Associació de Catalunya) i les periodistes Mònica Terribas (Premi ARC), Mariola Dinarès (Premi DonaTIC Divulgadora 2017 i Premi Ràdio Associació de Catalunya), Maria Guixà (Premi a la Comunicació Esportiva), Txell Feixas (Premi a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català) i Xantal Llavina (Premi Excel·lència de les Telecomunicacions).

Millora en la cobertura territorial i digital

 

Durant el 2017, Catalunya Ràdio ha millorat la cobertura a l’Estartit al març i també a Sort, Soriguera i Rialp (al Pallars Sobirà) al novembre. D’aquesta manera, la ràdio pública ha posat fi a aquests dos únics punts negres de la cobertura per FM al territori i les seves emissores ja arriben a 7.286.028 persones, que representen el 98,25% de la població catalana.

En el camp digital, Catalunya Ràdio també va estrenar al gener una nova pàgina web i va llançar al febrer una nova aplicació mòbil, el mateix any que ha innovat amb tota una 'graella digital' pròpia, amb el llançament a principis del 2017 de continguts radiofònics específicament digitals amb el projecte +CatRàdio.

La ràdio pública catalana subratlla que ha consolidat un creixement "sense precedents" de la seva audiència digital gràcies a les noves web i aplicació mòbil, a l’aposta per la digitalització dels continguts radiofònics, a la integració digital de la redacció i a l’impuls a les xarxes socials, a més de l’interès informatiu d’uns mesos "molt intensos". Al desembre s’hi va afegir també la descàrrega d’àudios, un servei molt reclamat pels usuaris. "Tot plegat són fites d’un any clau en la innovació digital i aprofundiment per una nova audiència, més participativa i rejovenida", destaca l'emissora.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-1-2018)

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06854119