EL JUTGE REVELA A CINC NOUS CÀRRECS QUE LA CAUSA DE L'1-O ÉS PER REBEL·LIÓ

El magistrat titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, ha anunciat aquest diumenge a la tarda als investigats pels preparatius de l'1-O que la causa també està oberta per rebel·lió, cosa que contradiu el criteri fixat per l'Audiència Nacional espanyola des del setembre, quan va assegurar que aquest delicte només es pot investigar en aquest tribunal central o al Tribunal Suprem.

El magistrat ha pres declaració a cinc investigats per la causa oberta com a conseqüència de dues querelles, inicialment contra Santiago Vidal, Carles Vives Pi-Sunyer i Lluís Salvadó. Es tracta de Jordi Cabrafiga, excap de gabinet de Governació, Lluís Domingo Anaya, responsable de TIC del CTTI i adscrit a Governació, Valentín Arroyo, director del CTTI, i José María Reig Sevilla i Antonio Jesús Vargas, treballadors del CTTI.

En aquest moment al procediment consten una trentena d'investigats. Tal com ha anunciat el magistrat als interrogats, la causa està oberta pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació de fons públics, prevaricació, desobediència i revelació de secrets. Tot i que alguns advocats ho han demanat, el jutge no ha volgut concretar ni els delictes ni els fets concrets que s'imputen a cada investigat.

Fonts jurídiques han explicat que Cabrafiga ha estat preguntat sobre si ell seguia directrius polítiques i ha dit que no. Segons ell, la competència per fer el referèndum s'havia traspassat de Governació a Vicepresidència des de mitjans de juliol, i ell només va parlar en alguna ocasió amb els responsables de la web per dir-los quina estructura havia de tenir o quins continguts eren necessaris, ja que havia participat en el disseny de la web de les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015.

Els investigats també han hagut de respondre sobre la cadena de comandament dins del CTTI, l'organigrama, qui donava les ordres i qüestions més tècniques.

El secretari general de VOX, Javier Ortega, ha explicat als mitjans que tots els investigats excepte un han negat la seva participació directa en els fets i que es van apartar quan van considerar que podien ser il·legals. No obstant, segons ell, la investigació "constata clarament" que van preparar la web www.referendum.cat instant a la participació ciutadana i "intentant esquivar els mecanismes de bloqueig ordenats per la fiscalia i el jutge instructor", ja que la web es va replicar diverses vegades. Ortega ha admès que falta saber qui va pagar els servidors a l'estranger i el replicat d'aquestes webs.

D'altra banda, ha dit que de la investigació de moment es desprèn que "res es movia sense el coneixement de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Marta Rovira", ja que tot i que hi hagués reunions prèvies entre els 'números 2' de cada àrea, les decisions finals es prenien en reunions on hi havia el president i vicepresident i la secretària general d'ERC, ha dit el líder de VOX. També ha explicat que el magistrat instructor de la causa al Suprem ha demanat tots els correus electrònics enviats des del març fins el 27 d'octubre d'un total de 32 investigats.

Cabrafiga i Domingo Anaya han contestat les preguntes de la fiscalia i dels seus respectius advocats, mentre Arroyo, Reig Sevilla i Vargas han respost a totes les parts excepte l'acusació popular, exercida per VOX.

Les pròximes declaracions d'investigats en aquesta causa seran aquest dimarts a la tarda i seran el jutge i exsenador Santi Vidal i Carles Viver i Pi-Sunyer.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-1-2018)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040288