JUNQUERAS CREU QUE L'ESTAT IMPEDIRÀ PRESIDIR DES DE BÈLGICA

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha rebutjat la fórmula d'una presidència de la Generalitat des de Bèlgica perquè "és obvi que l'Estat no permetrà mai que sigui efectiva", i ha apuntat la secretària general de la seva formació, Marta Rovira, com a possible candidata. "És un gegant, una persona en la qual tots confiem", ha assegurat en una entrevista resposta per carta a 'El programa d'Ana Rosa' de Telecinco, des de la presó d'Estremera, a la qual es troba en presó preventiva des de la tardor.

Preguntat per una possible candidatura de la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, a la presidència de la Generalitat, ha instat la diputada a provar-ho, encara que creu difícil que ho aconsegueixi "amb un discurs tan poc conciliador". Considera que ell pot ser candidat vàlid a la presidència perquè no ha perdut els seus drets com a diputat, però creu que no li correspon postular-se a la Generalitat, i no rebutja renunciar al seu escó si fos necessari: "Sempre he estat disposat a totes les renúncies en benefici del projecte col·lectiu".

Ha retret al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no hagi volgut reunir-se amb el president del Parlament, Roger Torrent, qui li ho va demanar per carta, i ha lamentat que no hi ha diàleg entre La Moncloa i l'independentisme "perquè el govern espanyol el defuig". Així mateix, rebutja l'argument del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el manté a la presó perquè és polític "i deixa poc recorregut a la via jurídica", i li recorda que en les manifestacions independentistes no hi ha hagut violència.

Informa:ELMON.CAT (12-2-2018)

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533784