COM DESCOL·LOCAR L'ESTAT I NO CAURE EN LA PROVOCACIÓ, SEGONS FRANCESC RIBERA, " TITOT "

Francesc Ribera ‘Titot’, tinent de batlle de Berga per la CUP, ha publicat una sèrie de piulets a Twitter en què fa una reflexió i un consell sobre l’estratègia que ha de continuar seguint l’independentisme d’ara endavant: no caure en la provocació, ni en la dinàmica de l’acció-reacció, i continuar inventant. Com s’ha fet fins ara, segons que explica, posant diversos exemples. ‘En totes les batalles on els independentistes hem guanyat hi ha hagut una constant: hem inventat. No hem usat el el ‘manual de la revolució’ i això els ha descol·locat’, diu el regidor i cantant de Brams.

Heus ací el text sencer:

«Xirigotes, sixenes, citacions a professors, ‘aporellos’, insults. Contínuament rebem embats de tota forma i grau destinats a provocar una reacció. Seria absurd pensar que són casos aïllats, que no formen tots part d’una estratègia. Però, per què fomenten l’acció-reacció? Doncs… L’estat espanyol ha patit dures derrotes en algunes batalles contra l’independentisme català. En totes les batalles on els independentistes hem guanyat hi ha hagut una constant: hem inventat. No hem usat el el ‘manual de la revolució’ i això els ha descol·locat.

Un exemple ràpid i gràfic: Arenys de Munt. Vam inventar. I l’estat va respondre disparant perdigonades a tort i a dret (premsa, jutges, fatxes,…) en una habitació a les fosques. Quan van encendre el llum es van trobar amb 500 consultes populars. Hem inventat quan hem consolidat un discurs que no admet ni tant sols dubtes etnicistes. Hem inventat quan hem desmentit amb vagues generals i manifestacions milionàries les teories en que se’ns relacionava amb unes suposades elits econòmiques. Hem inventat quan ens hem donat la mà des del Pertús a Vinaròs. L’estat espanyol s’ho ha mirat fullejant frenètic les darreres pàgines del manual, on hi ha les solucions. Res a fer, estàvem inventant. Creixent més del què per ells era imaginable. Avancem quan inventem.

L’estat també va perdre una batalla crucial el 20-S al local de la CUP de BCN on va intentar provocar aldarulls per tenir algun vídeo de violència. Algú creu que entre els defensors del local no hi havia gent que li hauria vingut mooolt de gust fotre’ls fora a cosses al cul? I la van perdre l’1-O, és clar, posant tota la carn a la graella per veure si finalment, es veia fum i foc als carrers. Per veure si les imatges es podien aparellar a les notícies que arriben setmanalment de tres o quatre punts del món on manifestants i policia s’ostien mútuament. I res. Vam entendre que política no és fer el què el cos et demana, si no el què demana l’estratègia col·lectiva. I que el triomf de la causa bé val el sacrifici d’aguantar-se les ganes.

La batalla violenta l’hauríem perdut, ho sabem tots. I l’estat creia que només ell ho sabia. De vegades sento dir ‘No podem permetre que ens insultin…’, ‘No podem permetre que se’n riguin…’ i penso: Sí. Sí que ho podem permetre. Perquè això no és una guerra per l’honor sinó per la llibertat. L’únic que no podem permetre és perdre. De vegades, l’únic sacrifici que reclama la lluita és només fer que el cap t’aturi el cor. Assumible, oi? I és per això que l’estat ens convida contínuament a estratègies de manual, com l’acció-reacció, perquè són dins de l’àmbit del seu maneig. I és per això que és imprescindible que no hi entrem, en cap. Que continuem inventant, que és l’única manera de dur la iniciativa a les batalles i controlar el calendari de la guerra. Vet aquí! No és per seny ni per por que cal no respondre als embats de l’estat, sinó per ser amos de la nostra llibertat.

Informa:VILAWEB.CAT (12-1-2018)

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06854232