EL 25-F, ASSEMBLEA GENERAL DE L'ANC A BARCELONA

Bon dia! Un dels socis de l'Assemblea Nacional Catalana ens ha escrit per dir-nos que li sap molt greu no poder venir a l'Assemblea General Ordinària (AGO) del 25 de febrer a Barcelona. És a la Xina. Ens envia molta força!

L'esperit és aquest. Inscripcions: https://assemblea.cat/ago2018

Ja a la primera quinzena de novembre, mentre preparàvem les mobilitzacions pels presos i el suport a les candidatures de la República en les eleccions del 21D, el Secretariat Nacional de l'Assemblea va posar fil a l'agulla per avançar l'AGO, que els altres anys havia tingut lloc a l'abril. La nostra responsabilitat com a socis de l'Assemblea és fixar de seguida el nou Full de ruta --el debat és viu ara mateix, amb esmenes, reunions de les assemblees i reflexió política de tota l'organització. L'avançament és important perquè també en sortirà la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional, que, si s'aprova la data proposada, seran el 17 de març. Tindrem Secretariat nou abans de les vacances de Setmana Santa.

La situació política no és senzilla. En primer lloc, la repressió judicial i policial espanyola contra la proclamada República Catalana és enorme i no respecta les garanties d'un estat de dret ni la veu de les urnes. En segon lloc, haver participat en aquelles eleccions en llistes separades, inevitablement rivals, dificulta ara el consens al Parlament sobre l'alternativa política a seguir --els socis de l'Assemblea potser tenien raó quan van considerar que, davant el cop d'estat contra Catalunya i el repte del 21D, calia unitat. Als qui ens diguin ara que no ens en sortirem, recordem-los que també ens van dir que no arribaríem al referèndum de l'1 d'octubre. Continuem tossudament alçats!

L'Assemblea General Ordinària, el diumenge 25 de febrer al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona, serà una ocasió per retrobar-nos i recuperar forces. Reconeixerem què hem estat capaços de fer l'últim any, des de l'AGO de Granollers, a final d'abril, i què hem estat capaços d'aguantar, davant la reacció de l'Estat contra les nostres aspiracions de llibertat. Li hem demanat a l'expresident Jordi Sànchez que ens escrigui unes paraules des de la presó de Soto del Real. Treballem perquè l'organització sigui almenys tan eficient com la de l'any passat, i perquè el dinar de després --feu-nos un vot de confiança i apunteu-vos-hi-- ens faci tornar a casa amb un bon regust de boca per tota la jornada.

Als qui hi sou sempre, gràcies! Als qui no heu assistit mai a l'AGO, us necessitem, és el nostre moment! Per la República!!

Assemblea Nacional Catalana (12-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388454