EL SUPREM REBUTJA LA PETICIÓ DE JORDI SÁNCHEZ DE RECUSAR EL VICEPRESIDENT D'UNA ASSOCIACIÓ DE JUTGES CRÍTICA AMB L'INDEPENDENTISME

El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit per extemporània la recusació presentada per l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez contra el magistrat Francisco Monterde, que forma part de part del tribunal que resol els recursos d'apel·lació interposats contra les interlocutòries dictades pel magistrat instructor Pablo Llarena.

Els magistrats expliquen que Sànchez va al·legar l'existència d'un interès directe o indirecte en condemnar-lo per part de Monterde, que és vicepresident de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), i, a més, en la publicació de missatges a Twitter per persones no identificades, en comptes aparentment pertanyents a aquesta associació, alguns procedents de l' APM de Catalunya, amb la pretensió de vincular el contingut d'aquests missatges a la posició personal d'aquest magistrat "sense aportar cap principi de prova sobre aquesta qüestió".

La sala recorda que la recusació s'ha de proposar tan bon punt es tingui coneixement de la causa en què es fonamenta, ja que, en un altre cas, no s'admetrà a tràmit, i ha afegit que, en concret, s'han d'inadmetre les recusacions, en primer lloc, quan no es proposin en el termini de deu dies des de la notificació de la primera resolució per la qual es conegui la identitat del jutge o magistrat a recusar, si el coneixement de la concurrència de la causa de recusació és anterior. O, en segon lloc, quan es proposin, amb un procés pendent, si la causa de recusació es coneix anteriorment al moment processal en què la recusació es proposi.

La sala indica que la condició del magistrat recusat com a vicepresident d'aquesta associació data de diversos anys, i és de domini públic. D'altra banda, afegeix que la composició de la sala encarregada de resoldre els recursos d'apel·lació contra les interlocutòries dictades pel jutge instructor en aquesta causa és coneguda des de la seva publicació al BOE de 30 de desembre de 2016. A tot això afegeix que aquesta mateixa sala, de la qual forma part el magistrat recusat, ja ha resolt amb data de 5 de gener de 2018 el recurs interposat per Oriol Junqueras contra la interlocutòria de 4 de desembre de 2017 que va confirmar la situació de presó provisional del vicepresident de la Generalitat destituït, dada que és coneguda pel recusant, que es va adherir a aquest recurs.

El recurs de Sànchez recordava que l'APM ha destacat per emetre des de les xarxes socials "nombrosos missatges que no només denoten un cert rebuig cap a la ideologia política que defensa Sànchez i altres encausats a les diligències, sinó que acrediten també evidents prejudicis sobre la responsabilitat de Sànchez a propòsit dels fets que són objecte del present procediment".

L’advocat de Sànchez, Jordi Pina, va incorporar a la petició de recusació mostres de diversos missatges de Twitter de l'APM en què els comptes oficials d’aquesta associació a Catalunya i a l’Estat titllen de “groguistes” els que defensen l’alliberament dels presos i asseguren que “lamentablement” els impostos dels ciutadans s’hauran de destinar a “retornar els carrers al seu estat originari”.

Altres missatges incorporen una fotografia de Puigdemont i de Junqueras amb el titular 'Manual de com posar en escac l’Estat', o opinen sobre la carta de renúncia de Forn, que “dona a entendre que el seu partit JxCat continuarà amb la seva dinàmica anticonstitucional a la present legislatura”. També celebren que Carles Mundó renunciés al seu escó o retuitegen missatges en contra de la intendència de Catalunya.

Els missatges, segons la defensa de Sànchez, demostren que l’Associació Professional de la Magistratura té “una autèntica línia editorial” sostinguda “al llarg de diversos mesos” en què el procediment penal ha estat en marxa, i ha participat “d’una autèntica campanya mediàtica” mentre Monterde n'era el segon màxim responsable.

Informa:ARA.CAT (12-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388461