L'ANC POSA PRESSIÓ PER A LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT

"L'ANC posa pressió "

José Antich

L'Assemblea Nacional Catalana acaba de col·locar un petard de proporcions encara desconegudes en plenes negociacions entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que inicialment semblaven ser per a la investidura de Carles Puigdemont com a candidat a president de la Generalitat proposat pel president del Parlament, Roger Torrent, i actualment semblen haver derivat, a més, cap al programa del nou Govern i la confecció de l'executiu català. El fet que l'ANC amenaci amb mobilitzacions al carrer si les dues formacions no tanquen un acord de manera immediata s'assembla molt a aquella exigència de Carme Forcadell el setembre de 2014 quan, adreçant-se a l'aleshores president de la Generalitat Artur Mas, li va etzibar des del faristol en el qual parlava: "President, posi les urnes". I el president les va acabar posant.

La petició del secretariat de l'ANC ha provocat coïssor a Esquerra Republicana, que assegura que fa tot el possible per no retardar la investidura de Puigdemont, que vol efectiva i que inclogui un full de ruta del Govern. El malestar a ERC ve de lluny, ja que els seus portaveus no deixen d'assegurar en privat que la candidatura de Puigdemont, que continua defensant en públic Junts per Catalunya, pretén portar-los a un atzucac, atès que la investidura del president destituït pel 155 és inviable i el Tribunal Constitucional així ho ha expressat. En aquesta mateixa direcció, el TC acabarà vetant qualsevol modificació que el Parlament pugui dur a terme, fins a deixar en via morta tota iniciativa.

Però el cert és que el moviment de l'ANC no és ni de bon tros gratuït perquè compta amb centenars de milers d'associats i ha estat el protagonista de les multitudinàries manifestacions que s'han celebrat tots els 11 de setembre des de l'any 2012. Que el món de l'independentisme està incrementant la pressió sobre Esquerra és una evidència i, a més de l'ANC i de Junts per Catalunya, la CUP manté una posició similar en el tema de la investidura. Quan Forcadell va formular la seva demanda públicament, ja vaig assenyalar que s'havien de mantenir separades les decisions del poder polític i la tasca de les entitats sobiranistes. Cadascú té les seves funcions i no és bo confondre els papers que han d'exercir. Entre altres coses perquè la unitat i la cohesió són valors a preservar ara i els anys vinents. I la pluralitat de l'ANC i d'Òmnium han de ser tant una garantia a l'hora d'impulsar acords, com un exemple de fiscalització del seu compliment.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388457