EL TS REACTIVARÀ L'EUROORDRE DE DETENIR PUIGDEMONT PER REBEL·LIÓ A L'ABRIL

El Tribunal Suprem (TS) treballa a marxes forçades en la instrucció del procés per presumpte delicte de rebel·lió contra els exmembres del Govern, de l’anterior Mesa del Parlament i líders sobiranistes amb la idea d’acabar la primera fase de la investigació el proper mes de març. Es donarà pas, llavors, a una extensa ordre de processament, en què el jutge encarregat del cas, Pablo Llarena, descriurà minuciosament els fets dels quals acusa els investigats i la qualificació jurídica que s’atribueix a la conducta de cadascun d’ells.

Aquesta resolució arribarà probablement durant el mes d’abril i serà molt important, atès que ­delimitarà l’abast de la causa. És possible que alguns imputats ja quedin exclosos del procés, mentre que sobre la resta es deta­llaran, una per una, les imputa­cions que els corresponen. En el cas de l’expresident Puigdemont, aquesta resolució comportarà amb tota probabilitat la reactivació de l’ordre europea de detenció que el magistrat Llarena va deixar sense efecte el 5 de desembre passat. En paral·lel, Puigdemont serà suspès com a diputat, igual com Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Antoni Comín, en aplicació de l’article 384 bis de la llei d’ Enjudiciament Criminal.

A la interlocutòria per la qual va renunciar a mantenir l’euroordre el jutge ja va exposar que prenia aquesta mesura per considerar-la oportuna “en l’estat actual de les actuacions i sense perjudici del que pogués resultar de la seva evolució posterior”. Més tard, el 22 de gener, quan Puigdemont va viatjar a Dinamarca per participar en un col·loqui en la Universitat de Copenhaguen, el magistrat va rebutjar reactivar l’ordre europea de detenció –mesura demanada per la Fiscalia– argumentant que considerava obligat posposar aquesta decisió “a un moment –no necessàriament llunyà– en el qual l’ordre constitucional i el normal funcionament parlamentari no es trobin en risc per una detenció que –com el Ministeri Fiscal defensa– seria lògica en qualsevol altre context”.

Aquest altre context es produirà amb l’ordre de processament, que es dictarà quan l’estat de la investigació permeti definir amb el grau de detall més gran possible el conjunt d’indicis racionals que han portat a atribuir els delictes de rebel·lió, sedició i malversació als encausats. Al Suprem no es descarta en absolut que la reactivació de l’euroordre reobri el debat amb la justícia belga sobre els termes i limitacions amb què pogués produir-se el lliurament de l’investigat. Ara bé, llavors les acusacions estaran més ben precisades que al començament de la causa i, possiblement, la hipòtesi que Puigdemont pogués aconseguir la investidura s’haurà allunyat definitivament del quadre d’opcions de l’expresident.

Cal tenir en compte, amb referència a això, que a la interlocutòria en què el jutge Llarena va denegar reactivar l’ordre de detenció davant les autoritats daneses raonava que ho feia davant la sospita que l’investigat pretenia generar “un context en el qual poder delegar el seu vot”, com els diputats presos a la presó d’ Estremera. D’aquesta manera, Puigdemont “instrumentalitzaria la privació de llibertat per assolir la investidura i el vot que parlamentàriament no pot obtenir”. En aquesta resolució, el magistrat arribava a la conclusió que havia de “posposar-se l’euroordre”, precisament, per no facilitar l’eventual estratègia de l’expresident i en espera que poguessin acompanyar a la sol·licitud de lliurament, quan fos reactivada, “els detalls d’actuació dels encausats”. La resolució estimava que aquestes concrecions no podien conèixer-se o exposar-se durant el període d’instrucció “per ser encara objecte d’inves­tigació”.

Més acusacions

 

En paral·lel, la tesi sobre la in­viabilitat de la investidura telemàtica o per delegació de l’expresident ha quedat reforçada per les mesures cautelars dictades pel Tribunal Constitucional (TC) amb una innovadora interpretació de l’article 161.2 de la Cons­titució. Gràcies a ella ha pogut acordar aquestes mesures quan encara no ha començat a tramitar el procés que les provoca. El TC, d’altra banda, acabarà admetent a tràmit el recurs del Govern contra la proposta d’investidura de Puigdemont i –ja es veurà si de forma unànime o no- barrant-li defini­tivament el pas. Un cop confirmada aquesta situació, que la justícia belga posi obstacles o limiti els motius pels quals Puigdemont podria ser jutjat a Espanya, una vegada reactivada a euroordre, constituiria un mal menor per a les institucions estatals, incloent-hi el Suprem.

En tot cas, el TS donarà aquesta batalla. I, si la perd, perquè la justícia belga limiti els delictes pels quals pugui ser acusat Puigdemont, no serà perquè no hagi intentat guanyar-la en el terreny ­teòricament més propici; és a dir, després de l’ordre de proces­sament. Aquesta resolució, com a punt clau de tot el procés per l’1- O i la DUI, condicionarà neces­sàriament el resultat de la causa
i també marcarà el calendari ­subsegüent. En aquest sentit, ­després de l’ordre de processament, i de forma paral·lela a la batalla judicial de Brussel·les, vindrà tota la fase intermèdia del procés, amb el pols entre acusacions i defenses a l’entorn del moment i condicions de la interlocutòria de conclusió del sumari i a la fixació de la data per a l’inici del judici oral. Aquest, però, ja serà un altre capítol, per al qual encara falten uns quants mesos.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (12-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388466