PRESIDENT DEL COMITÈ DE REGIONS D'EUROPA: " LA SOLUCIÓ NO ÉS EMPRESONAR POLÍTICS "

“Estic segur que la crisi catalana encara es mantindrà molts mesos. En aquests moments no hi veig una solució real”. És el diagnòstic del president del Comitè de les Regions de la Unió Europea (UE), Karl-Heinz Lambertz (Schoppen, 1952), en una entrevista a EUobserver, un dels digitals de referència sobre afers europeus i un dels més influents entre els funcionaris de Brussel·les. La solució, afegeix, "no és empresonar polítics electes".

Aquest home sap una o dues coses sobre aquesta mena de conflictes. No només perquè és màster en Dret per Lovaina i Heildelberg, sinó, sobretot, perquè és belga i, més difícil encara, pertany a la minoria de parla alemanya, de la qual ha estat ministre-president entre 1999 i 2014. Ara és senador i membre de la comissió que, per encàrrec del rei Albert, ha de trobar un desllorigador a la permanent crisi constitucional en què Bèlgica viu. També és socialista.
Diàleg, negociació

Lambertz és mesurat però de principis clars. D’entrada, reparteix la culpa de l’atzucac actual a banda i banda. “Crec que els responsables catalans no pensaven arribar tan lluny. Però també estic convençut que la manera de resoldre-ho no pot ser enviar la policia contra un referèndum, fins i tot si és conflictiu constitucionalment. Tampoc és solució empresonar polítics electes per aquest motiu”.

Demana diàleg, negociació. “A la UE, una situació com aquesta, on tens un gran debat sobre l'autonomia i les relacions entre l'Estat i les seves regions, s’ha de debatre a la taula”, afegeix.


L'exemple escocès

 

Esmenta l’exemple escocès: pactar un referèndum legal. La majoria, recorda el polític belga, va decidir romandre dins el Regne Unit. A Espanya, però, “hi ha absència de diàleg al més alt nivell. Això no pot ser una bona solució”.

Lambertz lamenta que Espanya (“un estat regionalitzat amb experiència”) i Catalunya, els seus governs, gairebé no es parlin des del referèndum de l’Estatut del 2006. “Des d'aquest moment no hi ha més que conflictes. El que vivim ara en són les conseqüències. Cal negociar. Esperem que hi hagi passes en aquesta direcció els propers dies, setmanes i mesos”, diu.

A més, l’atzucac espanyol/català “és dolent per a totes les regions europees”, afegeix. “La regionalització, al meu parer, és un aspecte molt important de la governança a Europa, és una cosa molt positiva".

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388469