EL SUPREM REBUTJA LA PETICIÓ DE JORDI SÁNCHEZ DE RECUSAR EL VICEPRESIDENT D'UNA ASSOCIACIÓ DE JUTGES CRÍTICA AMB L'INDEPENDENTISME

El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit per extemporània la recusació presentada per l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez contra el magistrat Francisco Monterde, que forma part de part del tribunal que resol els recursos d'apel·lació interposats contra les interlocutòries dictades pel magistrat instructor Pablo Llarena.

Els magistrats expliquen que Sànchez va al·legar l'existència d'un interès directe o indirecte en condemnar-lo per part de Monterde, que és vicepresident de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), i, a més, en la publicació de missatges a Twitter per persones no identificades, en comptes aparentment pertanyents a aquesta associació, alguns procedents de l' APM de Catalunya, amb la pretensió de vincular el contingut d'aquests missatges a la posició personal d'aquest magistrat "sense aportar cap principi de prova sobre aquesta qüestió".

La sala recorda que la recusació s'ha de proposar tan bon punt es tingui coneixement de la causa en què es fonamenta, ja que, en un altre cas, no s'admetrà a tràmit, i ha afegit que, en concret, s'han d'inadmetre les recusacions, en primer lloc, quan no es proposin en el termini de deu dies des de la notificació de la primera resolució per la qual es conegui la identitat del jutge o magistrat a recusar, si el coneixement de la concurrència de la causa de recusació és anterior. O, en segon lloc, quan es proposin, amb un procés pendent, si la causa de recusació es coneix anteriorment al moment processal en què la recusació es proposi.

La sala indica que la condició del magistrat recusat com a vicepresident d'aquesta associació data de diversos anys, i és de domini públic. D'altra banda, afegeix que la composició de la sala encarregada de resoldre els recursos d'apel·lació contra les interlocutòries dictades pel jutge instructor en aquesta causa és coneguda des de la seva publicació al BOE de 30 de desembre de 2016. A tot això afegeix que aquesta mateixa sala, de la qual forma part el magistrat recusat, ja ha resolt amb data de 5 de gener de 2018 el recurs interposat per Oriol Junqueras contra la interlocutòria de 4 de desembre de 2017 que va confirmar la situació de presó provisional del vicepresident de la Generalitat destituït, dada que és coneguda pel recusant, que es va adherir a aquest recurs.

El recurs de Sànchez recordava que l'APM ha destacat per emetre des de les xarxes socials "nombrosos missatges que no només denoten un cert rebuig cap a la ideologia política que defensa Sànchez i altres encausats a les diligències, sinó que acrediten també evidents prejudicis sobre la responsabilitat de Sànchez a propòsit dels fets que són objecte del present procediment".

L’advocat de Sànchez, Jordi Pina, va incorporar a la petició de recusació mostres de diversos missatges de Twitter de l'APM en què els comptes oficials d’aquesta associació a Catalunya i a l’Estat titllen de “groguistes” els que defensen l’alliberament dels presos i asseguren que “lamentablement” els impostos dels ciutadans s’hauran de destinar a “retornar els carrers al seu estat originari”.

Altres missatges incorporen una fotografia de Puigdemont i de Junqueras amb el titular 'Manual de com posar en escac l’Estat', o opinen sobre la carta de renúncia de Forn, que “dona a entendre que el seu partit JxCat continuarà amb la seva dinàmica anticonstitucional a la present legislatura”. També celebren que Carles Mundó renunciés al seu escó o retuitegen missatges en contra de la intendència de Catalunya.

Els missatges, segons la defensa de Sànchez, demostren que l’Associació Professional de la Magistratura té “una autèntica línia editorial” sostinguda “al llarg de diversos mesos” en què el procediment penal ha estat en marxa, i ha participat “d’una autèntica campanya mediàtica” mentre Monterde n'era el segon màxim responsable.

Informa:ARA.CAT (12-2-2018)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040262