BOYA, TOT UN EXEMPPLE: ES MANTINDRÀ FERMA, DEFENSARÀ LA REPÚBLICA I 1-O DAVANT EL SUPREM

 Mireia Boya serà la primera a declarar aquest dimecres davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per la macrocausa contra el procés. La cupaire ha explicat aquest dilluns a la tarda que "assumeix els riscos" i que es troba "serena". En aquesta línia, ha anunciat que es mantindrà ferma en els seus idearis i té pensat "reivindicar" davant la "injustícia espanyola" els resultats de l'1-O.

Després de confirmar que sí que assistirà dimecres a declarar al Suprem, la cupaire ha assegurat que "anirà de cara" i no renunciarà ni "una coma" al programa electoral amb què la formació anticapitalista es va presentar al 27-S.

Tanmateix, ha anunciat que té pensat reivindicar els resultats de l'1-O davant Llarena: "vam fer un referèndum i el vam guanyar", ha sentenciat Boya.

En aquest sentit, ha manifestat que "no serveix de res adjurar de la ideologia pròpia per evitar la presó" i ha afirmat que tota la causa per la qual està sent investigada pels delictes de rebel·lió i sedició es basa en un atestat de la Guàrdia Civil "parcial i interessat, que crea un relat que no es correspon amb la realitat perquè no hi va haver violència".

En cas que acabés entrant a presó, situació que ha qualificat de "el pitjor dels escenaris", ha reclamat una "reacció política" que passi per una "estratègia conjunta i coordinada" dels partits i de tots els independentistes. En qualsevol cas, s'ha mostrat convençuda que "no sortirà de la presó fins que no es proclami la República".

Informa:DIRECTE.CAT (12-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388445